Tour de França de 1908

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tour de França de 1908

Recorregut del Tour de França de 1908
Recorregut del Tour de França de 1908, amb inici a París, seguint el sentit de les agulles del rellotge
Dades de la cursa
Edició VI
Països França França
Imperi Alemany Imperi Alemany
Suïssa Suïssa
Data 13 de juliol - 9 d'agost[1]
Nombre d'etapes 14 etapes
Velocitat mitjana 28,74 km/h
Distància 4.488 km
Palmarès
Guanyador Flag of France.svg Lucien Petit-Breton (FRA)
Segon Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX)
Tercer Flag of France.svg Georges Passerieu (FRA)

El Tour de França de 1908 va ser la sisena edició del Tour de França i es va celebrar entre el 13 de juliol i el 9 d'agost de 1908 sobre un recorregut de 4.488 quilòmetres repartits en 14 etapes, el mateix que l'any anterior.[1] Després de la seva victòria l'any anterior, Lucien Petit-Breton fou considerat el principal favorit. Guanyà cinc de les catorze etapes i la general, a una velocitat mitjana de 28,47 km/h,[1] demostrant que la victòria de l'any anterior no fou casualitat. Com en anys precedents la cursa va estar dominada per ciclistes francesos, però en aquesta ocasió dos italians i un luxemburguès se situaren entre els deu primers.

Canvis respecte al Tour de França 1907[modifica | modifica el codi]

El Tour de França de 1908 va seguir gairebé el mateix recorregut que el Tour de França de 1907. Les normes també foren les mateixes, seguint emprant-se el sistema de classificació per punts. Abans de començar la cursa l'organització del Tour va declarar que havia pres totes les mesures necessàries per evitar incidents com els de 1905 i que els esvalotadors tenien el 90% de possibilitats de ser capturats i anar a parar a la presó.[2] En aquesta edició es van emprar pneumàtics desmuntables per primera vegada, cosa que facilitava les reparacions de les punxades als ciclistes i que es trigués menys temps.[3] Henri Desgrange volia mantenir el Tour de França com una cursa entre esportistes individuals i per aquest motiu tots els ciclistes havien de fer servir els quadres que els proporcionava l'organització.[4]

Participants[modifica | modifica el codi]

Abans de començar la cursa 162 ciclistes s'havien inscrit per córrer al Tour de França i havien rebut el dorsal de sortida. Amb tot, 48 ciclistes no van iniciar la cursa i la primera etapa va començar amb 114 ciclistes.[3] Com que als ciclistes no se'ls permetia canviar de bicicletes, la separació en dues classes diferents que havia tingut lloc els anys anteriors havia desaparegut i tots els ciclistes corrien en la mateixa categoria.

El principal favorit a la victòria final era Lucien Petit-Breton, el guanyador de l'edició anterior. Petit-Breton va rebre el suport de l'equip Peugeot, equip que acollia als millors ciclistes i que en les cinc edicions anteriors del Tour de França havien guanyat fins a 20 etapes.[4] A més, Petit-Breton era un reputat mecànic de bicicletes, cosa a tenir en compte, ja que segons les regles els ciclistes havien de reparar la bicicleta sense ajuda.[4] La principal oposició s'esperava dels ciclistes de l'equip Alcyon, encapçalat per Georges Passerieu i Gustave Garrigou.[5]

L'esportista francesa Marie Marvingt va intentar participar en el Tour de França de 1908, però se li va negar el permís perquè la carrera estava oberta només als homes. En acabar cada etapa Marvingt recorria el mateix recorregut oficial, aconseguint acabar-lo.[6]

Desenvolupament de la cursa[modifica | modifica el codi]

Sortida del Tour de França de 1908.

En la primera etapa el cotxe d'Henri Desgrange pateix una avaria, havent de finalitzar l'etapa a bord d'un carruatge de cavalls.[7] L'equip Labor pren la sortida abillat amb uns mallots grocs, però el 1908 el mallot groc encara no s'emprava per distingir el líder de la cursa.[2] En aquesta primera etapa, entre París i Roubaix el pavé provoca nombrosos accidents i punxades.[2] La victòria fou per a Georges Passerieu, mentre Petit-Breton acabà en segona posició.

