George Patton

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Patton (pel·lícula)».
George Smith Patton
11 de novembre de 1885 - 21 de desembre de 1945 (60 anys)
George Patton
Sobrenoms, àlies: Old Blood and Guts (Vell Sang i Pebrots)
Lloc de naixement: Bandera de Califòrnia San Gabriel (Califòrnia)
Lloc de defunció: Bandera d'Alemanya Heidelberg (Alemanya)
Lleialtat: Estats Units Estats Units
Arma/servei: Exèrcit americà Exèrcit
Anys de servei: 19091945
Rang: General General
Comandaments: II Cos
III Exèrcit
XV Exèrcit
Batalles/guerres: Expedició de Mèxic
Primera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial
Condecoracions: Creu del Servei Distingit (2)
Medalla del Servei Distingit (3)
Estrella de Plata (2)
Legió del Mèrit
Estrella de Bronze
Cor Porpra

George Smith Patton, Jr. (11 de novembre de 188521 de desembre de 1945) fou un general de l'exèrcit dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. En la seva carrera, que va durar 46 anys, va ser un dels primers a promoure els tancs, comandant importants unitats d'aquests al nord de l'Àfrica, en la invasió de Sicília i a l'escenari d'operacions europees. Tot i que molts han vist Patton com un guerrer pur i ferotge, el que el va guanyar el sobrenom de general "Sang i Pebrots", la història ens ha deixat la imatge d'un brillant però solitari líder militar ple d'insubordinacions, transgressions i períodes de certa inestabilitat emocional, creia en els auguris esotèrics.

Patton imposava el seu respecte als soldats per mitjà del temor i buscava l'idolatració de forma permanent. Odiava el soldat covard i es mostrava amable amb els que destacaven a l'acció.

Família[modifica | modifica el codi]

Patton va néixer a San Gabriel, Califòrnia, de George Smith Patton (30 de setembre de 1856juny de 1927) i Ruth Wilson. Els Patton eren una família molt pròspera.

Patton venia d'una llarga tradició de soldats que van lluitar i morir en molts conflictes, incloent la Guerra de la Independència i, en particular, al bàndol confederat de la Guerra civil dels Estats Units. Els seus avis paterns eren el general de brigada George Smith Patton (26 de juny de 183319 de setembre de 1864) i Susan Thorton Glassell. El general de brigada va néixer a Fredericksburg, Virgínia, i posteriorment va servir el vigèssim segon d'infanteria de Virgínia dels Estats Confederats d'Amèrica durant la Guerra Civil dels Estats Units (18611865). Va morir durant la batalla de Opequon (la Tercera Batalla de Winchester.

Deixava un fill amb el mateix nom que havia nascut a Charleston, Virgínia Occidental, quan aquest estat encara forma part de Virgínia. El segon Geore Smith Patton era només un nen durant la Guerra Civil. Es va graduar a l'Institut Militar de Virgínia el 1877. Va iniciar una carrera per fiscal, servint notablement com a fiscal del districte de la ciutat de Pasadena, Califòrnia, i sent el primer alcalde de San Marino, Califòrnia. Es va oposar al sufragi femení. Va morir a Los Ángeles.

El pare del general Patton era amic de John Singleton Mosby, heroi de cavalleria dels Estats Confederats d'Amèrica, servint primer sota les ordres de J.E.B. Stuart i posteriorment com a membre d'una guerrilla. Al semblar, va ser la seva influència el que va fer que Patton volgués ser un general.

Educació[modifica | modifica el codi]

Patton va estudiar a l'Institut Militar de Virgínia durant un any, per posteriorment traslladar-se a l'Acadèmia Militar dels Estats Units, on es va graduar el 1909.

Patton era un nen intel·ligent, que estudiava amb passió la literatura clàssica i la història militar, però sembla que patia d'un cas no diagnosticat de dislèxia, les conseqüències de la malaltia el van perseguir durant tota la seva escolarització. Va tardar molt a aprendre a llegir, i mai va aprendre a lletrejar correctament. A causa d'aquestes dificultats, va tardar cinc anys a llicenciar-se a West Point, tot i que va aconseguir convertir-se en adjunt del Cos de Cadets. Durant la seva estada a West Point, Patton va renovar el tracte amb una amiga de la infància: Beatrice Ayer, filla d'un pròsper industrial tèxtil. Es van casar poc després de la graduació de Patton.

