Tour de França de 2008

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tour de França de 2008

El recorregut del Tour de França 2008
Tour de França
Edició XCV
Països França França i Itàlia Itàlia
Data 5 - 27 de juliol
Dades
Guanyador Espanya Carlos Sastre
Nombre d'etapes 21 etapes
Velocitat mitjana 4',492 km/h
Distància 3.554 km
Classificació final
General Espanya Carlos Sastre
Muntanya Espanya Carlos Sastre[1]
Regularitat Espanya Óscar Freire
Joves Luxemburg Andy Schleck
Equips Dinamarca CSC Saxo Bank

La 95a edició del Tour de França es va disputar entre el 5 i el 27 de juliol de 2008. Amb un recorregut repartit en 21 etapes i 3.554 km, aquesta edició es caracteritzà per l'absència del pròleg com a etapa inicial i la supressió de les bonificacions a l'arribada de cada etapa.

Les 21 etapes es repartiren de la següent manera: 2 contrarellotges individuals, 10 etapes planes, 4 etapes de mitja muntanya i 5 etapes de muntanya, sent la 17a etapa, amb final a l'Aup d'Uès, l'etapa reina d'aquesta edició.

La sortida es féu a Brest, a la Bretanya, i l'arribada tingué lloc als tradicionals Camps Elisis de París.

L'espanyol Carlos Sastre (CSC Saxo Bank) fou el vencedor final d'una edició molt oberta i igualada, en què cap ciclista sobresortí per damunt dels altres i en què la regularitat fou primordial a l'hora d'obtenir el triomf final. Sastre superà per poc menys d'un minut a un dels grans favorits pel triomf final, l'australià Cadel Evans (Silence-Lotto), segon classificat també en l'edició del 2007. El tercer classificat fou en un principi i per sorpresa, ja que en cap de les travesses entrava que l'austríac Bernhard Kohl (Gerolsteiner) acabés en aquesta plaça d'honor. A banda d'aquest 3r lloc també aconseguí el mallot de la muntanya. Mesos més tard es demostrà que s'havia dopat i va perdre aquestes places.[2][1] El tercer lloc va anar a parar al rus Denís Ménxov i la classificació de la muntanya per al mateix Carlos Sastre.

Óscar Freire (Rabobank), triple campió del món aconseguí la victòria final en la classificació per punts, sent la primera vegada en les 95 edicions celebrades del Tour de França que aquest mallot queda en poder d'un ciclista espanyol.

El luxemburguès Andy Schleck (CSC Saxo Bank) fou el primer dels joves i l'equip CSC Saxo Bank fou el clar dominador de la classificació per equips.

Un altre ciclista revelació d'aquesta edició fou el britànic Mark Cavendish (Columbia), vencedor de quatre etapes a l'esprint.

Com a aspectes negatius d'aquesta edició cal destacar els diferents casos de dòping que s'han detectat, sent el més sonat el de l'italià Riccardo Riccò i la important lesió patida per Óscar Pereiro com a conseqüència d'una caiguda patida durant el descens del Coll de l'Agnello, a la 15a etapa.

Context[modifica | modifica el codi]

El conflicte ASO/UCI[modifica | modifica el codi]

La societat Amaury Sport Organisation (ASO), organitzadora del Tour de França i altres proves de renom internacional, com la París-Roubaix, Lieja-Bastogne-Lieja, o la París-Niça), va decidir, el 2008, retirar les seves proves de l'UCI ProTour.[3] Les curses afectades s'han integrat sigui dins el calendari de l'UCI Europe Tour (Fletxa Valona), sigui dins el calendari històric[4] proposat per la Unió Ciclista Internacional el gener[5] (París-Roubaix, Lieja-Bastogne-Lieja). L'ASO ha decidit organitzat les seves curses sota el paraigua de la Federació Francesa de ciclisme.[6] Com a reacció a aquest fet, l'UCI va suspendre la FFC de les seves instàncies.[7]

El Tour de França 2008 no figura en cap calendari de l'UCI i els ciclistes i equips que en prenen part no sumen cap punt pel calendari ProTour 2008. Aquesta retirada té igualment conseqüències sobre la selecció dels equips i els controls antidopatge.

