Tour de França de 1948

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Resum volta ciclistaTour de França de 1948
Dades de la cursa
EdicióXXXV[1]
PaïsosFrança França
Itàlia Itàlia
 Suïssa
Sarre Sarre
Bèlgica Bèlgica
Data30 de juny al 25 de juliol
Etapes21 etapes
Surten120
Arriben44
Temps145h 36' 56"
Velocitat mitjana33,43 km/h
Recorregut (Km)4.992 km[2]
Palmarès
Guanyador Gino Bartali (ITA) (Itàlia)
Segon Briek Schotte (BEL) (Bèlgica)
Tercer Guy Lapébie (FRA) (Centre–Sud-est)
Classificacions secundàries
Muntanya Gino Bartali (ITA) (Itàlia)
EquipsBèlgica Bèlgica

El Tour de França de 1948 fou la 35a edició del Tour de França i es disputà entre el 30 de juny i el 25 de juliol de 1948, sobre un recorregut de 4.992 km, distribuïts en 21 etapes, que es van disputar a una mitjana de 33,443 km/h.[2] La cursa va ser guanyada per l'italià Gino Bartali, que ja havia guanyat el Tour de França feia 10 anys, el 1938. A banda del triomf final, Bartali aconseguí 7 victòries d'etapa i la classificació de la muntanya. El triomf de Bartali és més destacable perquè abans de començar la muntanya es trobava a gairebé vint minuts del líder. La classificació per equips fou pels belgues.

Canvis respecte a l'edició anterior[modifica]

El premi per portar el mallot groc es va introduir en 1948,[3] patrocinat per Les Laines, una empresa llanera francesa.[4] El 1947 els mitjans de comunicació s'havien queixat que masses ciclistes havien finalitzat la carrera, de manera que la carrera perdia un punt d'heroïcitat que havia tingut en les edicions anteriors a la Segona Guerra Mundial. Això va motivar la introducció d'una nova norma, que feia que entre la tercera i la divuitena etapa fos eliminat de cursa el darrer classificat a la general;[3][5]

Aquesta és una edició molt internacional, ja que es visita Itàlia, Suïssa i Bèlgica. En la divuitena etapa, entre Estrasburg i Metz, es passa per les viles de Saarbrücken i Saarlouis, pertanyents al protectorat de Sarre, sota control francès des de la fi de la Segona Guerra Mundial. El 1953 el Tour tornarà a passar per aquest territori.[6]

En aquesta edició té lloc la primera emissió de televisió en directe d'un final d'etapa del Tour,[7] amb l'arribada al velòdrom del Parc dels Prínceps de la darrera etapa.[2]

Participants[modifica]

Recorregut[modifica]

Desenvolupament de la cursa[modifica]

Resultats[modifica]

Etapes[modifica]

