Bernard Law Montgomery

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bernard Law Montgomery,
1r Vescomte Montgomery d'El Alamein
(17 de novembre de 1887 - 24 de març de 1976) (88 anys)
Bernard Law Montgomery
El Mariscal Montgomery
Sobrenoms, àlies: Monty
Lloc de naixement: England Kennington, Londres
Lloc de defunció: England Alton, Hampshire
Lleialtat: the United Kingdom Regne Unit
Arma/servei: Bandera de l'Exèrcit Britànic Exèrcit Britànic
Anys de servei: 19081958
Rang: Mariscal de Camp Mariscal de Camp
Comandaments: 8è Exèrcit 1942–1943
21è Grup d'Exèrcits 1943–1945
Cap de l'Estat Major Imperial General 1946–1948
Batalles/guerres: Primera Guerra Mundial
Guerra Anglo-irlandesa
Segona Guerra Mundial:
Condecoracions: Cavaller de la Lligacama
Gran Creu de Cavaller del Bany
Orde del Servei Distingit
Orde de la Victòria
Altres ocupacions: Adjunt al Comandant Suprem de l'OTAN
1951–1958

Bernard Law Montgomery, KG, GCB, DSO, PC, primer vescomte d'el Alamein, (17 de novembre de 188724 de març de 1976) fou un oficial de l'exèrcit britànic, sovint conegut com a "Monty". Va comandar amb èxit les forces aliades a la Batalla d'El Alamein, un punt decisiu en la Segona Guerra Mundial, en la que les tropes sota el seu comandament van ser les responsables de l'expulsió de les tropes de l'eix del nord d'Àfrica. Més tard va ser el comandant en Itàlia i l'Europa del Nord-oest, i va comandar les tropes de terra durant la Batalla de Normandia.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Montgomery va néixer a Kennington, Londres al 1887, quart fill de 9, fill d'un capellà anglicà, el Reverend Henry Montgomery. Al 1889 la família es mudà a Austràlia quan el seu pare va ser nomenat Bisbe de Tasmània. El seu pare era amable, però ineficaç a la llar, i sovint estava fora per la seva tasca missionera. La seva mare era molt rigorosa, que atorgava al seu marit 10 xelins per setmana i colpejava als seus fills. Montgomery afirmava que havia tingut una infància infeliç, topant tot sovint amb la seva mare i esdevenint l'ovella negra de la familia, fins al punt de què declinà anar al funeral de la seva mare. El seu pare morí a Moville al 1932.

Al 1901, el Bisbe Montgomery esdevingué secretari de la Societat per a la Propagació de l'Evangeli, i la família tornà a Londres. Montgomery anà a l'Escola de Sant Pau i després a la Reial Acadèmia Militar de Sandhurst, de la que gairebé és expulsar per cremar a un altre cadet durant una baralla amb atiadors. S'uní al 1r Batalló del Regiment Reial de Fusellers de Warwickshire al 1908, sent destinat a l'Índia fins al 1913.

Primera Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

La Primera Guerra Mundial començà a l'agost de 1914, i Montgomery va ser enviat aquell mateix mes a França amb el seu regiment. Va estar en servei durant la retirada de la Batalla de Mons, en la que la meitat del seu batalló va resultar ferit o presoner. A Meteren, prop de la frontera belga de Bailleul el 13 d'octubre de 1914, durant un contraatac aliat, va ser ferit al pulmó dret per un franctirador, resultant greument ferit fins al punt en què se li va cavar la tomba en preparació a la seva mort. Se li va atorgar l'Orde del Servei Distingit pel seu lideratge valerós.

Després de recuperar-se a inicis de 1915, va ser promogut a major d'entrenament de brigada i retornà al Front Occidental a inicis de 1916 com a oficial d'operacions d'estat major durant les batalles de el Somme, Arràs i Passchendaele. Durant aquesta època estava al IX Cos, part del Segon Exèrcit del General Sir Herbert Plumer. Donada la seva instrucció, entrenament i integració de la infanteria amb l'artilleria i els enginyers, les tropes del Segon Exèrcit van ser capaces d'aconseguir els seus objectius de manera eficient i sense baixes innecessàries.

