Tirrena-Adriàtica 2010

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
 ←  Tirrena-Adriàtica 2010  → 
Detalls de la cursa
Data 10 al 16 març
Etapes 7
Distància 1.013 km
País Itàlia Itàlia
Sortida Liorna
Arribada San Benedetto del Tronto
Palmarès
Vencedor Itàlia Stefano Garzelli (Acqua & Sapone)
Temps del vencedor 30h 52' 32"
Segon Itàlia Michele Scarponi (Androni Giocattoli)
Tercer Austràlia Cadel Evans (BMC Racing Team)
Classificacions secundàries
Muntanya Ucraïna Dmitrò Hrabovski (ISD-NERI)
Punts Itàlia Stefano Garzelli (Acqua & Sapone)
Joves Països Baixos Robert Gesink (Rabobank)
Equip Lampre-Farnese Vini

La Tirrena–Adriàtica 2010 és la 45a edició de la Tirrena-Adriàtica i es disputà entre el 10 i el 16 de març, sent la tercera prova del Calendari mundial UCI 2010.

L'italià Stefano Garzelli (Acqua & Sapone) s'emporta la cursa per primera vegada gràcies a dos segons aconseguits als esprints intermedis de la darrera etapa. Garzelli acaba amb el mateix temps que el segon classificat, l'italià Michele Scarponi, però és proclamat vencedor per haver guanyat la classficació per punts.

Equips participants[modifica | modifica el codi]

En aquesta edició de la Tirrena-Adriàtica hi prenen part vint-i-dos equips de vuit ciclistes cadascun i un total de 176 ciclistes. Setze d'aquest equips són equips ProTour i sis són equips continentals professionals.[1]

Etapes[modifica | modifica el codi]

1a etapa. 10 de març. Liorna - Rosignano Solvay. 148km[modifica | modifica el codi]

Etapa de 148 km per la costa de la mar Tirrena, als voltats de Liorna, majoritàriament plana, amb dues petites dificultats muntanyoses al km 79,5 i al km 98,6. La primera d'aquestes dificultats es tornava a superar dues vegades més, però sense ser puntuable, la darrera d'elles a manca de 5 km pr l'arribada.[2]

Etapa marcada pel fred, la neu i la pluja en què Dmitrò Hrabovski protagonitza l'escapada del dia. Aconseguí més de 5', però l'acció dels equips Liquigas-Doima i Garmin-Transicions en busca d'una arribada a l'esprint ho evità, sent agafat a manca de 22km. Pablo Urtasun i Niki Terpstra ho intentaren a continuació, però sense sort, sent agafats a manca de 8 km. En el darrer ascens a la cota no puntuable un atac de Joan Antoni Flecha fou respost per Matti Breschel, Luca Paolini, Linus Gerdemann i Pablo Lastras, que marxaren sols al capdavant. Tot i la persecució del Liquigas, els quatre es van plantar a la línia d'arribada amb un lleuge avantatge que els va permetre jugar-se la victòria a l'esprint. El vencedor fou Linus Gerdemann.[3]

Resultats
Ciclista Equip Temps
1 Alemanya Linus Gerdemann Milram 3h 36" 15"
2 Espanya Pablo Lastras Caisse d'Epargne m.t
3 Dinamarca Matti Breschel Team Saxo Bank m.t
4 Itàlia Luca Paolini Acqua & Sapone m.t
5 Bielorússia Iauhèn Hutaròvitx Française des Jeux m.t
Classificació general
Ciclista Equip Temps
1 Alemanya Linus Gerdemann Mallot blau Mallot violeta Milram 3h 36" 05"
2 Espanya Pablo Lastras Caisse d'Epargne + 4"
3 Dinamarca Matti Breschel Team Saxo Bank + 6"
4 Alemanya Fabian Wegmann Milram + 8"
5 Austràlia Cadel Evans BMC Racing Team + 9"

2a etapa. 11 de març. Montecatini Terme - Montecatini Terme. 165km[modifica | modifica el codi]

Etapa amb inici i final a Montecatini Terme i dos ports de muntanya puntuables a superar pels ciclistes. Després de superar el primer port al km 83,2 els ciclistes han d'afrontar un circuit pels voltants de Montecatini al qual han de donar 4 voltes. En aquest circuit es troba la segona dificultat muntanyosa del dia, que tot i ser superada en quatre ocasions sols puntua en la darrera d'elles.[4]

