Bertram Ramsay

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de persona Sir Bertram Home Ramsay

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 gener 1883 Modifica el valor a Wikidata
Palau de Hampton Court (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 gener 1945 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Toussus-le-Noble (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCommonwealth section of Saint-Germain-en-Laye New Communal Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsJack
FormacióRoyal College of Defence Studies
Colchester Royal Grammar School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial Modifica el valor a Wikidata
Activitat18981945
Carrera militar
LleialtatUnited Kingdom Regne Unit
Branca militarRoyal Navy Royal Navy
Rang militarVicealmirall Vicealmirall
ConflicteSegona Guerra Mundial:
Família
Cònjugevalor desconegut (1929–)
Helen Margaret Menzies (en) Tradueix (1929–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCharles Alexander Ramsay
 ( Helen Margaret Menzies (en) Tradueix)
David Francis Ramsay
 ( Helen Margaret Menzies (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
ParesWilliam Alexander Ramsay (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Susan Newcombe Minchener (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Sir Bertram Home Ramsay (Londres, 20 de gener de 1883 - Toussus-le-Noble, 2 de gener de 1945) fou almirall de la Royal Navy durant la II Guerra Mundial, KCB, KBE, MVO. Va ser un important contribuent en el camp de la guerra amfíbia.

Biografia[modifica]

Nascut al Hampton Court Palace,[1] de Londres,en el si d'una família escocesa. Els seus pares van ser el Brigadier General William Alexander Ramsay i Susan Newcombe Minchener.[2] Assistí a la Colchester Royal Grammar School.

El 26 de febrer de 1929, Ramsay es casà amb Helen Margaret Menzies, filla del coronel Charles Thomson Menzies. Van tenir dos fills:

Carrera naval[modifica]

El 1898 s'uní a la Royal Navy. Com a cadet naval, va ser destinat al HMS Crescent l'abril de 1899.[3].Serví posteriorment al HMS Britannia, esdevenint guardiamarina abans d'un any.[4] A mitjans de 1902 ja actuava com a subtinent, sent confirmat en aquest ranc el 15 de setembre de 1902.[5] Va ser promogut a tinent el 15 de desembre de 1904.[6]

El Cens de 1911 el mostra servint com a Tinent de Bandera del Contraalmirall Douglas Gamble a bord del HMS Bacchante a la Mediterrània. El vaixell estava sota les ordres de Reginald Tyrwhitt.[7]

Primera Guerra Mundial[modifica]

Durant la Primera Guerra Mundial va rebre el primer comandament, un petit monitor) a l'agost de 1915. Durant dos anys aquesta nau formà part de la Patrulla de Dover davant la costa belga. Promogut a comandant el 30 de juny de 1916, l'octubre de 1917 passà a comandar un altre vaixell de la Patrulla, el destructor HMS Broke.[4][8][9]

El 9 de maig de 1918, participà en el Segon Atac d'Oostende, seguint l'Atac de Zeebrugge, sent mencionat als despatxos.[4]

Període d'entreguerres[modifica]

Passà el període d'entreguerres tant al mar (comandant o com a capità de bandera) o a terra com instructor del Reial Col·legi de Guerra Naval i el Col·legi Imperial de Defensa. Va ser ascendit a l'Almirallat el 1935, quan va ser nomenat Capità de Bandera i Cap d'Estat Major del Comandant de la Home Fleet, sir Roger Blackhouse. Ramsay creia en un sistema d'estat major descentralitzar, en què el cap només controlés l'essencial; tot just al contrari que Blackhouse, que era molt centralitzador, rebutjant delegar qualsevol cosa d'importància a ningú, fins i tot al seu cap d'Estat Major... amb la qual cosa les relacions entre tots dos es van deteriorar ràpidament.

Ramsay demanà ser rellevat al desembre de 1935, sent nomenat Company del Bany (CB) i sent inclòs a la llista dels oficials que passarien al retir durant l'any següent. Finalment, es retirà de la Marina el 1938; però donat l'empitjorament de la situació internacional, tornà a ser cridat a files un any després per fer front a l'amenaça de l'Eix.

