Tour de França de 1936

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tour de França de 1936

Recorregut del Tour de França de 1936
Recorregut del Tour de França de 1936, amb inici i final a París, seguint el sentit de les agulles del rellotge
Dades de la cursa
Edició XXX
Països França França
Data 7 de juliol al 2 d'agost de 1936
Nombre d'etapes 21 etapes (27 comptant tots els sectors)
Distància 4.418 km[1]
Temps del vencedor 142h 47' 32" (31,108 km/h)[2]
Palmarès
Guanyador Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL) (Bèlgica)
Segon Flag of Belgium.svg Antonin Magne (BEL) (França)
Tercer Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL) (Bèlgica)
Classificacions secundàries
Muntanya II República Julián Berrendero (ESP)
Equips Bèlgica
Sylvère Maes, al Tour de França de 1936

El Tour de França de 1936 fou la trentena edició del Tour de França i es disputà entre el 7 de juliol i el 2 d'agost de 1936, sobre un recorregut de 4.418 km, distribuïts en 21 etapes, cinc d'elles dividides en dos sectors i una en tres, que es van disputar a una mitjana de 31,108 km/h.[1] Problemes de salut obligaren a Henri Desgrange a deixar la direcció del Tour a mans de Jacques Goddet a mitja cursa.

La cursa va ser guanyada pel belga Sylvère Maes. En le primeres etapes va tenir en el francès Maurice Archambaud, el principal rival, fins que Archambaud va perdre diversos minuts en la vuitena etapa que el van endarrerir, mentre Maes passava a liderar la general. A partir d'aquell moment Maes augmentà les diferències respectes els seus nous rivals, el francès Antonin Magne i el seu compatriota Félicien Vervaecke.[3]

La classificació per equips fou guanyada pel conjunt belga, mentre l'espanyol Julián Berrendero guanyà la classificació de la muntanya. Sylvère Maes també guanyà una classificació per punts en què el premi eren 100.000 francs.

Canvis respecte a l'edició anterior[modifica | modifica el codi]

Per primera vegada una etapa és dividida fins en tres sectors.[4] El director de la cursa al començament d'aquesta edició del Tour era Henri Desgrange, el qual havia dirigir la cursa des de la primera edició de 1903. Desgrange, de 71 anys, havia estat operat del ronyó poques setmanes abans de començar el Tour, però estava decidit a seguir la cursa i va arribar a omplir un cotxe de coixins per estar més còmode.[5] Després de la segona etapa va veure que així no podia continuar, s'aturà i fou substituït per Jacques Goddet com a director.[1] La categoria d'individuals que s'havia utilitzat el 1935 no es va utilitzar el 1936.

La introducció de les vacances d'estiu a França el 1936 fan que el nombre d'espectadors al voral de la vora de la carretera augmenti.[6]

El sistema de bonificacions va ser el mateix que el 1935.[4] Això significa que el vencedor de cada etapa rebia 90 segons i el segon classificat 45 segons. A més, el vencedor rebia una bonificació igual a la diferència entre ell i el segon classificat, amb un màxim de dos minuts.

Participants[modifica | modifica el codi]

Els ciclistes foren dividits en dues categories: els equips nacionals i els touriste-routiers.[1] Hi participaren quatre grans equips nacionals amb 10 ciclistes cadascun: Bèlgica, Alemanya, Espanya/Luxemburg i França. A més hi havia cinc equips nacionals compostos per tan sols quatre ciclistes: Suïssa, Països Baixos, Iugoslàvia, Romania i Àustria.[4] Els equips neerlandès, iugoslau i romanès era la primera vegada que prenien part al Tour.[7] L'equip italià no hi participà per motius polítiques, ja que el país acabava de sortir de la Segona Guerra Italo-Etíop.[1] L'organització del Tour pensà en incloure un equip format per italians que vivien a França i fins i tot se li designaren els dorsals de cursa, però finalment els organitzadors canviaren de pensament.[5]

Recorregut[modifica | modifica el codi]

Com en les edicions precedents el recorregut ressegueix França en el sentit de les agulles del rellotge, passant primer pels Alps i posteriorment pels Pirineus, sent els principals colls a superar el Galibier, el Tourmalet i l'Aubisca. En aquesta edició Angers acull una etapa per primera vegada.[4]

