Walter Bedell Smith

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Walter Bedell Smith
Walter Bedell Smith
El General Bedell Smith

Ambaixador a la Unió Soviètica
3 d'abril de 1946 – 25 de desembre de 1948
President Harry S Truman
Precedit per W. Averell Harriman
Succeït per Alan G. Kirk

4t Director de la CIA
7 d'octubre de 1950 – 9 de febrer de 1953
Precedit per Roscoe H. Hillenkoetter
Succeït per Allen W. Dulles

9 de febrer de 1953 – 1 d'octubre de 1954
President Dwight D. Eisenhower
Precedit per David K. E. Bruce
Succeït per Herbert Hoover, Jr.
Dades biogràfiques
Naixement 5 d'octubre de 1895
Indianapolis, Indiana
Defunció 9 d'agost de 1961 (als 65 anys)
Washington, D.C.
Professió Militar
Religió catòlic
Signatura Signatura de Walter Bedell Smith
Carrera militar
Sobrenoms, àlies: Beetle
Lleialtat: Estats Units Estats Units
Arma/servei: Exèrcit dels Estats Units Exèrcit dels Estats Units
Rang: General General
Comandaments: Primer Exèrcit
Batalles/guerres: Primera Guerra Mundial:

Segona Guerra Mundial:

Condecoracions: Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit (3)
Medalla del Servei Distingit a la Marina
Legió del Mèrit
Estrella de Bronze
Medalla de la Seguretat Nacional

El General Walter Bedell "Beetle" Smith GBE KCB (5 d'octubre de 18959 d'agost de 1961 va ser el Cap d'Estat Major durant la Comandància d'Eisenhower del SHAEF i Director de la CIA entre 1950 i 1953. També serví com a Ambaixador dels Estats Units a la Unió Soviètica entre 1946 i 1948.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Smith va iniciar la seva carrera militar com a Soldat ras a la Guàrdia Nacional d'Indiana. Continuà el seu servei durant la I Guerra Mundial a la 4a Divisió d'Infanteria com a oficial de reserva. Va ser enviat a França.

Quan el General George Marshall esdevingué el Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, cridà a Smith (llavors Major) per ser Assistent de Secretari de l'Estat Major General. Esdevingué Secretari al setembre de 1941 i al febrer de 1943 esdevingué Secretari del Cap de l'Estat Major Combinat. Tot just abans de la invasió del nord d'Àfrica, Marshall l'envià a Anglaterra perquè assistís al Comandant Suprem Aliat Dwight Eisenhower com a Cap de l'Estat Major. Va seguir en aquest càrrec fins al Dia de la Victòria a Europa, incloent la preparació per a la rendició incondicional alemanya.

Smith tenia una reputació de director brusc, i sovint se l'anomenava com "el barrut d'Eisenhower". Per exemple, quan el General George Patton necessitava ser disciplinat, Smith va haver d'encarregar-se de donar-li les males notícies. Era sabut que era un segregacionista, i va fer palesos els seus dubtes sobre l'eficàcia dels soldats negres en combat (es diu que ell va ser el responsable de mantenir-lo fora dels papers de combat mentre que mantingué la seva influenciadora posició de cap de l'Estat Major del Comandant Suprem Aliat.

Smith deixà l'Exèrcit i serví com a Ambaixador Americà a la Unió Soviètica entre 1946 i 1949. El 1949 tornà al servei actiu, sent promocionat a General i assumí la comandància del Primer Exèrcit Americà a Nova York. El 1950, el President Harry Truman el trià com a Director de la Intel·ligència Central (cap de la CIA), a on serví fins a 1952. es retirà de l'Exèrcit en abandonar el càrrec de Director de la CIA el 9 de febrer de 1953. També serví com a Sots-secretari d'Estat entre 1953 i 1954 i jugà un paper principal a la creació de l'Agència Nacional de Seguretat.

Va morir d'un atac de cor el 9 d'agost de 1961 a Washington DC. Va ser enterrat al Cementiri Nacional d'Arlington.

Diversos comandants superiors de la Segona Guerra Mundia, com Patton o Bradley entre d'altres, tendeixen a dibuixar-lo desfavorablement. Si bé era un administrador rude però efectiu, és més recordat per ser un excepcional professional com a oficial d'estat major, però no pas un home estimat pels seus iguals o els seus subordinats.

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Orde de la Corona Gran Creu de l'orde de la Corona
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Walter Bedell Smith Modifica l'enllaç a Wikidata