Tour de França de 1934

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tour de França de 1934

Recorregut del Tour de França de 1934
Recorregut del Tour de França de 1934, amb inici i final a París, seguint el sentit de les agulles del rellotge
Dades de la cursa
Edició XXVIII
Països França França
Data 3 al 29 de juliol de 1934
Nombre d'etapes 23 etapes
Distància 4.363 km[1]
Temps del vencedor 147h 13' 58" (30,360 km/h)[2]
Palmarès
Guanyador Flag of France.svg Antonin Magne (FRA) (França)
Segon Itàlia Giuseppe Martano (ITA) (Itàlia)
Tercer Flag of France.svg Roger Lapébie (FRA) (França)
Classificacions secundàries
Muntanya Flag of France.svg René Vietto (FRA) (França)
Equips França
Antonin Magne, guanyador del Tour de 1934

El Tour de França de 1934 fou la vint-i-vuitena edició del Tour de França i es disputà entre el 3 i el 29 de juliol de 1934, sobre un recorregut de 4.363 km, distribuïts en 23 etapes, una d'elles dividida en dos sectors.[1] La cursa fou guanyada pel francès Antonin Magne, a una velocitat mitjana de 30,36 km/h,[2] amb gairebé mitja hora d'avantatge sobre el segon classificat, l'italià Giuseppe Martano. Aquesta era la segona victòria de Magne al Tour, després de la seva victòria en l'edició de 1931. El domini francès fou total durant tota la cursa, guanyant 19 de les 23 etapes i on cada membre de l'equip en va guanyar una com a mínim, i duent el mallot groc durant totes les etapes.

El francès René Vietto es va fer famós en guanyar la classificació de la muntanya i, sobretot, en renunciar a les pròpies possibilitats de victòria al Tour en cedir primer la roda davantera i després la bicicleta al seu cap de files, Antonin Magne.

En aquesta edició per primera vegada es va dividir una etapa en dos sectors i es va disputar una contrarellotge individual. Això va tenir lloc en la 21a etapa, dividida en dos sectors, la segona part de la qual fou una contrarellotge de 90 quilòmetres entre La Roche-sur-Yon i Nantes, guanyada per Antonin Magne.

Canvis respecte a l'edició anterior[modifica | modifica el codi]

La novetat més destacable respecte les edicions anteriors fou la introducció de la contrarellotge individual. En alguna edició anterior s'havien disputat contrarellotges, però eren per equips. Arran del canvi patit pel Tour de França a partir de 1930, amb el pas d'equips comercials a equips nacionals, l'organització del Tour va haver de pagar l'allotjament, el trasllat i la manutenció dels ciclistes. L'organització rebia els diners de les vendes de l'Auto, el diari organitzador del Tour. L'Auto era un diari que sortia pel matí, a diferència d'un dels seus competidors, el Paris-Soir, que sortia al vespre. El Paris-Soir també seguia el Tour i podia publicar els resultats el mateix dia, mentre l'Auto havia d'esperar a l'endemà, per la qual cosa publicava notícies antigues. Per contrarestar aquest fet les etapes del Tour de França passaren a començar més tard, amb la qual cosa acabaven després que el Paris-Soir s'hagués imprès. L'editor d'esports del Paris-Soir va respondre amb la creació d'una nova carrera, el Gran Premi de les Nacions, disputat com a contrarellotge individual. La primera edició va tenir lloc el 1932, tot i que en un primer moment no va ser ben rebuda pels ciclistes, però a partir de 1933 va ser tot un èxit. Henri Desgrange, director del Tour, va veure l'èxit dels ciclistes francesos al Gran Premi de les Nacions i va decidir adaptar el format de les contrarellotges individuals al Tour. No tots els ciclistes van veure bé aquest format: René Vietto, un escalador, va dir que era una prova avorrida de cavalls de vapor, mentre en una cursa de bicicletes també s'havia de fer servir el cap. Altres ciclistes van dir que les contrarellotges individuals anul·larien l'efecte de la bona feina en equip.[3]

Les bonificacions establertes el 1933 es va reduir lleugerament: el guanyador d'una etapa rebia 90 segons de bonificació, i el segon classificat 45 segons. A més, el guanyador d'etapa rebia una bonificació igual a la diferència entre ell i el segon classificat, amb un màxim de dos minuts. Aquest mateix sistema de bonificació s'aplicaria sobre els ports de muntanya que comptaven per a la classificació de la muntanya.[4]

El 1933 fins a 40 touriste-routiers, ciclistes que no estaven inclosos en cap equip nacional, van disputar la cursa, però el 1934 es va reduir a 20.[5]

Participants[modifica | modifica el codi]