Resultat de les etapes[3][8][2]
Etapa Data[2] Recorregut km Vencedor d'etapa Líder de la general
1a 30 de juny París - Trouville-sur-Mer Etapa plana Etapa plana 237  Gino Bartali (ITA)  Gino Bartali (ITA)
2a 1 de juliol Trouville-sur-Mer - Dinard Etapa plana Etapa plana 259  Vincenzo Rossello (ITA)  Jan Engels (BEL)
3a 2 de juliol Dinard - Nantes Etapa plana Etapa plana 251  Guy Lapébie (FRA)  Louison Bobet (FRA)
4a 3 de juliol Nantes - La Rochelle Etapa plana Etapa plana 166  Jacques Pras (FRA)  Roger Lambrecht (BEL)
5a 4 de juliol La Rochelle - Bordeus Etapa plana Etapa plana 262  Raoul Rémy (FRA)  Roger Lambrecht (BEL)
6a 5 de juliol Bordeus - Biarritz Etapa plana Etapa plana 244  Louison Bobet (FRA)  Louison Bobet (FRA)
7a 6 de juliol Biarritz - Lorda Etapa de muntanya Etapa de muntanya 219  Gino Bartali (ITA)  Louison Bobet (FRA)
8a 8 de juliol Lorda - Tolosa Etapa de muntanya Etapa de muntanya 261  Gino Bartali (ITA)  Louison Bobet (FRA)
9a 10 de juliol Tolosa - Montpeller Etapa plana Etapa plana 246  Raymond Impanis (BEL)  Louison Bobet (FRA)
10a 11 de juliol Montpeller - Marsella Etapa plana Etapa plana 248  Raymond Impanis (BEL)  Louison Bobet (FRA)
11a 12 de juliol Marsella - Sanremo Etapa plana Etapa plana 245  Gino Sciardis (ITA)  Louison Bobet (FRA)
12a 13 de juliol Sanremo - Canes Etapa de muntanya Etapa de muntanya 170  Louison Bobet (FRA)  Louison Bobet (FRA)
13a 15 de juliol Canes - Briançon Etapa de muntanya Etapa de muntanya 274  Gino Bartali (ITA)  Louison Bobet (FRA)
14a 16 de juliol Briançon - Aix-les-Bains Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 263  Gino Bartali (ITA)  Gino Bartali (ITA)
15a 18 de juliol Aix-les-Bains - Lausana Etapa de muntanya Etapa de muntanya 256  Gino Bartali (ITA)  Gino Bartali (ITA)
16a 19 de juliol Lausana - Mülhausen Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 243  Edward Van Dyck (BEL)  Gino Bartali (ITA)
17a 20 de juliol Mülhausen - Estrasburg Contrarellotge individual 120 (CRI)  Roger Lambrecht (BEL)  Gino Bartali (ITA)
18a 21 de juliol Estrasburg - Metz Etapa plana Etapa plana 195  Giovanni Corrieri (ITA)  Gino Bartali (ITA)
19a 23 de juliol Metz - Lieja Etapa plana Etapa plana 249  Gino Bartali (ITA)  Gino Bartali (ITA)
20a 24 de juliol Lieja - Roubaix Etapa plana Etapa plana 228  Bernard Gauthier (FRA)  Gino Bartali (ITA)
21a 25 de juliol Roubaix - París Etapa plana Etapa plana 286  Giovanni Corrieri (ITA)  Gino Bartali (ITA)

Classificació general[modifica]

Mallot groc Classificació General
1 Gino Bartali Itàlia Itàlia 147h10'36"
2 Briek Schotte Bèlgica Bèlgica a 26'16"
3 Guy Lapébie França França a 28'48"
4 Louison Bobet França França a 32'59"
5 Jean Kirchen Luxemburg Luxemburg a 37'53"
6 Lucien Teisseire França França a 40'17"
7 Roger Lambrecht Bèlgica Bèlgica a 49'56"
8 Fermo Camellini Itàlia Itàlia a 51'36"
9 Louis Thiétard França França a 55'23"
10 Raymond Impanis Bèlgica Bèlgica a 1h00'03"
120 participats, 44 acabaren la cursa

Gran Premi de la Muntanya[modifica]

1r  Gino Bartali (ITA) 62 pts
2n  Apo Lazaridès (FRA) 43 pts
3r  Jean Robic (FRA) 38 pts

Classificació per equips[modifica]

1r Bèlgica Bèlgica 443h 58' 20"
2n França França a 28' 40"
3r França París a 56' 49"

Evolució de les classificacions[modifica]

A posteriori[modifica]

Referències[modifica]

  1. L'historie du Tour 1948
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Augendre, Jacques. «Guide Historique» (PDF) (en francès). Amaury Sport Organisation, 2012. Arxivat de l'original el 2012. [Consulta: 18 gener 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 «35ème Tour de France 1948» (en francès). Memoire du cyclisme. [Consulta: 30 novembre 2009].
  4. Thompson, p.49
  5. Thompson, p.115
  6. Rainer Freyer. «Die Tour de France im Saarland» (en alemany). Saar-Nostalgie, 2013. Arxivat de l'original el 5 juliol 2013. [Consulta: 3 juliol 2013].
  7. Dauncey, p.132
  8. Arian Zwegers. «Tour de France GC Top Ten». CVCC. Arxivat de l'original el 19 juny 2009. [Consulta: 30 novembre 2009].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 1948