Tour de França de 2014

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Tour de França de 2014
Detalls de la cursa
Cursa101. Tour de França
CompeticióUCI World Tour 2014
Etapes21
Dates5 – 27 de juliol de 2014
Distància3.660,5 km
PaïsosFRA França
GBR Regne Unit
BEL Bèlgica
ESP Espanya
SortidaLeeds
ArribadaParís
Equips22
Inscrits198
Finalitzen164
Velocitat mitjana40,679 km/h
Palmarès
VencedorITA Vincenzo Nibali (Astana)
SegonFRA Jean-Christophe Péraud (AG2R La Mondiale)
TercerFRA Thibaut Pinot (FDJ.fr)
PuntsSVK Peter Sagan (Cannondale)
MuntanyaPOL Rafał Majka (Tinkoff-Saxo)
JovesFRA Thibaut Pinot (FDJ.fr)
CombativitatITA Alessandro De Marchi (Cannondale)
EquipFRA AG2R La Mondiale
◀20132015▶
Documentació

El Tour de França de 2014 va ser la 101a edició del Tour de França i la 18a prova de l'UCI World Tour 2014. La cursa es va iniciar a Leeds, al comtat de Yorkshire, a Anglaterra, el 5 de juliol, i finalitzà a l'avinguda dels Camps Elisis de París, el 27 de juliol després de 3.656 km repartits entre 21 etapes.

El vencedor d'aquesta edició fou l'italià Vincenzo Nibali (Astana Qazaqstan Team), que agafà el lideratge en finalitzar la 2a etapa i que ja no el deixà fins a acabar la cursa. En segona posició, a més de 7 minuts acabà el francès Jean-Christophe Péraud (Decathlon-AG2R La Mondiale). En tercera posició final acabà el també francès Thibaut Pinot (Groupama-FDJ), el qual també guanyà la classificació dels joves. Amb aquesta segona i tercera posició els francesos aconseguien col·locar dos ciclistes al podi per primera vegada des 1984, quan Laurent Fignon i Bernard Hinault acabaren primer i segon respectivament.[1][2][3]

Peter Sagan (Cannondale) s'adjudicà la classificació per punts per tercer any consecutiu,[2] tot i no aconseguir cap victòria d'etapa. La classificació de la muntanya fou per al polonès Rafał Majka (Team Tinkoff-Saxo), mentre la classificació per equips anà a parar a mans de l'Decathlon-AG2R La Mondiale[2] i el ciclista més combatiu fou l'italià Alessandro De Marchi (Cannondale).[2]

Marcel Kittel (Team DSM-Firmenich PostNL) i Vincenzo Nibali (Astana Qazaqstan Team) aconseguiren quatre victòries d'etapa i líder durant una jornada, fou una altra de les figures destacades d'aquesta edició.[2]

Presentació[modifica]

Recorregut[modifica]

L'organitzador Amaury Sport Organisation anuncià el 14 de desembre de 2012 que el Tour de França de 2014 començaria al comtat de Yorkshire, a Anglaterra, amb sortida a Leeds.[4] El recorregut es presentà el 23 d'octubre de 2013 al Palau de congressos de París.[5] Aquest inici suposava el 20è inici del Tour des de l'estranger, el segon a Anglaterra.[6]

Sortida a Anglaterra[modifica]

Anglaterra acull per segona vegada la sortida del Tour de França, després d'haver-ho fet el 2007. La cursa començarà a la regió de Yorkshire, a la vila de Leeds. Com el 2013, la primera etapa serà en línia, per tal que un esprintador aconsegueixi el primer mallot groc de la present edició en l'arribada a Harrogate. La segona etapa segueix un estil de clàssica de primavera, amb nombroses cotes a superar en els darrers quilòmetres d'etapa. La darrera de les etapes angleses finalitzarà a Londres, davant el Palau de Westminster, on els esprintadors tindran ocasió novament de lluir-se.