Com era costum des del 1930 el Tour de França de 1934 es va disputar sota el format d'equips nacionals. Bèlgica, Itàlia, Alemanya i França van formar equips amb vuit ciclistes, mentre Suïssa i Espanya van formar un equip combinat de vuit ciclistes. A més, hi havia 20 ciclistes que corrien de manera individual i que a diferència de 1933 no competien sota el nom de "touriste-routier", sinó com a "individuals".[4] En total foren 60 els ciclistes que hi van prendre part: 20 francesos, 12 belgues, 12 italians, 8 alemany, 4 espanyols i 4 suïssos.[6]

Favorits[modifica | modifica el codi]

Tots els ciclistes que componien l'equip francès eren de primer nivell, sent els principals corredors el vencedor del 1933, Georges Speicher, Roger Lapébie, l'antic vencedor del tour Antonin Magne i Maurice Archambaud, que havia tingut un gran rendiment el 1933.[3] Es criticà el fet d'haver seleccionat a René Vietto, un jove ciclista de tan sols vint anys amb molt poc palmarès al darrere.[7] L'equip italià comptava amb Giuseppe Martano que el 1933 havia corregut com a touriste-routier. L'equip belga, normalment compost per grans ciclistes, en aquesta ocasió era molt fluix.[3]

Recorregut[modifica | modifica el codi]

Com en l'edició precedent el recorregut ressegueix França en el sentit de les agulles del rellotge, passant primer pels Alps i posteriorment pels Pirineus, sent els principals colls a superar el Galibier, el Tourmalet i l'Aubisca. En el sector sector de la 21a etapa es disputa per primera vegada una contrarellotge individual, entre La Roche-sur-Yon i Nantes i 90 quilòmetres de recorregut. En aquesta edició no hi ha cap nova vila que aculli una etapa.[4]

Desenvolupament de la cursa[modifica | modifica el codi]

La primera etapa del Tour fou guanyada pel vencedor de l'edició anterior, Georges Speicher, amb la qual cosa passà a vestir el primer mallot groc. En la segona etapa va perdre el liderat en quedar fraccionat el gran grup i ell quedar relegat a un segon grup, mentre Antonin Magne entrava en el grup capdavanter i passava a liderar la cursa.[3]

Resultats[modifica | modifica el codi]

Etapes[modifica | modifica el codi]

Resultat de les etapes[4][8]
Etapa Data[1] Recorregut Km Vencedor d'etapa Líder de la general
1a 3 de juliol París - Lilla Etapa plana 262 Flag of France.svg Georges Speicher (FRA) Flag of France.svg Georges Speicher (FRA)
2a 4 de juliol Lilla - Charleville-Mézières Etapa plana 192 Flag of France.svg René Le Grevès (FRA) Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
3a 5 de juliol Charleville-Mézières - Metz Etapa plana 161 Flag of France.svg Roger Lapébie (FRA) Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
4a 6 de juliol Metz - Belfort Etapa de mitja muntanya 220 Flag of France.svg Roger Lapébie (FRA) Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
5a 7 de juliol Belfort - Évian-les-Bains Etapa plana 293 Flag of France.svg René Le Grevès (FRA)
Flag of France.svg Georges Speicher (FRA)
Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
6a 9 de juliol Évian-les-Bains - Aix-les-Bains Etapa de mitja muntanya 207 Flag of France.svg Georges Speicher (FRA) Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
7a 10 de juliol Aix-les-Bains - Grenoble Etapa de muntanya 229 Flag of France.svg René Vietto (FRA) Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
8a 11 de juliol Grenoble - Gap Etapa de mitja muntanya 102 Itàlia Giuseppe Martano (ITA) Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
9a 12 de juliol Gap - Dinha Etapa de muntanya 227 Flag of France.svg René Vietto (FRA) Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
10a 13 de juliol Dinha - Niça Etapa plana 156 Flag of France.svg René Le Grevès (FRA) Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
11a 15 de juliol Niça - Canes Etapa de mitja muntanya 126 Flag of France.svg René Vietto (FRA) Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
12a 16 de juliol Canes - Marsella Etapa plana 195 Flag of France.svg Roger Lapébie (FRA) Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
13a 17 de juliol Marsella - Montpeller Etapa plana 172 Flag of France.svg Georges Speicher (FRA) Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
14a 18 de juliol Montpeller - Perpinyà Etapa plana 177 Flag of France.svg Roger Lapébie (FRA) Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
15a 20 de juliol Perpinyà - Acs Etapa de mitja muntanya 158 Flag of France.svg Roger Lapébie (FRA) Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
16a 21 de juliol Acs - Banhèras de Luishon Etapa de muntanya 165 Itàlia Adriano Vignoli (ITA) Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
17a 22 de juliol Banhèras de Luishon - Tarba Etapa de muntanya 91 Flag of France.svg Antonin Magne (FRA) Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
18a 23 de juliol Tarba - Pau Etapa de muntanya 172 Flag of France.svg René Vietto (FRA) Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
19a 5 2de juliol Pau - Bordeus Etapa plana 215 Itàlia Ettore Meini (ITA) Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
20a 26 de juliol Bordeus - La Rochelle Etapa plana 183 Flag of France.svg Georges Speicher (FRA) Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
21a (a) 27 de juliol La Rochelle - La Roche-sur-Yon Etapa plana 81 Flag of France.svg René Le Grevès (FRA) Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
21a (b) 27 de juliol La Roche-sur-Yon - Nantes contrarellotge individual 90 Flag of France.svg Antonin Magne (FRA) Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
22a 28 de juliol Nantes - Caen Etapa plana 275 Flag of France.svg Raymond Louviot (FRA) Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
23a 29 de juliol Caen - París Etapa plana 221 Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL) Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)