Equips convidats[modifica | modifica el codi]

En haver-se retirat del calendari ProTour l'ASO s'ha vist alliberada de l'obligació de convidar tots els equips ProTour a aquesta edició. Durant l'edició del 2007 l'ASO ja s'havia pres unes certes llibertats, en no convidar l'equip Unibet.com. El 2008 ha estat l'equip Astana el que no ha estat acceptat per l'ASO. El febrer, l'ASO vas anunciar la llista d'equips convidats a les seves proves, i la no acceptació de l'Astana per motius « dels danys causats per aquest equip al Tour de França i al ciclisme en general, tant el 2006 com el 2007 ». L'equip havia abandonat el Tour de França 2007 en resposta a un control antidopatge positiu efectuat al seu cap de files, Aleksandr Vinokúrov. A més a més l'Astana era la continuació de l'equip Liberty Seguros, dirigit per Manolo Saiz i implicat en l'operació Port.

Aquesta decisió suposà apartar tres potencials vencedors finals de la cursa: el vencedor i el tercer de l'edició anterior Alberto Contador i Levi Leipheimer, a banda d'Andreas Klöden, segon el 2004 i 2006.[8] El nou director de l'Astana, Johan Bruyneel, lamenta aquesta decisió i considera que amb aquesta decisió el Tour «perdria molta de la seva credibilitat deixant de costat alguns dels millors corredors del món, que mai no han estat implicats en assumptes de dopatge». A banda informà que l'Astana es gastaria fins a 460.000 € durant el 2008 per lluitar contra el dopatge.[9]

La tria completa d'equips pel Tour fou anunciada el març. Els escollits foren 17 equips del ProTour i 3 equips continentals: Agritubel i Barloworld, ja presents el 2007, i l'Slipstream Chipotle, que finalment canvia el nom pel de Garmin Chipotle durant el mes de juny.

Controls anti-dopatge[modifica | modifica el codi]

Una altra conseqüència de la sortida del Tour del paraigua de l'UCI és que els controls antidopatge no seran efectuats per aquesta darrera, sinó per l'Agència francesa de lluita contra el dopatge. A més a més, aquesta no es beneficia de les dades del passaport biològic establert acomençament de temporada, ja que l'UCI es nega a comunicar les dades.[10][11]

Casos de dopatge en aquesta edició del Tour[modifica | modifica el codi]

En els controls previs a l'inici de la cursa tots els ciclistes són considerats aptes, així com en els controls efectuats a 36 ciclistes moments abans de la segona etapa.

Durant la disputa de la 7a etapa es va conèixer el primer cas de dopatge de l'edició del Tour de França 2008. L'espanyol Manuel Beltrán va donar positiu per EPO [12] en un control antidopatge realitzat durant la disputa de la 1a etapa d'aquesta edició. De resultes d'aquest positiu Beltrán ha estat expulsat del Tour pel seu equip,[13] el Liquigas, cosa que ha permés a l'equip poder continuar en cursa.

El segon cas de dòping fou el protagonitzat per l'espanyol Moisés Dueñas Nevado de l'equip Barloworld. El control en el qual va donar positiu per EPO es va realitzar en finalitzar la 4a etapa . De bon matí la policia es va presentar a l'hotel en què estava hostatjat el seu equip per informar-lo del fet, sent arrestat i dut a comissari per a l'interrogatori. En el posterior registre de l'habitació es van trobar substàncies dopants que no havien estat receptades pels metges de l'equip.[14] L'equip Barloworld va reaccionar expulsant el ciclista de l'equip i de la competició, amb la qual cosa se'l permeté continuar en cursa.

El tercer cas de dòping, i el més sonat fins al moment, ha estat el positiu per EPO de l'italià Riccardo Riccò, detectat en un control antidòping durant la 4a etapa.[15] De resultes d'aquest positiu tot el seu equip, Saunier Duval-Scott, va abandonar la cursa.[16]

Una vegada finalitzada aquesta edició es va fer públic un nou cas de dopatge. El kazakh Dmitri Fofónov, de l'equip Crédit Agricole, va donar positiu per un estimulant en un control efectuat a la 18a etapa.[17]

Al 6 d'octubre es van anunciar els positius de Leonardo Piepoli i Stefan Schumacher per EPO de 3a generació [18] i al 13 del mateix mes, també es confirma el dopatge de Bernhard Kohl[19]

Noves classificacions[modifica | modifica el codi]

Degut a tots els casos de dopatge, finalment la UCI va emetre unes noves classificacions finals del Tour.[20] Així, a la 4a etapa Kim Kirchen va ser el guanyador en lloc de Stefan Schumacher, a la 6a i a la 9a Alejandro Valverde i Vladimir Efimkin en lloc de Riccardo Riccò, a la 10a Juan José Cobo en lloc de Leonardo Piepoli i a la 20a, Fabian Cancellara en lloc de Schumacher. També es van desqualificar aquells ciclistes que van aconseguir acabar la cursa, perdent Bernhard Kohl la 3a plaça final.

