Tour de França de 1926

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tour de França de 1926

Recorregut del Tour de França de 1926
Recorregut del Tour de França de 1926, amb inici a Evian i final a París, seguint el sentit contrari de les agulles del rellotge
Dades de la cursa
Edició XX
Països França França
Data 20 de juny al 18 de juliol de 1926
Nombre d'etapes 17 etapes
Distància 5.745 km[1]
Temps del vencedor 238h 44' 25" (24,064 km/h)[2]
Palmarès
Guanyador Flag of Belgium.svg Lucien Buysse (BEL) (Automoto–Hutchinson)
Segon Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX) (Alcyon–Dunlop)
Tercer Itàlia Bartolomeo Aimo (ITA) (Alcyon–Dunlop)

El Tour de França de 1926 fou la vintena edició del Tour de França i es disputà entre el 20 de juny i el 18 de juliol de 1926, sobre un recorregut de 5.745 km, distribuïts en 17 etapes.[1] La cursa fou guanyada pel belga Lucien Buysse, a una velocitat mitjana de 24,064 km/h,[2] amb quasi una hora i mitja sobre el segon classificat, el luxemburguès Nicolas Frantz. Dels 136 ciclistes que van prendre la sortida, sols 41 finalitzaren la cursa.

Canvis respecte a l'edició anterior[modifica | modifica el codi]

El 1925 el nombre d'etapes havia passat de 15, com es venia fent des de 1910, fins a 18. El 1926 se'n va eliminar una, quedant en 17 les etapes realitzades. L'organitzador del Tour, Henri Desgrange, buscava tenir etapes més llargues, passant d'una mitjana de 312 km per etapa el 1925 a 338 el 1926.[3]

Participants[modifica | modifica el codi]

Foren 126 els ciclistes que van prendre la sortida en aquesta edició del Tour de França. 82 d'ells eren "touriste-routiers", ciclistes que no tenien el suport al darrere de cap equip. Els altres 44 ciclistes formaven part d'equips, alguns d'ells compostos per tan sols dos corredors.[4]

Els dos equips més potents de la cursa, amb els principals favorits a la victòria final eren l'Automoto i l'Alcyon. L'Automoto comptava amb Ottavio Bottecchia, el vencedor de les dues darreres edicions, i Lucien Buysse, tercer i segon en les edicions precedents. L'equip Alcyon comptava amb Bartolomeo Aymo i Nicolas Frantz, tercer i quart classificats el 1925, i Adelin Benoit. Els organitzadors del Tour pensaven que la lluita seria entre Bottecchia i Benoit.[3]

A diferència de les edicions anteriors no hi pren part cap ciclista català.[2]

Recorregut[modifica | modifica el codi]

Aquesta fou l'edició més llarga de la història del Tour,[1] recorrent tot el perímetre de França. Fou la primera vegada que la cursa començava fora de París, a Évian-les-Bains;[1] Fins a quatre etapes superen els 400 km, quan l'any anterior sols havia estat una. Es tornen a disputar les clàssiques etapes dels Pirineus i els Alps, amb el pas pels ports com l'Aubisca, Tourmalet, Izoard o Galibier.

Desenvolupament de la cursa[modifica | modifica el codi]

Una vaca mirant el pas del ciclista Jules Buysse, que guanyà la primera etapa entre Evian i Mulhouse.

Jules Buysse començà fort la primera etapa, guanyant en solitari amb més de 13 minuts sobre el l'immediat perseguidor a Mulhouse. Bottecchia va perdre més de mitja hora en aquesta etapa.[5] La segona etapa finalitza en un esprint massiu, sense que es produís cap canvi en la classificació general.[6] En la tercera etapa Buysse perd el liderat en favor de Gustaaf van Slembrouck.[7] Aquell mateix dia Lucien Buysse va rebre la notícia de la mort de la seva filla. Va considerar abandonar la cursa, però finalment va decidir continuar corrent.[3] Les següents etapes finalitzaren en esprints massius, amb tots els favorits agrupats en el mateix grup.[8] En la sisena etapa, Félix Sellier guanyà a l'esprint, però el jurat va dictaminar que no havia estat un esprint net i fou desplaçat a la segona posició, fent que Joseph van Dam fos el vencedor de l'etapa.[9]