Classificació General[modifica | modifica el codi]

El ciclista que arribava a la meta en el menor temps era proclamat el vencedor d'etapa. Els diferents temps de cada etapa eren sumats per aconseguir la classificació general, guanyada pel ciclista amb menor temps acumulat. Si un ciclista havia rebut alguna bonificació de temps es restava del total, de la mateixa manera que les penalitzacions de temps s'afegien al total. El líder de la cursa era identificat pel mallot groc.

Classificació general (1–10)[4]
Mallot groc Classificació General
Pos. Ciclista Equip Temps
1 Flag of France.svg Antonin Magne (FRA) França 147h 13' 58"
2 Itàlia Giuseppe Martano (ITA) Itàlia +27' 31"
3 Flag of France.svg Roger Lapébie (FRA) França +52' 15"
4 Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL) Individual +57' 40"
5 Flag of France.svg René Vietto (FRA) França +59' 02"
6 Itàlia Ambrogio Morelli (ITA) Individual +1h 12' 02"
7 Imperi Alemany Ludwig Geyer (GER) Alemanya +1h 12' 51"
8 Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL) Individual +1h 20' 56"
9 II República Mariano Cañardo (ESP) Suïssa/Espanya +1h 29' 02"
10 II República Vicente Trueba (ESP) Suïssa/Espanya +1h 40' 39"

Gran Premi de la Muntanya[modifica | modifica el codi]

Federico Ezquerra fou el primer en coronar el coll del Télégraphe (no puntuable) i el Galibier.

Per la classificació de la muntanya l'organització va determinar 14 colls de muntanya puntuables, tot i que durant el recorregut se'n van superar d'altres també de gran dificultat. Al cim d'aquests colls s'atorgaven 10 punts al primer ciclista en passar-hi, nou al segon i així successivament fins al desè classificat, que rebia un punt.

Classificació de la muntanya de 1934[4]
Etapa Nom Alçada Serralada[9] Primer
4a Ballon d'Alsace 1.178 m Vosges Félicien Vervaecke
6a Aravis 1.498 m Alps Félicien Vervaecke
7a Galibier 2.556 m Alps Federico Ezquerra
8a cota de Laffrey 900 m Alps Vicente Trueba
9a Vars 2.110 m Alps René Vietto
9a Alòs 2.250 m Alps René Vietto
11a Braus 1.002 m Alps Marítims René Vietto
11a Castillon 555 m Alps Marítims René Vietto
16a Coll de Port 1.249 m Pirineus René Vietto
16a Portèth d'Aspèth 1.069 m Pirineus Adriano Vignoli
17a Pèira Sorda 1.569 m Pirineus René Vietto
17a Aspin 1.489 Pirineus Antonin Magne
18a Tourmalet 2.115 m Pirineus René Vietto
18a Aubisca 1.709 m Pirineus René Vietto

Després de la divuitena etapa la classificació de la muntanya va quedar d'aquesta manera:

Classificació final de la muntanya de 1934 (1–10)[4][6][7]
Pos Ciclista Equip Punts
1 Flag of France.svg René Vietto (FRA) França 111
2 II República Vicente Trueba (ESP) Suïssa/Espanya 93 o 95
3 Itàlia Giuseppe Martano (ITA) Itàlia 78
4 Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL) Individual 76
5 II República Federico Ezquerra (ESP) Suïssa/Espanya 75
6 Flag of France.svg Antonin Magne (FRA) França 69
7 Flag of Belgium.svg Sylvère Maes (BEL) Individual 54
8 Flag of Italy.svg Edoardo Molinar (ITA) Individual 43
9 Itàlia Ambrogio Morelli (ITA) Individual 36
10 II República Mariano Cañardo (ESP) Suïssa/Espanya 21

Classificació per equips[modifica | modifica el codi]

Per cinquena edició es va disputar la xlassificació per equips i el vencedor fou l'equip francès.[4] El 1934 aquesta classificació fou calculada a partir de la suma dels tres millors temps de cada equips, sent el vencedor l'equip que sumava un menor temps.