Després de graduar-se a West Point, Patton va participar en les olimpíades de 1912 d'Estocolm, representant als Estats Units en el primer pentatló modern. Patton va acabar la competició en cinquè lloc. Anava líder fins a la competició de tir, on es veu que va fallar el segon tir. Patton va afirmar que la segona bala va passar pel forat fet per la primera.

Patton, igual que molts altres membres de la família, solia afirmar que tenia visions d'avantpassats morts. Creia fermament en la reencarnació, i moltes proves anecdòtiques indiquen que creia ser la reencarnació del general cartaginès Aníbal, d'un legionari romà, d'un comandant del camp de Napoleó i altres figures militars històriques.

Inicis de la seva carrera militar[modifica | modifica el codi]

Durant la campanya a la frontera de Mèxic de 1916, mentre estava al servei del XIII regiment de cavalleria a Texas, va acompanyar l'aleshores general de brigada John J. Pershing com a ajudant seu durant l'expedició de càstig en territori mexicà durant la persecució de Pancho Villa. Durant aquest servei, Patton, acompanyat de deu soldats del VI regiment d'infanteria, va posar fi a la vida del general Julio Cárdenas, comandant de la guàrdia personal de Villa. L'èxit de Patton li va brindar certa notorietat als Estats Units.

Primera Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

En iniciar-se la participació dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial, el general Pershing va ascendir Patton a capità. Estant a França, Patton va sol·licitar que se li donés el comandament d'una unitat de combat, i Pershing li va assignar el comandament d'una unitat de l'acabada de crear Tank Corps americana. Va estar present a la batalla de Cambrai, la primera batalla en què els tancs van ser usats com una força significativa. Pels seus èxits (i per l'organització d'una escola d'entrenament per tancs americans a Langres, França), Patto va ser ascendit dues vegades fins al rang de tinent coronel, i se'l va posar al comandament del Tank Corps, que era part de l'American Expeditionary Force. Va prendre part de l'ofensiva de St. Mihiel el setembre de 1918 i va resultar ferit per foc de metralleta mentre ajudava un tanc que estava encallat al fang.

Pels seus serveis a les operacions de Meuse-Argonne, Patton va rebre el Cor Púrpura, la Creu al Servei Distingit, i va ser ascendit a coronel. Mentre Patton es recuperava de les seves ferides, es van acabar les hostilitats.

El període entre guerres[modifica | modifica el codi]

Mentre estava de servei Washington DC el 1919, Patton va conèixer i va fer amistat amb Dwight D. Eisenhower, que realitzaria un paper enorme a la futura carrera militar de Patton. A principis dels anys 20, Patton va sol·licitar al Congrés fons apropiats per una força blindada, però no va tenir èxit. Patton també va escriure articles professionals sobre tancs i tàctiques amb vehicles blindats, suggerint nous mètodes per usar aquestes armes. També va continuar treballant en la millora dels tancs, amb innovacions a la comunicació per ràdio i a les carrosseries. Tot i així, i pels pocs diners invertits en innovacions en temps de pau, Patton va tornar al cos de cavalleria (encara una força muntada a cavall) per avançar en la seva carrera.

El juliol de 1932, Patton va servir les ordres del general Douglas MacArthur liderant a la cavalleria contra l'exèrcit de bonificació.

Patton va servir a Hawaii abans de tornar a Washington per demanar una vegada més al Congrés de fons per unitats blindades. A finals dels anys 30, el van assignar al comandament de Fort Myer, a Virgínia. poc després dels atacs de la blitzrieg alemanya a Europa, finalment, Patton va convèncer al Congrés de la necessitat de divisions blindades. Després de l'aprovació, Patton va ser ascendit a general de brigada i posat al capdavant de la brigada blindada. Aquesta brigada va créixer fins a convertir-se en la II divisió blindada, i Patton va ser ascendit a major general.

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Durant els preparatius de l'exèrcit estatunidenc previs a la seva entrada a la Segona Guerra Mundial, Patton va establir el Centre d'Entrenament al Desert a Indio, California. També va comandar un dels dos exèrcits d'entrenament a les maniobres de Louisiana de 1941. Fort Benning, a Geòrgia, és famòs per la presència del general Patton.