Desenvolupament de la cursa[modifica | modifica el codi]

El suís Paul Egli guanyà la primera etapa i alhora es convertí en el primer ciclista suís en liderar el Tour de França.[1] Aquesta primera etapa es va córrer sota una intensa pluja.[5] En la segona etapa el gran grup quedà fraccionat en dues meitats, quedant Egli en el segon grup. Això va fer que perdés el liderat en favor de Maurice Archambaud.[5] En la tercera etapa hi hagué un nou canvi de líder, en favor del luxemburguès Arsène Mersch, així com també en la quarta etapa, quan Archambaud el recuperar gràcies a la seva victòria d'etapa.

Theo Middelkamp, primer ciclista neerlandès en guanyar una etapa del Tour de França.

La lluita per la general començà realment amb l'arribada de les grans muntanyes dels Alps de la setena etapa. El belga Romain Maes, vencedor de l'edició de 1935, fou el primer en passar pel coll del Télégraphe, no puntuable pel premi de la muntanya, però poc després hagué d'abandonar víctima d'una bronquitis crònica.[5] En la següent ascensió, el Galibier, Georges Speicher, vencedor del Tour de 1930, també abandonà. L'etapa va ser guanyada per Theo Middelkamp, que es convertí en el primer neerlandès en guanyar una etapa del Tour, tot i que abans de 1936 Middelkamp no havia vist mai cap muntanya.[8] En acabar l'etapa Archambaud encara mantenia el liderat.

En la vuitena etapa, Archambaud no va poder seguir el ritme dels principals rivals i Sylvère Maes passà a liderar la cursa, seguit per Pierre Clemens i Antonin Magne, que tenia una bona oportunitat per guanyar la cursa.[5] Magne atacà en la següent etapa, però no aconseguí desfer-se de Maes i finalment acabà cedint un minut respecte a Maes.[5]

Les etapes entre els Alps i els Pirineus es van dividir en dos sectors, un d'ells en la modalitat de contrarellotge per equips. L'equip belga fou superior a la resta, amb la qual cosa Magne va perdre molt de temps i en arribar als Pirineus es trobava vuit minuts rere Maes.[5]

En la 16a etapa, la darrera d'alta muntanya, Magne intentà atacar per recuperar el temps perdut, però Maes contraatacà i guanyà l'etapa amb més de vuit minuts sobre l'immediat perseguidor. Sumant les bonificacions Maes li va treure més de divuit minuts a Magne en acabar l'etapa.[5] En aquesta etapa al belga Félicien Vervaecke li van deixar una bicicleta amb desviador. Això era permès als touriste-routiers, però no pas als membres dels equips nacionals, per la qual cosa fou sancionat amb 10 minuts de penalització en la classificació general. Magne també fou penalitzat, amb cinc minuts, per haver rebut menjar quan no era permès.[5] Per culpa d'aquesta penalització Vervaecke va perdre la segona posició en detriment de Magne.[4]

En les darreres etapes de la cursa Maes va ampliar el seu avantatge gràcies a les proves contrarellotge, tot i que finalment els francesos van guanyar la darrera contrarellotge per equips.

Resultats[modifica | modifica el codi]

Etapes[modifica | modifica el codi]

Les etapes 13, 14, 18 i 20 foren dividides en dos sectors, sempre amb un primer sector en línia i un segon sector en per equips, mentre la 19 fou dividida en tres sectors, el segon d'ell també una contrarellotge per equips. En les contrarellotges per equip de 1936, els ciclistes d'un mateix equip prenien la sortida plegats, però a diferència de les proves actuals el que comptava era el temps individual, per la qual cosa la contrarellotge no era guanyada per un equip, sinó per un ciclista.