Classificació per equips[7][10]
Pos. Equip Temps
1 França França 443h 42' 41"
2  Itàlia +3h 09' 51"
3 Suïssa Suïssa/ Espanya +3h 44' 24"
4  Alemanya +8h 09' 55"

El cinquè equip nacional que va prendre la sortida, l'equip belga, sols va finalitzar la cursa amb dos ciclistes, per la qual cosa, i segons les normes de 1934, no podia participar en la classificació per equips.[10]

Altres classificacions[modifica | modifica el codi]

El quart classificat de la general, Félicien Vervaecke, fou el vencedor entre els ciclistes de la categoria "individual".[11] Aquesta classificació fou calculada de la mateixa manera que la classificació general, però sols entre els ciclistes que corrien com a individuals.[12]

Evolució de les classificacions[modifica | modifica el codi]

Etapa Vencedor Classificació general
mallot groc
Classificació de la muntanya Classificació per equips Classificació dels individuals
1 Georges Speicher Georges Speicher no entregat França Sylvère Maes
2 René Le Grevès Antonin Magne Yves Le Goff
3 Roger Lapébie
4 Roger Lapébie Félicien Vervaecke Félicien Vervaecke
5 René Le Grevès
Georges Speicher
Yves Le Goff
6 Georges Speicher Ambrogio Morelli
7 René Vietto Federico Ezquerra
8 Giuseppe Martano
9 René Vietto
10 René Le Grevès
11 René Vietto Félicien Vervaecke
12 Roger Lapébie
13 Georges Speicher
14 Roger Lapébie
15 Roger Lapébie
16 Adriano Vignoli René Vietto
17 Antonin Magne
18 René Vietto
19 Ettore Meini
20 Georges Speicher
21 A René Le Grevès
21 B Antonin Magne
22 Raymond Louviot
23 Sylvère Maes
Final Antonin Magne René Vietto França Félicien Vervaecke

A posteriori[modifica | modifica el codi]

La contrarellotge individual que es va introduir el 1934 va resultar ser tot un èxit, i des d'aquell moment s'ha emprat en gairebé totes les edicions. René Vietto, que va haver de sacrificar les seves oportunitats de victòria per ajudar al seu cap de files, Magne, estava convençut que hauria pogut guanyar el Tour.[3][7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Augendre, Jacques. «Guide Historique» (PDF) (en francès). Amaury Sport Organisation, 2012. [Consulta: 9 agost 2014].
  2. 2,0 2,1 «The history of the Tour de France. Year 1934» (en anglès). www.letour.fr. ASO. [Consulta: 9 agost 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 McGann, Bill; McGann, Carol. The Story of the Tour De France. dog ear publishing, 2006, p. 112–119. ISBN 978-1-59858-180-5 [Consulta: 5 gener 2010]. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «28ème Tour de France 1934» (en francès). Memoire du cyclisme. [Consulta: 1 d'octubre 2009].
  5. «Des modifications au réglement» (PDF) (en francès). l'Ouest-Eclair, 8 setembre 1933, p. 7 [Consulta: 18 agost 2010].
  6. 6,0 6,1 Michiel van Lonkhuyzen. «Tour-giro-vuelta». [Consulta: 5 gener 2010].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Tom James. «1934: Vietto's great sacrifice». VeloArchive, 15 agost 2003. [Consulta: 1 octubre 2009].
  8. Arian Zwegers. «Tour de France GC Top Ten». CVCC. [Consulta: 20 abril 2009].
  9. Augendre, Jacques. «Guide Historique, part 8» (PDF) (en francès). Amaury Sport Organisation, 2009. [Consulta: 5 gener 2010].
  10. 10,0 10,1 «[http:// Ayer terminó la Vuelta a Francia con el previsto y magnífico del francés Antonin Magne]» (en castellà). El mundo deportivo, 30 juliol 1934 [Consulta: 11 agost 2014].
  11. «l'Historique du Tour - Année 1934» (en francès). Amaury Sport Organisation. [Consulta: 5 gener 2010].
  12. «Il "Tour" si è concluso con una brillante tappa - Classifica degl'isolati» (en italià). Il Littoriale. Biblioteca digitale, 30 juliol 1934, p. 6 [Consulta: 5 gener 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 1934