Tour de França de 1989

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionTour de França de 1989
Imatge del mapa localitzador
Imatge
TipusTour de França Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Distància de l'esdeveniment3.285 km Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaCiutat de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
Línia d'arribadaParís Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants198, inici
138, final Modifica el valor a Wikidata
Participants
Localització  i  Dates
EstatFrança, Luxemburg i Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps1r juliol 1989 – 23 juliol 1989 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició76 Modifica el valor a Wikidata
Competició

Primer lloc Greg LeMond
Segon lloc Laurent Fignon
Tercer lloc Pedro Delgado Robledo
Venç per punts Sean Kelly
Venç muntanya Gert-Jan Theunisse
Venç juvenil Fabrice Philipot
Venç combinada Steven Rooks
Venç per equips PDM-Ultima-Concorde 1989
Modifica el valor a Wikidata

1988 Modifica el valor a Wikidata
1990 Modifica el valor a Wikidata

El Tour de França de 1989 començava a Luxemburg tenint com a principal favorit el darrer guanyador del Tour, l'espanyol Pedro Delgado. El dia del pròleg; però, Delgado es va perdre mentre escalfava i va prendre la sortida més de dos minuts tard, motiu pel qual va arribar l'avantpenúltim de la classificació, a més de dos minuts i mig del guanyador, Erik Breukink. L'endemà, una nefasta contrarellotge per equips el relegaria a més de deu minuts del mallot groc.

Començaria aleshores una remuntada del ciclista segovià, que acabaria portant-lo al tercer lloc de la classificació general, només superat pels ja guanyadors del Tour Greg Lemond i Laurent Fignon.

L'organització del Tour, seguint el model del Giro d'Itàlia va canviar el format de l'última etapa, programant un contrarellotge curta pels carrers de París. Fignon arribava a aquesta etapa amb poc menys d'un minut d'avantatge. A la sortida però, Greg Lemond sorprenia tothom usant un manillar de triatleta i va guanyar l'etapa i el tour per la diferència de temps més petita fins aleshores, 8 segons. Delgado acabaria tercer, després d'una gran remontada en la que s'ha considerat una de les millors edicions de la prova ciclista,[1] també recordada per ser la primera on Miguel Induráin va aconseguir el seu primer triomf d'etapa.

Classificacions[modifica]

Classificació general[modifica]

Maillot groc Classificació General
Pos. Nom País Temps
1 Greg LeMond Estats Units Estats Units 87h 38' 15"
2 Laurent Fignon França França 08"
3 Pedro Delgado Espanya Espanya 3' 34"
4 Gert-Jan Theunisse Països Baixos Països Baixos 7' 30"
5 Marino Lejarreta Espanya Espanya 9' 39"
6 Charly Mottet França França 10' 06"
7 Steven Rooks Països Baixos Països Baixos 11' 10"
8 Raul Alcala Mèxic Mèxic 14' 21"
9 Seán Kelly Irlanda Irlanda 18' 25"
10 Robert Millar Regne Unit Regne Unit 18' 46"
198 participants, 138 acabaren la cursa

Gran Premi de la Muntanya[modifica]

1r Països Baixos Gert-Jan Theunisse Gran Premi de la Muntanya 441 pts
2n Espanya Pedro Delgado 331 pts
3r Països Baixos Steven Rooks 257 pts

Classificació de la Regularitat[modifica]

1r Irlanda Sean Kelly Maillot verd 277 pts
2n Bèlgica Etienne de Wilde 194 pts
3r Països Baixos Steven Rooks 163 pts

Classificació dels joves[modifica]

1. França Fabrice Philipot Maillot blanc 88h 23'18"
2. Colòmbia William Palacio + 59"
3. França Gérard Rué + 18' 50"

Classificació per equips[modifica]

1r Països Baixos PDM
2n Espanya Reynolds-Banesto
3r França Z-Peugeot

Etapes[modifica]

