Milà-Sanremo 2014

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
 ←  Milà-Sanremo 2014  → 
El gran grup a Savona
El gran grup a Savona
Detalls de la cursa
Data 21 de març de 2014
Distància 294 km
País Itàlia Itàlia
Sortida Milà
Arribada Sanremo
Inscrits 200
Finalitzen 114
Palmarès
Vencedor Flag of Norway.svg Alexander Kristoff (NOR) (Team Katusha)
Temps del vencedor 6h 55' 56"
Segon Flag of Switzerland.svg Fabian Cancellara (SUI) (Trek Factory Racing)
Tercer Flag of the United Kingdom.svg Ben Swift (GBR) (Team Sky)

La Milà-Sanremo 2014, 105a edició de la Milà-Sanremo, es disputà el diumenge 21 de març de 2013 sobre un recorregut de 294 km i una pluja continua durant bona part de la mateixa. El vencedor de la cursa fou el noruec, Alexander Kristoff (Team Katusha), que s'imposà a l'esprint a Fabian Cancellara (Trek Factory Racing) i Ben Swift (Team Sky), segon i tercer respectivament.

Recorregut[modifica | modifica el codi]

Inicialement, l'organització va decidir variar el recorregut que es venia fent els darrers anys, amb la incorporació d'una nova ascensió, l'alt de Pompeiana (5 km al 5 % amb trams al 14 %), situat entre la Cipressa i e Poggio per tal d'endurir el recorregut final de la cursa i allargar-lo fins als 299 km.[1][2][3]

Aquesta nova ascensió no és ben acollida entre alguns dels esprintadors,[4] però sí en ciclistes més avesats a superar la muntanya.[5]

Finalment la Pompeiana ne es puja pel mal estat de la carretera degut a les fortes pluges caigudes a la zona durant l'hivern i a què no es pot garantir la seguretat dels espectadors al cent per cent,[6] com tampoc es puja La Manie.[7]

Així el traçat final de la cursa tindrà la sortida habitual a Milà, per al cap de 138,4 km arribar al cim del Pas del Turchino, sitaut a 160,6 km de meta. A partir d'aquest punt segueixen diversos Capo tot seguint la costa: el Capo Mele, el Capo Cervo, el Capo Berta i la Cipressa, tots situats a manca d'entre 62,3 i 32,1 km i abans del Poggio que es corona a manca de 5 km per a l'arribada, per totalitzar un recorregut de 294 km, i molt similar al del 2007, que va guanyar Óscar Freire.[6][8]

Equips participants[modifica | modifica el codi]

En la cursa hi prendran part 25 equips, el nombre màxim permès, per un total de 200 corredors. A la presència obligatòria dels 18 equips UCI ProTeam, s'hi afegiran set equips convidats de categoria professional continental, que varen ser comunicats els 16 de gener de 2014 per l'RCS Sport.[9][10][11]

Núm. Codi Equip
1-8 MTN RSA MTN Qhubeka
11-18 ALM FRA AG2R-La Mondiale
21-28 AND ITA Androni Giocattoli
31-38 AST KAZ Astana
41-48 BAR ITA Bardiani Valvole-CSF Inox
51-58 BEL NED Belkin
61-68 BMC USA BMC Racing Team
71-78 CAN ITA Cannondale
81-88 FDJ FRA FDJ.fr
91-98 GRS USA Garmin-Sharp
101-108 IAM CHE IAM Cycling
111-118 LAM ITA Lampre-Merida
121-128 LTB BEL Lotto-Belisol
Núm. Codi Equip
131-138 MOV ESP Movistar Team
141-148 OPQ BEL Omega Pharma-Quick Step
151-158 OGE AUS Orica-GreenEDGE
161-168 EUC FRA Europcar
171-178 GIA NED Giant-Shimano
181-188 KAT RUS Team Katusha
191-198 TNE DEU NetApp-Endura
201-208 SKY GBR Team Sky
211-218 TCS DEN Team Tinkoff-Saxo
221-228 TFR USA Trek Factory Racing
231-238 UHC USA UnitedHealthcare Pro Cycling T.
241-248 YEL ITA Neri Sottoli-Yellow Fluo

Favorits[modifica | modifica el codi]

Amb el canvi de recorregut previst inicialment els esprintadors tornen a ser els grans favorits a la victòria final. Això fa que alguns ciclistes, com Valverde (Movistar Team) decideixi no prendre-hi part.[5] Els principals favorits a la victòria finals són Peter Sagan (Cannondale), Mark Cavendish (Omega Pharma-Quick Step), John Degenkolb (Giant-Shimano), Gerald Ciolek (MTN Qhubeka), vigent vencedor, Fabian Cancellara (Trek Factory Racing), Philippe Gilbert (BMC Racing Team) o Andre Greipel (Lotto-Belisol), entre d'altres.[8]

Desenvolupament de la cursa[modifica | modifica el codi]