Montgomery serví a les batalles del Lys (Leie) i de Chemin-des-Dames abans d'acabar la guerra com a oficial de d'estat major i cap d'estat major efectiu de la 47a Divisió (2a de Londres), amb el rang temporal de tinent coronel. Una fotografia de 1918 mostra el llavors desconegut tinent-coronel Montgomery ferm davant de Winston Churchill a una parada.

Entre guerres[modifica | modifica el codi]

Després de la guerra, Montgomery comandà un batalló a l'Exèrcit britànic del Rin, abans de tornar al seu rang real de capità. Va recopilar les seves experiències en una sèrie de manuals i fulletons d'instrucció. Posteriorment assistí a l'Acadèmia Militar Superior de l'Exèrcit a Camberley, abans de ser nomenat major de brigada a la 17ª Brigada d'Infanteria a finals de 1920. La brigada va ser estacionada a County Cork durant la Guerra Angloirlandesa. Un cosí de Montgomery havia estat assassinat per l'IRA, i ell era un protestant mig irlandès; però si bé va ser efectiu, el cert és que no va emprar mètodes brutals com alguns dels seus contemporanis a Cork, com Arthur Percival. A la seva arribada insistí a les unitats de la seva brigada que el "seu comportament havia de ser per damunt de cap enuig", encara que posteriorment comentés que no li importava en absolut quantes cases es cremaven (en referència a la política governamental de cremar les cases sospitoses). L'oficial de l'IRA Tom Barry afirmà que "es comportà amb una gran correcció". Montgomery observà que el conflicte no es podria guanyar, i que l'única solució possible era la retirada de les tropes britàniques. Al 1923, després de la constitució de l'Estat Lliure d'Irlanda i durant la Guerra Angloirlandesa, Montgomery escrigué a Percival dient-li que "per guanyar una guerra d'aquesta mena cal ser despietat" i que la Gran Bretanya democràtica del segle XX no faria això, per la qual cosa, "l'única manera és donar-los alguna mena d'autogovern i permetre que ells mateixos aixafin la rebel·lió".

Al 1923, Montgomery va ser destinat a la 49a Divisió, insistint en la instrucció tàctica. Al 1925 retornà al 1r Reial de Warwickshires com a comandant de companyia i capità, abans de ser instructor de l'Acadèmia d'Estat Major de Camberley i major. Conegué i es casà al 1927 amb Elizabeth Carver, i el seu fill nasqué a l'agost de 1928. Va ser nomenat tinent coronel del 1r Batalló del Regiment Reial de Warwickshire al 1931, servint a Palestina, Egipte i l'Índia. Va ser promogut a coronel i va ser instructor de l'Acadèmia d'Estat Major de l'Exèrcit Indi-Britànic a Quetta. Sempre que pogué, mantingué les relacions amb el Reial Warwickshires, sent nomenat coronel honorífic del regiment al 1947. Com durant tota la seva carrera, Montgomery provocà el ressentiment dels seus superiors per la seva arrogància i les seves maneres dictatorials, així per la seva indiferència quan obstruí l'efectivitat militar. Va ser nomenat oficial comandant de la 9a Brigada d'Infanteria al 1937, amb el rang de brigadier, però aquell mateix any li arribà la tragèdia. El seu casament havia estat molt feliç, però la seva esposa la ser mossegada per un insecte mentre que estaven de vacances a Burnham-on-Sea. La mossegada s'infectà i la seva esposa morí als seus braços de sepsis després d'una amputació. La pèrdua el devastà, però ell mateix insistí a tornar immediatament a la feina després del funeral.

