Saint-Quentin
|
|||
| Localització | |||
  Saint-Quentin
Localització de Saint-Quentin a la República Francesa
|
|||
 |
|||
| Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
França Picardia Aisne Saint-Quentin (capital) Saint-Quentin-Centre, Nord i Sud |
||
| Superfície | 22,56 km² | ||
| Altitud | 74 msnm | ||
| Població (2009[1]) • Densitat |
55.971 hab. 2.480,98 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Codi postal | 02100 |
||
| Codi INSEE | 02691 |
||
| Web | |||
Saint-Quentin (en picard, Saint-Kintin o Saint-Quintin, en flamenc, Sint-Kwintens, en català, Sant Quintí) és un municipi francès, situat al departament d'Aisne i a la regió de la Picardia. L'any 1999 tenia 59.066 habitants. és una localitat i comuna francesa, situada al departament d'Aisne, a la regió de la Picardia. És la capital de la comarca d'Haute-Picardie, al centre de la regió natural del Vermandois, a les ribes del riu Somme. El gentilici dels seus habitants és el de Saint-Quentinois.
Saint-Quentin és membre de la Communauté d'aglomération de Saint-Quentin i és el cap dels cantons Saint-Quentin-Centre, Saint-Quentin-Nord i del Saint-Quentin-Sud.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia i transports
Sant Quintí està situada a la ribera del riu Somme, poc després del seu naixement a Fonsomme.
La ciutat disposa d'una situació geogràfica interessant: a l'encreuament de camins entre París, Amiens, Reims, Lilla i Brussel·les, entre les RN29 i RN 44.
A tal posició, hi ha la presència de dues autopistes: l'A26 (que uneix Arras, Lilla i Calais amb Reims) i l'A29 que lliga Saint-Quentin amb Amiens i Rouen. Així mateix, també és centre d'una xarxa ferroviària entre Paris-Nord-Aymeries. A prop de Sant Quintí també hi ha l'estació de TGV de l'Haute-Picardia, situada a Ablaincour-Pressoir. També hi ha tren de Sant Quintí a Amiens.
El canal de Saint-Quentin travessa la ciutat. fou dels més importants de França, ja que en els 1960/70 uní els rius Escaut, Somme i l'Oise.
La ciutat està dotada d'un sistema de bus urbà (6 línies) que uneix el centre de la ciutat amb els barris perifèrics.
[modifica] Economia
- Metal·lúrgia, lligada a la manutanció, a l'agroalimentària (sucre) i a la construcció de motocicletes i de barques a motor (MBK/Yamaha);
- Química;
- Indústria alimentària
- Tèxtil
A Sant Quintí hi ha ubicada la Cambra de comerç i indústria de l'Aisne.
[modifica] Demografia
- 1931: 49.448 habitants.
- 1954: 53.866 habitants.
- 1975: 67.243 habitants.
- 1990: 60.644 habitants.
- 1999: 59.066 habitants.
- 2005: 57.100 habitants.
[modifica] Història
El seu origen està en l'assentament romà de Augusta Viromanduorum, lloc en el que hi hagué el suplici de l'evangelitzador cristià amb el què més tard fou batejada la ciutat.
La seva posició estratègica, en la ruta que enllaça París amb Lilla i Brussel·les, fou escenari al 1557 de la batalla de Sant Quintí, en la qual tropes al servei de Felip II d'Espanya posaren setge a la plaça defensada per l'almirall Gaspar de Coligny i d'altres ocupacions militars al 1814 i 1815, per les forces de la coalició contra Napoleó I, durant la Guerra francoprussiana i a la Primera Guerra Mundial, en la que la ciutat fou pràcticament destruïda.
[modifica] Administració
La ciutat de Sant Quintí està dividida en tres cantons: El Cantó de Sant Quintí Centre (20.189 habitants); el Cantó de Sant Quintí Nord, que inclou una part de la ciutat i altres comunes petites (25.830 habitants); i el Cantó de Sant Quintí Sud, que també inclou pobles com Gauchy, harly i Homblières (27.887 habitants).
Alcalde actual: Pierre André, de la UMP, que també és Senador de l'Aisne i President de la comunitat de l'aglomeració urbana de Sant Quintí. Fou elegit al 1995 i reelegit pel mandat de 2008-2014.
[modifica] Cultura i turisme
[modifica] Monuments i llocs d'interés
Sant Quintí està classificada com ciutat d'art i història. L'Art déco està fortament representat a la ciutat. Hi ha moltes façanes reconstruïdes després de la Primera Guerra Mundial que són classificades com Monument històric. Hi ha unes 3000 façanes ressenyades, de les que se n'han classificat unes 300.
La ciutat disposa de 3 flors otordades pel Consell de les Villes et Villages Fleuris de França al Concours des villes et villages fleuris.
[modifica] Monuments
- La Basílica de Sant Quintí. Edifici gòtic d'inicis del S. XIII, tot i que l'essencial es va construir al S. XV.
- L'Hôtel de Ville, d'estil gòtic, construït al 1509.
- El Teatre Municipal Jean-Vilar, construït al 1844, segons els plans de Monsenyor Guy, arquitecte de Caen. De tipus italià. Decoracions i escultures molt interessants.
- Les Béguinages
- El Palau Fervaques, construït entre 1897 i 1911 a l'emplaçament de l'antiga abadia de Ferbaques.
- La Porta dels artillers
- L'Estació de Ferrocarril, d'estil d'Art déco, de l'arquitecte Gustave Umbdenstock.
- El monument de la commemoració de la defensa heroica de San-Quentin pels seus habitants, a la Batalla de Sant Quintí contra l'exèrcit del rei Felip II d'Espanya.
[modifica] Museus
- Museu de les papallones. Disposa de més de 600.000 espècimens.
- Museu Antoine-Lécuyer, consagrat al pintor d'aquarel·les del S. XVIII, Maurice Quentin de La Tour. Altres obres dels s. XVIII, XIX i XX.
- La Société académique, que posseeix un interesant museu arqueològic.
[modifica] Localitats agermanades
- Kaiserslautern, Alemanya
- San Lorenzo del Escorial, Espanya
- Rotherham, Regne Unit
- Sant Quintí (Nova-Brunswick), Canadà
[modifica] Referències
- ↑ «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 2012-01-19]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
- ↑ http://cassini.ehess.fr/ Population par commune avant 1962 (résultats publiés au journal officiel ou conservés aux archives départementales)
- ↑ INSEE : Population depuis le recensement de 1962
[modifica] Vegeu també
[modifica] Enllaços externs
- Lloc web oficial de la comuna de Saint-Quentin. (francès)
- Lloc web de turisme de Saint-Quentin. (francès)