La primera setmana[modifica]

L'entrada a França es fa amb una etapa plana per Le Touquet-Paris-Plage, a la regió de Nord – Pas de Calais. Abans de l'arribada de les primeres etapes de muntanya la cursa vol commemorar el centenari de l'inici de la Primera Guerra Mundial, amb el pas, entre d'altres, per Verdun, vila on va tenir lloc una mortífera batalla. En aquestes etapes prèvies a la muntanya la cursa s'endinsarà a la veïna Flandes i afrontarà fins a nou trams de llambordes, per un total de 15 quilòmetres, de la París-Roubaix, tal com havien fet quatre anys enrere. A partir de la vuitena etapa els ciclistes s'endinsaran als Vosges, com mai s'havia fet abans al Tour de França, amb tres difícils etapes: la primera, entre Tomblaine i Gérardmer-La Mauselaine, amb tres ascensions en els últims 30 quilòmetres. La segona, amb final a Mülhausen, a través de fins a sis coll de muntanya, i la tercera, amb arribada a La Planche des Belles Filles i quatre ports de primera i dos de segona. L'endemà d'aquesta dura etapa tindrà lloc el primer dia de descans a Besançon.

La segona setmana[modifica]

Després del dia de descans dues etapes accidentades precedeixen l'arribada dels ciclistes als Alps. En aquesta ocasió es fa amb una versió reduïda, amb només dues etapes i cinc ports de muntanya a superar. En la primera, amb sortida a Sant-Etiève, l'etapa es finalitza a Chamrousse, prèvia ascensió a l'irregular coll de Palaquit, mentre en la segona, amb final a Risós, es passa pels colls de Lautaret i d'Izoard, sostre de la present edició del Tour i premi Henri Desgrange. Posteriorment el recorregut es dirigirà cap al Llenguadoc amb una etapa de transició entre Talard i Nimes. Carcassona acollirà el segon dia de descans.

La tercera setmana[modifica]

De Carcassona els ciclistes es dirigiran cap a Banhèras de Luishon, en l'etapa més llarga de la present edició i el pas pel coll de Portèth d'Aspèth, el des Ares i el Port de Balès, a poc més de 20 quilòmetres per l'arribada. Les dues següents etapes són molt curtes i dures: entre Sent Gaudenç i Sent Lari e Sola, amb un petit pas per la Val d'Aran, s'han de superar quatre ports de primera categoria en tan sols 125 quilòmetres: els colls d'eth Portilhon, Pèira Sorda, Val-Louron Azet i l'arribada final al Pla d'Adet. L'endemà, la darrera etapa de muntanya, amb el pas pel Tourmalet i final a l'estació d'esquí d'Hautacam. Una etapa de transició durà als ciclistes a l'única contrarellotge individual de la present edició, una cosa que no succeïa des de l'edició de 1953, entre Brageirac i Perigús. La darrera etapa finalitzarà als Camps Elisis de París.[5][7][8]

Equips participants[modifica]

Al Tour de França, en tant que prova World Tour, hi prenen part els 18 equips ProTour i l'organitzador convida quatre equips continentals per acabar de completar els 22 equips. Aquests quatre equips foren fets públics el 28 de gener de 2014:[9] els equips francesos Arkéa-B&B Hotels i Cofidis, el suís IAM Cycling i l'alemany Bora-Hansgrohe.

Núm. Codi Equip
1-9 SKY GBR Ineos Grenadiers
11-19 MOV ESP Movistar Team
21-29 KAT RUS Team Katusha
31-39 TCS RUS Team Tinkoff-Saxo
41-49 AST KAZ Astana Qazaqstan Team
51-59 CAN ITA Cannondale
61-69 BEL NED Team Visma-Lease a Bike
71-79 OPQ BEL Soudal Quick-Step
81-89 ALM FRA Decathlon-AG2R La Mondiale
91-99 GRS USA EF Education-EasyPost
101-109 GIA NED Team DSM-Firmenich PostNL
Núm. Codi Equip
111-119 LAM ITA UAE Team Emirates
121-129 FDJ BEL Groupama-FDJ
131-139 LTB BEL Lotto Dstny
141-149 BMC USA BMC Racing Team
151-159 EUC FRA Team TotalEnergies
161-169 TFR USA Lidl-Trek
171-179 COF FRA Cofidis
181-189 OGE AUS Team Jayco AlUla
191-199 IAM SUI IAM Cycling
201-209 TNE GER Bora-Hansgrohe
211-219 BSE FRA Arkéa-B&B Hotels

