Tour de França de 1986

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tour de França
Logo del Tour de França
Tour de França
Edició 73a
Països França França
Data 4 de juliol - 27 de juliol
Dades
Guanyador Estats Units Greg LeMond
Nombre d'etapes 23
Velocitat mitjana 37,02 km/h
Quilòmetres 4.094 km
Classificació final
General Estats Units Greg LeMond
Muntanya França Bernard Hinault
Regularitat Bèlgica Eric Vanderaerden
Joves Estats Units Andrew Hampsten
Equips França La Vie Claire

L'edició del Tour de França de 1986,[1] 73ª edició de la cursa francesa, es disputà entre el 4 i el 27 de juliol de 1986, amb un recorregut de 4.094 km distribuïts en un pròleg i 23 etapes. D'aquestes, 4 foren contrarellotges, una per equips i 3 individuals.

Hi van prendre part 21 equips de 10 corredors cadascun, i sols La Vie Claire va finalitzar la cursa al complet.

Greg LeMond guanya aquesta edició del Tour, sent la primera vegada que ho feia un ciclista estatunidenc. Aquest mateix any participa en la cursa un equip estatunidenc, el 7-Eleven.

Després de l'èxit de Bernard Hinault l'any anterior, l'equip La Vie Claire era el clar favorit per aconseguir la victòria. Bernard Hinault havia promés tornar l'ajuda a LeMond per guanyar la cursa. Amb tot, els continus atacs d'Hinault sobre LeMond posen en dubte la sinceritat d'Hinault. Hinault deia que la seva tàctica servia per afeblir els adversaris i que en el fons sabia que LeMond seria el guanyador. Sense tenir en compte els seus motius veritables, aquesta tàctica funcionà i a poc a poc els seus rivals anaven allunyant-se en la classificació general. El domini de l'equip La Vie Claire fou total, amb tres corredors entre els quatre primers de la general.

L'etapa amb final a l'Aup d'Uès fou memorable, amb un atac d'Hinault de lluny, arribant agafat de la mà amb LeMond a la meta.

Cal destacar el paper de Pedro Delgado, el qual, tot i un inici força dolent, amb l'arribada de la muntanya aconseguí recuperar posicions a la general i guanyar una victòria d'etapa. Amb tot, quan anava 5è a la classificació general i amb opcions a podi, es veié obligat a retirar-se de la cursa per la mort de la seva mare.[2]

Resultats[modifica | modifica el codi]

Classificació general[modifica | modifica el codi]

Mallot groc Classificació General
1. Greg LeMond Estats Units Estats Units 110h 35' 19"
2. Bernard Hinault França França + 3' 10"
3. Urs Zimmermann Suïssa Suïssa + 10' 54"
4. Andrew Hampsten Estats Units Estats Units + 18' 44"
5. Claude Criquielion Bèlgica Bèlgica + 24' 36"
6. Ronan Pensec França França + 25' 59"
7. Niki Rüttimann Suïssa Suïssa + 30' 52"
8. Álvaro Pino Espanya Espanya + 33' 00"
9. Steven Rooks Països Baixos Països Baixos + 33' 22"
10. Yvon Madiot França França + 33' 27"
210 participants, 132 acabaren la cursa

Gran Premi de la Muntanya[modifica | modifica el codi]

1r França Bernard Hinault Gran Premi de la Muntanya 351 pts
2n Colòmbia Luis Herrera 270 pts
3r Estats Units Greg LeMond 265 pts

Classificació de la Regularitat[modifica | modifica el codi]

1r Bèlgica Eric Vanderaerden Maillot verd 277 pts
2n Bèlgica Jozef Lieckens 232 pts
3r França Bernard Hinault 210 pts

Classificació per equips[modifica | modifica el codi]

1r França La Vie Claire Classificació per equips

Altres classificacions[modifica | modifica el codi]

Millor Jove Maillot blanc Estats Units Andrew Hampsten
Combativitat Premi de la combativitat França Bernard Hinault
Esprints intermedis Maillot vermell Països Baixos Gerrit Solleveld

Etapes[modifica | modifica el codi]

Etapa Data Recorregut km Guanyador Líder
Pròleg 4 de juliol Boulogne-Billancourt-Boulogne-Billancourt 4,6 (CRI) França Thierry Marie França Thierry Marie
1a 5 de juliol Nanterre-Sceaux 85 Bèlgica Pol Verschuere Canadà Alex Stieda
2a 5 de juliol Meudon-Saint-Quentin-en-Yvelines 56 (CRE) França Système U França Thierry Marie
3a 6 de juliol Levallois-Perret-Liévin 214 Estats Units Davis Phinney França Thierry Marie
4a 7 de juliol Liévin-Évreux 243 Espanya Pello Ruiz-Cabestany França Dominique Gaigne
5a 8 de juliol Évreux-Villers-sur-Mer 124,5 Països Baixos Johan van der Velde Països Baixos Johan van der Velde
6a 9 de juliol Villers-sur-Mer-Cherbourg 200 Itàlia Guido Bontempi Països Baixos Johan van der Velde
7a 10 de juliol Cherbourg-Saint-Hilaire-du-Harcouët 201 Bèlgica Ludo Peeters Dinamarca Jørgen-Vagn Pedersen
8a 11 de juliol Saint-Hilaire-du-Harcouët-Nantes 204 Bèlgica Eddy Planckaert Dinamarca Jørgen-Vagn Pedersen
9a 12 de juliol Nantes-Nantes 61,5 (CRI) França Bernard Hinault Dinamarca Jørgen-Vagn Pedersen
10a 13 de juliol Nantes-Futuroscope 183 Espanya José Ángel Sarrapio Dinamarca Jørgen-Vagn Pedersen
11a 14 de juliol Poitiers-Bordeus 258,5 Bèlgica Rudy Dhaenens Dinamarca Jørgen-Vagn Pedersen
12a 15 de juliol Baiona-Pau Etapa de muntanya 217,5 Espanya Pedro Delgado França Bernard Hinault
13a 16 de juliol Pau-Superbagnères Etapa de muntanya 186 Estats Units Greg LeMond França Bernard Hinault
14a 17 de juliol Banhèras de Luishon-Blagnac 154 Suïssa Niki Rüttimann França Bernard Hinault
15a 18 de juliol Carcasona-Nimes 225,5 Bèlgica Frank Hoste França Bernard Hinault
16a 19 de juliol Nimes-Gap 246,5 França Jean-François Bernard França Bernard Hinault
17a 20 de juliol Gap-Coll de Granon Etapa de muntanya 179.5 Espanya Eduardo Chozas Estats Units Greg LeMond
18a 21 de juliol Briançon-l'Aup d'Uès Etapa de muntanya 162,5 França Bernard Hinault Estats Units Greg LeMond
19a 23 de juliol Villard-de-Lans-Saint-Étienne Etapa de mitja muntanya 179,5 Espanya Julián Gorospe Estats Units Greg LeMond
20a 24 de juliol Saint-Étienne-Saint-Étienne 58 (CRI) França Bernard Hinault Estats Units Greg LeMond
21a 25 de juliol Saint-Étienne-Puy de Dôme Etapa de muntanya 190 Suïssa Erich Maechler Estats Units Greg LeMond
22a 26 de juliol Clarmont d'Alvèrnia-Nevers 194 Itàlia Guido Bontempi Estats Units Greg LeMond
23a 27 de juliol Cosne-sur-Loire-París 255 Itàlia Guido Bontempi Estats Units Greg LeMond

Referències[modifica | modifica el codi]