Al 1938, organitzà unes maniobres combinades amfíbies que van impressionar al nou comandant en cap, el General General Wavell. Va ser promogut a Major General i prengué el comandament de la 8a Divisió d'Infanteria a Palestina. Allà esclafà una revolta àrab abans de tornar a Gran Bretanya al juliol de 1939, patint una seriosa malaltia al camí, per comandar la 3a Divisió d'Infanteria

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

La Força Expedicionària Britànica[modifica | modifica el codi]

Gran Bretanya declarà la guerra a Alemanya el 3 de setembre de 1939. La 3a Divisió va ser enviada a Bèlgica com a part del Cos Expedicionari Britànic (BEF). Montgomery preveia un desastre similar al de 1914, per la qual cosa passà la Guerra de Broma entrenant a les seves tropes per a una retirada tàctica més que no pas per operacions ofensives. Durant aquest temps, Montgomery tingué problemes seriosos amb els seus superiors després de prendre una altra vegada una actitud pragmàtica cap a la salut sexual dels seus homes. El seu entrenament valgué quan els alemanys començaren la invasió dels Països Baixos el 10 de maig de 1940 i la 3ª Divisió avançà cap al riu Dijle i es retirà cap a Dunkerque amb un gran professionalisme, retornant a Gran Bretanya intactes i amb unes baixes mínimes. Durant l'Operació Dinamo – l'evacuació de 330.000 tropes de la BEF i franceses cap a Gran Bretanya – Montgomery assumí el comandament del II Cos.

Al seu retorn, Montgomery era l'antagonisme a l'Oficina de Guerra, sent molt crític amb el comandament del BEF, per la qual cosa va ser relegat a un comandament de divisió i només se'l va fer Company de l'Orde del Bany (CB). Al juliol de 1940 va ser promogut a Tinent General, posat al comandament del V Cos i començant una llarga relació amb el nou Comandant en Cap del Comandament del Sud, Claude Auchinleck. A l'abril de 1941 va ser nomenat comandant del XII Cos. Durant aquesta època desenvolupà i provà les seves idees i entrenà als seus soldats, culminant en l'Exercici Tigre al maig de 1942, unes maniobres combinades que involucraren més de 100.000 soldats.

Nord d'Àfrica i Itàlia[modifica | modifica el codi]

Veuré també Campanya del Desert Occidental i Campanya del nord d'Àfrica.

Montgomery al Nord d'Àfrica, Novembre de 1942. El seu ajudant (al seu darrera mirant pels binocles) va morir en acció al 1945.

Al 1942 es requeria un nou comandant per l'Orient Mitjà, on Auchinleck era el comandant en cap. Si bé havia estabilitzat les posicions aliades a l'Alamein, després d'una visita a l'agost de 1942, el Primer Ministre Winston Churchill el substituí pel General Alexander, i va ser persuadir pel General Brooke per nomenar a Montgomery com a comandant del 8è Exèrcit per la campanya del Nord d'Àfrica, després que el candidat preferit de Churchill, William Gott, morís en un accident d'aviació tornant al Caire.

La veloç assumpció del comandament del 8è Exèrcit per part de Montgomery va ser profundament sentida per Auchinleck i el seu estat major, però transformà al 8è Exèrcit. Prenent el comandament el 13 d'agost de 1942, dos dies abans de l'autoritzat, Montgomery ordenà el reforçament immediat dels turons vitals d'Alam Halfa, uní els quarters generals de l'exèrcit i de l'aviació una simple unitat operativa, i ordenà que tots els plans relatius a la retirada fossin destruïts. Tant Brooke com Alexander es van quedar atònits per la transformació de l'atmosfera quan el van visitar-lo el 19 d'agost. Montgomery va fer un important esforç per estar amb les tropes tan sovint com fos possible, visitant sovint les unitats i procurant conèixer personalment als homes. Una crítica cap al 8è Exèrcit fou que fins aquell punt cada unitat havia fet les seves pròpies batalles. Montgomery es determinà a que l'Exèrcit complet lluitaria les seves batalles com una estructura unificada, d'acord a un pla detallat.