Campanya del Nord d'Àfrica[modifica | modifica el codi]

El 1942, el vell general Patton va comandar el I cos blindat de l'exèrcit estatunidenc, que va atracar a la costa de Marroc durant l'Operació Torxa. Patton i el seu equip van arribar a Marroc a bord del pesat creuer USS Augusta (CA-31) sota l'atac del vaixell francès Jean Bart durant la seva entrada al port de Casablanca.

Després de la derrota de l'exèrcit estatunidenc a mans de l'Afrika Korps alemany a la batalla del pas de Kasserine el 1943, Patton va ser ascendit a tinent general i posat a comandar el II Cos de l'Exèrcit estatunidenc. Tot i ser dur en els seus entrenaments, va ser considerent un home just i molt estimat per les seves tropes. La disciplina va donar els seus fruits quan, el març, la contraofensiva empenyia els alemanys cap a ell mentre el VIII exèrcit britànic, comandat per Bernard Montgomery, els empenyia cap a l'oest des d'Egipte, expulsant amb èxit els alemanys del nord d'Àfrica. Patton mai va aconseguir congeniar amb Montgomery qui considerava pusil·lànime i es va establir entre ells una dura rivalitat per la fama i la conquista en escenaris europeus.

La campanya italiana[modifica | modifica el codi]

George Patton el 1943

Com a resultat dels seus èxits al nord d'Àfrica, a Patton se li va donar el comandament del VII exèrcit estatunidenc, que estava preparant-se per la invasió de Sicília el 1943. La seva feina era alliberar la part occidental de l'illa mentre el VIII exèrcit britànic del general Montgomery havia d'alliberar l'oriental.

Decidit a impedir que el seu rival Montgomery s'emportés la gloria, Patton va avançar ràpidament sobre l'oest sicilià, alliberant Palerm per posteriorment prendre l'est cap a Messina, sempre per davant de Montgomery.

Els efusius discursos de Patton van ser els seus principals propis enemics per la rellevància i les conseqüències que generaven a l'escenari bèl·lic. Aquests discursos van donar lloc a una gran controvèrsia quan va afirmar que un d'ells havia inspirat la matança de Biscari, en què les tropes americanes van assassinar seixanta-sis presoners de guerra. La carrera militar de Patton va estar a punt d'acabar-se l'agost de 1943 si no hagués estat per la intervenció del general Bradley, amic i de Patton i les seves influències en el seu amic Eisenhower.

Mentre visitava hospitals i alabava als soldats ferits, va bufetejar i insultar verbalment els soldats Paul G. Bennet i Charles H. Kuhl, convençut que estaven exhibint un comportament covard. Els soldats patien diverses formes de fatiga de combat, i no tenien ferides visibles (tot i que posteriorment es va descobrir que un d'ells patia disenteria. A causa d'aquesta acció, Patton va ser allunyat de l'opinió pública durant algun temps i se li va ordenar secretament que es disculpés davant dels soldats. Irònicament, molts psiquiatres moderns han examinat aquests incidents i asseguren que el mateix Patton podia haver patit fatiga de combat. Quan els actes de Patton es van fer públics, moltes veus van demanar la seva dimissió o expulsió de l'exèrcit. Patton va ser rellevat del comandament del VII exèrcit just abans de les seves operacions a Itàlia.

Tot i així, a pesar que Patton va ser rellevat temporalment del seu càrrec, la seva llarga estada a Sicília va ser interpretada pels alemanys com un indicatiu d'una immediata invasió pel sud de França, i posteriorment, la seva estada al Caire va ser interpretada com una futura invasió a través dels Balcans. La por al general Patton va ajudar a mantenir ocupades moltes tropes alemanyes, i seria un factor molt important els següents mesos, gràcies a això va ser usat d'esquer pels al·liats.

Normandia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Batalla de Normandia

En el període que va desembocar en el desembarcament de Normandia, Patton va fer diversos discursos com a comandant del fictici primer grup militar estatunidenc (FUSAG), que suposadament pretenia envair França a través de Calais. Això formava part d'una sofisticada campanya aliada d'engany militar, l'Operació Fortalesa.