Com s'estableixen les classificacions per punts i de la muntanya[modifica | modifica el codi]

Classificació per punts[modifica | modifica el codi]

La classificació per punts s'estableix en funció dels següents barems:

  • Arribades de les etapes planes: 35, 30, 26, 24, 22, 20, 19, ... fins a 1 punt pel 25è classificat.
  • Arribades de les etapes de mitjna muntanya: 25, 22, 20, 18, 16, 15, ... fins a 1 punt pel 20è classificat.
  • Arribades de les etapes de muntanya: 20, 17, 15, 13, 12, 10, 9, ... fins a 1 punt pel 15è classificat.
  • Arribades de les etapes contra-rellotge individual: 15, 12, 10, 8, 6, 5, 4, 3, 2 i 1 punt pels 10 primers classificats.
  • Esprints intermedis (dos o tres per etapa en línia): 6, 4 i 2 punts pels 3 primers.

Classificació de la muntanya[modifica | modifica el codi]

La classificació de la muntanya s'estableix en funció dels següents barems:

  • Ports de categoria especial: 20, 18, 16, 14, 12, 10, 8, 7, 6 i 5 punts pels 10 primers classificats.
  • Ports de 1a categoria : 15, 13, 11, 9, 8, 7, 6 i 5 punts pels 8 primers classificats.
  • Ports de 2a categoria : 10, 9, 8, 7, 6 i 5 punts pels 6 primers classificats.
  • Ports de 3a categoria : 4, 3, 2 i 1 punt pels 4 primers classificats.
  • Ports de 4a categoria : 3, 2 i 1 punt pels 3 primers classificats.

Els punts atribuïts als ports de categoria especial, primera i segona són doblats quan és el darrer port de l'etapa.

Etapes[modifica | modifica el codi]

Etapa Data Recorregut km Guanyador Líder
1a etapa 5 de juliol BrestPlumelec 195 Espanya Alejandro Valverde Espanya Alejandro Valverde
2a etapa 6 de juliol AuraySaint-Brieuc 165 Noruega Thor Hushovd Espanya Alejandro Valverde
3a etapa 7 de juliol Saint-MaloNantes 195 França Samuel Dumoulin França Romain Feillu
4a etapa 8 de juliol CholetCholet 29 (CRI) Alemanya Stefan Schumacher[2]
Luxemburg Kim Kirchen[1]
Alemanya Stefan Schumacher[2]
Luxemburg Kim Kirchen[1]
5a etapa 9 de juliol CholetChâteauroux 230 Regne Unit Mark Cavendish Alemanya Stefan Schumacher[2]
Luxemburg Kim Kirchen[1]
6a etapa 10 de juliol AigurandeSuper-Besse 195 Itàlia Riccardo Riccò[2]
Espanya Alejandro Valverde[1]
Luxemburg Kim Kirchen
7a etapa 11 de juliol BrioudeOrlhac 158 Espanya Luis León Sánchez Luxemburg Kim Kirchen
8a etapa 12 de juliol FijacTolosa 174 Regne Unit Mark Cavendish Luxemburg Kim Kirchen
9a etapa 13 de juliol TolosaBanhèras de Bigòrra Etapa de muntanya 222 Itàlia Riccardo Riccò[2]
Rússia Vladimir Efimkin[1]
Luxemburg Kim Kirchen
10a etapa 14 de juliol PauHautacam Etapa de muntanya 154 Itàlia Leonardo Piepoli[2]
Espanya Juan José Cobo[1]
Austràlia Cadel Evans
15 de juliol (jornada de descans)
11a etapa 16 de juliol LannemezanFoix 166 Noruega Kurt-Asle Arvesen Austràlia Cadel Evans
12a etapa 17 de juliol L'AvelanetNarbona 168 Regne Unit Mark Cavendish Austràlia Cadel Evans
13a etapa 18 de juliol NarbonaNimes 182 Regne Unit Mark Cavendish Austràlia Cadel Evans
14a etapa 19 de juliol NimesDinha 182 Espanya Óscar Freire Austràlia Cadel Evans
15a etapa 20 de juliol DinhaPrato Nevoso Etapa de muntanya 216 Austràlia Simon Gerrans Luxemburg Fränk Schleck
21 de juliol (jornada de descans)
16a etapa 22 de juliol CuneoJausiers Etapa de muntanya 157 França Cyril Dessel Luxemburg Fränk Schleck
17a etapa 23 de juliol EmbrunAup d'Uès Etapa de muntanya 210 Espanya Carlos Sastre Espanya Carlos Sastre
18a etapa 24 de juliol Bourg-d'OisansSaint-Étienne 197 Alemanya Marcus Burghardt Espanya Carlos Sastre
19a etapa 25 de juliol RoanneMontluçon 163 França Sylvain Chavanel Espanya Carlos Sastre
20a etapa 26 de juliol CérillySaint-Amand-Montrond 53 (CRI) Alemanya Stefan Schumacher[2]
Suïssa Fabian Cancellara[1]
Espanya Carlos Sastre
21a etapa 27 de juliol ÉtampesParís (Camps Elisis) 143 Bèlgica Gert Steegmans Espanya Carlos Sastre

