Ladislau Kubala Stecz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kubala
Kubala
Informació personal
Nom complet Ladislau Kubala Stecz
Data de naixement 10 de juny de 1927
Lloc de naixement Budapest (Hongria)
Data de mort    17 de maig de 2002 (als 74 anys)
Lloc de mort    Barcelona (Catalunya)
Alçada 1,76 m.
Pes 82 kg
Equip
Posició Centrecampista
Equips juvenils
1939-1943 Ganz TE
Equips professionals
Anys Equip PJ (gols)
1944
1945-1946
1946-1948
1948-1949
1949-1950
1950
1951-1961
1963-1965
1966-1967
Ganz TE
Ferencváros TC
ŠK Slovan Bratislava
Vasas SC
Pro Patria
Hungaria
FC Barcelona
RCD Espanyol
FC Zürich
9 (2)
49 (27)
33 (14)
20 (10)
X (X)
X (X)
186 (117)
29 (7)
X (X)
Selecció nacional
1946-1947
1948
1953-1961
1953
1955-1993[1]
Txecoslovàquia Txecoslovàquia
Hongria Hongria
Espanya Espanya
Europa XI
Catalunya Catalunya
6 (4)
3 (0)
19 (11)
1 (2)
3 (4)

1 Partits jugats i gols només a la Lliga.

László Kubala Stecz, també conegut com a Ladislau, Ladislav o Ladislao (versions catalana, eslovaca i castellana, respectivament, del seu nom en hongarès), (Budapest, 10 de juny del 1927 - Barcelona, 17 de maig del 2002) va ser un futbolista i entrenador de futbol d'origen eslovacohongarès, considerat un dels millors jugadors de la història (juntament amb Di Stéfano, Pelé, Baggio, Cruyff o Maradona) i una de les més rellevants figures de la història del FC Barcelona. Durant la seva carrera al Barça marcà 194 gols en 256 partits. Forma part de la llista dels 50 millors jugadors europeus de futbol del segle XX elaborada per experts i historiadors de la FIFA i publicada per l'IFFHS el 2004. Al 1999, durant les celebracions del centenari del Barça, una enquesta feta entre els seguidors del club el declarà com el millor jugador de la història del club.[2]

Després de retirar-se va ser entrenador del FC Barcelona en dues ocasions, a més de ser l'entrenador espanyol de les seleccions espanyoles absoluta i de l'olímpica, entre d'altres.[3][4]

Kubala era un davanter amb grans qualitats de passador, així com una rara habilitat en el regat, combinant ritme i velocitat. La compostura de Kubala en la finalització, així com la seva potència de xut també van ser qualitats molt lloades. A més, és un dels grans especialistes en el llançament de faltes directes de tota la història, capaç de llançar la pilota amb velocitat i precisió.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infància i joventut[modifica | modifica el codi]

Kubala va néixer a Budapest. La seva mare, Anna Stecz, una obrera a una fàbrica, tenia orígens polonesos, eslovacs i hongaresos, mentre que el seu pare, Pál Kubala Kurjas, un paleta, pertanyia a la minoria eslovaca d'Hongria. Per això Kubala es descrivia a si mateix com a "cosmopolita". Començà la seva carrera com a jugador juvenil al Ganz TE, l'equip d'una fàbrica que jugava a la tercera divisió hongaresa. Als 11 anys jugava en equips on els seus companys tenien 3 ó 5 anys més. [5] Amb 18 anys va ser contractat pel Ferencváros TC, on l'entrenador era Sándor Kocsis. Al 1946 es traslladà a Txecoslovàquia, suposadament per evitar el servei militar, i s'uní al ŠK Slovan Bratislava. Al 1947 Kubala es casà amb Anna Viola Daučík, la germana del seleccionador txecoslovac, Ferdinand Daučík. Al 1948 tornà a Hongria, de nou suposadament per evitar el servei militar, i s'uní al Vasas SC.