Favorits[modifica]

Favorits a la classificació general[modifica]

Els principals favorits a la victòria final són: Chris Froome (Ineos Grenadiers), vencedor de l'edició del 2013 i del Tour d'Oman i el Tour de Romandia en aquesta temporada; i Alberto Contador (Team Tinkoff-Saxo), líder de l'UCI World Tour després de les victòries a la Tirrena-Adriàtica i la Volta al País Basc, i el bon paper realitzat al Critèrium del Dauphiné. En un segon nivell se situarien Vincenzo Nibali (Astana Qazaqstan Team), de qui el seu mànager esperava més,[10] Alejandro Valverde (Movistar Team),[11] Andrew Talansky (EF Education-EasyPost), Bauke Mollema (Team Visma-Lease a Bike), Jurgen Van den Broeck (Lotto Dstny) o Rui Costa (UAE Team Emirates) entre d'altres.

Els esprintadors[modifica]

Dels nombrosos esprintadors que prenen part en aquest Tour, els dos principals favorits en les arribades massives seran Marcel Kittel i Mark Cavendish. Pel mallot verd, l'eslovac Peter Sagan, doble vencedor del títol, és novament el principal favorit.[12] Els altres esprintadors de renom que prendran part al Tour seran, entre d'altres, André Greipel, Arnaud Démare, John Degenkolb i Alexander Kristoff.[13]

Participants dels Països Catalans[modifica]

En aquesta edició hi prenen part quatre ciclistes que viuen o són nascuts als Països Catalans:

Etapes[modifica]

