Tour de França de 1909

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tour de França de 1909

Recorregut del Tour de França de 1909
Recorregut del Tour de França de 1909, amb inici a París, seguint el sentit de les agulles del rellotge
Dades de la cursa
Edició VII[1]
Països França França
Alemanya Alemanya
Data 5 de juliol - 1 d'agost
Nombre d'etapes 14 etapes
Velocitat mitjana 28,65 km/h[2]
Distància 4.497 km
Palmarès
Guanyador Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX)
Segon Flag of France.svg Gustave Garrigou (FRA)
Tercer Flag of France.svg Jean Alavoine (FRA)

El Tour de França de 1909 va ser la setena edició del Tour de França. La cursa es disputà entre el 5 de juliol i l'1 d'agost, amb un recorregut de 4.498 km dividit en 14 etapes. La classificació final, com en anys precedents, es va calcular per punts, sent el vencedor el que menys punts aconseguia. Les etapes eren molt similars a les de 1907 i 1908.

Com que el vencedor de les dues darreres edicions, el francès Lucien Petit-Breton, no va prendre la sortida, el subcampió de 1908, François Faber, era considerat el principal favorit. Faber no va defraudar, guanyant sis de les catorze etapes i la general amb facilitat.

Canvis respecte de el Tour de França de 1908[modifica | modifica el codi]

El Tour de França de 1909 es tornà a decidir per un sistema de punts: el vencedor de cada etapa rebia un punt, el segon dos i així successivament. El ciclista que aconseguia menys punts era el vencedor de la general. Després de la vuitena etapa els punts donats en aquelles etapes foren redistribuïts entre els ciclistes restants, d'acord amb les seves posicions en aquelles etapes. Això mateix es va fer després de la tretzena etapa.[3]

El 1908 els ciclistes havien de fer servir quadres subministrats per l'organització, però el 1909 aquesta regla va ser abandonada. Les bicicletes estaven marcades amb un segell, per garantir que els ciclistes només n'empracen una.[4]

Per primera vegada els ciclistes podien participar en la cursa integrats en equips, tot i que tècnicament eren considerats ciclistes individuals.[5]

En les edicions anteriors l'organització del Tour havia estat criticada per permetre orinar als ciclistes davant dels espectadors, de manera que va decidir instal·lar banys obligatoris als punts de control.[6]

Participants[modifica | modifica el codi]

El vencedor de les dues edicions prèvies, Lucien Petit-Breton, va decidir no prendre-hi part el 1909. Petit-Breton esperava que el seu excompany d'equip François Faber, segon el 1908, guanyés la cursa.[4] Faber havia estat traspassat de l'equip Peugeot, que havia dominat l'edició de 1908, a l'equip Alcyon.

S'establí un nou rècord de participants a la cursa, en ser 150 els ciclistes que iniciaren la cursa.[7] Les edicions del Tour disputades fins aleshores havien estat un èxit, i curses semblants es començaren a disputar en altres països (sobretot la Volta a Bèlgica, que es va iniciar el 1908 i el Giro d'Itàlia, que va començar el 1909). El Tour de França era la principal cursa, a la qual hi participaven els millors ciclistes, iniciant-se el desembarcament massiu de ciclistes estrangers.[8] En total, 19 italians, 5 belgues, 4 suïssos, 1 alemany i 1 luxemburguès començaren la cursa.[3]

Com que els ciclistes podien estar patrocinats, hi havia dues categories de ciclistes: els ciclistes amb patrocinador i els ciclistes sense. Hi va haver set equips a la cursa: Nil-Supra, Alcyon, Biguet-Dunlop, Le Globe, Atala, Legnano i Felsina, amb tres o sis ciclistes. La majoria dels ciclistes però, 112 en total, no tenien patrocinador i no estaven adscrits a cap equip, estant inclosos en la categoria Isolé o independents.[3]

Desenvolupament de la cursa[modifica | modifica el codi]

El Tour de França de 1909 va ser considerat el més difícil disputat fins aleshores per culpa de les baixes temperatures, la pluja i la neu.[3][9]

La primera etapa fou guanyada pel belga Cyrille van Hauwaert, que es convertí en el primer belga a guanyar una etapa i el primer no francès en ser líder del Tour.[10][Notes 1] François Faber, el principal favorit, acabà en segona posició.[11]

