Bertram Ramsay

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sir Bertram Home Ramsay
(20 de gener de 1883 - 2 de gener de 1945)
Bertram Ramsay
Sobrenoms, àlies: Jack
Lloc de naixement: England Londres
Lloc de defunció: France Toussus-le-Noble, França
Lleialtat: United Kingdom Regne Unit
Arma/servei: Royal Navy Royal Navy
Anys de servei: 18981945
Rang: Vicealmirall Vicealmirall
Batalles/guerres: Segona Guerra Mundial:
Condecoracions: Comandant de l'Orde del Bany
Comandant de l'Imperi Britànic
Membre del Reial Orde Victorià
Legió d'Honor
Legió del Mèrit

Sir Bertram Home Ramsay (Londres, 20 de gener de 1883 - Toussus-le-Noble, 2 de gener de 1945) fou almirall de la Royal Navy durant la II Guerra Mundial, KCB, KBE, MVO. Va ser un important contribuent en el camp de la guerra amfíbia.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Londres, en el sí d'una família escocesa, assistí a la Reial Escola de Gramàtica de Colchester. Al 1898 s'uní a la Royal Navy. Serví al HMS Britannia, esdevenint guardamarina abans d'un any. Després de la promoció, va ser destinat al HMS Crescent.

Primera Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Durant la Primera Guerra Mundial va rebre el primer comandament, un petit (Monitor (vaixell)|monitor)] a l'agost de 1915. Durant dos anys aquesta nau formà part de la Patrulla de Dover davant la costa belga. A l'octubre de 1917 passà a comandar un altre vaixell de la Patrulla, el destructor HMS Broke.

El 9 de maig de 1918, participà en el Segon Atac d'Ostend, seguint l'Atac de Zeebrugge, sent mencionat als despatxos.

Període d'entreguerres[modifica | modifica el codi]

Passà el període d'entreguerres tant al mar (comandant o com a capità de bandera) o a terra com instructor del Reial Col·legi de Guerra Naval i el Col·legi Imperial de Defensa. Va ser ascendit a l'Almirallat al 1935, quan va ser nomenat Capità de Bandera i Cap d'Estat Major del Comandant de la Home Fleet, sir Roger Blackhouse. Ramsay creia en un sistema d'estat major descentralitzar, en què el cap només controlés l'essencial; tot just al contrari que Blackhouse, que era molt centralitzador, rebutjant delegar qualsevol cosa d'importància a ningú, fins i tot al seu cap d'Estat Major... amb la qual cosa les relacions entre tots dos es van deteriorar ràpidament.

Ramsay demanà ser rellevat al desembre de 1935, sent nomenat Company del Bany (CB) i sent inclòs a la llista dels oficials que passarien al retir durant l'any següent. Finalment, es retirà de la Marina al 1938; però donat l'empitjorament de la situació internacional, tornà a ser cridat a files un any després per fer front a l'amenaça de l'Eix.

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Promogut a Vicealmirall, va haver d'encarregar-se de la zona d'operacions de Dover el 24 d'agost de 1939. Entre els seus deures s'incloïen vigilar la defensa contra els possibles atacs de destructors, la protecció del tràfic militar i de combois al Canal de la Mànega i impedir el pas dels submarins pels Estrets de Dover.

L'evacuació de Dunkerque[modifica | modifica el codi]

Article principal: Operació Dinamo

Com a vicealmirall, al maig de 1940 va ser responsable de l'evacuació de Dunkerque del BEF, amb nom clau d'Operació Dinamo. Treballant als túnels del castell de Dover, amb una pressió immensa sobre les seves espatlles, ell i el seu estat major van treballar durant 9 dies per rescatar les tropes atrapades a França per les tropes alemanyes després de la Batalla de França.

Pel seu èxit en tornar a casa a 338.226 britànics i soldats aliats des de les platges de Dunkerque, se li demanà que informés personalment sobre l'operació al rei, sent nomenat KCB.

Defensant Dover[modifica | modifica el codi]

Després que l'Operació Dinamo es completés, es va haver d'encarar amb els enormes problemes de defensar les aigües davant de Dover de l'esperada invasió alemanya. Durant prop de dos anys, comandà les forces que lluitaven per mantenir el control contra els alemanys, guanyant-se una segona Menció als Despatxos. Durant dos anys continuà amb els seus esforços per mantenir net el Canal de la Mànega, tot i els atacs aeris, els atacs de la flota costanera alemanya i del bombardeig de llarg abast. Els seus èxits van ser tal que els combois rara vegada van ser aturats per la pressió alemanya.

La invasió d'Àfrica[modifica | modifica el codi]

Article principal: Operació Torxa

Ramsay havia de ser nomenat Comandant de la Força Naval per la invasió d'Europa el 29 d'abril de 1942, però la invasió es posposà i va ser nomenat Adjunt al Comandant Naval per la invasió al Nord d'Àfrica. Van haver objeccions a que una força naval d'aquelles dimensions fos posada sota les ordres d'un Rear Admiral que apareixia a la llista de retirats, motiu pel qual va ser nomenat substitut del Comandant Naval Aliat de la Força Expedicionària, Sir Andrew Browne Cunningham. A les seves ordres, Ramsay planejà els desembarcaments aliats.

La invasió aliada de Sicília[modifica | modifica el codi]

Article principal: Operació Husky

Durant l'any següent, Ramsay continuà treballant sota les ordres de Cunningham, ara preparant la invasió aliada de Sicília al juliol de 1943, sent l'Oficial Naval Comandant de la Eastern Task Force, comandant els desembarcaments britànics, i preparant els desembarcaments amfíbis.

La seva recompensa per tot el treball realitzar no va ser només ser nomenar Comandant de l'Imperi Britànic (KBE), sinó que tornà a veure's inclòs a la llista d'oficials en actiu amb rang de vicealmirall, sent promogut immediatament a almirall.

El Desembarcament de Normandia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Operació Neptú

Durant l'Operació Overlord i, més concretament en la seva part naval, l'Operació Neptú, Ramsay serví com a Comandant en Cap de les Forces Navals Aliades.

El pla naval era immensament complex: els navilis aliats no només havien de transportar les divisions d'assalt i els reforços, sinó que també havien de netejar les zones de mines, bombardejar la costa, protegir-se dels atacs enemics (tant aeris com marítims) i mantenir nets els ports amenaçats per l'enemic. Tot això involucrà unes 4.000 naus de tota mena, així com els components dels ports Mulberry. El transport correcte tant dels homes com de l'equipament a les platges del desembarcament va ser un element capital en l'èxit de tota l'operació. Va ser un triomf degut en gran part al sentit comú de Ramsay, al seu tacte i al seu esperit d'equip.

El 2 de gener de 1945 va morir quan el seu avió es va estavellar en enlairar-se a Toussus-le-Noble. Es dirigia a una conferència amb el General Bernard Montgomery a Brussel·les.

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Al novembre del 2000 s'erigí una estàtua de Ramsay al Castell de Dover, a prop d'on planejà l'evacuació de Dunkerque.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bertram Ramsay