La segona etapa dels Pirineus és la primera gran etapa de muntanya d'aquesta edició del Tour de França. Els ciclistes hauran de superar dos ports de muntanya de categoria especial: el mític Tourmalet i l'ascens final fins a Hautacam, on hi ha situada l'arribada.
La primera meitat de la cursa transcorre per terrenys ondulats que aproximaran els ciclistes cap als grans colossos pirinencs del dia. 38 km després de la sortida, a Pau, (Pirineus Atlàntics), els ciclistes es troben amb la primera dificultat muntanyosa del dia, la Cota de Bénéjacq (3a categoria), per passar tot seguit al departament dels Alts Pirineus, passant per Lorda i Banhèras de Bigòrra. En aquest primer tram de cursa també es trobaran els esprints de Lamarque-Pontacq (km 44) i Pouzac (km 74), i la segona dificultat muntanyosa del dia, la Cota de Loucrup (3a categoria, km 67).
La segona meitat de la cursa ve marcada per les dues ascensions a ports de muntanya de categoria especial de l'etapa. El primer d'ells és el Tourmalet, que es puja per la cara est, per Sainte-Marie-de-Campan. Amb el cim a 2.115 msnm i un pendent mitjà del 7,4% és un dels cims llegendaris del Tour. Un ràpid descens acostarà els ciclistes als peus de l'Hautacam, un port de 14 km de llargada que té el punt culminant a 1.520 msnm.[1]
Una bona estratègia del Team CSC, que frena a Fabian Cancellara que encara anava escapat, i el posa a tirar del gran grup, farà que el ritme augmenti considerablement durant el descens del Tourmalet i els pocs quilòmetres de pla que duen els ciclistes als peus de l'Hautacam. En aquest punt estan a punt d'agafar a Di Gregorio, mentre que Valverde i Cunego ja perden 2' 50". En les primeres rampes de l'Hautacam Kim Kirchen perd el contacte amb el grup de favorits i poc després Juan José Cobo Acebo, Leonardo Piepoli i Fränk Schleck s'escapen, obtenint 1' 40" d'avantatge a 5 km del cim, respecte al grup compost per Cadel Evans, Denís Ménxov, Carlos Sastre, Moisés Dueñas Nevado, Stéphane Goubert, Christian Vande Velde i Riccardo Riccò. Piepoli i Cobo Acebo acaben per distanciar Fränk Schleck a 2,5 km de l'arribada. Piepoli aconseguirà el triomf d'etapa per davant del seu company d'equip Juan José Cobo, mentre que el nou líder serà Cadel Evans, amb sols un segon d'avantatge respecte Fränk Schleck. El fins ara líder Kim Kirchen acabarà perdent 4' 19", amb la qual cosa passarà a la 7a posició de la classificació general. El Saunier Duval-Scott és el nou líder de la classificació per equips, i els seus ciclistes aconsegueixen, amb aquesta, la segona victòria consecutiva.
Finalment Damiano Cunego perd 5' 51" i Alejandro Valverde 5' 52", perdent d'aquesta manera quasi totes les opcions de victòria al Tour. El seu company d'equip Óscar Pereiro va perdre, per la seva part, 7' 03".[2]
Óscar Freire
Romain Feillu
Filippo Pozzato
Leonardo Duque
Fränk Schleck
Bernhard Kohl
Vladímir Iefimkin
Cadel Evans
Christian Vande Velde
Thor Hushovd
Sebastian Lang
Maxime Monfort
Team CSC