El comandant alemany Erwin Rommel provà d'encerclar al 8è Exèrcit a la Batalla d'Alam el Halfa el 31 d'agost de 1942. Les informacions d'ULTRA van confirmar a Montgomery la decisió inicial de defendre la zona, i Rommel va ser aturat amb molts pocs guanys. Després del combat, Montgomery va ser criticat per no atacar les tropes alemanyes en retirada, però a judici de Montgomery, el 8è Exèrcit no podia derrotar els alemanys en una batalla mòbil i amb una mecanització fluïda.

La reconquesta del Nord d'Àfrica era essencial per les basses aèries per ajudar a Malta i per l'Operació Torxa. Sense fer cas de les demandes de Churchill per a l'acció ràpida, Montgomery preparà meticulosament la nova ofensiva. Estava decidit a no lluitar fins que no estiguessin prou preparats per a una victòria decisiva, i es posà a l'acció amb uns plans detallats, reunint els subministraments necessaris, i entrenant les tropes especialment per a la lluita nocturna i per l'ús de prop de 300 tancs americans Sherman i 90 M7 Priests, i visitant totes les unitats involucrades a l'ofensiva.

Avanç d'Infanteria durant la Batalla de El Alamein

La Batalla d'El Alamein començà el 23 d'octubre de 1942, i acabà 12 dies després amb la primera victòria decisiva i a gran escala aliada de tota la guerra. Montgomery havia previst correctament l'extensió de la batalla i el nombre de baixes (13.500)

Montgomery va ser fer cavaller i promogut a general. L'avanç subseqüent del 8è Exèrcit davant de la retirada dels alemanys durant centenars de milles cap a les seves bases a Tunísia usava els avantatges de la logística i de l'artilleria, evitant riscos innecessaris. També va donar als aliats una indicació de cap on s'inclinava la guerra al nord d'Àfrica. Montgomery mantingué la iniciativa, aplicant la força superior quan disposava d'ella, forçant a Rommel a retirar-se de totes les posicions defensives. El 6 de març de 1943, l'atac de Rommel cap a les línies esteses del 8è Exèrcit a Medenine (Operació Capri), amb la major concentració de blindats alemanys al nord d'Àfrica va ser rebutjat. A la Línia de Mareth, entre el 20 i el 27 de març, quan Montgomery es trobà amb l'oposició frontal més violenta, canvia el seu esforç principal en un desbordament en pinça, recolzat per suport de caça-bombarders en vol rasant de la RAF.

El següent atac major aliat era la invasió aliada de Sicília (l'Operació Husky). Va ser allà on van començar veritablement les famoses tensions entre Montgomery i els comandants americans. Montgomery modificà els plans per a la invasió aliada, transformant-los en general en un pla més cautelós. Les tensions interaliades creixien mentre que els generals americans Patton i Bradley creà ressentiments cap al que ells percebien com jactància per part de Montgomery. Ells se'n dolien, però al cap i a la fi, Montgomery tenia un rang més elevat.

Montgomery continuà comandant al 8è Exèrcit durant els desembarcaments al continent, però es desesperà davant la manca de coordinació, la dispersió de l'esforç i l'oportunisme estratègic, i va estar content de poder abandonar l'"esmorzar del gos" el 23 d'abril.

Normandia[modifica | modifica el codi]

Montgomery tornà a Gran Bretanya per prendre el comandament del 21è Grup d'Exèrcits Britànic, que consistia en totes les forces terrestres aliades que participarien en l'Operació Overlord, la invasió de Normandia. Els plans preeliminars per a la invasió havien tingut lloc des de feia 2 anys, més recentment per l'Estat Major del COSSAC. Montgomery observà ràpidament que es tractava d'un pla molt limitat, i de seguida recolzà expandir el pla d'un assalt de 3 divisions a 5. Com ja havia fet amb el 8è Exèrcit, Montgomery visitava sovint les seves unitats, aixecant la moral i comprovant que l'entrenament progressava. El 7 d'abril i el 15 de maig presentà el seu pla estratègic per a la invasió a l'Escola de Sant Pau. Preveia una batalla de 90 dies, acabant quan totes les forces arribessin al Sena, amb els exèrcits francesos i canadencs a un flanc i els exèrcits americans a la dreta.