Un mes després de la invasió de Normandia, Patton va ser posat al comandament del III exèrcit estatunidenc, situat a l'oest de les forces aliades de terra. Va guiar el seu exèrcit durant l'Operació Cobra, va assetjar Cherbourg i es va desplaçar al sud i a l'est, tractant d'atrapar a centenars de milers de soldats alemanys en la Bossa de Chambois, prop de Falaise. Patton va usar tàctiques pròpies de la blitzkrieg contra els alemanys, cobrint 900 Km en només dues setmanes. Les forces de Patton van alliberar part del sud de França i van envoltar París mentre el mariscal francès Philippe de Hauteclocque (Leclerc) ajudava als insurgents que lluitaven a l'interior de la ciutat, fins a finalment alliberar-la.

Lorena[modifica | modifica el codi]

Article principal: Campanya de Lorena

Tot i així, l'ofensiva de Patton es va detenir bruscament el 31 d'agost de 1944, quan es van quedar sense gasolina als afores de Metz (segons el propi Patton va ser una conspiració per afavorir a Montgomery). El temps necessari per aconseguir el combustible va ser suficient per donar als alemanys el temps que necessitaven per enfortir-se a la fortalesa de Metz. Durant els mesos d'octubre i novembre, el III exèrcit estava pràcticament en un punt mort davant dels alemanys, fent-se mútuament numeroses baixes. Tot i això, el 23 de novembre Metz es va rendir als americans, la primera vegada que una ciutat es rendia des de la Guerra francoprussiana.

Ofensiva de les Ardenes[modifica | modifica el codi]

Bradley, Eisenhower i Patton

A finals de 1944, l'exèrcit alemany va iniciar una ofensiva desesperada a través de Bèlgica, Luxemburg i el nord-est de França. La Batalla de les Ardenes va ser l'última gran ofensiva de l'exèrcit alemany a la Segona Guerra Mundial. El 16 de desembre de 1944, l'exèrcit alemany va llençar 29 divisions (amb un total de 250.000 homes) cap a un punt dèbil de les línies aliades i es va dirigir de forma massiva cap al riu Mosa durant un dels pitjors hiverns d'Europa en molts anys.

Patton va dirigir de cop el III Exèrcit cap al nord (un considerable èxit tàctic i logístic), desocupant el front per alleujara la rodejada de la divisó 101 aerotransportada, atrapada a Bastogne. Es creu que cap general ni cap altre exèrcit de la història podria haver portat a cap aquesta tàctica. Al febrer, les tropes alemanyes es trobaven es retiraven de nou i Patton es va desplaçar fins a la dàrsena de Saar a Alemanya. Patton planejava prendre Praga, però el comandament aliat va decidir detenir l'avanç americà. Tot i així, les seves tropes van alliberar Pilsen (6 de maig de 1945) i la major part de l'oest de Bohèmia, aquesta va ser una de les últimes accions bèl·liques de Patton.

Durant una de les celebracions arran de la victoria amb oficialitat rusa, Patton va fer un discurs anti-comunista, el que va tenir com a conseqüència, si no directament, el començament de la guerra freda amb els russos, els seus aliats a la Segona Guerra Mundial. Discretament Patton va ser relegat de l'escenari polític.

Després de la rendició alemanya[modifica | modifica el codi]

Després de la victòria a Europa, Patton es va sentir decebut davant la negativa de l'exèrcit de donar-li un altre comandament de combat al Pacífic. Descontent amb el seu paper de governador militar de Baviera i deprimit pensant que mai tornaria a participar en una guerra, el comportament de Patton es va tornar cada vegada més erràtic.

Carlo D'Este, en Patton: Un Geni per la Guerra, afirma que "sembla virtualment inevitable que Patton no experimentés algun tipus de dany cerebral després de tantes ferides al cap" per una vida plena d'accidents relacionats amb cavalls o vehicles, especialment un jugant a polo el 1936.

Fos quina fos la causa, Patton va tornar a tenir problemes amb els seus superiors i la població americana, quan parlant amb un grup de periodistes, va comparar els nazis amb els perdedors de les eleccions americanes. Patton va ser rellevat del comandament del III Exèrcit i transferit al XV Exèrcit, una unitat d'oficina que preparava una història de la guerra.