La segona etapa, entre Roubaix i Metz, passà per territori de l'Alsàcia-Lorena, aleshores pertanyent a Alemanya. Com en anys anteriors, es llançaren claus a la carretera.[2] Aquesta etapa fou guanyada per Lucien Petit-Breton mentre Passerieu acabà en segona posició. En haver guanyat ambdós una etapa i haver finalitzat en segona posició en l'altra, Petit-Breton i Passerieu tenien els mateixos punts. Algunes fonts indiquen que ocupaven el liderat ex-aequo en acabar l'etapa,[8][9] mentre d'altres indiquen que Passerieu ocupava el lideratge en solitari.[10][11]

En la tercera etapa, iniciada pel Comte Zeppelin, el cap de l'equip Labor envià un telegrama al mànager de l'equip després d'un altre accident d'un membre de l'equip, Jean Novo: "Després de la caiguda de Novo i els mediocres resultats dels altres corredors, he decidit abandonar la cursa."[2] La resta del Tour fou dominada pels homes de l'equip Peugeot, que guanyaren totes les etapes. En aquesta etapa, Passerieu finalitzà en la 30a posició; mentre Petit-Breton ho feia en segona posició, per la qual cosa passà a liderar la cursa amb un ample marge de punts.[12]

La quarta etapa, amb final a Lió, es va disputar sota una tempesta de neu.[7] François Faber guanyà l'etapa, però en la segona etapa havia finalitzat en 49a posició i no representava una amenaça seriosa en la classificació general.[10]

En la sisena etapa es van pujar la Cota de Laffrey i el coll Bayard, i André Pottier, el germà petit del campió de 1906 René Pottier, passà en primera posició per ambdós colls, però no poder mantenir l'avantatge al capdavant i l'etapa fou guanyada per Jean-Baptiste Dortignacq.[13] En la 9a etapa, guanyada per Petit-Breton, Faber pujà a la segona posició de la classificació general.[14]

En la 13a etapa, de 415 km entre Brest i Caen, el vencedor de la mateixa, Passerieu necessità més de 16 hores per finalitzar-la. El darrer ciclista en acabar l'etapa, Louis di Maria, necessità més de 23 hores per completar l'etapa.[7][15]

Faber no representà cap amenaça per Petit-Breton, i Petit-Breton guanyà el Tour de França fàcilment. La seva pitjor posició en una etapa fou en la 10a, quan va acabar desè, a un segon del vencedor; en totes les altres etapes acabà entre els quatre primers, guanyant cinc de les etapes.

Resultats[modifica | modifica el codi]

Georges Passerieu, vencedor de la primera etapa.
Lucien Petit-Breton, celebrant la victòria del Tour de França de 1908.
François Faber, vencedor de quatre etapes del Tour de França de 1908.

Etapes[modifica | modifica el codi]