Evolució de les classificacions dels 10 primers de la general[modifica | modifica el codi]

Ciclista 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21
1 Espanya Carlos Sastre 14 27 31 23 23 12 12 12 10 6 6 6 6 6 6 4 1 1 1 1 1
2 Austràlia Cadel Evans 6 5 9 4 4 2 2 2 2 1 1 1 1 1 3 3 4 4 4 2 2
DSQ Àustria Bernhard Kohl[2][1] 41 127 37 24 24 19 15 15 13 4 4 4 4 4 2 2 3 3 3 3 3
4 Rússia Denís Ménxov 26 25 52 11 11 7 5 5 5 5 5 5 5 5 4 5 5 5 5 4 4
5 Estats Units Christian Vande Velde 18 21 25 6 6 4 4 4 3 3 3 3 3 3 5 6 6 6 6 5 5
6 Luxemburg Fränk Schleck 7 9 11 28 28 17 13 13 11 2 2 2 2 2 1 1 2 2 2 6 6
7 Espanya Samuel Sánchez 19 16 18 19 19 11 11 11 9 13 13 11 11 11 10 9 8 8 8 7 7
8 Luxemburg Kim Kirchen 4 2 5 2 2 1 1 1 1 7 7 7 7 7 7 7 11 11 11 8 8
9 Espanya Alejandro Valverde 1 1 4 17 17 8 6 6 6 14 14 12 12 12 9 8 7 7 7 9 9
10 Eslovènia Tadej Valjavec 32 22 26 30 30 22 19 19 17 15 15 13 13 13 13 10 9 9 9 10 10

Evolució de les classificacions[modifica | modifica el codi]

Etapa
(Vencedor)
Classificació general
Classificació per punts
Classificació de la muntanya
Classificació dels joves
Classificació per equips
1a etapa
Alejandro Valverde
Alejandro Valverde Alejandro Valverde Thomas Voeckler Riccardo Riccò Caisse d'Epargne
2a etapa
Thor Hushovd
Kim Kirchen
3a etapa
Samuel Dumoulin
Romain Feillu Romain Feillu Garmin Chipotle
4a etapa
Kim Kirchen[1]
Stefan Schumacher Thomas Lövkvist
5a etapa
Mark Cavendish
Thor Hushovd
6a etapa
Alejandro Valverde
Kim Kirchen Kim Kirchen Sylvain Chavanel
7a etapa
Luis León Sánchez Gil
David de la Fuente Team CSC-Saxo Bank
8a etapa
Mark Cavendish
Óscar Freire
9a etapa
Vladimir Efimkin
Kim Kirchen Andy Schleck
10a etapa
Juan José Cobo
Cadel Evans Óscar Freire Riccardo Riccò Riccardo Riccò Saunier Duval-Scott
11a etapa
Kurt-Asle Arvesen
Team CSC-Saxo Bank
12a etapa
Mark Cavendish
Sebastian Lang Vincenzo Nibali
13a etapa
Mark Cavendish
14a etapa
Óscar Freire
15a etapa
Simon Gerrans
Fränk Schleck Bernhard Kohl
16a etapa
Cyril Dessel
Andy Schleck
17a etapa
Carlos Sastre
Carlos Sastre
18a etapa
Marcus Burghardt
19a etapa
Sylvain Chavanel
20a etapa
Fabian Cancellara
21a etapa
Gert Steegmans
Vencedor
final
Carlos Sastre Óscar Freire Bernhard Kohl[2][1] Andy Schleck Team CSC-Saxo Bank
Maillots vestits per altres ciclistes quan un mateix lidera diferents classificacions