Refugiat[modifica | modifica el codi]

Al gener de 1949, quan Hongria esdevingué un estat comunista, Kubala fugí del país a la caixa d'un camió. Inicialment arribà a la zona austríaca ocupada pels Estats Units; des d'on es traslladà a Itàlia. Jugà una breu temporada al Pro Patria. Al maig de 1949 arribà a un acord per jugar amb el Torino en un amistós contra el S.L. Benfica, però no va poder anar perquè va es va posar malalt. Al viatge de tornada de Lisboa l'avió que portava el Torino s'estavellà als turons de Superga, causant la mort de les 31 persones que viatjaven.

Mentrestant la Federació Hongaresa de Futbol l'acusà de trencament de contracte, abandonament del país sense permís i que no havia fet el servei militar. La FIFA els donà la raó i imposà al jugador un any de sanció. Al gener de 1950 Kubala, juntament amb Ferdinand Daučík com a entrenador, formà el seu propi equip, el Hungaria, format per companys refugiats que fugien de l'Europa Oriental. A l'estiu de 1950 l'equip arribà a Espanya per jugar uns partits amistosos contra un Madrid XI, un Espanya XI i el RCD Espanyol.

Durant aquests partits, Kubala va ser seguit tant pel Real Madrid com per Josep Samitier, llavors cap d'observadors del CF Barcelona. Kubala va rebre una oferta del Madrid, però va ser convençut per Samitier perquè signés pel CF Barcelona. S'ha suggerit que Samitier usà les seves connexions amb el règim de Franco per arranjar el traspàs. Enmig de la Guerra Freda, la fugida de Kubala a l'oest va ser usada propagandísticament pel franquisme, fent-se una pel·lícula sobre la història, "Los ases buscan la paz (1955)", on Kubala i Samitier s'interpretaven a si mateixos.[6][7]

El Futbol Club Barcelona[modifica | modifica el codi]

El Racó del Kubala, al Parc del Serrat de Monistrol de Calders

Ladislau Kubala, jugador fort i ros, va fitxar l'any 1950 pel FC Barcelona durant la presidència d'Agustí Montal i Galobart. Aquest fitxatge va ser aconsellat per Samitier,[8] i formava part de l'acord amb Ferdinand Daučík, que seria l'entrenador del Barcelona. Després d'arribar a Catalunya va passar quasi un any reclòs a Monistrol de Calders, oficialment per tal de guarir una malaltia pulmonar. A l'any que estigué a Monistrol de Calders, va vestir en diverses avinenteses, sempre en partits amistosos, la samarreta de l'AE Monistrolenca. L'acompanyaren d'altres jugadors del FC Barcelona, com, per exemple, l'Aloy, en Basora o, anys més tard, l'Eladi. En dos amistosos jugats contra el Frankfurter S.V., guanyats pel Barcelona per 4-1 i per 10-1, Kubala marcà 6 gols i en donà 5 més. També jugà a la Copa del Generalísimo, que el club guanyà al 1951. No va poder debutar a la Lliga fins al 1951.

Kubala aviat es va erigir com el líder indiscutible del Barça de les Cinc Copes que assolí els cinc títols de la temporada 1951-1952. A la Lliga 1951-52, Kubala marcà 26 gols en 19 partits: això inclou 7 gols en un partit contra l'Sporting de Gijón (9-0), 5 contra el Celta de Vigo i hat-trics contra el Sevilla i el Racing de Santander. Els seus 7 gols contra l'Sporting segueixen sent al 2012 el rècord de més gols marcats en un únic partit de la Lliga. Entrenat per Daucik i amb companys com Emilio Aldecoa, Velasco, Joan Segarra, Basora, Eulogio Martínez, César i Ramallets, el Barça guanyaria la Lliga 1951-52, la Copa del Generalísimo, la Copa Llatina, la Copa Eva Duarte i el Trofeu Martini & Rossi. Una tècnica depurada, una habilitat extraordinària per a protegir la pilota i un canvi de ritme portentós, tot plegat unit al seu extraordinari físic, el varen catapultar a ser una de les figures més rellevants de l'època. La seva fama el convertí en un ídol de l'afició blaugrana i gràcies a ell, el Barça va poder construir un nou estadi (el Camp Nou) per encabir la gran quantitat de seguidors i socis que el volien veure evolucionar sobre la gespa.

