Dislèxia

Dislèxia
Classificació i recursos externs
CIM-10	F81.0, R48.0
CIM-9	315.02, 784.61
OMIM	127700 604254 606896 606616 608995 300509
DiseasesDB	4016
MeSH	D004410

La dislèxia és el trastorn per excel·lència del llenguatge escrit. Les persones que pateixen dislèxia es caracteritzen per tenir una lectura i escriptura pobres. La lectura de les paraules no és global, sinó síl·laba a síl·laba o fins i tot so a so. Poden ometre, substituir i invertir lletres a l'hora de llegir. No veuen la paraula globalment a primer cop d'ull, l'han de desxifrar. A l'hora d'escriure poden presentar disgrafia (dificultat en la cal·ligrafia) i cometen faltes d'ortografia arbitrària (regles ortogràfiques) i d'ortografia natural (es poden equivocar ja en fer el pas de fonema a grafema substituint-lo o ometent-lo).

Causes

Existeixen factors hereditaris que predisposen a tenir dislèxia. Tot i així, encara no són clars altres factors que poden estar implicats en el curs del trastorn, tals com causes genètiques, dificultats en l'embaràs o part, lesions cerebrals, problemes emocionals, dèficits espai-temporals o problemes en l'orientació seqüencial, de percepció visual o dificultats adaptatives en l'escola. Estudis de l'àmbit neurològic han descobert diferències en el gir angular; (estructura cerebral situada en el lòbul parietal de l'hemisferi cerebral esquerre); entre subjectes de la dislèxia. Estudis similars han vist que existeix un funcionament pobre d'aquesta regió cerebral. Altres teories de l'àmbit mèdic més minoritàries l'associen a que l'hemisferi cerebral dret, que seria el responsable de processar la informació visual, realitza la seva tasca amb una velocitat inferior que el costat esquerre, encarregat dels processos del llenguatge, o que existeix una mala connexió dels hemisferis. Tanmateix, des de l'àmbit de la psicolingüística, s'ha vist que un dels dèficits centrals en la dislèxia, especialment en els nens més petits, és una baixa consciència fonològica. La consciència fonològica és el coneixement que tenim de les persones per dividir la parla i la escriptura en estructures cada cop més petites. Això és compatible amb els estudis neurològics abans comentats, ja que han observat dèficits d'aquest tipus en subjectes que han patit una lesió cerebral en el gir angular.

Característiques de la dislèxia

Add caption here

Les característiques més comunes de la dislèxia són les següents:

• No tenen bona ortografia a l'hora d'escriure.
• Acostumen a ser molt intel·ligents.
• Tenen més facilitat realitzant exàmens orals que escrits.
• Normalment té una baixa autoestima, ja que es frustra fàcilment i no li agrada anar a l'escola, fer exàmens ni llegir.
• Té talent en l'art, música, teatre, esports...
• Dificultat en posar atenció.
• També tenen problemes per veure i escoltar. Perfeccionista i molt sensible.
• Té canvis radicals en el seu humor.
• Molta curiositat i creativitat.
• Facilitar a tenir més infeccions d'oïda.
• La seva son pot ser molt profunda o bé tenen molta facilitat per despertar-se.

Nivell evolutiu

La dislèxia evoluciona a mesura que el infant creix per tant acostuma a detectar-se en les següents etapes:

Preescolars (de 3 a 5 anys)

En aquesta etapa ja es comencen a detectar alguns símptomes, com ara:

• Dificultats per pronunciar paraules i seguir instruccions.
• Retard en el desenvolupament de la parla.
• Falta d'atenció.
• Poca precisió saltant i corrent.
• Conductes problemàtiques amb la resta de persones.
• Retard per memoritzar (abecedari, dies de la setmana, formes, colors...)
• Poc control en menjar i altres eines de treball.