Classificacions finals[modifica | modifica el codi]

Classificació general[modifica | modifica el codi]

[21]

Pos. Ciclista Equip Temps
1. Espanya Carlos Sastre CSC-Saxo Bank 87h 52' 52"
2 Austràlia Cadel Evans Silence-Lotto + 58"
DSQ Àustria Bernhard Kohl[2][1] Gerolsteiner + 01' 13"
3 Rússia Denís Ménxov Rabobank + 02' 10"
4 Estats Units Christian Vande Velde Garmin Chipotle + 03' 05"
5 Luxemburg Fränk Schleck CSC-Saxo Bank + 04' 28"
6 Espanya Samuel Sánchez Euskaltel-Euskadi + 06' 25"
7 Luxemburg Kim Kirchen Columbia + 06' 55"
8 Espanya Alejandro Valverde Caisse d'Epargne + 07' 12"
9 Eslovènia Tadej Valjavec AG2R Prévoyance + 09' 05"
10 Rússia Vladímir Èfimkin AG2R Prévoyance + 9' 55″
11 Luxemburg Andy Schleck Team CSC Saxo Bank + 11' 32″
12 República Txeca Roman Kreuziger Liquigas + 12' 59″
13 França Sandy Casar Française des Jeux + 19' 23″
14 França Amaël Moinard Cofidis + 23' 31″
15 Espanya Mikel Astarloza Euskaltel-Euskadi + 23' 40″
16 Bielorússia Kanstantsín Siutsou Columbia + 24' 55″
17 Rússia Aleksandr Botxarov Crédit Agricole + 27' 11″
DSQ Kazakhstan Dmitri Fofónov[2][1] Crédit Agricole + 28' 31″
18 Itàlia Vincenzo Nibali Liquigas + 28' 33″
Pos. Ciclista Equip Temps
19 França Stephane Goubert AG2R Prévoyance + 31' 50″
20 Països Baixos Laurens Ten Dam Rabobank + 32' 59″
21 Bèlgica Maxime Monfort Cofidis + 35' 41″
22 Ucraïna Iàroslav Popòvitx Silence-Lotto + 36' 24″
DSQ Alemanya Stefan Schumacher[2][1] Gerolsteiner + 37' 20″
23 Polònia Sylwester Szmyd Lampre + 44' 43″
24 Itàlia Marzio Bruseghin Lampre + 45' 19″
25 França Cyril Dessel AG2R Prévoyance + 46' 31″
26 Alemanya Christian Knees Team Milram + 47' 43″
27 Espanya David Arroyo Caisse d'Epargne + 48' 23″
28 Bèlgica Mario Aerts Silence-Lotto + 48' 58″
29 França Pierrick Fédrigo Bouygues Telecom + 50' 19″
30 Alemanya Markus Fothen Gerolsteiner + 1h 01' 04″
31 Països Baixos Koos Moerenhout Rabobank + 1h 05' 38″
32 Estats Units George Hincapie Columbia + 1h 08' 15″
33 Itàlia Matteo Carrara Quick Step + 1h 09' 25″
34 Alemanya Jens Voigt Team CSC Saxo Bank + 1h 11' 55″
35 França Jérôme Pineau Bouygues Telecom + 1h 12' 58″
36 Espanya Eduard Gonzalo Agritubel + 1h 20' 06″
37 França Christophe Le Mével Crédit Agricole + 1h 20' 24″

Classificació dels punts[modifica | modifica el codi]

[21]