Resultat de les etapes[4][1][9]
Etapa Data[1] Recorregut Km Vencedor d'etapa Líder de la general
1a 7 de juliol París - Lilla Etapa plana Etapa plana 258 Flag of Switzerland.svg Paul Egli (SUI) Flag of Switzerland.svg Paul Egli (SUI)
2a 8 de juliol Lilla - Charleville-Mézières Etapa plana Etapa plana 192 Flag of Belgium.svg Robert Wierinckx (BEL) Flag of France.svg Maurice Archambaud (FRA)
3a 9 de juliol Charleville-Mézières - Metz Etapa plana Etapa plana 161 Flag of Luxembourg.svg Mathias Clemens (LUX) Flag of Luxembourg.svg Arsène Mersch (LUX)
4a 10 de juliol Metz - Belfort Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 220 Flag of France.svg Maurice Archambaud (FRA) Flag of France.svg Maurice Archambaud (FRA)
5a 11 de juliol Belfort - Évian-les-Bains Etapa plana Etapa plana 298 Flag of France.svg René Le Grevès (FRA) Flag of France.svg Maurice Archambaud (FRA)
6a 13 de juliol Évian-les-Bains - Aix-les-Bains Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 212 Flag of Belgium.svg Eloi Meulenberg (BEL) Flag of France.svg Maurice Archambaud (FRA)
7a 14 de juliol Aix-les-Bains - Grenoble Etapa de muntanya Etapa de muntanya 230 Flag of the Netherlands.svg Theo Middelkamp (NED) Flag of France.svg Maurice Archambaud (FRA)
8a 15 de juliol Grenoble - Briançon Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 194 Flag of France.svg Jean-Marie Goasmat (FRA) Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL)
9a 16 de juliol Briançon - Digne-les-Bains Etapa de muntanya Etapa de muntanya 220 Flag of France.svg Léon Level (FRA) Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL)
10a 18 de juliol Digne-les-Bains - Niça Etapa plana Etapa plana 156 Flag of France.svg Paul Maye (FRA) Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL)
11a 19 de juliol Niça - Canes Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 126 Espanya Federico Ezquerra (ESP) Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL)
12a 21 de juliol Canes - Marsella Etapa plana Etapa plana 195 Flag of France.svg René Le Grevès (FRA) Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL)
13a A 22 de juliol Marsella - Nimes Etapa plana Etapa plana 112 Flag of France.svg René Le Grevès (FRA) Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL)
13a B 22 de juliol Nimes - Montpeller Contrarellotge per equips 52 Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL) Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL)
14a A 23 de juliol Montpeller - Narbona Etapa plana Etapa plana 103 Flag of France.svg René Le Grevès (FRA) Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL)
14a B 23 de juliol Narbona - Perpinyà Contrarellotge per equips 63 Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL) Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL)
15a 25 de juliol Perpinyà - Luchon Etapa de muntanya Etapa de muntanya 325 Flag of France.svg Sauveur Ducazeaux (FRA) Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL)
16a 27 de juliol Luchon - Pau Etapa de muntanya Etapa de muntanya 194 Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL) Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL)
17a 29 de juliol Pau - Bordeus Etapa plana Etapa plana 229 Flag of France.svg René Le Grevès (FRA) Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL)
18a A 30 de juliol Bordeus - Saintes Etapa plana Etapa plana 117 Flag of Belgium.svg Eloi Meulenberg (BEL) Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL)
18a B 30 de juliol Saintes - La Rochelle Contrarellotge per equips 75 Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL) Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL)
19a A 31 de juliol La Rochelle - La Roche-sur-Yon Etapa plana Etapa plana 81 Flag of Belgium.svg Marcel Kint (BEL) Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL)
19a B 31 de juliol La Roche-sur-Yon - Cholet Contrarellotge per equips 65 Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL) Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL)
19a C 32 de juliol Cholet - Angers Etapa plana Etapa plana 67 Flag of France.svg Paul Maye (FRA) Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL)
20a A 1 d'agost Angers - Vire Etapa plana Etapa plana 204 Flag of France.svg René Le Grevès (FRA) Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL)
20a B 1 d'agost Vire - Caen Contrarellotge per equips 55 Flag of France.svg Antonin Magne (FRA) Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL)
21a 2 d'agost Caen - París Etapa plana Etapa plana 234 Flag of Luxembourg.svg Arsène Mersch (LUX) Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL)

Classificació General[modifica | modifica el codi]

El ciclista que arribava a la meta en el menor temps era proclamat el vencedor d'etapa. Els diferents temps de cada etapa eren sumats per aconseguir la classificació general, guanyada pel ciclista amb menor temps acumulat. Si un ciclista havia rebut alguna bonificació de temps es restava del total, de la mateixa manera que les penalitzacions de temps s'afegien al total. El líder de la cursa era identificat pel mallot groc.