Després d'unes jornades monòtones, la lluita per la classificació general començà en la desena etapa.[10] Aquesta desena etapa ha estat catalogada com l'etapa més dura mai disputada al Tour de França;[11] Disputada sota una constant pluja, molt fred i intensa boira,[12] 76 ciclistes van prendre la sortida a mitjanit, i més de disset hores després, Lucien Buysse la finalitzà proclamant-se vencedor. Després de 25 minuts arribà el segon classificat. Una hora més tard sols 10 ciclistes havien finalitzat l'etapa per la qual cosa l'organització del Tour va enviar cotxes a buscar els ciclistes.[13] A la mitjanit 47 ciclistes havien arribat, alguns d'ells en autobusos.[2] Els oficials de cursa van permetre continuar als ciclistes que havien fet fins a un 40% més de temps que el vencedor.[14] Finalment foren 54 els ciclistes que van creuar la línia de meta, mentre els altres 22 restants van abandonar la cursa.[13] Després de l'etapa, les autoritats de la carrera van ser abordats per un home que va dir que havia portat alguns ciclistes a la línia de meta amb el seu cotxe, però que no li havien pagat. Les autoritats van decidir no castigar els ciclistes, i es pagà al conductor.[14] Gustaaf Van Slembrouck, portador del mallot groc, acabà l'etapa en 20a posició, quasi dues hores rere Buysse.[15] Un any més tard, Van Slembrouck va dir que durant l'etapa va informar a Desgrange que volia abandonar, i Desgrange va ordenar a un cotxe que acompanyés Van Slembrouck a la meta.[11] La mateixa etapa, amb els mateixos ports, s'havia disputat el 1913, però amb bon temps, i el vencedor, Philippe Thys sols necessità 13 hores fer finalitzar-la.[13] Entre els ciclistes que abandonaren en el decurs de l'etapa destaquen el vigent campió, Ottavio Bottecchia, Philippe Thys o Adelin Benoit.[15]

Amb la victòria de Buysse en la següent etapa, la seva victòria estava assegurada,[2] ja que liderava la cursa amb més d'una hora.[4] Des d'aquell moment, Buysse va estalviar forcers, i la cursa es va limitar a la lluita per la segona posició entre Frantz i Aimo.[3] Finalment fou Frantz el segon classificat, amb 26 segons d'avantatge sobre Aimo.[16]

Resultats[modifica | modifica el codi]

Etapes[modifica | modifica el codi]

El 1926 no hi hagué cap victòria d'etapa francesa. Això era la primera vegada que passa, i des d'aleshores sols s'ha repetit el 1999.[13]

