Henri Pélissier

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Henri Pélissier Icona ciclista
Henri Pélissier, el 1919
Dades biogràfiques
Nom complet Henri Pélissier
Data de naixement 22 de gener de 1889
País França França
Dades biomètriques
Equips
Equips anteriors 1910-1911. Individual
1912. Alcyon-Dunlop
1913. Alcyon
1914. Peugeot-Wolber
1915-1918. Individual
1919. La Sportive i JB Louvet
1920. La Sportive, JB Louvet i Bianchi-Pirelli
1921. JB Louvet, La Sportive i Bianchi-Dunlop
1922. Automoto-Wolber-Russell Cycles
i JB Louvet-Soly
1923. Automoto-Hutchinson
i JB Louvet-Soly-Dunlop
1924. Automoto
1925. Automoto-Hutchinson
1926-1928. Dilecta-Wolber
Principals triomfs
Curses per
etapes
mallot groc Tour de França (1923)
10 etapes al Tour de França
Curses d'un
dia
Campió de França Campió de França en ruta (1919)
Volta a Llombardia (1911, 1913, 1920)
Milà-Torí (1911)
Milà-San Remo (1912)
París-Roubaix (1919, 1921)
Bordeus-París (1919)
París-Brussel·les (1920)
París-Tours (1922)

Henri Pélissier (París, 22 de gener de 1889 - Fourcherolles, 1 de maig de 1935) va ser un ciclista francès, campió del Tour de França de 1923.

A més de per les victòries aconseguides durant la seva carrera, va ser conegut per la llarga, i agre, disputa que mantingué amb el fundador del Tour de França, Henri Desgrange, així com per les protestes que va fer per les dures condicions que havien de suportar els corredors durant aquells anys.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Pélissier tenia dos germans més que, com ell, també arribaren a ser ciclistes professionals, Charles i Francis. Henri Pélissier va començar a córrer com a professional el 1911 i va acumular importants victòries abans de la Primera Guerra Mundial, incloent la Milà-San Remo el 1912, i tres etapes del Tour de França de 1914.

Després de la Gran Guerra va reprendre la competició guanyant la París-Roubaix el 1919.

Abans de la París-Roubaix de 1921, Henri i el seu germà Francis van exigir al seu patrocinador una retribució més gran que la misèria que habitualment rebien els corredors. La seva petició fou rebutjada i van inscriure's a la cursa com a corredors independents, sense el finançament d'un equip. Desgrange va prometre que mai no tornarien a aparèixer a la portada del seu diari l'Auto. Després d'una altra disputa a començaments de 1923, Desgrange va escriure Pélissier mai no guanyarà el Tour. No sap patir. Pélissier va guanyar aquell Tour. L'any següent es va retirar del Tour per una sanció que va considerar injustificada. En una entrevista va tornar a protestar per les condicions del Tour, dient ens tracten com a bèsties en un circ. El periodista, Albert Londres, va encunyar el terme convictes de la carretera", que ha estat aplicat als ciclistes des de llavors.

Pélissier era famós per ser discutit i temperamental, incitant amb freqüència companys d'equip i altres ciclistes del pilot. Després de la seva retirada, el 1928, la seva personalitat combativa va conduir a la seva vida a un ràpid deteriorament. El 1933 la seva esposa Léonie es va desesperar fruit de la seva convivència amb ell i es va suïcidar. Dos anys després, la seva nova companya, Camille Tharault, va matar Pélissier amb el mateix ganivet amb què prèviament l'havia atacada.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Resultats al Tour de França[modifica | modifica el codi]

  • 1912. Abandona a la 4a etapa
  • 1913. Abandona a la 6a etapa i guanyador d'una etapa
  • 1914. 2n a la classificació general i guanyador de tres etapes
  • 1919. Abandona a la 5a etapa i guanyador d'una etapa
  • 1920. Abandona a la 5a etapa i guanyador de dues etapes
  • 1923. 1r a la classificació general i guanyador de tres etapes
  • 1924. Abandona a la 3a etapa
  • 1925. Abandona a la 4a etapa


Precedit per:
Firmin Lambot
Guanyador del Tour de França mallot groc
1923
Succeït per:
Ottavio Bottecchia

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri Pélissier Modifica l'enllaç a Wikidata