Segona Guerra Mundial[modifica]

Promogut a Vicealmirall, va haver d'encarregar-se de la zona d'operacions de Dover el 24 d'agost de 1939. Entre els seus deures s'incloïen vigilar la defensa contra els possibles atacs de destructors, la protecció del tràfic militar i de combois al Canal de la Mànega i impedir el pas dels submarins pels Estrets de Dover.[4]

L'evacuació de Dunkerque[modifica]

Com a vicealmirall, al maig de 1940 va ser responsable de l'evacuació de Dunkerque del BEF, amb nom clau d'Operació Dinamo. Treballant als túnels del castell de Dover, amb una pressió immensa sobre les seves espatlles, ell i el seu estat major van treballar durant 9 dies per rescatar les tropes atrapades a França per les tropes alemanyes després de la Batalla de França.[10]

Pel seu èxit en tornar a casa a 338.226 britànics i soldats aliats des de les platges de Dunkerque, se li demanà que informés personalment sobre l'operació al rei, sent nomenat Cavaller Comandant de l'orde del Bany.[4]

Defensant Dover[modifica]

Després que l'Operació Dinamo es completés, es va haver d'encarar amb els enormes problemes de defensar les aigües davant de Dover de l'esperada invasió alemanya. Durant prop de dos anys, comandà les forces que lluitaven per mantenir el control contra els alemanys, guanyant-se una segona Menció als Despatxos.[4] Durant dos anys continuà amb els seus esforços per mantenir net el Canal de la Mànega, tot i els atacs aeris, els atacs de la flota costanera alemanya i del bombardeig de llarg abast. Els seus èxits van ser tal que els combois rara vegada van ser aturats per la pressió alemanya.

La invasió d'Àfrica[modifica]

Ramsay havia de ser nomenat Comandant de la Força Naval per la invasió d'Europa el 29 d'abril de 1942, però la invasió es posposà i va ser nomenat Adjunt al Comandant Naval per la invasió al Nord d'Àfrica.[4] Van haver objeccions a permetre que una força naval d'aquelles dimensions fos posada sota les ordres d'un Contraalmirall que apareixia a la llista de retirats, motiu pel qual va ser nomenat substitut del Comandant Naval Aliat de la Força Expedicionària, Sir Andrew Browne Cunningham. A les seves ordres, Ramsay planejà els desembarcaments aliats.

La invasió aliada de Sicília[modifica]

Durant l'any següent, Ramsay continuà treballant sota les ordres de Cunningham, ara preparant la invasió aliada de Sicília al juliol de 1943, sent l'Oficial Naval Comandant de la Eastern Task Force, comandant els desembarcaments britànics, i preparant els desembarcaments amfibis.[4]

La seva recompensa per tot el treball realitzar no va ser només ser nomenar Comandant de l'Imperi Britànic (KBE), sinó que tornà a veure's inclòs a la llista d'oficials en actiu amb rang de vicealmirall, sent promogut immediatament a almirall el 27 d'abril de 1944.[11]

El Desembarcament de Normandia[modifica]

Ramsay el 1944

Durant l'Operació Overlord i, més concretament en la seva part naval, l'Operació Neptú, Ramsay serví com a Comandant en Cap de les Forces Navals Aliades Expedicionàries per a la invasió.[4]

El pla naval era immensament complex: els navilis aliats no només havien de transportar les divisions d'assalt i els reforços, sinó que també havien de netejar les zones de mines, bombardejar la costa, protegir-se dels atacs enemics (tant aeris com marítims) i mantenir nets els ports amenaçats per l'enemic. Tot això involucrà unes 4.000 naus de tota mena, així com els components dels ports Mulberry. El transport correcte tant dels homes com de l'equipament a les platges del desembarcament va ser un element capital en l'èxit de tota l'operació. Va ser un triomf degut en gran part al sentit comú de Ramsay, al seu tacte i al seu esperit d'equip. Segons l'historiador Correlli Barnet va ser "una obra mestre no superada de planificació",[12] coordinant i planificant una flota de 7.000 vaixells per portar 160.000 homes a les platges de Normandia només el Dia-D, amb 875.000 homes desembarcats a finals de juny.