Resultat de les etapes[4][17]
Etapa Data[18] Recorregut Km Vencedor d'etapa Líder de la general
1a 20 de juny Évian-les-Bains - Mulhouse Etapa plana 373 Flag of Belgium.svg Jules Buysse (BEL) Flag of Belgium.svg Jules Buysse (BEL)
2a 22 de juny Mulhouse - Metz Etapa plana 334 Flag of Belgium.svg Aimé Dossche (BEL) Flag of Belgium.svg Jules Buysse (BEL)
3a 24 de juny Metz - Dunkerque Etapa plana 433 Flag of Belgium.svg Gustaaf van Slembrouck (BEL) Flag of Belgium.svg Gustaaf van Slembrouck (BEL)
4a 26 de juny Dunkerque - Le Havre Etapa plana 361 Flag of Belgium.svg Félix Sellier (BEL) Flag of Belgium.svg Gustaaf van Slembrouck (BEL)
5a 28 de juny Le Havre - Cherbourg Etapa plana 357 Flag of Belgium.svg Adelin Benoit (BEL) Flag of Belgium.svg Gustaaf van Slembrouck (BEL)
6a 30 de juny Cherbourg - Brest Etapa plana 405 Flag of Belgium.svg Joseph van Dam (BEL) Flag of Belgium.svg Gustaaf van Slembrouck (BEL)
7a 2 de juliol Brest - Les Sables d'Olonne Etapa plana 412 Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX) Flag of Belgium.svg Gustaaf van Slembrouck (BEL)
8a 3 de juliol Les Sables d'Olonne - Bordeus Etapa plana 285 Flag of Belgium.svg Joseph van Dam (BEL) Flag of Belgium.svg Gustaaf van Slembrouck (BEL)
9a 4 de juliol Bordeus - Baiona Etapa plana 189 Flag of Belgium.svg Gustaaf van Slembrouck (BEL) Flag of Belgium.svg Gustaaf van Slembrouck (BEL)
10a 6 de juliol Baiona - Luishon Etapa de muntanya 326 Flag of Belgium.svg Lucien Buysse (BEL) Flag of Belgium.svg Lucien Buysse (BEL)
11a 8 de juliol Luishon - Perpinyà Etapa de muntanya 323 Flag of Belgium.svg Lucien Buysse (BEL) Flag of Belgium.svg Lucien Buysse (BEL)
12a 10 de juliol Perpinyà - Toló Etapa plana 427 Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX) Flag of Belgium.svg Lucien Buysse (BEL)
13a 12 de juliol Toló - Niça Etapa de mitja muntanya 280 Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX) Flag of Belgium.svg Lucien Buysse (BEL)
14a 14 de juliol Niça - Briançon Etapa de muntanya 275 Itàlia Bartolomeo Aimo (ITA) Flag of Belgium.svg Lucien Buysse (BEL)
15a 16 de juliol Briançon - Évian-les-Bains Etapa de muntanya 303 Flag of Belgium.svg Joseph van Dam (BEL) Flag of Belgium.svg Lucien Buysse (BEL)
16a 17 de juliol Évian-les-Bains - Dijon Etapa plana 321 Flag of Belgium.svg Camille van de Casteele (BEL) Flag of Belgium.svg Lucien Buysse (BEL)
17a 18 de juliol Dijon - París Etapa plana 341 Bèlgica Aimé Dossche Flag of Belgium.svg Lucien Buysse (BEL)

Classificació final[modifica | modifica el codi]

Lucien Buysse, vencedor del Tour de França de 1926.
Classificació general (1–10)[4]
Mallot groc Classificació General
Pos. Ciclista Patrocinador Temps
1 Flag of Belgium.svg Lucien Buysse (BEL) Automoto–Hutchinson 238h 44' 25"
2 Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX) Alcyon-Dunlop + 1h 22' 25"
3 Itàlia Bartolomeo Aimo (ITA) Alcyon-Dunlop + 1h 22' 51"
4 Flag of Belgium.svg Théophile Beeckman (BEL) Armor–Dunlop + 1h 43' 54"
5 Flag of Belgium.svg Félix Sellier (BEL) Alcyon-Dunlop + 1h 49' 13"
6 Flag of Belgium.svg Albert Dejonghe (BEL) J.B. Louvet – Wolber + 1h 56' 15"
7 Flag of Belgium.svg Léon Parmentier (BEL) Jean Louvet – Hutchinson + 2h 09' 20"
8 Flag of France.svg Georges Cuvelier (FRA) Meteore–Wolber + 2h 28' 32"
9 Flag of Belgium.svg Jules Buysse (BEL) Automoto–Hutchinson + 2h 37' 03"
10 Flag of France.svg Marcel Bidot (FRA) Thomann–Dunlop + 2h 53' 54"

Altres classificacions[modifica | modifica el codi]

La cursa pels touriste-routiers, ciclistes que no pertanyien a cap equipi als quals no se'ls permetia cap mena d'assistència, va ser guanyada per l'italià Giovanni Rossignoli.[19]

El diari organitzador de la cursa, L'Auto anomenà Lucien Buysse el meilleur grimpeur, el millor escalador.[16] Aquest títol no oficial és el predecessor de la classificació de la muntanya.[20]

A posteriori[modifica | modifica el codi]

Lucien Buysse va anunciar després de la seva victòria que esperava repetir victòria el 1927, però per culpa de problemes financers de l'equip Automoto, no va participar en les edicions de 1927 i 1928, i no serà fins al 1929 quan hi torni a participar.[11] Lucien Buysse no finalitzà cap més edició del Tour de França. El guanyador de l'edició anterior, Bottecchia, va anunciar que es retiraria del ciclisme després de les dificultats amb què va enfrontar el Tour de França de 1926.