Etapa Data Ciutats d'etapa Tipus km Vencedor de l'etapa Líder de la general
1a etapa dis. 5 de juliol Leeds (GBR)Harrogate (GBR) Etapa plana Etapa plana 190,5  Marcel Kittel (GER)  Marcel Kittel (GER)
2a etapa dium. 6 de juliol York (GBR)Sheffield (GBR) Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 201  Vincenzo Nibali (ITA)  Vincenzo Nibali (ITA)
3a etapa dil. 7 de juliol Cambridge (GBR)Londres (GBR) Etapa plana Etapa plana 155  Marcel Kittel (GER)  Vincenzo Nibali (ITA)
4a etapa dim. 8 de juliol Le Touquet-Paris-PlageLille Métropole Etapa plana Etapa plana 163,5  Marcel Kittel (GER)  Vincenzo Nibali (ITA)
5a etapa dimc. 9 de juliol Ieper (BEL)Arenberg-Porte du Hainaut Etapa accidentada Etapa accidentada 155,5  Lars Boom (NED)  Vincenzo Nibali (ITA)
6a etapa dij. 10 de juliol ArràsReims Etapa plana Etapa plana 194  André Greipel (GER)  Vincenzo Nibali (ITA)
7a etapa div. 11 de juliol ÉpernayNancy Etapa plana Etapa plana 234,5  Matteo Trentin (ITA)  Vincenzo Nibali (ITA)
8a etapa dis. 12 de juliol TomblaineGérardmer-La Mauselaine Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 161  Blel Kadri (FRA)  Vincenzo Nibali (ITA)
9a etapa diu. 13 de juliol GérardmerMülhausen Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 170  Tony Martin (GER)  Tony Gallopin (FRA)
10a etapa dil. 14 de juliol MülhausenLa Planche des Belles Filles Etapa de muntanya Etapa de muntanya 161,5  Vincenzo Nibali (ITA)  Vincenzo Nibali (ITA)
dim. 15 de juliol Besançon
etapa de descans
11a etapa dimc. 16 de juliol BesançonOyonnax Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 187,5  Tony Gallopin (FRA)  Vincenzo Nibali (ITA)
12a etapa dij. 17 de juliol BôrgSant-Etiève Etapa plana Etapa plana 185,5  Alexander Kristoff (NOR)  Vincenzo Nibali (ITA)
13a etapa div. 18 de juliol Sant-EtièveChamrousse Etapa de muntanya Etapa de muntanya 197,5  Vincenzo Nibali (ITA)  Vincenzo Nibali (ITA)
14a etapa dis. 19 de juliol GrenobleRisós Etapa de muntanya Etapa de muntanya 177  Rafał Majka (POL)  Vincenzo Nibali (ITA)
15a etapa diu. 20 de juliol TalardNimes Etapa plana Etapa plana 222  Alexander Kristoff (NOR)  Vincenzo Nibali (ITA)
dil. 21 de juliol Carcassona
etapa de descans
16a etapa dim. 22 de juliol CarcassonaBanhèras de Luishon Etapa de muntanya Etapa de muntanya 237,5  Michael Rogers (AUS)  Vincenzo Nibali (ITA)
17a etapa dimc. 23 de juliol Sent GaudençSent Lari e Sola Etapa de muntanya Etapa de muntanya 124,5  Rafał Majka (POL)  Vincenzo Nibali (ITA)
18a etapa dij. 24 de juliol PauHautacam Etapa de muntanya Etapa de muntanya 145,5  Vincenzo Nibali (ITA)  Vincenzo Nibali (ITA)
19a etapa div. 25 de juliol Mauborguet-Val d'AdorBrageirac Etapa plana Etapa plana 208,5  Ramūnas Navardauskas (LTU)  Vincenzo Nibali (ITA)
20a etapa dis. 26 de juliol BrageiracPerigús contrarellotge individual contrarellotge individual 54  Tony Martin (GER)  Vincenzo Nibali (ITA)
21a etapa diu. 27 de juliol ÉvryParís-Camps Elisis Etapa plana Etapa plana 137,5  Marcel Kittel (GER)  Vincenzo Nibali (ITA)

Classificacions finals[modifica]

Classificació general[modifica]

Ciclista Equip Temps
1  Vincenzo Nibali (ITA) Vincenzo Nibali lidera la classificació general en acabar el Tour Astana Qazaqstan Team 89h 59' 06"
2  Jean-Christophe Péraud (FRA) Decathlon-AG2R La Mondiale L'AG2R-La Mondiale lidera la classificació per equips en acabar el Tour + 7' 37"
3  Thibaut Pinot (FRA) Thibaut Pinot lidera la classificació dels joves en acabar el Tour Groupama-FDJ + 8' 15"
4  Alejandro Valverde (ESP) Movistar Team + 9' 40"
5  Tejay van Garderen (USA) BMC Racing Team + 11' 24"
6  Romain Bardet (FRA) Decathlon-AG2R La Mondiale L'AG2R-La Mondiale lidera la classificació per equips en acabar el Tour + 11' 26"
7  Leopold König (CZE) Bora-Hansgrohe + 14' 32"
8  Haimar Zubeldia (ESP) Lidl-Trek + 17' 57"
9  Laurens ten Dam (NED) Team Visma-Lease a Bike + 18' 12"
10  Bauke Mollema (NED) Team Visma-Lease a Bike + 21' 15"

Altres classificacions[modifica]

Classificació per punts[modifica]