Pos. Ciclista Equip Punts
1 Espanya Óscar Freire Rabobank 270
2 Noruega Thor Hushovd Crédit Agricole 220
3 Alemanya Erik Zabel Team Milram 217
4 Colòmbia Leonardo Duque Cofidis 181
5 Luxemburg Kim Kirchen Columbia 155
6 Espanya Alejandro Valverde Caisse d'Epargne 136
7 Sud-àfrica Robert Hunter Barloworld 131
8 Austràlia Robbie McEwen Silence-Lotto 129
9 Nova Zelanda Julian Dean Garmin-Chipotle 119
10 Alemanya Gerald Ciolek Columbia 116

Classificació de la muntanya[modifica | modifica el codi]

[21]

Pos. Ciclista Equip Punts
DSQ Àustria Bernhard Kohl[2][1] Gerolsteiner 128
1 Espanya Carlos Sastre Team CSC Saxo Bank 80
2 Luxemburg Fränk Schleck Team CSC Saxo Bank 80
3 França Thomas Voeckler Bouygues Telecom 65
4 Alemanya Sebastian Lang Gerolsteiner 62
DSQ Alemanya Stefan Schumacher[2][1] Gerolsteiner 61
5 Sud-àfrica John-Lee Augustyn Barloworld 61
6 Espanya Alejandro Valverde Caisse d'Epargne 58
7 França Rémy Di Gregorio Française des Jeux 52
8 Espanya Egoi Martinez Euskaltel-Euskadi 51

Classificació dels joves[modifica | modifica el codi]

[21]

Pos. Ciclista Equip Temps
1 Luxemburg Andy Schleck Team CSC Saxo Bank 88h 04' 24″
2 República Txeca Roman Kreuziger Liquigas + 1' 27″
3 Itàlia Vincenzo Nibali Liquigas + 17' 01″
4 Bèlgica Maxime Monfort Cofidis + 24' 09″
5 Espanya Eduard Gonzalo Agritubel + 1h 08' 34″
6 Suècia Thomas Lövkvist Columbia + 1h 13' 55″
7 Sud-àfrica John-Lee Augustyn Barloworld + 1h 24' 49″
8 Eslovàquia Peter Velits Team Milram + 1h 38' 17″
9 França Rémy di Gregorio Française des Jeux + 1h 38' 22″
10 Espanya Luis León Sánchez Caisse d'Epargne + 1h 44' 07"

Classificació per equips[modifica | modifica el codi]

[21]

Pos. Equip Temps
1 Dinamarca Team CSC Saxo Bank 263h 29' 57"
2 França AG2R Prévoyance + 15' 35"
3 Països Baixos Rabobank + 1h 05' 26"
4 Espanya Euskaltel-Euskadi + 1h 16' 26"
5 Bèlgica Silence-Lotto + 1h 17' 15"
6 Espanya Caisse d'Epargne + 1h 20' 28"
7 Estats Units Columbia + 1h 23' 00"
8 Itàlia Lampre + 1h 26' 24"
9 Alemanya Gerolsteiner + 1h 27' 40"
10 França Crédit Agricole + 1h 37' 16"

Equips participants[modifica | modifica el codi]

Els equips que prenen part al Tour de França 2008 són els següents:

País Codi
UCI
Nom de l'equip Cap de files
França ALM Ag2r-La Mondiale França Cyril Dessel
França AGR Agritubel França Christophe Moreau
Regne Unit BAR Barloworld Colòmbia Mauricio Soler
França BTL Bouygues Télécom França Pierrick Fédrigo
Espanya GCE Caisse d'Epargne Espanya Alejandro Valverde
França COF Cofidis, Le Crédit par Téléphone França Sylvain Chavanel
França C.A Crédit Agricole Noruega Thor Hushovd
Espanya EUS Euskaltel-Euskadi Espanya Haimar Zubeldia
França FDJ Française des Jeux França Sandy Casar
Alemanya GST Gerolsteiner Alemanya Stefan Schumacher
Itàlia LAM Lampre Itàlia Damiano Cunego
Itàlia LIQ Liquigas Itàlia Filippo Pozzato
Bèlgica QST Quick Step Bèlgica Stijn Devolder
Països Baixos RAB Rabobank Rússia Denís Ménxov
Espanya SDV Saunier Duval-Scott Itàlia Riccardo Riccò
Bèlgica SIL Silence-Lotto Austràlia Cadel Evans
Estats Units TSL Team Garmin-Chipotle Estats Units Christian Vande Velde
Dinamarca CSC Team CSC Saxo Bank Espanya Carlos Sastre
Estats Units COL Team Columbia Luxemburg Kim Kirchen
Alemanya MRM Team Milram Alemanya Erik Zabel