Mallot groc Classificació general (1–10)[4][10]
Pos. Ciclista Equip Temps
1 Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL) Bèlgica 142h 47' 32"
2 Flag of France.svg Antonin Magne (FRA) França + 26' 55"
3 Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL) Bèlgica + 27' 53"
4 Flag of Luxembourg.svg Pierre Clemens (LUX) Espanya/Luxemburg + 42' 42"
5 Flag of Luxembourg.svg Arsène Mersch (LUX) Espanya/Luxemburg + 52' 52"
6 II República Mariano Cañardo (ESP) Espanya/Luxemburg + 1h 03' 04"
7 Flag of Luxembourg.svg Mathias Clemens (LUX) Espanya/Luxemburg + 1h 10' 44"
8 Flag of Switzerland.svg Leo Amberg (SUI) Suïssa + 1h 19' 13"
9 Flag of Belgium.svg Marcel Kint (BEL) Bèlgica + 1h 22' 25"
10 Flag of France.svg Léon Level (FRA) Touriste-routier + 1h 27' 57"

Gran Premi de la Muntanya[modifica | modifica el codi]

Per la classificació de la muntanya l'organització va determinar 16 colls de muntanya puntuables, tot i que durant el recorregut se'n van superar d'altres també de gran dificultat. Al cim d'aquests colls s'atorgaven 10 punts al primer ciclista en passar-hi, nou al segon i així successivament fins al desè classificat, que rebia un punt.

Classificació de la muntanya de 1936[4]
Etapa Nom Alçada Serralada[1] Primer
4 Ballon d'Alsace 1.178 m Vosges Federico Ezquerra
6 Aravis 1.498 m Alps Federico Ezquerra
7 Galibier 2.556 m Alps Federico Ezquerra
8 cota de Laffrey 900 m Alps Julián Berrendero
9 Izoard 2.361 m Alps Sylvère Maes
9 Vars 2.110 m Alps Julián Berrendero
9 Alòs 2.250 m Alps Julián Berrendero
11 Braus 1.002 m Alps Marítims Félicien Vervaecke
11 La Turbie 555 m Alps Marítims Federico Ezquerra
15 Pimorent 1.920 m Pirineus Federico Ezquerra
15 Coll de Port 1.249 m Pirineus Félicien Vervaecke
15 Portèth d'Aspèth 1.069 m Pirineus Sauveur Ducazeaux
16 Pèira Sorda 1.569 m Pirineus Julián Berrendero
16 Aspin 1.489 m Pirineus Yvan Marie
16 Tourmalet 2.115 m Pirineus Sylvère Maes
16 Aubisca 1.709 m Pirineus Sylvère Maes

En acabar la cursa la classificació de la muntanya va quedar d'aquesta manera:

Classificació final de la muntanya (1–5)[4][7]
Pos Ciclista Equip Punts
1 II República Julián Berrendero (ESP) Espanya/Luxemburg 132
2 Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL) Bèlgica 112
3 II República Federico Ezquerra (ESP) Espanya/Luxemburg 99
4 Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL) Bèlgica 95
5 Flag of France.svg Antonin Magne (FRA) França 65

Classificació per equips[modifica | modifica el codi]

El 1936 la classificació per equips fou calculada a partir de la suma dels tres millors temps de cada equips, sent el vencedor l'equip que sumava un menor temps. Els altres equips que van començar la cursa, l'alemany, el suís, el iugoslau, el romanès i l'austríac no finalitzaren amb el mínim de tres ciclistes que exigia la normativa d'aquesta classificació.[4]

Classificació per equips (1–5)[10][11]
Pos. Equip Temps
1 Bèlgica Bèlgica 430h 12' 54"
2  Espanya/Luxemburg Luxemburg + 48' 20"
3 França França + 2h 19' 40"
4 Països Baixos Països Baixos + 5h 23' 28"
5 Suïssa Suïssa + 9h 54' 01"

Classificació pels 100.000 francs[modifica | modifica el codi]

Hi havia també una classificació per punts en la què el guanyador rebé 100.000 francs.[10]