Va haver de fer front a un potencial conflicte entre el Primer Ministre Winston Churchill i el Rei Jordi VI, quan Churchill informà al Rei que volia observar els desembarcaments del Dia-D a bord del HMS Belfast, un creuer lleuger assignat a tasques de bombardeig per a l'operació. El rei, ell mateix un mariner experimentat i veterà de la batalla de Jutlàndia, anuncià que acompanyaria el Primer Ministre. Ambdós estaven decidits fins a trobar-se amb l'almirall Ramsay, qui rebutjà prendre cap responsabilitat per la seguretat personal d'ambdós. Ramsay senyalà el perill tant pel Rei com pel Primer Ministre, els riscos que les tasques operatives designades al HMS Belfast, i el fet que tant el Rei com Churchill serien necessaris al país en cas que els desembarcaments fracassessin i s'haguessin de prendre decisions immediates. Això marcà el final de la qüestió, i tant el Rei Jordi VI com Churchill romandrien a Londres durant el Dia-D.[13]

Mentre que el port d'Anvers era vital pels Aliats després del Dia-D, els almiralls Cunningham i Ramsay advertiren el SHAEF i Montgomery que el port seria inviable mentre que els alemanys controlessin les aproximacions. Però Montgomery posposà la batalla de l'Escalda, i el retard en obrir el port va ser una llosa sobre els subministraments aliats mentre que l'hivern s'apropava.

Mort[modifica]

El 2 de gener de 1945 va morir quan el seu avió es va estavellar en enlairar-se a Toussus-le-Noble, al sud-oest de París. Es dirigia a una conferència amb el General Bernard Montgomery a Brussel·les.[14][4] Ramsay va ser enterrat al cementiri de Saint-Germain-en-Laye.[15] El maig 1995 va ser erigit un memorial dedicat a tots aquells que van morir en l'accident.[16]

Llegat[modifica]

Estàtua de Ramsay als terrenys del castell de Dover

Una estàtua de Ramsay es va erigir el novembre de 2000 al castell de Dover, a prop d'on havia planejat l'evacuació de Dunkerque.[4] El seu nom també apareix al monument de guerra de la Colchester Royal Grammar School i hi ha un retrat penjat a l'escola. Una escola secundària de Middlesbrough va rebre el seu nom en el seu honor, però des de llavors s'ha rebatejat almenys dues vegades.

El febrer de 2020, l'Scottish Borders Council va anunciar plans per construir un museu a la casa familiar de l'almirall Ramsay. "Una antiga botiga de jardineria es convertirà a Bughtrig House a Coldstream per crear el museu en el seu honor", va informar BBC News.[17]

El llegat de l'almirall Ramsay ha estat recordat per la Royal Navy; han utilitzat el seu nom per al Centre d'Aprenentatge a HMS Collingwood a Fareham, l'edifici Ramsay que va ser obert pel seu fill el març de 2012.[18]

En cinema i ficció[modifica]

La seva participació en l'evacuació de Dunkerque i el desembarcament del dia D ha donat lloc a diverses aparicions com a personatge de cinema i drama televisiu: a Dunkerque (1958, interpretat per Nicholas Hannen), The Longest Day (1962, interpretat per John Robinson), Churchill and the Generals (1979, interpretat per Noel Johnson), Dunkirk (2004, interpretat per Richard Bremmer), Ike: Countdown to D-Day (2004, interpretat per Kevin J. Wilson), Churchill (interpretat per George Anton) i Darkest Hour (2017, interpretat per David Bamber).

