Philippe Thys era el gran favorit del Tour de França de 1921 després d'haver dominat de manera aclaparadora l'edició anterior, però ha d'abandonar a la segona etapa, cosa que obrí molt les possibilitats de victòria a d'altres corredors.
A partir d'aquesta edició les bicicletes es proveeixen d'una placa de zinc o alumini que permet posar-hi els dorsals dels corredors. Aquests són repartits en dues categories: una primera categoria composta per 24 corredors i una segona categoria amb els 99 restants. En algunes etapes, com la 13a, entre Estrasburg i Metz, la sortida és diferida entre els dos grups, essent un prehistòric precedent de les contrarellotges. Curiosament aquesta etapa serà guanyada per un corredor de segona classe, Félix Sellier, per davant dels corredors d'elit, ja que els corredors que sortien més tard s'evitaven els embusos de cotxes, especialment a Estrasburg.
L'organització però, decideix estudiar una millor solució al problema.[2]
Classificació General [modifica]
Enllaços externs [modifica]
- ↑ L'historie du Tour 1921
- ↑ Coll., Tour de France, 100 ans, Paris, L'Équipe, 2003, tome 1, p.124-131
Léon Scieur
Classificació General
França_crowned.svg){kind=small}
Itàlia
