Tour de França de 1913
 |
|
|---|---|
| Tour de França | |
| Edició | XI [1] |
| Països | França, Suïssa i Països Catalans |
| Data | 29 de juny - 27 de juliol |
| Dades | |
| Guanyador |  Philippe Thys |
| Nombre d'etapes | 15 etapes |
| Velocitat mitjana | 27,02 km/h |
| Distància | 5.388 km |
El Tour de França de 1913 estigué marcat pels accidents i els abandonaments, així com per l'aclaparador domini del ciclisme belga. Fou també durant aquest Tour que l'organització decidiria tornar al sistema de temps per decidir el mallot groc.
Per primera el sentit de la cursa canvia i es marxa cap a l'oest, passant primers pels Pirineus i després els Alps.
Per segona vegada el Tour sortiria de l'estat francès, ja que l'onzena etapa acabaria a Ginebra (Suïssa), després que en anys anteriors la cursa arribès fins a Metz, territori reclamat per França, però en aquells anys sota domini alemany.
Durant la cursa l'equip Peugeot va mostrar una gran superioritat, fins i tot tenint en compte que la resta d'equips s'unien per intentar batre'ls. Al final, tres corredors de l'equip assoleixen les tres primeres posicions al podi.
A l'etapa que acabaria a Luchon Eugène Christophe i el seu company Philippe Thys s'escapen. Cristophe tenia pràcticament el mallot groc a les seves mans, però pujant el coll del Tourmalet trencà la seva bicicleta. Les normes obliguen a Christophe a arreglar-se ell mateix la màquina, tot i que un ferrer que està veient la cursa li ofereix ajuda. Amb les paraules no hi tinc dret forjà una de les llegendes de la cursa.
Lucien Petit-Breton arribaria a dues etapes de París amb possibilitats de guanyar la cursa, però una caiguda l'obliga a abandonar. Thys també cau, i perd al voltant de 10 minuts, salvant però el liderat.
Prendran la sortida nou equips de bicicletes i 89 corredors independents (isolés), per a un total de 140. Sols 25 arribaren a París.
El Tour comença a agafar fervor popular. 200.000 parisencs s'acosten a veure l'última etapa, mentre que 20.000 es congreguen al Parc dels Prínceps, formant una autèntica guàrdia d'honor als corredors, des de Poissy fins a l'accès al parc.[2]
Taula de continguts |
Resultats Finals [modifica]
Classificació Final [modifica]
 Classificació General |
|||
|---|---|---|---|
| 1 | Philippe Thys | Bèlgica |
197h 54' |
| 2 | Gustave Garrigou |  França |
a 8'37" |
| 3 | Marcel Buysse | Bèlgica |
a 3h 30'55" |
| 4 | Firmin Lambot | Bèlgica |
a 4h 12'45" |
| 5 | François Faber |  Luxemburg |
a 6h 26'4" |
| 6 | Alfons Spiessens | Bèlgica |
a 7h 27'52" |
| 7 | Eugène Christophe | França |
a 14h 6'35" |
| 8 | Camillo Bertarelli | _crowned.svg){kind=small} Itàlia |
a 14h 21'38" |
| 9 | Joseph van Daele | Bèlgica |
a 16h 39'53" |
| 10 | Émile Engel | França |
a 16h 52'34" |
| 140 participants, 25 acabaren la cursa | |||
Etapes [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ L'historie du Tour 1913
- ↑ Coll., Tour de France, 100 ans, París, L'Équipe, 2003, tome 1, p.92-102
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 1913 |
- 1913. Història del Tour de França (anglès)
- 1913. Història del Tour de França (francès)
|
||||||||||||