Dates de promoció[modifica]

Almirall Almirall de la Flota - 21/01/1943 (retirat 1946)
Almirall Almirall - 27/04/1944 (en funcions 18/6/1942)
Vicealmirall Vicealmirall - 12/01/1939 (reactivat 24/08/1939) (reinstaurat al servei actiu 26/07/1944
Contraalmirall Contraalmirall - 09/05/1935 (retirat 10/10/1938)
Capità Capità - 30/06/1923
Comandant Comandant - 30/06/1916
Comandant Tinent Comandant - 15/12/1912
Tinent Tinent - 15/12/1904
Alferes Sotstinent - 15/09/1902
Guardamarina Guardiamarina – 15/09/1899
Cadet 15/01/1898

Condecoracions[modifica]

Comandant de l'Orde del Bany (KCB) - 1940
2 Mencions als Despatxos – 1918, 1940
Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic (KBE)
Membre del Reial Orde Victorià (MVO)
Medalla de l'Àfrica Oriental i Occidental 1887-1900
Estrella de 1914
Medalla Britànica de la Guerra 1914-20
Medalla de la Victòria 1914-1918
Medalla Naval del Servei General
Estrella de 1939-45
Estrella de l'Atlàntic
Estrella d'Àfrica
Estrella d'Itàlia
Estrella de França i Alemanya
Medalla de la Guerra 1939-1945
Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935
Medalla de la Coronació del Rei Jordi VI 1937
Gran Oficial de la Legió d'Honor (França)
Creu de Guerra (Bèlgica)
Cap Comandant de la Legió del Mèrit (Estats Units)
Orde d'Uixakov de 1a classe (URSS)[19]

Referències[modifica]

  1. Farrell, Brian P. «Ramsay, Sir Bertram Home (1883–1945), naval officer». A: Oxford Dictionary of National Biography. online. Oxford University Press, 19 May 2011. DOI 10.1093/ref:odnb/35661.  requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit
  2. 2,0 2,1 «Person Page».
  3. Plantilla:Cite newspaper The Times
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 «Admiral Sir Bertram Ramsay». Arxivat de l'original el 3 novembre 2017. [Consulta: 31 març 2017].
  5. The London Gazette: no. 27610. p. 6611. 30 October 1903.
  6. The London Gazette: no. 27745. p. 8720. 20 December 1904.
  7. National Archives via ancestry.co.uk
  8. The London Gazette: no. 29687. p. 7480. 28 July 1916.
  9. Sumner, Ian. British Commanders of World War II, By, page 32 (Google books)
  10. «Dover Castle – The Secret Wartime Tunnels». Arxivat de l'original el 3 novembre 2017. [Consulta: 31 març 2017].
  11. The London Gazette: no. 36501. p. 2071. 5 May 1944.
  12. Barnett (1991), p. 780.
  13. «24 Facts about D-Day». BBC. [Consulta: 9 juliol 2016].
  14. Beevor, Antony. The Second World War. Londres: Weidenfiels & Nicolson, 2012, p. 634. ISBN 978-0-297-84497-6. 
  15. Bertram Ramsay. 
  16. «Memorial». Aérostèles, lieux de mémoire aéronautique. [Consulta: 8 juliol 2016].
  17. «Admiral Sir Bertram Ramsay: Dunkirk Mastermind Museum Approved». BBC News, 08-02-2020 [Consulta: 9 febrer 2020].
  18. «Navy apprentices' new home at Fareham's HMS Collingwood honours war hero». The News, 18-04-2012. Arxivat de l'original el 25 octubre 2017. [Consulta: 8 juliol 2016].
  19. Unit histories

Bibliografia adicional[modifica]

  • Barnett, Correlli (1991). Engage the Enemy More Closely: The Royal Navy in the Second World War. Norton & Company. London.
  • Woodward, David (1957). Ramsay at War. The Fighting Life of Admiral Sir Bertram Ramsay. – London: W. Kimber.

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Bertram Ramsay
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bertram Ramsay