Dibuix d'un dislèxic

Escolars (de 6 a 11 anys)

En aquesta apareixen símptomes com ara:

• S’inverteix l’ordre de les lletres, nombres i de les paraules.
• Es confon l’ordre de les lletres.
• Dificultats en pronunciar paraules.
• Dificultat per connectar lletres i sons.
• Es té una coordinació motora molt pobra i això li provoca que tingui una mala cal·ligrafia.
• La seva gramàtica i ortografia són deficitàries.
• Dificultat en l’aprenentatge de conceptes numèrics.
• Comprensió lectora molt pobra.
• No agafa bé el llapis.
• Confon la dreta i l’esquerra.
• Té problemes amb el temps i no sap dir l’hora, el dia , el mes i l’any.

De 12 anys en endavant

• Dificultat de concentració quan llegeix o escriu.
• Falla en la memòria immediata.
• Interpreta malament la informació, ja que no entenen els conceptes.
• Té dificultats per organitzar els treball i els seus pensaments en escriure o en parlar.
• No aconsegueix planificar el seu temps i no acaba a temps les seves feines.
• Treballa amb lentitud i no s'adapta a ambients nous.
• No tenen facilitat en entendre les discussions.
• Evita llegir i escriure, així com les matemàtiques i es bloqueja emocionalment.

Aspectes cognitius explicatius de la dislèxia

La teoria més acceptada fins avui sobre la dislèxia és la fonològica. Aquesta consisteix en que un nen petit, abans d'iniciar-se en el món de la lectura, ha de conèixer que les paraules es divideixen en unitats més petites anomenades fonemes, que aquests representen els sons. Totes les persones tenen dues rutes (fonològica i lèxica), però les persones amb dislèxia tenen alteracions en aquestes:

• El primer que un nen comença ha desenvolupar és la ruta fonològica (divisió en fonemes), que és el pas previ al desenvolupament de la ruta lèxica (comprensió escrita). Quan s'hi troba una alteració en aquesta el nen no sap associar de forma correcta el so amb les paraules.
• Quan la ruta lèxica falla el nen adquireix un bon nivell de lectura inicial, però més endavant, quan ha d'agafar velocitat lectora, continua llegint lentament, processant lletra per lletra sense arribar a llegir de forma global.
• La majoria de nens amb dislèxia tenen alteracions en les dues rutes.

Com detectar la dislèxia i el seu procés

El procés d'avaluació no és fàcil, perquè cal tenir en compte una gran quantitat de factors:

• Els professionals encarregats de la mateixa
• Els símptomes
• Les proves dissenyades
• Els models del trastorn
• Els problemes associats

Tots aquests elements que actuen s’han d’analitzar, perquè després de la identificació cal seleccionar estratègies educatives per a millorar.

Add caption here

Cal fer una doble avaluació:

• L'avaluació neuropsicològica: permet conèixer la naturalesa del fracàs de la lecto-escriptura.
  • Historial evolutiu
  • Historial educatiu
  • Historial mèdic
  • Historial social

• L'avaluació psicolingüística: la prova de Seymour i MacGregor.
  • Vocalització
  • Decisió lèxica
  • Decisió semàntica
  • Processament visual

Un cop fet tot això, és possible dir quin grau es pateix de dislèxia.

Més freqüent en nens que a nenes

El cervell de l’embrió mascle dislèctic té més neurones, i això dificulta l'espai entre les neurones. Això significa que un excés de molècules en una mateixa zona es molesten entre si.

Aquest fenomen tècnicament s'anomena displàsia cortical i està situada a la zona implicada en la lectura o l'escriptura del cervell. Aquesta displàsia apareix en el cinquè i/o sisè mes de gestació. El cervell de l'embrió femení disposa de l'hormona femenina, que protegeix molt més perquè això no succeeixi.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dislèxia

• Las 37 características más comunes de la dislexia (castellà)
• Associació Catalana de Dislèxia i Altres Dificultats Específiques
• Única escola de dislèxia d'Espanya (Barcelona)