Ciclista Equip Punts
1  Peter Sagan (SVK) Peter Sagan porta el mallot verd en acabar la cursa Cannondale 431
2  Alexander Kristoff (NOR) Team Katusha 282
3  Bryan Coquard (FRA) Team TotalEnergies 271
4  Marcel Kittel (GER) Team DSM-Firmenich PostNL 222
5  Mark Renshaw (AUS) Soudal Quick-Step 211
6  Vincenzo Nibali (ITA) Vincenzo Nibali lidera la classificació general en acabar el Tour Astana Qazaqstan Team 182
7  André Greipel (GER) Lotto Dstny 169
8  Ramūnas Navardauskas (LTU) EF Education-EasyPost 157
9  Greg Van Avermaet (BEL) BMC Racing Team 153
10  Samuel Dumoulin (FRA) Decathlon-AG2R La Mondiale L'AG2R-La Mondiale lidera la classificació per equips en acabar el Tour 117

Classificació de la muntanya[modifica]

Ciclista Equip Punts
1  Rafał Majka (POL) Rafał Majka lidera la classificació de la muntanya en acabar el Tour Team Tinkoff-Saxo 181
2  Vincenzo Nibali (ITA) Vincenzo Nibali lidera la classificació general en acabar el Tour Astana Qazaqstan Team 168
3  Joaquim Rodríguez (CAT) Team Katusha 112
4  Thibaut Pinot (FRA) Thibaut Pinot lidera la classificació dels joves en acabar el Tour Groupama-FDJ 89
5  Jean-Christophe Péraud (FRA) Decathlon-AG2R La Mondiale L'AG2R-La Mondiale lidera la classificació per equips en acabar el Tour 85
6  Alessandro De Marchi (ITA) Alessandro De Marchi és reconegut com el ciclista més combatiu en acabar el Tour Cannondale 78
7  Thomas Voeckler (FRA) Team TotalEnergies 61
8  Giovanni Visconti (ITA) Movistar Team 54
9  Alejandro Valverde (ESP) Movistar Team 48
10  Tejay van Garderen (USA) BMC Racing Team 48

Classificació dels joves[modifica]

Ciclista Equip Temps
1  Thibaut Pinot (FRA) Thibaut Pinot lidera la classificació dels joves en acabar el Tour Groupama-FDJ 90h 07' 21"
2  Romain Bardet (FRA) Decathlon-AG2R La Mondiale L'AG2R-La Mondiale lidera la classificació per equips en acabar el Tour + 3' 11"
3  Michał Kwiatkowski (POL) Soudal Quick-Step + 1h 13' 40"
4  Tom Dumoulin (NED) Team DSM-Firmenich PostNL + 1h 39' 45"
5  Ion Izagirre (ESP) Movistar Team + 1h 52' 35"
6  Rafał Majka (POL) Rafał Majka lidera la classificació de la muntanya en acabar el Tour Team Tinkoff-Saxo + 2h 09' 38"
7  Rudy Molard (FRA) Cofidis + 2h 26' 07"
8  Ben King (USA) EF Education-EasyPost + 2h 33' 44"
9  Tom-Jelte Slagter (NED) EF Education-EasyPost + 2h 41' 05"
10  Peter Sagan (SVK) Peter Sagan porta el mallot verd en acabar la cursa Cannondale + 2h 44' 37"

Classificació per equips[modifica]

Equip Temps
1 Decathlon-AG2R La Mondiale L'AG2R-La Mondiale lidera la classificació per equips en acabar el Tour 270h 27' 02
2 Team Visma-Lease a Bike + 34' 46
3 Movistar Team + 1h 06' 10
4 BMC Racing Team + 1h 07' 51
5 Team TotalEnergies + 1h 34' 57
6 Astana Qazaqstan Team + 1h 36' 27
7 Ineos Grenadiers + 1h 40' 36
8 Lidl-Trek + 2h 06' 00
9 Groupama-FDJ + 2h 30' 37
10 UAE Team Emirates + 2h 32' 46'

UCI World Tour[modifica]

El Tour de França atorga punts per l'UCI World Tour 2014 sols als ciclistes dels equips de categoria ProTeam.