Classificació final (1–3)
Pos. Ciclista Equip Punts
1 Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL) Bèlgica 11
2 II República Federico Ezquerra (ESP) Espanya/Luxemburg 8
2 Flag of France.svg Jean-Marie Goasmat (FRA) Touriste-routier 8

Evolució de les classificacions[modifica | modifica el codi]

Etapa Vencedor Classificació general
mallot groc
Classificació de la muntanya Classificació per equips Classificació dels touriste-routiers
1 Paul Egli Flag of Switzerland.svg Paul Egli (SUI) no entregat Flag of France.svg Décimo Bettini (FRA) França França
2 Robert Wierinckx Flag of France.svg Maurice Archambaud (FRA) Bèlgica Bèlgica
3 Mathias Clemens Flag of Luxembourg.svg Arsène Mersch (LUX) Flag of France.svg Yvan Marie (FRA)
4 Maurice Archambaud Flag of France.svg Maurice Archambaud (FRA) II República Federico Ezquerra (ESP)
5 René Le Grevès Flag of France.svg Sylvain Marcaillou (FRA)
6 Éloi Meulenberg Flag of France.svg Yvan Marie (FRA)
7 Theo Middelkamp
8 Jean-Marie Goasmat Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL) Flag of France.svg Jean-Marie Goasmat (FRA)
9 Léon Level II República Julián Berrendero (ESP) Flag of France.svg Léon Level (FRA) LUX/II República  Luxemburg/Espanya
10 Paul Maye
11 Federico Ezquerra II República Federico Ezquerra (ESP)
12 René Le Grevès Bèlgica Bèlgica
13a René Le Grevès
13b Sylvère Maes
14a René Le Grevès
14b Sylvère Maes
15 Sauveur Ducazeaux II República Julián Berrendero (ESP)
16 Sylvère Maes
17 René Le Grevès
18a Éloi Meulenberg
18b Sylvère Maes
19a Marcel Kint
19b Félicien Vervaecke
19c Paul Maye
20a René Le Grevès
20b Antonin Magne
21 Arsène Mersch
Final Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL) II República Julián Berrendero (ESP) Flag of France.svg Léon Level (FRA) Bèlgica Bèlgica

A posteriori[modifica | modifica el codi]

La victòria d'etapa del neerlandès Theo Middelkamp i el bon paper exercit per l'equip va convèncer a l'organització del Tour de tornar a convidar-los en la següent edició.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Augendre, Jacques. «Guide Historique» (PDF) (en francès). Amaury Sport Organisation, 2012. [Consulta: 5 febrer 2015].
  2. «The history of the Tour de France. Year 1936» (en anglès). www.letour.fr. ASO. [Consulta: 5 febrer 2015].
  3. Barry Boyce. «Belgian Team Strength – Sylvere Wins!». Cycling revealed, 2004. [Consulta: 6 febrer 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 4,9 «30ème Tour de France 1936» (en francès). Memoire du cyclisme. [Consulta: 5 octubre 2009].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 5,9 McGann, Bill; McGann, Carol. The Story of the Tour De France. dog ear publishing, 2006, p. 120–125. ISBN 978-1-59858-180-5 [Consulta: 11 gener 2010]. 
  6. Dauncey, Hugh; Hare, Geoff. The Tour de France, 1903-2003: a century of sporting structures, meanings, and values. Routledge, 2003, p. 169. ISBN 0-7146-5362-4 [Consulta: 11 gener 2010]. 
  7. 7,0 7,1 Michiel van Lonkhuyzen. «Tour-giro-vuelta». [Consulta: 8 gener 2010].
  8. «Theo Middelkamp». Tourdefrance.nl, 22 març 2006. [Consulta: 11 gener 2010].
  9. Arian Zwegers. «Tour de France GC Top Ten». CVCC. [Consulta: 6 febrer 2015].
  10. 10,0 10,1 10,2 «Ayer terminó la Vuelta Ciclista a Francia». El Mundo Deportivo, 3 agost 1936, p. 1,2 [Consulta: 8 febrer 2015].
  11. Tom James. «1936: Sylvère takes over where Romain left off», 15 agost 2003. [Consulta: 8 febrer 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 1936 Modifica l'enllaç a Wikidata