Fijac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fijac
Figeac
Escut de Fijac
(En detall)
Localització
Fijac situat respecte França
Fijac
Localització de Fijac a la República Francesa

Vista general de Fijac
Vista general de Fijac
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Migdia-Pirineus
Òlt
Fijac (capital)
Fijac-Est i Fijac-Oest
Superfície 35,16 km²
Altitud 225 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
9.773 hab.
277,96 hab/km²
Coordenades 44° 36′ 31″ N, 2° 01′ 54″ E / 44.6086111111,2.03166666667Coord.: 44° 36′ 31″ N, 2° 01′ 54″ E / 44.6086111111,2.03166666667
Codi postal 46100
Codi INSEE 46102

Fijac[2]cll (en francès Figeac) és un municipi francès, situat al departament de l'Òlt i la regió Migdia-Pirineus.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situada sobre la riba dreta del Célé, a la sortida d'Auvergne i de l'Alta Quercy, construïda en amfiteatre sobre els pendents del puig Sainte-Marie.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població Cassini i INSEE
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
6 000 6 452 6 640 6 153 6 390 6 236 6 171 7 230 7 433
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
6 820 8 321 7 610 7 333 7 333 7 205 7 396 6 680 6 310
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
5 861 5 870 5 808 5 487 5 583 5 728 5 889 6 877 7 062
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2007 - -
8 338 9 593 10 077 9 667 9 549 9 606 9 994 - -


Història[modifica | modifica el codi]

Un vol de coloms, dibuixant una creu al cel, sota els ulls de Pipí el Breu, va determinar, segons la llegenda, la fundació, en aquests llocs, d'un monestir, l'any 753. Un miracle que en cridà un altre, el 755, el papa Esteve II, que havia vingut a beneir l'església, va veure ell mateix Jesús escortat per àngels, venir consagrar el monestir.

Però el lloc ja s'habitava en l'antiguitat. Una via romana salvava el Célé i s'han trobat restes de muralles i de sarcòfags galo-romans. L'abadia, fundada el 838, després del pillatge dels víkings, ben situada sobre els camins de Compostel·la i de Rocamadour, va prosperar i va comportar ràpidament el desenvolupament d'una important població.

Havent-se generat problemes d'autoritat entre els cònsols i l'abat, Fijac va passar sota la dependència de Felip el Bell el 1302. Gràcies a un artesanat pròsper, la ciutat s'enriqueix. Els Anglesos se'n van apoderar el 1372 però el van abandonar l'any següent. Fijac va rebre la visita del rei Lluís XI el 1463. El 1536, l'abadia va ser secularitzada. Les guerres de Religió van trobar la ciutat dividida. Jeanne de Genouillac, filla de Galiot, senyor d'Assier, va treballar per guanyar-se la població en la nova fe. El 1576 els exèrcits protestants es van apoderar, per traïció, de Fijac. El turó del Puy va ser transformat en plaça forta. L'edicte de Nantes va deixar la ciutat als protestants i no va ser fins després de la caiguda de Montauban, el 1622, que Lluís XIII va fer desmantellar la ciutadella. El segle XVIII va ser un període de prosperitat en el transcurs del qual les muralles defensives així com els fossats van desaparèixer. La Revolució va fer que la guillotina fes caure cinc caps, a la plaça de la Raó. El mariscal Ney es va amagar a Figeac, poc abans de la seva detenció. El 12 de maig de 1944, en repressió a les hostilitzacions dels resistents de Quercy, els alemanys van deportarr 800 Figeacois.

Monuments i llocs turístics[modifica | modifica el codi]

Figeac està classificada com a ciutat d'art i d'història. La vella ciutat ha guardat el seu plànol i carrerons tortuosos de l'Edat Mitjana. S'hi poden veure nombroses cases antigues en gres, com l'hotel de la Moneda del segle XIII, convertit en museu, el castell de Balène, fortalesa medieval i avui centre d'art contemporani, o l'hotel d'Auglanat del segle XV. [modificar]

Religiosos[modifica | modifica el codi]

  • L'església Saint-Sauveur.

Aquesta església és el que resta de l'abadia que es va lligar a Cluny al final del segle XI, va ser consagrada el 1092. Sant Hugues en va ser l'abat.

Encara que molt modificada en el transcurs dels segles, bé a conseqüència d'embelliments, o bé a causa dels danys causats per les guerra dels Cent Anys, conserva encara importants construccions

És una església de pelegrinatge, semblant per les seves dimensions a Saint-Cernin de Tolosa de Llenguadoc o Sainte-Foy de Conques, dotada d'una de triple nau, d'un vast creuer, d'un deambulatori i d'un absis amb capelles radiants. L'antiga sala capitular està decorada de fusta policromada del segle XVII.

  • L'església Notre-Dame du Puy,
Fijac i Notre Dame Puy

Domina tot Figeac, sobre el cim del Foirail. Aquesta església d'origen romànic va ser diverses vegades restaurada, sobretot als segles XIV i XVII, quan els tres trams centrals van ser reunits en un de sol; el cor inclou bonics capitells romànics i un gran retaule datat de 1696. És la parròquia més antiga de Fijac, nascuda, segons la tradició, d'un miracle. La Verge hi hauria fet adornar amb flors un roser a l'hivern! Era la seu de la confraria de Sant Jaume.

Edificis públics[modifica | modifica el codi]

imatge de Jean François Champollion
  • Al museu Jean-François Champollion a la petita plaça de les escriptures es troba una reproducció gegant, obra de Joseph Kosuth, de la cèlebre Pedra Rosetta gràcies a la qual Champollion va desxifrar els jeroglífics egipcis.
  • La plaça Carnot. Antiga plaça del Mercat, envoltada de cases imponents, algunes en tova, als balcons de ferro forjat. Destaca la de Pierre de Cisteron, armer de Lluís XIV; sota les teulades s'obren de les galeries cobertes, els soleilhos.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1947-1974 Georges Juskiewenski
1974-1977 Bernard Fontanges
1977-2001 Martin Malvy PS
2001- Nicole Paulo PS

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. Toponímia occitana
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Figeac