Quatre ciclistes protagonitzen l'escapada del dia, que inicien al km 11: Mikhaïl Ignàtiev, Diego Caccia, Alan Pérez i Alan Marangoni. La màxima diferència fou de més de 4', però els equips dels esprínters i del líder no van permetre que anés a més. La fuga es va acabar a sols 3,5 km de l'arribada per a tres d'ells, però Ignàtiev, sense sort, allargar l'escapada uns instants més. El Liquigas-Doima va conduir el gran grup en aquests darrers quilòmetres, per tal de llançar l'esprint a Daniele Bennati, però aquest no ho va poder aprofitar. Finalment la victòria fou per a Tom Boonen, per davant Paul Martens. Gerdemann conserva el lideratge, ara empatat a temps amb Boonen[5]

Resultats
Ciclista Equip Temps
1 Bèlgica Tom Boonen Quick Step 4h 14' 13"
2 Alemanya Paul Martens Rabobank m.t
3 Itàlia Daniele Bennati Liquigas-Doimo m.t
4 Austràlia Robbie McEwen Team Katusha m.t
5 Espanya José Joaquín Rojas Maillot blanc Caisse d'Epargne m.t
Classificació general
Ciclista Equip Temps
1 Alemanya Linus Gerdemann Mallot blau Mallot violeta Milram 7h 50' 18"
2 Bèlgica Tom Boonen Quick Step m. t.
3 Espanya Pablo Lastras Caisse d'Epargne + 4"
4 Països Baixos Paul Martens Rabobank + 4"
5 Espanya Alan Pérez Lezaun Euskaltel-Euskadi + 4"

3a etapa. 12 de març. San Miniato - Monsummano Terme. 159km[modifica | modifica el codi]

La 3a etapa és la darrera que es corre per la Toscana. L'etapa és bàsicament plana, amb dues petites dificultats muntanyoses en els darrers 30 km.[6]

Els escapats de la jornada, tot i que sense sort, foren Sebastian Lang, Cameron Wurf i Diego Caccia. Caccia ja havia estat escapat el dia anterior i junt amb els punts aconseguits en aquesta etapa es vesteix amb el mallot de la muntanya. Wurf fou el darrer en ser capturat, a pocs quilòmetres de la meta, en la darrera ascensió del dia. En els darrers quilòmetres 10 ciclistes es van escapar del gran grup, entre ells alguns dels grans favorits, com Michele Scarponi, Stefano Garzelli o Vincenzo Nibali, però foren agafats a poc més d'un quilòmetre de l'arribada. La victòria es decidí a l'esrpint, sent guanyat per Daniele Bennati, que superà Alessandro Petacchi i Bernhard Eisel. Les bonificacions van permetre a Bennati fer-se amb el mallot de líder.[7][8]

Resultats
Ciclista Equip Temps
1 Itàlia Daniele Bennati Liquigas-Doimo 3h 59' 09"
2 Itàlia Alessandro Petacchi Lampre-Farnese Vini m.t
3 Àustria Bernhard Eisel Team Columbia-HTC m.t
4 Estats Units Tyler Farrar Garmin-Transitions m.t
5 Espanya Joan Antoni Flecha Team Sky m.t
Classificació general
Ciclista Equip Temps
1 Itàlia Daniele Bennati Mallot blauMallot violeta Liquigas-Doimo 11h 44' 23"
2 Alemanya Linus Gerdemann Milram + 4"
3 Bèlgica Tom Boonen Quick Step-Innergetic + 4"
4 Espanya Pablo Lastras Caisse d'Epargne + 8"
5 Alemanya Paul Martens Rabobank + 8"

4a etapa. 13 de març. San Gemini - Chieti. 243km[modifica | modifica el codi]

Aquesta etapa es presenta com la primera ocasió per obrir diferències a la classificació general, amb tres dificultats muntanyoses, la darrera d'elles a sols 3,5 km per a l'arribada i amb algun tram de fins al 19% de desnivell. El final a Chieti també és en pujada, amb una rampa del 15% dins el darrer quilòmetre.[9]

Des d'un bon inici d'etapa es produïren nombrosos intents d'escapda, però no serà fins al km 34 quan fructifiqui l'escapada del dia, formada per set ciclistes, entre els quals hi ha Vassil Kirienka, Vladímir Efimkin i Filippo Pozzato que arribaren a tenir un diferència màxima de 8' 30" a mitja etapa. A 25 km per al final els escapats encara disposaven de 3 minuts respecte al gran grup, del qual diferents ciclistes intentaren escapar-se sense sort, entre els quals destaca Aleksandr Vinokúrov, Enrico Gasparotto, Vincenzo Nibali i Michele Scarponi. Al capdavant de la cursa es queda sol Kirienka a manca de 5 quilòmetres, però ràpidament és agafat per Nibali, Scarponi, Maksim Iglinski i Stefano Garzelli. Un posterior atac de Scarponi no pogué ser respost per ningú i es presentà a la línia d'arribada amb 14" respecte als immediats perseguidors.[10][11]