El dia es va aixecar plujós i fred, tot i que no tant com el 2013 en què la neu va obligar a neutralitzar alguns trams de la cursa.[12] En la neutralització pels carrers de Milà José Joaquín Rojas (Movistar Team) va partir una caiguda que l'obligà a abandonar. Només donar-se la sortida oficial es formà una escapada formada per set ciclistes: Matteo Bono (Lampre-Merida), Nathan Haas (Garmin-Sharp), Nicola Boem (Bardiani CSF), Antonio Parrinello (Androni Giocattoli), Maarten Tjallingii (Belkin), Jan Barta (NetApp-Endura) i Marc de Maar (UnitedHealthcare). Ràpidament obriren pas, i als 45 km ja disposaven de 10' sobre el gran grup, que circulava a un fort ritme. Al pas pel Turchino els ciclistes es van veure afectats per una calamarsada. Després del segon punt d'avituallament sols cinc ciclistes quedaren al capdavant, després que Boem i Haas perdessin contacte. En començar l'ascensió al primer dels capos, el de Mele la diferència s'havia reduït als sis minuts a menys de tres al pas pel de Berta. També s'havien reduït els escapats, quedant només Tjallingii, Barta i De Maar. Les diferències s'anaren reduint a marxes forçades i en l'ascensió a la Cipressa el fort ritme imposat pels homes del Cannondale en benefici de Peter Sagan, per tal de castigar els principals rivals, van fer que l'escapada quedés a tocar. Durant l'ascensió Vincenzo Nibali (Astana) va saltar del gran grup i va marxar escapat durant uns 25 km, tot superant els escapats en el descens. Nibali fou neutralitzat en l'ascensió final al Poggio. Fabian Cancellara, Gregory Rast i Enrico Battaglin ho intentaren, sense sort, durant l'ascensió i Lars Petter Nordhaug i Greg Van Avermaet en el descens, però finalment arribà un grupet de 27 ciclistes que es disputaren la victòria a l'esprint. Philippe Gilbert (BMC Racing Team) fou el primer en llançar l'esprint, seguit per Mark Cavendish (Omega Pharma-Quick Step), però pel darrere va aparèixer com un coet el noruec Alexander Kristoff (Team Katusha), que s'imposà clarament a Cancellara i Ben Swift (Team Sky), segon i tercer respectivament.[13][14][15]

Classificació final[modifica | modifica el codi]

Ciclista Equip Temps Punts UCI
1 Flag of Norway.svg Alexander Kristoff (NOR) Team Katusha 6h 55' 56" 100
2 Flag of Switzerland.svg Fabian Cancellara (SUI) Trek Factory Racing m.t. 80
3 Flag of the United Kingdom.svg Ben Swift (GBR) Team Sky m.t. 70
4 Flag of Spain.svg Juan José Lobato (ESP) Movistar Team m.t. 60
5 Flag of the United Kingdom.svg Mark Cavendish (GBR) Omega Pharma-Quick Step m.t. 50
6 Flag of Italy.svg Sonny Colbrelli (ITA) Bardiani CSF m.t. -
7 Flag of the Czech Republic.svg Zdeněk Štybar (CZE) Omega Pharma-Quick Step m.t. 30
8 Flag of Italy.svg Sacha Modolo (ITA) Lampre-Merida m.t. 20
9 Flag of Germany.svg Gerald Ciolek (GER) MTN Qhubeka m.t. -
10 Flag of Slovakia.svg Peter Sagan (SVK) Cannondale m.t. 4

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Une ascension ajoutée dans le final». cyclismactu.net, 10 setembre 2013.
  2. «Vers un durcissement de Milan San Remo». chroniqueduvelo.fr, 10 setembre 2013.
  3. «Le Pompeiana - une nouvelle montée entre la Cipressa et le Poggio». 100pour100-velo.com, 4 febrer 2014.
  4. «Cavendish se borra de San Remo». Marca, 5 desembre 2013 [Consulta: 24 març 2014].
  5. 5,0 5,1 Llamas, Fernando. «Valverde se aleja de San Remo». Marca, 3 març 2014 [Consulta: 24 març 2014].
  6. 6,0 6,1 «La Milán-San Remo cambia su recorrido». Marca, 28 febrer 2014 [Consulta: 24 març 2014].
  7. «Pompeiana out of Milan-San Remo». Cyclingnews.com. Future plc, 28 febrer 2014 [Consulta: 22 març 2014].
  8. 8,0 8,1 Llamas, Fernando. «A todo tren en la 'vieja' Milán-San Remo». Marca, 21 març 2014 [Consulta: 24 març 2014].
  9. «Les équipes engagées pour Milan-SanRemo». 100pour100-velo.com, 16 gener 2014.
  10. «Neri Sottoli, ex-Vini Fantini, bienvenue au Giro». velochrono.fr, 16 gener 2014.
  11. «Androni, Bardiani, Colombia et Yellow invitées». cyclismactu.net, 16 gener 2014.
  12. «Ciolek bate a Sagan en la Milán-San Remo» (en castellà). El Mundo Deportivo, 17 de març de 2013. [Consulta: 24 de març de 2014].
  13. Simon, Lluís. «Cop d'estat de Kristoff». El Nou Esportiu, 24 març 2014 [Consulta: 24 març 2014].
  14. Bernaola, Enrique. «Kristoff rompe las quinielas». Marca, 23 març 201 [Consulta: 24 març 2014].
  15. EFE. «El noruego Kristoff gana la primera de las grandes clásicas». El Mundo Deportivo. EFE, 23 març 2014 [Consulta: 24 març 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]