Monument historique (França)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Placa identificativa d'un monument històric amb el seu logotip.

Un monument historique (MH, monument històric en francès) és una figura jurídica francesa de protecció d'un monument pel seu interès històric, artístic o arquitectònic. Es tracta d'un reconeixement de l'interès públic d'un immoble (edifici, jardí o parc, zona arqueològica, etc.), conjunt d'immobles o parts del mateix. El títol de MH es pot aplicar tant a béns públics com a privats i estableix una sèrie de privilegis, al mateix temps que d'obligacions de cara a la seva correcta conservació i gaudi públic. La primera llei que va regular els monuments a França es va publicar el 1913.[1][2]

Categories[modifica | modifica el codi]

Existeixen dos nivells de protecció:

  • Catalogat (classement au titre des monuments historiques, o simplement classé). La declaració correspon al Consell d'Estat.[3]
  • Inventariat (inscription au titre des monuments historiques, o simplement inscrit). La declaració correspon a l'autoritat administrativa, normalment a escala regional.[4]

La protecció pot ser total de l'immoble o parcial d'alguns elements, amb la combinació de parcialment catalogat i parcialment inventariat.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Drets[modifica | modifica el codi]

Quan un bé és inscrit o classificat com a MH, les seves despeses de manteniment i restauració poden ser cofinanciats per l'estat fins a un 40%. El propietari (si és privat) pot triar l'arquitecte i l'empresa adjudicatària de l'obra, tot i que aquesta està sotmesa a la supervisió i control de l'administració.

A més, es permet la deducció del 100% de les despeses de qualsevol reforma, així com els que resultin de l'obertura al públic (malgrat sigui de pagament) del monument. Qualsevol altre tipus de despesa (treballs no subvencionats, despeses de gerència, vigilància, etc.) és deduïble en un 50% (i en un 100% si el monument és obert al públic).

Deures[modifica | modifica el codi]

A canvi, el propietari es compromet a informar a l'Estat amb quatre mesos d'antelació de qualsevol intent de reforma, a no destruir ni traslladar l'edifici o les seves parts; a no vendre, cedir, llogar o regalar el bé sense autorització estatal; i a no construir ni modificar cap construcció que hi hagi a 500 m. de perímetre de l'edifici (camp de co-visibilitat).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llei del 31 de desembre de 1913 sobre els monuments històrics.
  2. Villarroya, Anna; Joan Subirats i Humet (coord) Eduard Gonzalo i David Roselló. Universitat de Barcelona. Marcos institucionales y fundamentos de política cultural (en castellà). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2003 [Consulta: 25 desembre 2013]. 
  3. «Article L621-1 du code du patrimoine», 9 setembre 2005. [Consulta: 10 juliol 2011].
  4. «Article L621-25 du code du patrimoine», 9 setembre 2005. [Consulta: 10 juliol 2011].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Textos jurídics[modifica | modifica el codi]

  • Llei del 31 de desembre de 1913 sobre els monuments històrics.
  • Llei del 25 de febrer de 1943 que institueix la servitud en benefici dels monuments històrics.
  • Llei del 7 de gener de 1983, relativa als ZPPAUP (Zona de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Urbà i Paisatgístic).
  • Llei del 28 de febrer de 1997, relativa a la instrucció d'autoritzacions de treball en les zones visibles d'edificils classificats o inscrits en sectors protegits.
  • Decret del 5 de febrer de 1999, que versa sobre la comissió regional del patrimoni i llocs protegits i a l'autorització de certs treballs.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Protection du patrimoine historique et esthétique de la France, textes législatifs et réglementaires. Directions des journaux officiels, octobre 1991.
  • Avis de l'ABF dans l'instruction des autorisations d'occupation et d'utilisation du sol. Direction des journaux officiels, septembre 1991.
  • Code de l'urbanisme. Editions Litec, 1996.
  • Monuments historiques in Urbanisme, Pierre-Laurent Frier, coll. Dalloz. Immobilier Action, 1997, p. 635-700.
  • Droit du patrimoine culturel, Pierre-Laurent Frier, PUF, 1ª ed.
  • Protéger un édifice au titre des monuments historiques, fiche pratique nº1, ministère de la culture et de la communication, 2001.
  • Executer des travaux sur monument historique, fiche pratique nº 10, ministère de la culture et de la communication, 2001.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monument historique (França)