Kubala va perdre's la major part de la Lliga 1952-53 a causa d'una tuberculosis, que amenaçà fins i tot amb acabar amb la seva carrera com a jugador. Però aconseguí recuperar-se miraculosament i tornà per ajudar el Barça a reconquerir de nou la Lliga i la Copa del Generalísimo. De nou marcà a la final de la Copa, guanyada per 2-1 contra l' . Durant aquest període amb el Barcelona marcà un total de 14 hat-tricks.

Al 1958 Kubala va convèncer dos refugiats hongaresos, Sándor Kocsis i Zoltán Czibor, perquè s'unissin a ell al FC Barcelona i, juntament amb un jove i , formaren el nucli de l'equip que guanyaria el doblet de Lliga-Copa al 1959 i la Lliga i la Copa de Fires al 1960. Però Kubala no tenia la confiança del nou entrenador, Helenio Herrera, i va perdre el seu lloc a l'equip, perdent-se la semifinal de la Copa d'Europa de 1960 contra el Real Madrid, que el Barcelona perdria per 6-2. Helenio Herrera seria destituït i Kubala tornà a l'equip. A la següent edició de la Copa d'Europa, el Barcelona seria el primer equip a eliminar el Real Madrid, guanyant per 4-3 i arribant a la final, on perdria amb el Benfica per 3-2.

Kubala es retirà breument com a jugador al 1961 i començà a entrenar equips inferiors al Barcelona, abans de ser l'entrenador del primer equip a la temporada 62-63, però després de perdre a la Copa de Fires contra l'Estrella Roja de Belgrad, va ser destituït.

Amb el FC Barcelona va conquerir 4 Lligues, 5 Copes d'Espanya, 2 Copes de Fires i 1 Copa Llatina.

Carrera com a entrenador[modifica | modifica el codi]

A començaments del seixanta Kubala va fitxar per l'Espanyol ja en ple declivi de la seva carrera com a jugador, actuant també com a entrenador, on coincidí amb Alfredo Di Stéfano. Durant el seu període a l'Espanyol va fer debutar el seu fill, Branko,[9] a la Lliga, convertint-se en el jugador més jove que mai ha debutat en competició oficial.

Al 1966 fitxà pel FC Zürich , de nou com a jugador/entrenador, i va jugar per darrer cop a la Copa d'Europa contra el vigent campió, el Celtic. Al 1967 Kubala marxà al Canadà, on va haver una mena de "reunió de família" al Toronto Falcons, on coincidí amb el seu sogre Ferdinand Daučík, el seu cunyat Yanko Daucik i el seu fill Branko.

A finals de 1968 tornà a entrenar a Espanya, i després d'una breu estada al Córdoba CF, fins que va ser nomenat seleccionador espanyol. Kubala aconseguí finalitzar una absència de 12 anys al Mundial, aconseguint la classificació per l'edició disputada a l'Argentina al 1978, tot i que no passaren de la primera fase. També va entrenar l'equip espanyol a la Eurocopa 80, on també caigueren eliminats a la primera ronda.

Al 1980 tornà al FC Barcelona com a entrenador per un breu període de temps, abans de marxar cap a l'Aràbia Saudita, on entrenà l'Al-Hilal. Posteriorment tornaria a Espanya, on entrenaria l'Elx, el Real Múrcia i el CD Málaga, a qui faria campió de la Segona Divisió al 1988. El seu darrer destí com a entrenador va ser la selecció del Paraguai. [10][11]

Carrera internacional[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la seva dilatada carrera esportiva, Kubala va defensar els colors de quatre seleccions reconegudes per la FIFA: Eslovàquia, Hongria, Txecoslovàquia i Espanya,[12] a més d'alguns amistosos amb la selecció catalana.