Ciclistes participants dels Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Els ciclistes dels Països Catalans que prenen part al Tour de França 2008 són els següents:

Nom Dorsal Nom de l'equip Codi
UCI
Classificació
individual
Joan Antoni Flecha 132 Rabobank RAB Fora de control
Xavier Florencio 143 Bouygues Telecom BTL 101è
Eduard Gonzalo 125 Agritubel AGR 39è
Josep Jufré 177 Saunier Duval-Scott SDV Abandonament
Etapes del Tour de França 2008
(1) - Brest – Plumelec | (2) - Auray – Saint-Brieuc | (3) - Saint-Malo – Nantes | (4) - Cholet – Cholet | (5) - Cholet – Châteauroux | (6) - Aigurande – Super-Besse | (7) - Brioude – Aurillac | (8) - Figeac – Tolosa | (9) - Tolosa – Bagnères de Bigorre | (10) - Pau – Hautacam | (11) - Lannemezan – Foix | (12) - Lavelanet – Narbona | (13) - Narbona – Nimes | (14) - Nimes – Digne-les-Bains | (15) - Embrun – Prato Nevoso | (16) - Cuneo – Jausiers | (17) - Embrun – Alpe d'Huez | (18) - Bourg-d'Oisans – Saint-Étienne | (19) - Roanne – Montluçon | (20) - Cérilly – Saint Amand Montrond | (21) - Étampes – París


Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 Veure secció Noves classificacions.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 Veure secció Dopatge.
  3. Les societats Unipúblic i RCS Esport, organitzadores de la Volta a Espanya i el Giro d'Itàlia van fer el mateix
  4. « Calendari històric » 2008, al web de l'Unió Ciclista Internacional.
  5. « Fin de crise entre l'UCI et les grands tours? », La Dernière Heure/Les Sports, 26 de gener de 2008 (francès)
  6. « La FFC présentera le Tour », L'Équipe, 30 de maig de 2008 (francès)
  7. « La FFC suspesa per l'UCI »,nota de premsa de France Press, al web d'Eurosport, 12 de juny de 2008 (francès)
  8. « Astana exclue du Tour de France », nota de premsa de France Presse, al web de la Télévision Suisse Romande, 13 de febrer de 2008 (francès)
  9. « Astana i Contador no són convidats », nota de premsa de France Presse, al web del diari L'Équipe, 13 de febrer de 2008 (francès)
  10. « Els controls a la francesa », nota de premsa de France Presse, al web d'Eurosport, 3 de juny de 2008 (francès)
  11. « Tour de France: l'épreuve 2008 placée sous l'égide de la FFC », nota de premsa de Reuters, al web del diari Le Point, 3 de juny de 2008 (francès)
  12. Manolo Beltrán da positivo por EPO Notícia a Marca.com, 11 de juliol de 2008 (castellà)
  13. Beltrán, excluido del Tour de Francia por el Liquigas Notícia a Marca.com, 11 de juliol de 2008 (castellà)
  14. Hallan sustancias dopantes en la habitación de Moisés Dueñas Notícia a Marca.com, 16 de juliol de 2007 (castellà)
  15. Ricco es arrestado tras dar positivo por EPO Notícia a Marca.com, 17 de juliol de 2007 (castellà)
  16. Todo el Saunier Duval abandona el Tour tras el positivo de Riccó Notícia a Marca.com, 17 de juliol de 2007 (castellà)
  17. Fofónov da positivo por estimulantes según 'L'Equipe' Notícia a www.marca.com, 27 de juliol de 2008 (castellà)
  18. Es confirmen dos nous casos de dopatge de ciclistes amb paper destacat durant l'últim Tour a 324.cat (7 d'octubre de 2008)
  19. Bernard Kohl, tercer classificat del passat Tour, dóna positiu per EPO d'última generació a 324.cat (16 d'octubre de 2008)
  20. Classificacions UCI
  21. 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 Web oficial del Tour de França

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 2008