Durant la dura lluita de la Batalla de Normandia s'estenia per dos mesos i mig, l'impacte d'unes males condicions meteorològiques de tardor, van afectar les zones d'aterratge i es feren sentir en la recepció de personal i subministraments que havien de ser portats precipitadament pel Canal de la Mànega. Conseqüentment, Montgomery argumentà que no s'havia pogut seguir el seu pla, la qual cosa li valgué moltes crítiques retrospectives dels seus companys americans, entre ells Bradley i Patton.

El pla de Montgomery era clar en les seves etapes inicials: una presència agressiva britànica i canadenca a l'est per atraure la major part dels blindats alemanys, combinat a unes forces americanes creixents a l'oest, preparant un moviment de pinça cap al Sena, on tots els ponts a l'oest de París havien estat destruïts. Les pinces americanes es van girar correctament cap al nord per crear la Bossa de Falaise. Tot i els retards, Montgomery adaptà el pla de manera significativa i planeja estratègicament els desembarcaments de Normandia per atraure, capturar i destruir la major part de les forces alemanyes que atacaven des del nord-oest de França, és a dir, des del Pas de Calais i Le Havre.

Com ja s'ha indicat, aquesta sèrie de plans de batalla, els exèrcits britànics, canadencs i americans van inflingir una de les majors derrotes de l'exèrcit alemany a l'oest. La campanya de Montgomery va ser essencialment de desgast fins a mitjans de juliol amb l'ocupació de la Península de Cotentin i una sèrie d'ofensives a l'est, per assegurar Caen i atraure el gros dels blindats alemanys allà. S'aconseguí l'Operació Cobra i l'encerclament de les forces alemanyes a la Bossa de Falaise, a costa del sacrifici britànic a la diversió de l'Operació Goodwood.

L'avanç cap al Rin[modifica | modifica el codi]

La creixent preponderància de les tropes americanes al teatre europeu (de 4 a 7 divisions al Dia-D a 72 a 85 al 1945) feia políticament impossible que el Comandant de les Forces Terrestres fos un britànic. Després de la Campanya de Normandia, el General Eisenhower prengué personalment el comandament de totes les forces terrestres, mentre que seguia sent el Comandant Suprem, mentre que Montgomery continuava sent el comandant del 21è Grup d'Exèrcits, ara consistent principalment en unitats britàniques i canadenques. Montgomery se sentí amargament irritat per aquest canvi, tot i que ja havia estat decidit abans de la invasió. Com a compensació, Winston Churchill el promogué al rang de Mariscal de Camp.

Amb tot, Montgomery encara va ser capaç de persuadir a Eisenhower per adoptar la seva estratègia d'un únic atac al Ruhr amb l'Operació Horta al setembre de 1944. va ser la batalla menys característica de Montgomery. L'ofensiva va ser brava i mal planejada. Va acabar en fracàs amb la destrucció de la 1a Divisió Paracaigudista Britànica a Arnhem. La preocupació de Montgomery amb l'avanç cap al Ruhr també l'havia distret de la tasca essencial de netejar el Scheldt durant la captura d'Anvers, i després Arnhem. El grup de Montgomery va ser instruït per concentrar-se en això, i així que es pogués obrir el port d'Anvers.