Resultats
Ciclista Equip Temps
1 Itàlia Michele Scarponi Androni Giocattoli 6h 23' 47"
2 França Benoît Vaugrenard Française des Jeux + 14"
3 Itàlia Leonardo Bertagnolli Androni Giocattoli + 14"
4 Itàlia Stefano Garzelli Acqua e Sapone + 14"
5 Colòmbia Rigoberto Urán Caisse d'Epargne + 14"
Classificació general
Ciclista Equip Temps
1 Itàlia Michele Scarponi Mallot blau Androni Giocattoli 18h 08' 14"
2 França Benoît Vaugrenard Française des Jeux + 18"
3 Itàlia Leonardo Bertagnolli Androni Giocattoli + 20"
4 Itàlia Stefano Garzelli Acqua e Sapone + 24"
5 Colòmbia Rigoberto Urán Mallot blanc Caisse d'Epargne + 24"

5a etapa. 14 de març. Chieti - Colmurano. 234km[modifica | modifica el codi]

Etapa fàcil en els primers quilòmetres, tot resseguint la costa adriàtica, per a partir de mitja cursa trobar-se amb dues dificultats muntanyoses puntuables i un final molt complicat, amb diversos murs no puntuables a superar, un d'ells a manca d'un quilòmetre per l'arribada.[12]

Una escapada d'onze ciclistes es forma al començament de l'etapa, entre ells Marco Pinotti, Dmitrò Hrabovski, Alan Pérez Lezaun i Johan van Summeren, però l'equip del líder no permet que agafin massa temps. Durant l'ascensió al Sasso Tetto tots són agafats, amb l'excepció de Pinotti, que ho fou poc després. En aquell mateix instant ataquen Juan José Oroz i Enrico Gasparotto, que són agafats en l'ascensió al mur de Colmurano per Cadel Evans, Stefano Garzelli i Maksim Iglinski. Amb tot Gasparotto aconsegueix no despenjar-se d'aquests ciclistes i s'imposa a l'esprint, amb 8" respecte al grup del líder.[13][14]

Resultats
Ciclista Equip Temps
1 Itàlia Enrico Gasparotto Astana 5h 32' 22"
2 Itàlia Stefano Garzelli Acqua & Sapone m.t
3 Kazakhstan Maksim Iglinski Astana m.t
4 Austràlia Cadel Evans BMC Racing Team m.t
5 Itàlia Vincenzo Nibali Liquigas-Doimo + 8"
Classificació general
Ciclista Equip Temps
1 Itàlia Michele Scarponi Mallot blau Androni Giocattoli 23h 40' 44"
2 Itàlia Stefano Garzelli Acqua e Sapone + 10"
3 Kazakhstan Maksim Iglinski Astana + 15"
4 Austràlia Cadel Evans BMC Racing Team + 18"
5 Països Baixos Robert Gesink Mallot blanc Rabobank + 27"

6a etapa. 15 de març. Montecosaro - Macerata. 134km[modifica | modifica el codi]

Etapa trencacames que finalitza en un circuit pels voltants de la ciutat de Macerata a la qual s'han de donar 4 voltes que inclouen l'ascensió al turó en què es troba la ciutat. El primer i tercer pas és puntuable per a la muntanya.[15]

Dotze ciclistes, cadascun d'un equip diferent, formen una escapada al km 8, sent el millor classificat Paul Martens a 1'36" del líder. Durant bona part de l'etapa la diferència voltà els dos minuts, sent poca l'ajuda rebuda per l'equip del líder a l'hora de reduir-los. Finalment foren reduïts onze dels ciclistes de l'escapada, quedant en solitari al capadavant Mikhaïl Ignàtiev, un especialista en contrarellotge, que va poder regular el temps de marge per guanyar l'etapa en solitari. Pel darrere es va produir un atac en el darrer quilòmetre per part de Stefano Garzelli i Cadel Evans, que va permetre a Garzelli situar-se a sols 2" de Scarponi gràcies a les bonificacions.[16][17]