Resultat de les etapes[3]
Etapa Data[16] Recorregut Km Vencedor d'etapa Líder de la general
1 13 de juliol París - Roubaix Etapa plana 272 Flag of France.svg Georges Passerieu (FRA) Flag of France.svg Georges Passerieu (FRA)
2 15 de juliol Roubaix - Metz Etapa plana 398 Flag of France.svg Lucien Petit-Breton (FRA) Flag of France.svg Georges Passerieu (FRA)
3 17 de juliol Metz - Belfort Etapa de muntanya 259 Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX) Flag of France.svg Lucien Petit-Breton (FRA)
4 19 de juliol Belfort - Lió Etapa de mitja muntanya 309 Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX) Flag of France.svg Lucien Petit-Breton (FRA)
5 21 de juliol Lió - Grenoble Etapa de muntanya 311 Flag of France.svg Georges Passerieu (FRA) Flag of France.svg Lucien Petit-Breton (FRA)
6 23 de juliol Grenoble - Niça Etapa de muntanya 345 Flag of France.svg Jean-Baptiste Dortignacq (FRA) Flag of France.svg Lucien Petit-Breton (FRA)
7 25 de juliol Niça - Nimes Etapa plana 345 Flag of France.svg Lucien Petit-Breton (FRA) Flag of France.svg Lucien Petit-Breton (FRA)
8 27 de juliol Nimes - Tolosa Etapa plana 303 Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX) Flag of France.svg Lucien Petit-Breton (FRA)
9 29 de juliol Tolosa - Baiona Etapa plana 299 Flag of France.svg Lucien Petit-Breton (FRA) Flag of France.svg Lucien Petit-Breton (FRA)
10 31 de juliol Baiona - Bordeus Etapa plana 269 Flag of France.svg Georges Paulmier (FRA) Flag of France.svg Lucien Petit-Breton (FRA)
11 2 d'agost Bordeus - Nantes Etapa plana 391 Flag of France.svg Lucien Petit-Breton (FRA) Flag of France.svg Lucien Petit-Breton (FRA)
12 4 d'agost Nantes - Brest Etapa plana 321 Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX) Flag of France.svg Lucien Petit-Breton (FRA)
13 6 d'agost Brest - Caen Etapa plana 415 Flag of France.svg Georges Passerieu (FRA) Flag of France.svg Lucien Petit-Breton (FRA)
14 9 d'agost Caen - París Etapa plana 251 Flag of France.svg Lucien Petit-Breton (FRA) Flag of France.svg Lucien Petit-Breton (FRA)

Després de la darrera etapa es va fer una volta cronometrada de 666 m al velòdrom del Parc dels Prínceps de París, que va guanyar Henri Cornet amb 51,2 segons. Aquesta classificació no compta com una etapa oficial i no tenia influència en la classificació general.[17]

Classificació general[modifica | modifica el codi]

La classificació general fou calculada per punts: en cada etapa el vencedor obtenia un punt, el següent dos punts i així successivament. Després de la vuitena etapa, quan sols quedaven 39 ciclistes corrent, els punts donats en les vuit primeres etapes foren redistribuïts entre els ciclistes restants, d'acord amb les seves posicions en aquelles etapes.[3] Dels 114 ciclistes que van prendre la sortida, 36 finalitzaren. L'equip Peugeot dominà la cursa i no sols els seus ciclistes van guanyar les 14 etapes, sinó que van ocupar les quatre primeres posicions de la classificació general.[4] Tot i que els ciclistes corrien la cursa de manera individual, i oficialment no estaven lligats a patrocinadors,[18] la majoria d'ells en tenien.

Classificació general (1–10)[3]
Classificació General
Pos. Ciclista Patrocinador Punts
1 Flag of France.svg Lucien Petit-Breton (FRA) Peugeot–Wolber 36
2 Flag of Luxembourg.svg François Faber (LUX) Peugeot–Wolber 68
3 Flag of France.svg Georges Passerieu (FRA) Peugeot–Wolber 75
4 Flag of France.svg Gustave Garrigou (FRA) Peugeot–Wolber 91
5 Itàlia Luigi Ganna (ITA) Alcyon-Dunlop 120
6 Flag of France.svg Georges Paulmier (FRA) Peugeot–Wolber 125
7 Flag of France.svg Georges Fleury (FRA) Peugeot–Wolber 134
8 Flag of France.svg Henri Cornet (FRA) Peugeot–Wolber 142
9 Flag of France.svg Marcel Godivier (FRA) Alcyon-Dunlop 153
10 Itàlia Giovanni Rossignoli (ITA) Bianchi 160
114 competidors, 36 acabaren la cursa

Altres classificacions[modifica | modifica el codi]

El segon classificat, François Faber fou el guanyador de la categoria "pneus démontables".[19] El diari organitzador de la cursa, L'Auto anomenà a Gustave Garrigou el meilleur grimpeur, el millor escalador. Aquest títol no oficial és el predecessor de la classificació de la muntanya.[20]

Després de la cursa[modifica | modifica el codi]