Amb l'atac per sorpresa a les Ardennes del 16 de desembre de 1944, començà la Batalla de les Ardenes, en la que el front del 12è Grup d'Exèrcits Americà va ser partit, amb la major part del 1r Exèrcit Americà situat a la part nord de la "protuberància" alemanya. El comandant del grup d'exèrcit americà, el General Omar Bradley es trobava a Luxemburg, al sud de la protuberància, i manar als seus exèrcits des d'allà li resultà problemàtic. Montgomery era el comandant més proper i el 20 de desembre, Eisenhower (que es trobava a Versalles, transferí el 1r Exèrcit americà de Courtney Hodges i el 9è exèrcit americà de William Simpson al seu 21è Grup d'Exèrcits, tot i les objeccions vehements de Bradley sobre motius nacionalistes. Montgomery assumí ràpidament la situació, visitant ell mateix tots els comandants de divisió, de cos i d'exèrcit per instituir la seva xarxa "fantasmagòrica" d'oficials d'enllaç. Agrupà el XXX Cos Britànic com a reserva estratègica i reorganitzà la defensa a la zona nord, retallant i reforçant les línies i ordenant l'evacuació de St Vith. El comandant alemany del 5è Exèrcit Panzer, Hasso von Manteuffel digué:

"Les operacions del 1r Exèrcit americà s'havien convertit en una sèrie d'accions individuals. La contribució de Montgomery a restaurar la situació va ser transformar les accions aïllades en una batalla coherent lluitada segons un pla clar i definit. Va ser la seva negativa a entrar en contraatacs prematurs i graduals el que permeté als americans reunir les seves reserves i frustrar les temptatives alemanyes per estendre el seu avanç"

Llavors, Eisenhower volgué que Montgomery passés a l'ofensiva l'1 de gener per trobar-se amb l'exèrcit de Patton, que havia començat a avançar des del sud el 19 de desembre i així, capturar als alemanys. En canvi, Montgomery refusà fer moure a una infanteria que ell considerava poc preparada enmig d'una tempesta de neu per un terreny estratègicament gens valuós. No va llançar l'atac fins al 3 de gener, però llavors els alemanys ja havien fugit. Una gran part de l'opinió militar americana era que no s'hauria d'haver aturat, tot i que en ell era característic no voler llençar tropes amb poca preparació. Després de la batalla, el 1r Exèrcit Americà retornà al 12è Grup d'Exèrcits: però el 9è Exèrcit Americà romangué amb el 21è Grup d'Exèrcits fins a travessar el Rin.

Montgomery (esquerra), Mariscal de l'Aire Sir Arthur Coningham (centre) i el Comandant del Segón Exèrcit Britànic, Tinent General Sir Miles Dempsey, parlant després d'una conferència en la que Montgomery donà l'ordre al Segon Exèrcit de començar a creuar el Rin

El 21è Grup d'Exèrcits avançà cap al Rin amb les Operacions Veritable i Granada al febrer de 1945. Després d'una meticulosament planejada travessa del Rin el 24 de març i el subseqüent encerclament del Grup d'Exèrcits B alemany al Ruhr, el paper de Montgomery inicialment era protegir el flanc de l'avanç americà. Tanmateix, això va ser alterat per anticipar-se a qualsevol oportunitat de l'Exèrcit Roig endinsant-se a Dinamarca, i el 21 Grup d'Exèrcits ocupà Hamburg i Rostock, segellant la península danesa.

El 4 de maig de 1945, a Lüneburg, Montgomery acceptà la rendició de les forces alemanyes al nord d'Alemanya, Dinamarca i als Països Baixos. Com era característic en ell, ho va fer senzillament, a una tenda i sense cap cerimònia.

El 26 d'octubre de 1945 va ser nomenat Home lliure de Huddersfield.

Darrers anys[modifica | modifica el codi]

Montgomery i els generals soviètics Zhukov, Sokolovsky i Rokossovsky a la Porta de Brandenburg, 12 de Juliol de 1945.

Després de la guerra, Montgomery va ser ennoblit com a 1r Vescomte Montgomery de l'Alamein al 1946. Va ser Cap de l'Estat Major Imperial entre 1946 i 1948, però va ser un error donat a que el lloc requeria unes habilitats estratègiques i polítiques, les quals no posseïa. Topà particularment amb el seu vell rival Arthur Tedder, qui ocupava el lloc de Cap de l'Estat Major de l'Aire. Quan el seu mandat expirà, el Primer Ministre Clement Attlee nomenà al General (després també Mariscal de Camp) William Slim com al seu successor. Quan Montgomery protestà de què li havia promès el lloc al seu protegit, el General Crocker, un ex-comandant de cos a la campanya 1944-45, es diu que Attle li respongué que no ho havia fet ell.