Resultats
Ciclista Equip Temps
1 Rússia Mikhaïl Ignàtiev Team Katusha 3h 18' 09"
2 Itàlia Stefano Garzelli Acqua e Sapone + 5"
3 Austràlia Cadel Evans BMC Racing Team m. t.
4 Països Baixos Robert Gesink Mallot blanc Rabobank + 7"
5 França Benoît Vaugrenard Française des Jeux m. t.
Classificació general
Ciclista Equip Temps
1 Itàlia Michele Scarponi Mallot blau Androni Giocattoli 26h 59' 00"
2 Itàlia Stefano Garzelli Mallot violeta Acqua e Sapone + 2"
3 Austràlia Cadel Evans BMC Racing Team + 12"
4 Kazakhstan Maksim Iglinski Astana + 22"
5 Països Baixos Robert Gesink Mallot blanc Rabobank + 27"

7a etapa. 16 de març. Civitanova Marche - San Benedetto del Tronto. 164km[modifica | modifica el codi]

En els primers 60 km de l'etapa hi ha dues petites dificultats muntanyoses, però els darrers quilòmetres són totalment plans, amb un circuit de set voltes pels carrers de San Benedetto del Tronto.[18]

Blel Kadri s'escapa poc després de donar inici a l'etapa, estant escapat durant 100 km, però el veritable interés de la jornada es trobava en els esprints intermedis que oferien 3, 2 i 1 segons de bonificació i que podien comportar importants canvis en la classificació general, ja que Garzelli es trobava a sols 2" de Scarponi. El primer esprint es va fer a manca de 40 km i fou guanyat per Francesco Ginanni, seguit de José Joaquín Rojas i Garzelli. Això va posar Garzelli un segon per darrere de Scarponi. En el segon esprint intermedi, a 20 km de l'arribada, Ginanni i Androni Giocattoli van obtenir fàcilment els dos primers llocs, però Garzelli va tornar a aconseguir ser de nou tercer. Això va deixar Garzelli i Scarponi empatats a temps, però Garzelli fou el vencedor per haver obtingut millors classificacions en el transcurs de la cursa. Tot i que encara quedaven les bonificacions a l'arribada els equips dels esprínters no van permetre cap sorpresa i van controlar el final. Algunes caigudes van deixar de banda alguns dels favorits i finalment l'etapa fou guanyada per Edvald Boasson Hagen.[19][20]

Resultats
Ciclista Equip Temps
1 Noruega Edvald Boasson Hagen Team Sky 3h 52' 36"
2 Itàlia Alessandro Petacchi Lampre-Farnese Vini m. t.
3 Itàlia Sacha Modolo Colnago-CSF Inox m. t.
4 Àustria Bernhard Eisel Team HTC-Columbia m. t.
5 Itàlia Mattia Gavazzi Colnago-CSF Inox m. t.
Classificació general
Ciclista Equip Temps
1 Itàlia Stefano Garzelli Mallot blau Mallot violeta Acqua & Sapone 30h 51' 36"
2 Itàlia Michele Scarponi Androni Giocattoli m. t.
3 Austràlia Cadel Evans BMC Racing Team + 12"
4 Kazakhstan Maksim Iglinski Astana + 22"
5 Països Baixos Robert Gesink Mallot blanc Rabobank + 27"

Classificacions finals[modifica | modifica el codi]

Classificació general[modifica | modifica el codi]

Ciclista Equip Temps
1 Itàlia Stefano Garzelli Mallot blau Mallot violeta Acqua & Sapone 30h 51' 36"
2 Itàlia Michele Scarponi Androni Giocattoli m. t.
3 Austràlia Cadel Evans BMC Racing Team + 12"
4 Kazakhstan Maksim Iglinski Astana + 22"
5 Països Baixos Robert Gesink Mallot blanc Rabobank + 27"
6 Austràlia Michael Rogers Team HTC-Columbia + 29"
7 Itàlia Domenico Pozzovivo CSF Group Navigare + 33"
8 Itàlia Vincenzo Nibali Liquigas-Doimo + 42"
9 Itàlia Manuele Mori Lampre-Farnese Vini + 1' 04"
10 Itàlia Francesco Gavazzi Lampre-Farnese Vini + 1' 07"

Classificació per punts[modifica | modifica el codi]

Ciclista Equip Punts
1 Itàlia Stefano Garzelli Mallot violeta Acqua & Sapone 32
2 Itàlia Daniele Bennati Liquigas-Doimo 20
3 Austràlia Cadel Evans BMC Racing Team 20

Classificació de la muntanya[modifica | modifica el codi]

Ciclista Equip Punts
1 Ucraïna Dmitrò Hrabovski Mallot verd ISD-Neri 20
2 Itàlia Diego Caccia ISD-Neri 14
3 Itàlia Filippo Pozzato Team Katusha 11

Classificació dels joves[modifica | modifica el codi]

