En el Tour de França de 1947 es tornà a emprar el format de participació basat en equips nacionals, que ja havia estat emprat abans de la Segona Guerra Mundial. L'equip alemany no va ser convidat, i l'equip italià estava compost per franco-italians que vivien a França,[1] ja que el tractat de pau entre França i Itàlia encara no era oficial, per la qual cosa els dos països es trobaven encara tècnicament en guerra.[2]
L'organització del Tour convidà a deu equips formats per deu ciclistes cadascun. A banda de l'equip italià, també hi participà un equip nacional francès, un de belga, i un combinat suís/luxemburguès. La intenció era tenir un combinat britànic/neerlandès, però els ciclistes neerlandesos van protestar perquè consideraven que els ciclistes britànics eren massa inexperts, per la qual cosa els ciclistes britànics foren substituïts per "francesos estrangers".[3] Al mateix temps hi prengueren part cinc equips regionals franceses: Illa de França, Oest de França, Nord-est de França, Centre/sud-oest de França i Sud-est de França.[4]
En total hi participaren 58 ciclistes francesos, 13 italians, 11 belgues, 6 neerlandesos, 6 suïssos, 4 luxemburguesos, 1 polonès i 1 algerià. Dels 100 ciclistes que van iniciar la cursa, 53 l'acabaren.[5]
↑Maso, Benjo. Wij waren allemaal goden (en neerlandès). AmstelSport, 2003, p. 12. ISBN 978-90-482-0003-0.
↑Turgis, Dominique. «Bulletin du Tour 1947» (en francès). Memoire du Cyclisme, 23-10-2010. Arxivat de l'original el 2 de març 2012. [Consulta: 18 juliol 2011].