L'organització del Tour de França no quedà satisfet amb el resultat del Tour de França de 1926, ja que 10 de les 17 etapes finalitzaren amb esprints massius. De cara a l'any següent es van modificar les regles, i les etapes planes s'executen com a contrarellotge per equips.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Augendre, Jacques. «Guide Historique» (PDF) (en francès). Amaury Sport Organisation, 2012. Arxivat de l'original el 2012. [Consulta: 4 desembre 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «The history of the Tour de France. Year 1926» (en anglès). www.letour.fr. ASO. [Consulta: 4 desembre 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 McGann, Bill; Mcgann, Carol. The Story of the Tour De France Volume 1:1903-1964. Dog Ear Publishing, 2006, p. 80–84. ISBN 1-59858-180-5 [Consulta: 21 setembre 2009]. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «20ème Tour de France 1926» (en francès). Memoire du cyclisme. [Consulta: 21 setembre 2009].
  5. «Julio Buysse llega solo a Mulhouse con 13 minutos de ventaja sobre el segundo pelotón». El Mundo Deportivo, 21 juny 1926, p. 1 [Consulta: 5 desembre 2013].
  6. «El belga Aime Dassche ganó la 2a etapa de la Vuelta a Francia». El Mundo Deportivo, 25 juny 1926, p. 3 [Consulta: 5 desembre 2013].
  7. «La Vuelta a Francia». El Mundo Deportivo, 26 juny 1926, p. 4 [Consulta: 5 desembre 2013].
  8. «La Vuelta Ciclista a Francia». El Mundo Deportivo, 30 juny 1926, p. 4 [Consulta: 5 desembre 2013].
  9. «19ème Tour de France 1926 - 6ème étape» (en francès). Memoire du cyclisme. [Consulta: 21 setembre 2009].
  10. «Nueva victoria de Frantz en la novena etapa: Burdeos-Bayona». El Mundo Deportivo, 5 juliol 1926, p. 1 [Consulta: 6 desembre 2013].
  11. 11,0 11,1 11,2 Sierksma, Pieter. «Tour de France / De zwaarste etappe ooit» (en neerlandès). Trouw, 27 juny 2006 [Consulta: 27 setembre 2010].
  12. «[http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1926/07/07/pagina-1/623124/pdf.html#&mode=fullScreen Lución Buysse, vencedor de la X etapa, saldrá de Luchon ostentando otra vez el jersey amarillo]». El Mundo Deportivo, 7 juliol 1926, p. 1 [Consulta: 6 desembre 2013].
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 Tom James. «1926: The longest Tour». VeloArchive, 15 agost 2003. [Consulta: 21 setembre 2009].
  14. 14,0 14,1 «19ème Tour de France 1926 - 10ème étape» (en francès). Memoire du cyclisme. [Consulta: 21 setembre 2009].
  15. 15,0 15,1 «[http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1926/07/09/pagina-4/1371646/pdf.html#&mode=fullScreen Como cada año la etapa Bayona-Luchón produce grandes estragos en la clasificación y en los hombres]». El Mundo Deportivo, 9 juliol 1926, p. 4 [Consulta: 6 desembre 2013].
  16. 16,0 16,1 «El belga Lucien Buysse se inscribe con todos los honores, en la galeria de grandes vencedores». El Mundo Deportivo, 21 juliol 1926, p. 4 [Consulta: 6 desembre 2013].
  17. Arian Zwegers. «Tour de France GC Top Ten». CVCC. [Consulta: 21 setembre 2009].
  18. «El domingo empieza la XX Vuelta a Francia orgnizada por “l’Auto”». El Mundo Deportivo, 18 juny 1926, p. 1 [Consulta: 5 desembre 2013].
  19. «l'Historique du Tour - Année 1926» (en francès). Amaury Sport Organisation. [Consulta: 5 desembre 2013].
  20. Lonkhuyzen, Michiel van. «Tour-Giro-Vuelta». Tour-giro-vuelta. [Consulta: 21 setembre 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 1926