Etapa Data Recorregut km Guanyador etapa Líder
Pr. 1 de juliol Luxemburg 7,8 (CRI) Països Baixos Erik Breukink Països Baixos Erik Breukink
2 de juliol Luxemburg 135,5 Portugal Acacio da Silva Portugal Acacio da Silva
3 de juliol Luxemburg 46 (CRE) França Super U Portugal Acacio da Silva
4 de juliol Luxemburg-Spa Francorchamps 241 Mèxic Raúl Alcalá Portugal Acacio da Silva
5 de juliol Lieja-Wasquehal 255 Països Baixos Jelle Nijdam Portugal Acacio da Silva
6 de juliol Dinard-Rennes 73 (CRI) Estats Units Greg LeMond Estats Units Greg LeMond
7 de juliol Rennes-Futuroscope 259 França Joël Pelier Estats Units Greg LeMond
8 de juliol Poitiers-Bordeus 258,5 Bèlgica Étienne de Wilde Estats Units Greg LeMond
9 de juliol La Bastida d'Armanhac-Pau 157 Irlanda Martin Earley Estats Units Greg LeMond
10 de juliol Pau-Cauterets 147 Espanya Miguel Induráin Estats Units Greg LeMond
10ª 11 de juliol Cauterets-Superbagnères 136 GBR Robert Millar França Laurent Fignon
11ª 12 de juliol Luchon-Blagnac 158,5 Països Baixos Mathieu Hermans França Laurent Fignon
12ª 13 de juliol Tolosa-Montpeller 242 Itàlia Valerio Tebaldi França Laurent Fignon
13ª 14 de juliol Montpeller-Marsella 179 França Vincent Barteau França Laurent Fignon
14ª 15 de juliol Marsella-Gap 240 Països Baixos Jelle Nijdam França Laurent Fignon
15ª 16 de juliol Gap-Orcières-Merlette 39 (CRI) Països Baixos Steven Rooks França Laurent Fignon
16ª 18 de juliol Gap-Briançon 175 Suïssa Pascal Richard França Laurent Fignon
17ª 19 de juliol Briançon-Aup d'Uès 165 Països Baixos Gert-Jan Theunisse França Laurent Fignon
18ª 20 de juliol Le Bourg d'Oisans-Villard de Lans 91,5 França Laurent Fignon França Laurent Fignon
19ª 21 de juliol Villard de Lans-Aix les Bains 125 Estats Units Greg LeMond França Laurent Fignon
20ª 22 de juliol Aix-les-Bains-L'Isle-d'Abeau 130 Itàlia Giovanni Fidanza França Laurent Fignon
21ª 23 de juliol Versalles-París 24,5 (CRI) Estats Units Greg LeMond Estats Units Greg LeMond

Equips participants[modifica]

Equip Cap de files
Espanya Reynolds-Banesto Espanya Pedro Delgado
Països Baixos PDM Països Baixos Steven Rooks
Espanya Kelme Colòmbia Fabio Parra
Suïssa Helvetia-La Suisse Canadà Steve Bauer
França Super U-Raleigh França Laurent Fignon
Colòmbia Café de Colombia Colòmbia Luis Herrera
França Z-Peugeot França Eric Boyer
Espanya BH Espanya Álvaro Pino
Països Baixos Panasonic-Isostar Països Baixos Erik Breukink
BEL Hitachi-VTM Bèlgica Claude Criquelion
Estats Units 7 Eleven Estats Units Andrew Hampsten
Equip Cap de files
Espanya Paternina Espanya Marino Lejarreta
Itàlia Carrera Jeans Suïssa Urs Zimmermann
França RMO-Mavic-Liberia França Charly Mottet
BEL ADR-Agrigel Estats Units Greg LeMond
FRA Fagor Irlanda Stephen Roche
França Histor Sigma-Fina França Luc Roosen
Itàlia Chateau d'Ax Itàlia Gianni Bugno
França Toshiba França Laurent Bezault
BEL Domex-Weinmann Països Baixos Adri van der Poel
Països Baixos Superconfex-Yoko Alemanya Rolf Golz
Països Baixos TVM Austràlia Phil Anderson

Referències[modifica]

  1. Cuenca Flores, Josep Maria. El último Tour del siglo XX : una crónica de la grande boucle de 1989. Primera edición: junio de 2019, 2019. ISBN 978-84-120287-1-3. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 1989