Durant la primera etapa el temps fou estable, però durant la nit esclatà una forta tempesta que s'allargà durant dies.[7] Faber va ser el ciclista que millor es va adaptar a les dures condicions, tot guanyant la segona, tercera, quarta, cinquena i sisena etapa, un rècord encara no superar encara.[12] En la segona etapa, Faber es va escapar a mitja etapa, rodant en solitari els darrers 200 km d'etapa.[8] En la tercera etapa, amb l'ascensió al coll del Ballon d'Alsace i una temperatura de tan sols 4 °C, Faber trencà la cadena en el darrer quilòmetre, però això no l'impedí guanyar amb gran avantatge sobre l'immediat perseguidor.[8] En la cinquena etapa el fort vent va fer fora de la carretera a Faber, però aconseguí remuntà. Més tard un cavall el va tirar a terra, alhora que donava una coça a la bicicleta. Faber va tornar a pujar a la bicicleta i remuntà, tot guanyant l'etapa amb un marge de cinc minuts.[8] En la sisena etapa 20.000 aficionats van anar a veure a Faber guanyar la seva cinquena victòria d'etapa seguida.[8] La setena etapa fou guanyada per Ernest Paul, germanastre de Faber.[9] Per culpa del mal temps prop de 50 corredors, una tercera part del gran grup, havien abandonat la cursa en aquest punt.[13]

Els organitzadors del Tour van demanar a Faber que baixés el ritme per tal de mantenir el Tour emocionant. El seu cap d'equip hi va estar d'acord i Faber va permetre a altres ciclistes guanyar etapes, mentre el seu lideratge mai va estar en perill.[7]

En la cinquena etapa Faber acabà en 10a posició, a 46 minuts del vencedor, la seva pitjor classificació a la cursa. Ell lideraven la cursa amb 26 punts, mentre el segon classificat Garrigou tenia 40 punts.[14]

Davant la impossibilitat de vèncer a Faber en aquest Tour, la pregunta era qui acabaria en segon lloc. Gustave Garrigou estava en segona posició, però Jean Alavoine s'acostava a ell. Garrigou tenia més experiència i va mantenir la segona posició.[7] En la catorzena etapa Jean Alavoine liderava la cursa quan va trencar la bicicleta a manca de 10 km. No era permès canviar la bicicleta,[9] per la qual cosa Alavoine va córrer els últims 10 quilòmetres amb la bicicleta a les espatlles, i tot i així va guanyar l'etapa[9] amb un marg de 6 minuts i mig.[15]

Resultats[modifica | modifica el codi]

Els ciclistes de l'equip Alcyon van dominar el Tour de França de 1909, guanyant 13 de les 14 etapes.[4] Sols Ernest Paul, de la categoria Isolé guanyà una etapa, la setena.

Etapes[modifica | modifica el codi]

Resultat de les etapes[3][16]
Etapa Data[17] Recorregut Km Vencedor d'etapa Líder de la general
1 5 de juliol París - Roubaix Etapa plana 272 Flag of Belgium.svg Cyrille van Hauwaert (BEL) Flag of Belgium.svg Cyrille van Hauwaert (BEL)
2 7 de juliol Roubaix - Metz Etapa plana 398 Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX) Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX)
3 9 de juliol Metz - Belfort Etapa de muntanya 259 Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX) Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX)
4 11 de juliol Belfort - Lió Etapa de mitja muntanya 309 Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX) Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX)
5 13 de juliol Lió - Grenoble Etapa de muntanya 311 Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX) Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX)
6 15 de juliol Grenoble - Niça Etapa de muntanya 345 Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX) Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX)
7 17 de juliol Niça - Nimes Etapa plana 345 Flag of France.svg Ernest Paul (FRA) Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX)
8 19 de juliol Nimes - Tolosa Etapa plana 303 Flag of France.svg Jean Alavoine (FRA) Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX)
9 21 de juliol Tolosa - Baiona Etapa plana 299 Flag of France.svg Constant Menager (FRA) Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX)
10 23 de juliol Baiona - Bordeus Etapa plana 269 Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX) Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX)
11 25 d'agost Bordeus - Nantes Etapa plana 391 Flag of France.svg Louis Trousselier (FRA) Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX)
12 27 de juliol Nantes - Brest Etapa plana 321 Flag of France.svg Gustave Garrigou (FRA) Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX)
13 29 de juliol Nantes - Caen Etapa plana 415 Flag of France.svg Paul Duboc (FRA) Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX)
14 1 d'agost Caen - París Etapa plana 251 Flag of France.svg Jean Alavoine (FRA) Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX)

Classificació general[modifica | modifica el codi]

Gustave Garrigou, segon a la general del Tour de França de 1909.