Montgomery era el comandant suprem del comitè de comandants en cap occidentals. Era un inspector general efectiu i preparava bones maniobres, però la política no era el seu fort, i estigué content de ser l'assistent d'Eisenhower a la recent creada Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) entre 1951 fins al seu retir al 1958. Quan la seva mare morí al 1949, no assistí al funeral al·legant que estava massa enfeinat.

Montgomery va ser president de la St John's School, Leatherhead, Surreyentre 1951 a 1966 i un mecenes generós.

Montgomery amb Wavell i Auchinleck.

Al 1953, el Consell d'Educació de Hamilton (Ontàrio), Canadà, escrigué a Montgomery per demanar-li permís per donar el seu nom a una nova escola de la ciutat. L'Escola Elemental Vescomte Montgomery va ser presentada com l'escola més moderna de Nord-amèrica i l'escola més gran d'un sol edifici a Hamilton el 14 de març de 1951. L'escola s'inaugurà oficialment el 18 d'abril de 1953 amb la presència de Montgomery i uns 10.000 assistents. A la inauguració, els donà el lema "Gardez Bien" de l'escut d'armes de la seva família. Montgomery es referia a l'escola com la "meva estimada escola" i la visità en 5 ocasions, la darrera al 1960. A la seva darrera visita, digué als "seus" estudiants:

Feu de l'Escola Vescomte Montgomery la millor escola de Hamilton, la millor d'Ontario, la millor del Canadà. No m'associo amb res que no sigui bo. Serà millor per vosaltres veure que tot el que envolta aquesta escola és bo. És bo pels estudiants no només ser bons a l'escola, sinó ser millors fora de la Vescomte. L'educació no és només quelcom que ajuda a aprovar els exàmens i a obtenir una feina, és desenvolupar el cervell per ensenyar-li a formar els fets i a fer coses.

Abans de retirar-se, les seves opinions en general eren sovint censurades. Després del retir, això no obstant, aquestes opinions van fer-se públiques i la seva reputació se'n ressentí. Les seves memòries van ser considerades com arrogants i auto-indulgents. Allà criticava a molts dels seus camarades de la guerra en termes durs, fins i tot a Eisenhower (a qui acusava, entre altres coses, de prolongar la guerra un any més pel seu pobre lideratge; la qual cosa acabà amb la seva amistat). Condemnava l'apartheid i el comunisme xinès de Mao Zedong, així com es mostrava en contra de la legalització de l'homosexualitat al Regne Unit, argumentant que l'Acta de les Ofenses Sexuals de 1967 era "un passaport per a la sodomia" i que "aquesta mena de coses poden ser tolerades pels francesos, però nosaltres som britànics – gràcies a Déu".

Potser en part per aquestes controvèrsies, Montgomery mai no va arribar a un comtat (a diferència dels seus camarades de guerra Harold Alexander, Lluís Mountbatten i fins i tot Archibald Wavell, si bé ell mai no havia estat el comandant suprem de tot un teatre de guerra). Una tasca oficial que insistí a realitzar durant els darrers anys de la seva vida era portar l'Espasa d'Estat durant l'Obertura Estatal del Parlament. La seva creixent fragilitat, això no obstant, aixecava comentaris sobre la seva capacitat per carregar durant llargues estones la pesada arma. Finalment, aquests comentaris es feren realitat quan es desplomà a mitja cerimònia al 1968 i ja no tornà a realitzar aquesta funció mai més.