Trist i plantejant-se abandonar l'exèrcit, el general Patton va assumir el control del XV Exèrcit l'octubre de 1945. Però, el 9 de desembre de 1945, va patir gravíssims danys en un accident de cotxe. Patton moriria el 21 de desembre de 1945, sent enterrat amb honors al cementiri de guerra americà de Hamm, a Luxemburg.

Patton va ser sense dubte un dels grans genis militars dels Estats Units, i també un dels més problemàtics per les seves paraules.

Historial de serveis, premis i condecoracions[modifica | modifica el codi]

Dates d'ascens[modifica | modifica el codi]

Historial d'ascensos del general Patton:

Tinent de 2ª Tinent segon de l'Exèrcit dels Estats Units: 11 de juny de 1909
Tinent Tinent primer de l'Exèrcit dels Estats Units: 23 de maig de 1916
Capità Capità de l'Exèrcit dels Estats Units: 15 de maig de 1917
Major Major de l'Exèrcit Nacional: 26 de gener de 1918
Tinent Coronel Tinent coronel de l'Exèrcit Nacional: 30 de març de 1918
Coronel Coronel de l'Exèrcit Nacional: 17 d'octubre de 1918
Capità Capità de l'Exèrcit Regular: 30 de juny de 1920
Major Major de l'Exèrcit Regular: 1 de juliol de 1920
Tinent Coronel Tinent Coronel de l'Exèrcit Regular: 1 de març de 1934
Coronel Coronel de l'Exèrcit Regular: 1 de juliol de 1938
Brigadier General de brigada de l'Exèrcit Regular: 1 d'octubre de 1940
Major General Major General de l'Exèrcit Regular: 4 d'abril de 1941
Tinent General Tinent General de l'exèrcit dels Estats Units: 12 de març de 1943
General General de l'exèrcit dels Estats Units: 14 d'abril de 1945

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Cintes del General Patton, tal com serien avui en dia
Creu del Servei Distingit amb una Fulla de Roure Creu del Servei Distingit amb una fulla de roure
Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit amb dues fulles de roure
Estrella de plata Estrella de Plata amb una fulla de roure
Legió del Mèrit Legió del Mèrit
Estrella de bronze Estrella de Bronze
Cor Porpra Cor Porpra
Medalla per Salvar Vides de Plata Medalla per Salvar Vides de Plata
Medalla interaliada 1914-1918 Medalla de la Victòria a la I Guerra Mundial amb cinc fermalls de batalla
Medalla de l'Exèrcit d'Ocupació d'Alemanya Medalla del Servei a Mèxic
Medalla del Servei de Defensa Americana Medalla al Servei de Defensa Americà
Medalla de la Campanya Europea, Africana i de l'Orient Mitjà Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitjà amb una estrelles de plata i dues de bronze
Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial
Medalla de l'Exèrcit del Servei d'Ocupació Medalla de l'Exèrcit d'Ocupació
Gran Creu de l'Orde del Bany Gran Creu de l'Orde del Bany (Gran Bretanya)
Orde de l'Imperi Britànic Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic
Orde de Leopol Oficial de l'Orde de Leopold (Bèlgica)
Creu de Guerra (Bèlgica) Creu de Guerra 1940 (Bèlgica)
Legió d'Honor Gran Creu de la Legió d'Honor (França)
Creu de Guerra 1939-1945 Creu de Guerra 1939-1945 (França)
Orde d'Adolf de Nassau Gavaller de l'Orde d'Adolf de Nassau (Luxemburg)
Creu de Guerra (Luxemburg) Creu de Guerra (Luxemburg)
Orde d'Ouissam Alaouita Gran creu de l'Orde d'Ouissam Alaouite (Marroc)
Ordre del Lleó Blanc Ordre del Lleó Blanc de 2a classe (Txecoslovàquia)
Creu de Guerra (Txecoslovàquia) Creu de Guerra (Txecoslovàquia)

El 1955, l'exèrcit estatunidenc va condecorar pòstumament al general Patton amb la Medalla de l'Exèrcit d'Ocupació pel seu servei com a primer comandant d'ocupació a Baviera.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Courtney Hodges
Comandant del Tercer Exèrcit Estatunidenc
1944–1945
Succeït per:
Lucian K. Truscott
Precedit per:
Càrrec de nova creació
Comandant del Setè Exèrcit Estatunidenc
10 de juliol de 19431 de gener de 1944
Succeït per:
Mark Wayne Clark