Posició 1r 2n 3r 4t 10è 11è 12è 13è 14è 15è 16è 17è 18è 19è 20è
Classificació general 200 150 120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 24 20 16 12 10 8 6 4
Per etapa 20 10 6 4 2
Classificació indivudal
Pos. Ciclista Equip Punts
1  Vincenzo Nibali (ITA) Astana Qazaqstan Team 312
2  Jean-Christophe Péraud (FRA) Decathlon-AG2R La Mondiale 168
3  Thibaut Pinot (FRA) Groupama-FDJ 148
4  Alejandro Valverde (ESP) Movistar Team 120
5  Tejay van Garderen (USA) BMC Racing Team 102
6  Romain Bardet (FRA) Decathlon-AG2R La Mondiale 94
7  Marcel Kittel (GER) Team DSM-Firmenich PostNL 80
8  Alexander Kristoff (NOR) Team Katusha 78
9  Haimar Zubeldia (ESP) Lidl-Trek 70
10  Laurens ten Dam (NED) Team Visma-Lease a Bike 60
 Peter Sagan (SVK) Cannondale 60

Evolució de les classificacions[modifica]

Al Tour de França de 2014 hi ha quatre classificacions individuals principals, així com una classificació per equips. La més important és la Classificació general, que es calcula a partir de la suma de temps dels ciclistes en finalitzar les diferents etapes. El ciclista amb un menor temps acumulat és el líder de la cursa, i és identificat amb un mallot groc; el vencedor d'aquesta classificació és considerat el vencedor del Tour.[16] El 2014 no hi ha bonificacions de temps.

La Classificació per punts es premia amb un mallot verd. En aquesta classificació els ciclistes aconsegueixen punts segons la seva classificació en acabar l'etapa, així com en els esprints intermedis. El ciclista que aconsegueix més punts és el líder de la classificació i és identificat amb un mallot verd.[16]

En la classificació de la muntanya s'atorguen punts als ciclistes que passen primer pels diferents ports de muntanya que hi ha durant el recorregut. L'organització categoritza els ports com a ports de categoria especial, primera, segona, tercera i quarta categoria. El ciclista que aconsegueix més punts és identificat amb un mallot blanc a punts vermells.[16]

La Classificació dels joves, identificat amb un mallot blanc, és calculada de la mateixa forma que la classificació general, però en aquesta classificació sols hi poden prendre part els nascuts a partir de 1989.[16]

La Classificació per equips es calcula a partir de la suma de temps dels tres millors ciclistes de cada equip en cada etapa. L'equip que aconsegueix un menor temps és el vencedor. Els ciclistes de l'equip són identificats amb un dorsal i casc de color groc.

A banda, s'entrega el premi a la combativitat. Després de cada etapa el ciclista més combatiu rep un reconeixement per part d'un jurat. L'endemà aquest ciclista durà el dorsal de color vermell penjat al seu mallot. En acabar el Tour de França el ciclista que ha rebut més vots durant totes les etapes és reconegut com el més combatiu.