Mentre que jugava amb el ŠK Slovan Bratislava, jugà 6 partits i marcà 4 gols per Txecoslovàquia entre 1946 i 1947. En tornar a Budapest al 1948, jugà 3 partits amb la selecció hongaresa, tot i que no aconseguí marcar cap gol. Després d'adoptar la nacionalitat espanyola, jugà en 19 ocasions i marcà 11 gols per la selecció espanyola entre 1953 i 1961. Al novembre de 1957 marcà un hat-trick en un partit contra Turquia (3-0) [13][14] Malgrat haver jugat amb 3 seleccions diferents, Kubala mai no jugà cap fase final de cap competició internacional. Formà part de la selecció espanyola que participà en el Mundial Xile'62, però no arribà a debutar a causa d'una lesió.

A més, Kubala jugà a la selecció Europea i a la selecció catalana: el 21 d'octubre de 1953, Anglaterra juga contra un combinat europeu a l'estadi de Wembley per celebrar el 90è aniversari de la FA, marcant dos gols (4-4). A més jugà 4 partits i marcà 4 gols amb la selecció catalana. El 26 de gener de 1955, en un partit contra el Bologna a Les Corts, en un partit on també jugà Alfredo Di Stéfano, Kubala marcà 2 gols i Di Stéfano un tercer, en un resultat final de 6-2. el seu darrer partit amb la selecció va ser el 4 de març de 1993 a l'estadi olímpic Lluís Companys, Kubala jugà de manera testimonial els 10 primers minuts amb 65 anys.

Kubala a la cultura popular[modifica | modifica el codi]

Monument a Kubala al Camp Nou
  • El 24 de setembre de 2009, es va inaugurar al Camp Nou, una estàtua en honor seu.[15]
  • A la cançó "Temps era temps", Joan Manel Serrat evoca records d'infantesa, entre ells la davantera del Barça, formada per Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.
  • Joan Manel Serrat li dedicà una cançó, "Kubala".
  • El programa de TV3 "Aquest any, Cent!", dedicà un programa íntegre a la figura de Kubala.
  • El programa esportiu de Catalunya Ràdio "Tot Gira" creà el trofeu "Gol Kubala" a la temporada 2008-09. Escollit per votació popular entre les propostes setmanals fetes per Pol Gustens i Ricard Torquemada, es fa una tria setmanal, mensual i de la temporada. L'objectiu és distingir un gol espectacular, de qualitat, tant per la seva execució, com per la jugada que el precedeix. Els guanyadors han estat Cleber Santana (2008-09), Soldado (2009-10) i Wayne Rooney (2010-11)[16]

Trajectòria en clubs dels països catalans[modifica | modifica el codi]

Període Club Condició Titols assolits
1950-1961 FC Barcelona Jugador Lliga (4) - Copa (5)- Copa Fires (2) - Copa Llatina (1)
1961-1963 FC Barcelona Entrenador -
1963-1964 RCD Espanyol Jugador -
1964-1965 RCD Espanyol Entrenador -
1965-1966 Elx CF Entrenador -
1980-1981 FC Barcelona Entrenador -

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 84-922944-3-4
  2. http://www.tv3.cat/cent/jugador.htm
  3. UEFA Award
  4. UEFA Obituary
  5. www.rsssf.com
  6. Morbo: The Story of Spanish Football (2003), Phil Ball
  7. Barça: A People's Passion (1998), Jimmy Burns
  8. Cuadernos de Fútbol, Agustí Montal i Galobart: el gran presidente de la posguerra (castellà)
  9. «Uche i Coutinho porten l'Espanyol al cel». El Punt Avui, 11/03/12. [Consulta: 11/03/12].
  10. Spain manager stats
  11. La Liga manager stats
  12. A la Malla
  13. International Stats
  14. Spain player stats
  15. «El Camp Nou homenatja Kubala». fcbarcelona.cat, 24 de setembre de 2009. [Consulta: 21 de juny de 2012].
  16. http://www.catradio.cat/seccio/2690/Gol-Kubala/programa/1040/Tot-gira
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ladislau Kubala Stecz



Precedit per:
Salvador Artigas
Entrenador de la selecció espanyola de futbol
19691980
Succeït per:
José Santamaría