La classificació general fou calculada per punts: en cada etapa el vencedor rebia un punt, el següent dos, i així successivament. Després de la vuitena etapa, quan sols quedaven 71 ciclistes en cursa, els punts donats en les vuit primeres etapes foren redistribuïts entre els ciclistes que quedaven en cursa, segons les seves posicions en aquelles etapes. Dels 150 ciclistes que van prendre la sortida, 55 la finalitzaren.[3]

François Faber és un dels ciclistes més joves en guanyar el Tour de França de la història, amb tan sols 22 anys i 7 mesos. Sols Henri Cornet el 1904 i Romain Maes el 1935 eren més joves (19 anys i 11 mesos i 21 anys i 11 mesos respectivament).[18]

Classificació general (1–10)[3]
Classificació General
Pos. Ciclista Patrocinador Punts
1 Flag of Luxembourg.svg Francois Faber (LUX) Alcyon 37
2 Flag of France.svg Gustave Garrigou (FRA) Alcyon 57
3 Flag of France.svg Jean Alavoine (FRA) Alcyon 66
4 Flag of France.svg Paul Duboc (FRA) Alcyon 70
5 Flag of Belgium.svg Cyrille van Hauwaert (BEL) Alcyon 92
6 Flag of France.svg Ernest Paul (FRA) - 95
7 Flag of France.svg Constant Menager (FRA) Le Globe 102
8 Flag of France.svg Louis Trousselier (FRA) Alcyon 114
9 Flag of France.svg Eugène Christophe (FRA) - 139
10 Itàlia Aldo Bettini (ITA) - 142
150 participats, 55 acabaren la cursa

Altres classificacions[modifica | modifica el codi]

El sisè classificat, Ernest Paul guanyà la categoria dels "isolé".[19]

El diari organitzador de la cursa, L'Auto anomenà a François Faber el meilleur grimpeur, el millor escalador. Aquest títol no oficial és el predecessor de la classificació de la muntanya.[20]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Al Tour de França de 1904, després de les desqualificacions, el suís Michel Frédérick i el belga Émile Lombard lideraren la cursa retroactivament després de la primera i la segona etapa, però això va ser conegut durant la cursa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Història del Tour de França
  2. Augendre, Jacques. «Guide Historique, Part 6» (PDF) (en francès). Amaury Sport Organisation, 2009. Arxivat de l'original el 3 octubre 2009. [Consulta: 2 octubre 2009].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «7ème Tour de France 1909» (en francès). Memoire du cyclisme. Arxivat de l'original el 4 maig 2009. [Consulta: 9 abril 2009].
  4. 4,0 4,1 4,2 McGann, Bill; Mcgann, Carol. The Story of the Tour De France Volume 1:1903-1964. Dog Ear Publishing, 2006, p. 24. ISBN 1-59858-180-5 [Consulta: 9 abril 2009]. 
  5. Thompson, Christopher S. The Tour de France: a cultural history. University of California Press, 2006, p. 36. ISBN 0-520-24760-4. 
  6. Thompson, Christopher S. The Tour de France: a cultural history. University of California Press, 2006, p. 161. ISBN 0-520-24760-4. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Amels, Wim. De geschiedenis van de Tour de France 1903–1984 (en dutch). Sport-Express, 1984. ISBN 90-70763-05-2. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Top 25 All Time Tours:1909 - Invasion of the Foreigners». Cycling Revealed. [Consulta: 21 setembre 2009].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 «1909 - 7th Tour de France». ASO. Arxivat de l'original el 4 maig 2009. [Consulta: 9 abril 2009].
  10. James, Tom. «1909: Faber is the first non-French winner». VeloArchive, 14 agost 2003. Arxivat de l'original el 4 maig 2009. [Consulta: 9 abril 2009].
  11. «7ème Tour de France - 1ére ètape» (en francès). Memoire du Cyclisme. [Consulta: 21 setembre 2009].
  12. Heijmans, Jeroen; Mallon, Bill. Historical Dictionary of Cycling. Scarecrow Press, 2011, p. 77. ISBN 0810871750. 
  13. «Heritage - Tour de France». Team Cyclist. [Consulta: 21 setembre 2009].
  14. «7ème Tour de France - 9éme ètape» (en francès). Memoire du Cyclisme. [Consulta: 21 setembre 2009].
  15. «7ème Tour de France - 14éme ètape» (en francès). Memoire du Cyclisme. [Consulta: 21 setembre 2009].
  16. Zwegers, Arian. «Tour de France GC Top Ten». CVCC. [Consulta: 21 setembre 2009].
  17. Augendre, Jacques. «Guide Historique, Part 2» (PDF) (en francès). Amaury Sport Organisation, 2009. [Consulta: 15 gener 2010].
  18. «Every Tour de France winner listed from Garin to Wiggins». Guardian, 23 juliol 2012. [Consulta: 17 agost 2013].
  19. «l'Historique du Tour - Année 1909» (en francès). Amaury Sport Organisation. [Consulta: 4 gener 2010].
  20. Lonkhuyzen, Michiel van. «Tour-Giro-Vuelta». Tour-giro-vuelta. [Consulta: 30 de desembre de 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 1909