Un passatemps de la premsa britànica durant aquells anys era fotografiar a Montgomery cobrant la seva pensió de vellesa a l'oficina local de la seguretat social. Donada la seva eminència, molts creien que Montgomery era ric i que no necessitava els diners. De fet, sempre va ser un home d'ingressos modestos i li causava una gran angoixa que creguessin que cobrava diners dels contribuents que no necessitava.

Un altre cop fort va ser un robatori a casa seva. Tot i fer una aparició a la televisió implorant el retorn de les seves possessions, moltes d'elles només de valor sentimental, els objectes mai no es van recuperar.

Montgomery morí al 1976 a casa seva a Alton, Hampshire, i va ser enterrat al cementiri de la Santa Creu, Binsted, després d'un funeral d'estat a la Capella de Sant Jordi de Windsor.

Historial militar i condecoracions[modifica | modifica el codi]

Dates de promoció[modifica | modifica el codi]

  • Tinent de 2ª Tinent de 2a - 19/09/1908
  • Tinent Tinent - 01/04/1910
  • Capità Capità - 14/10/1914 (en funcions: 14/09/1914-13/10/1914)
  • Major Major - 25/07/1925 (en funcions: 22/01/1917-15/07/1918, 12/04/1919-02/09/1919)
  • Tinent Coronel Tinent Coronel - 17/01/1931 (en funcions: 16/07/1918-11/04/1919, 04/09/1919-05/11/1919, 23/01/1926-31/12/1927)
  • Coronel Coronel - 29/06/1934, antiguitat 01/01/1931 (mitja paga 29/06/1937; paga sencera 05/08/1937)
  • Brigadier Brigadier - 05/08/1937-27/10/1938
  • Major Major General - 28/10/1938, antiguitat 21/05/1938
  • Tinent Tinent General - 16/10/1942 (en funcions: - 22/07/1940-21/07/1941)
  • General General - 11/11/1942
  • Mariscal Mariscal de Camp - 01/09/1944

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Estàtua del Mariscal Montgomery a Whitehall, Londres



Precedit per:
Geoffrey Raikes
Comandant de la 9a Brigada d'Infanteria
5 d'agost de 193728 d'octubre de 1938
Succeït per:
William Robb
Precedit per:
Divisió reformada
Comandant de la 8a Divisió d'Infanteria
28 d'octubre de 193823 d'agost de 1939
Succeït per:
Alfred Godwin-Austen
Precedit per:
Denis Bernard
Tercera Divisió d'Infanteria
Comandant de la 3a Divisió d'Infanteria

23 d'agost de 193921 de juliol de 1940
Succeït per:
James Gammell
Precedit per:
Sir Alan Brooke
II Cos, BEF
30 de maig de 19401 de juny de 1940
Succeït per:
Dissolució de la BEF
Precedit per:
Sir Claude Auchinleck
Comandant del V Cos
22 de juliol de 19401 d'abril de 1941
Succeït per:
Sir Edmond Schreiber
Precedit per:
Andrew Thorne
Comandant del XII Cos
1 d'abril de 19417 de novembre de 1941
Succeït per:
Neil Ritchie
Precedit per:
Bernard Paget
Comandant del Sud-est
17 de novembre de 19417 d'agost de 1942
Succeït per:
John Swayne
Precedit per:
Sir Claude Auchinleck
8è Exèrcit
Comandant del 8è Exèrcit

13 d'agost de 194231 de desembre de 1943
Succeït per:
Sir Oliver Leese
Precedit per:
Nou comandament
21è Grup d'Exèrcits
Comandant del 21è Grup d'Exèrcits

juliol de 19441945
Succeït per:
Sir Oliver Leese
Precedit per:
Lord Alan Brooke
Cap de l'Estat Major Imperial General
Cap de l'Estat Major Imperial General

19461948
Succeït per:
Sir William Slim
Precedit per:
Títol de nova creació
Vescomte Montgomery de l'Alamein
Vescomte Montgomery de l'Alamein

19461976
Succeït per:
Thomas Brooke, 2n Vescomte Montgomery de l'Alamein


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernard Law Montgomery