Ciclista Equip Temps
1 Països Baixos Robert Gesink Mallot blanc Rabobank 30h 52' 03"
2 Bèlgica Greg Van Avermaet Omega Pharma-Lotto + 1' 07"
3 Espanya José Joaquín Rojas Caisse d'Epargne + 1' 19"

Classificació per equips[modifica | modifica el codi]

Equip País Temps
1 Lampre-Farnese Vini Itàlia Itàlia 92h 39' 02"
2 Caisse d'Epargne Espanya Espanya + 45"
3 Astana Kazakhstan Kazakhstan + 53"

Evolució de les classificacions[modifica | modifica el codi]

Etapa
(Vencedor)
Classificació general Classificació per punts Classificació de la muntanya Classificació dels joves Classificació per equips
0Etapa 1
(Linus Gerdemann)
Linus Gerdemann Linus Gerdemann Dmitrò Hrabovski José Joaquín Rojas Colnago-CSF Inox
0Etapa 2
(Tom Boonen)
0Etapa 3
(Daniele Bennati)
Daniele Bennati Daniele Bennati Diego Caccia Team Astana
0Etapa 4
(Michele Scarponi)
Michele Scarponi Rigoberto Urán Androni Giocattoli
0Etapa 5
(Enrico Gasparotto)
Dmitrò Hrabovski Robert Gesink Team Astana
0Etapa 6
(Mikhaïl Ignàtiev)
Stefano Garzelli Lampre-Farnese Vini
0Etapa 7
(Edvald Boasson Hagen)
Stefano Garzelli
Classificació final Stefano Garzelli Stefano Garzelli Dmitrò Hrabovski Robert Gesink Lampre-Farnese Vini

Punts UCI[modifica | modifica el codi]

Classificació individual
# Ciclista Equip Punts
1 Itàlia Stefano Garzelli Itàlia ASA 109
2 Itàlia Michele Scarponi Veneçuela AND 86
3 Austràlia Cadel Evans Estats Units BMC 73
4 Kazakhstan Maksim Iglinski Kazakhstan AST 62
5 Països Baixos Robert Gesink Països Baixos RAB 51
6 Austràlia Michael Rogers Estats Units THR 40
7 Itàlia Domenico Pozzovivo Irlanda CSF 30
8 Itàlia Vincenzo Nibali Itàlia LIQ 21
9 ITA Manuele Mori Itàlia LAM 10
10 Itàlia Daniele Bennati Itàlia LIQ 8
11 Itàlia Alessandro Petacchi Itàlia LAM 8
12 Noruega Edvald Boasson Hagen Regne Unit SKY 6
13 Bèlgica Tom Boonen Bèlgica QST 6
14 Itàlia Enrico Gasparotto Kazakhstan AST 6
15 Alemanya Linus Gerdemann Alemanya MRM 6
16 Rússia Mikhaïl Ignàtiev Rússia KAT 6
17 França Benoît Vaugrenard França FDJ 5
18 Itàlia Francesco Gavazzi Itàlia LAM 4
19 Espanya Pablo Lastras Espanya GCE 4
20 Alemanya Paul Martens Països Baixos RAB 4
21 Àustria Bernhard Eisel Estats Units THR 3
22 Itàlia Leonardo Bertagnolli Veneçuela AND 2
23 Dinamarca Matti Breschel Dinamarca SAX 2
24 Itàlia Sacha Modolo Irlanda CSF 2
25 Estats Units Tyler Farrar Estats Units GRM 1
26 Espanya Joan Antoni Flecha Regne Unit SKY 1
27 Itàlia Mattia Gavazzi Irlanda CSF 1
28 Bielorússia Iauhèn Hutaròvitx França FDJ 1
29 Austràlia Robbie McEwen Rússia KAT 1
30 Itàlia Luca Paolini Itàlia ASA 1
31 Espanya José Joaquín Rojas Espanya GCE 1
32 Colòmbia Rigoberto Urán Espanya GCE 1
Classificació per país
# País Punts
1 Itàlia Itàlia 256
2 Austràlia Austràlia 114
3 Kazakhstan Kazakhstan 62
4 Països Baixos Països Baixos 51
5 Alemanya Alemanya 10
6 Bèlgica Bèlgica 6
7 Espanya Espanya 6
8 Noruega Noruega 6
9 Rússia Rússia 6
10 França França 5
11 Àustria Àustria 3
12 Dinamarca Dinamarca 2
13 Bielorússia Bielorússia 1
14 Colòmbia Colòmbia 1
15 Estats Units Estats Units 1

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]