Etapa Vencedor Classificació general
mallot groc
Classificació per punts
mallot verd
Classificació de la muntanya
mallot a punts vermells
Classificació dels joves
mallot blanc
Classificació per equips
classificació per equips
Premi de la combativitat
Premi de la combativitat
1 Marcel Kittel Marcel Kittel Marcel Kittel Jens Voigt Peter Sagan Ineos Grenadiers Jens Voigt
2 Vincenzo Nibali Vincenzo Nibali Peter Sagan Cyril Lemoine Blel Kadri
3 Marcel Kittel Jan Bárta
4 Marcel Kittel Thomas Voeckler
5 Lars Boom Astana Qazaqstan Team Lieuwe Westra
6 André Greipel Luis Ángel Maté
7 Matteo Trentin Martin Elmiger
8 Blel Kadri Blel Kadri Michał Kwiatkowski Blel Kadri
9 Tony Martin Tony Gallopin Tony Martin Tony Martin
10 Vincenzo Nibali Vincenzo Nibali Joaquim Rodríguez Romain Bardet Decathlon-AG2R La Mondiale Tony Martin
11 Tony Gallopin Nicolas Roche
12 Alexander Kristoff Simon Clarke
13 Vincenzo Nibali Vincenzo Nibali Alessandro De Marchi
14 Rafał Majka Joaquim Rodríguez Alessandro De Marchi
15 Alexander Kristoff Martin Elmiger
16 Michael Rogers Rafał Majka Thibaut Pinot Cyril Gautier
17 Rafał Majka Romain Bardet
18 Vincenzo Nibali Mikel Nieve
19 Ramūnas Navardauskas Tom-Jelte Slagter
20 Tony Martin no entregat
21 Marcel Kittel
Final Vincenzo Nibali Peter Sagan Rafał Majka Thibaut Pinot Decathlon-AG2R La Mondiale Alessandro De Marchi
Notes
  • En la 2a etapa, Bryan Coquard, tercer de la classificació per punts, porta el mallot verd perquè Marcel Kittel (primer) porta el mallot groc com a líder de la general i Peter Sagan (segon) porta el mallot blanc de líder de la classificació dels joves durant l'etapa
  • El les etapes 3 a 5, Romain Bardet, segon de la classificació dels joves, porta el mallot blanc perquè Peter Sagan (primer) porta el mallot verd de líder de la classificació per punts. Alhora, en les etapes 6 i 7, Michał Kwiatkowski portarà el mallot blanc pel mateix motiu.
  • En la 14a etapa, Joaquim Rodríguez, segon en la classificació de la muntanya, porta el mallot de la muntanya perquè Vincenzo Nibali (primer) porta el mallot groc com a líder de la general.

Referències[modifica]

  1. «La prensa celebra la presencia de dos franceses en el podio del Tour». El Mundo Deportivo, 28-07-2014 [Consulta: 26 setembre 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 López-Egea, Sergi «Kittel triomfa a la festa de Nibali a París». El Periódico de Catalunya, 27-07-2014 [Consulta: 26 setembre 2014].
  3. Torre, Carlos, de «París aclama a Nibali, tres veces grande». El Mundo Deportivo, 27-07-2104 [Consulta: 26 setembre 2014].
  4. «El Tour de 2014 saldrá de Inglaterra». El Mundo Deportivo, 14-12-2012 [Consulta: 3 juliol 2014].
  5. 5,0 5,1 Durán, Santi «El Tour 2014 tendrá cinco llegadas en alto y una sola contrarreloj». El Mundo Deportivo, 23-10-2013 [Consulta: 3 juliol 2014].
  6. «El Tour comenzará por vigésima vez fuera de Francia». biciciclismo.com, 21-03-2013.
  7. «Le parcours du Tour de France 2014». velochrono.fr, 23-10-2013.
  8. (castellà) «Presentado el Tour 2014: Una crono, seis finales en alto y pavé (Vídeo 3D)». biciciclismo.com, 23-10-2013.
  9. Llamas, Fernando «Cofidis, Bretagne, IAM y Netapp, invitados al Tour». Marca, 28-01-2014 [Consulta: 4 juliol 2014].
  10. «Vinokourov, descontento con Nibali». Marca, 06-06-2014 [Consulta: 4 juliol 2014].
  11. Llamas, Fernando «Valverde: "El Tour no me da miedo"». Marca, 01-07-2014 [Consulta: 4 juliol 2014].
  12. Colin Henrys. «Tour de France 2014: green jersey contenders» (en anglès). roadcyclinguk.com, 01-07-2014.
  13. «Tour de France: Who will win the Green Jersey?» (en anglès). inrng.com, 27-06-2014. [Consulta: 2 juliol 2014].
  14. López-Egea, Sergi «El ciclista català David de la Cruz abandona el Tour». El Periódico de Catalunya, 17-07-2014 [Consulta: 18 juliol 2014].
  15. Bernaola, Enrique «Valverde salva el día». Marca, 19-07-2014 [Consulta: 28 juliol 2014].
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 Christian, Sarah. «Tour de France demystified — Evaluating success». RoadCycling.co.nz Ltd, 02-07-2009. [Consulta: 18 juliol 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 2014