Lucien Petit-Breton, el primer ciclista a guanyar dues edicions del Tour de França, va escriure un llibre sobre la seva vida "Comment je cours sur route" en acabar la cursa.[19][21] El llibre es va convertir en un èxit de vendes, i Petit-Breton va començar a escriure columnes de ciclisme pels diaris. En el Tour de 1909 Petit-Breton no va participar com a ciclista, però va seguir la carrera com a periodista.[22]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Augendre, Jacques. «Guide Historique, Part 6» (PDF) (en francès). Amaury Sport Organisation, 2009. Arxivat de l'original el 3 octubre 2009. [Consulta: 28 juliol 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Hadland, Tony. «Berthet and le Tour 1908». Arxivat de l'original el 4 maig 2009. [Consulta: 8 abril 2009].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «6ème Tour de France 1908» (en francès). Memoire du cyclisme. Arxivat de l'original el 4 maig 2009. [Consulta: 2 abril 2009].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 McGann, Bill; Mcgann, Carol. The Story of the Tour De France Volume 1:1903-1964. Dog Ear Publishing, 2006, p. 22. ISBN 1-59858-180-5 [Consulta: 9 abril 2009]. 
  5. Boyce, Barry. «6th Tour de France 1908: "L'Argentin... Again!"». Cycling Revealed. [Consulta: 27 agost 2010].
  6. Lam, David. «Marie Marvingt "La Fiancée du Danger" (1875-1963)». Hargrave Aviation and Aeromodelling - Interdependent Evolutions and Histories, 20 octubre 2002. Arxivat de l'original el 4 maig 2009. [Consulta: 8 abril 2009].
  7. 7,0 7,1 7,2 «1908 - 6th Tour de France». ASO. Arxivat de l'original el 4 maig 2009. [Consulta: 8 abril 2009].
  8. James, Tom. «Faber is the first non-French winner». VeloArchive, 4 abril 2001. Arxivat de l'original el 4 maig 2009. [Consulta: 8 abril 2009].
  9. Zwegers, Arian. «Tour de France GC Top Ten». CVCC. [Consulta: 21 setembre 2009].
  10. 10,0 10,1 «6ème Tour de France 1908 - 2ème étape» (en francès). Memoire du Cyclisme. [Consulta: 21 setembre 2009].
  11. «Tour de France 1908» (en german). Radsportseite. [Consulta: 21 setembre 2009].
  12. «6ème Tour de France 1908 - 3ème étape» (en francès). Memoire du Cyclisme. [Consulta: 21 setembre 2009].
  13. «6ème Tour de France 1908 - 6ème étape» (en francès). Memoire du Cyclisme. [Consulta: 21 setembre 2009].
  14. «6ème Tour de France 1908 - 9ème étape» (en francès). Memoire du Cyclisme. [Consulta: 21 setembre 2009].
  15. «6ème Tour de France 1908 - 13ème étape» (en francès). Memoire du Cyclisme. [Consulta: 21 setembre 2009].
  16. Augendre, Jacques. «Guide Historique, Part 2» (PDF) (en francès). Amaury Sport Organisation, 2009. [Consulta: 15 gener 2010].
  17. James, Tom. «1908: Petit-Breton becomes the first double-winner». VeloArchive, 27 agost 2007. [Consulta: 8 abril 2009].
  18. Thompson, Christopher S. The Tour de France: a cultural history. University of California Press, 2006, p. 36. ISBN 0-520-24760-4. 
  19. 19,0 19,1 «l'Historique du Tour - Année 1908» (en francès). Amaury Sport Organisation. [Consulta: 4 gener 2010].
  20. Lonkhuyzen, Michiel van. «Tour-Giro-Vuelta». Tour-giro-vuelta. [Consulta: 30 de desembre de 2009].
  21. Petit-Breton, Lucien. Comment je cours sur route (en francès). l'Auto, 1908. 
  22. Haan, Rob de. «Het verhaal van een Tourwinnaar» (en dutch). Nusport, 30 juliol 2009. [Consulta: 4 gener 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 1908