Enrique Castro González

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quini
Quini
Informació personal
Nom complet Enrique Castro González
Data de naixement 23 de setembre de 1949 (1949-09-23) (64 anys)
Lloc de naixement Uviéu (Astúries)
Alçada 1,75 m
Pes 73 kg
Equip
Equip actual Retirat
Posició Davanter
Equips professionals
Anys Equip PJ (gols)
1968–1980
1980–1984
1984–1987
Sporting de Gijón
FC Barcelona
Sporting de Gijón
3?? (215)
99 (51)
61 (17)
Selecció nacional2
1970–1982 Espanya Espanya 35 (8)

1 Partits jugats i gols només a la Lliga,
actualitzats a data de 16 de desembre del 2007.
2 Partits jugats amb la selecció nacional i
gols actualitzats a data de 1 de gener del 2007.

Enrique Castro González, conegut com a Quini, va ser un destacat futbolista espanyol dels anys 70 i 80.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Enrique Castro González, Quini, va néixer el 1949 a Uviéu (Astúries) encara que molt aviat es va traslladar a viure a Avilés, on va començar la seva carrera com a futbolista al Club Deportivo Ensidesa. Més tard fitxaria per l'Sporting i anys després pel FC Barcelona.

Jugava com davanter centre, sempre amb el nombre 9 a la samarreta, i destacava pel seu gran olfacte golejador. És un dels grans golejadors de la història del futbol espanyol. Ostenta el rècord d'haver estat el màxim golejador de la lliga (Pichichi) en set ocasions, cinc en primera divisió i dues en segona. Va arribar a jugar 448 partits en primera divisió, en els quals va marcar 218 gols. Va ser molt estimat per tot el públic espanyol no només per les seves habilitats golejadores sinó per la seva senzillesa, simpatia i esportivitat.

Com a anècdota, aquest gran del futbol, va sofrir una greu lesió el 16 de març de 1972 jugant amb la Selecció nacional espanyola enfront de la selecció d'Irlanda del Nord. Aquesta lesió va ser produïda per George Best (un altre gran del futbol). El partit va ser jugat a Boothferry Park, Kingston upon Hull (Anglaterra).

L'1 de març de 1981 va protagonitzar un fet que va convulsionar el futbol espanyol. Sent el davanter centre del FC Barcelona, va ser segrestat hores després d'un partit de Lliga, en el qual Quini havia marcat tres gols al Camp Nou a l'Hèrcules d'Alacant. El segrest va durar 25 angoixants dies que van impactar a la societat espanyola. El seu segrest va truncar la marxa triomfal d'un Barcelona que, després d'un molt mal començament, s'havia situat segon a la lliga a només 2 punts del líder,[1] l'Atlético de Madrid, al qual havia de visitar la jornada següent. El Barça va acabar perdent aquella lliga al no poder superar el trauma que va suposar per als seus companys.[2]

Va ser alliberat el 25 de març de 1981 en una espectacular operació de la Policia Nacional Espanyola, que el va rescatar d'un amagatall situat als baixos d'un magatzem de Saragossa. El seu alliberament va produir una explosió d'alegria a tota Espanya. Com anècdota, cap assenyalar que, la mateixa tarda del seu alliberament, la selecció espanyola de futbol, de la qual Quini era habitual, jugava un partit contra Anglaterra a l'estadi de Wembley, a Londres. L'alegria dels jugadors espanyols per l'alliberament de Quini va donar forces al combinat espanyol que, per primera vegada a la història va derrotar per 1-2 a la selecció anglesa en el seu propi país.

Pocs dies després del seu alliberament, i malgrat el trauma sofert, Quini es va reincorporar als entrenaments i va tenir forces per a acabar la temporada sent el màxim golejador de la lliga (Pichichi) i per a col·laborar activament a que el Barcelona guanyés la Copa del Rei d'aquesta temporada. A la final, Quini va marcar dos gols precisament al seu ex-equip, l'Sporting de Gijón, al que el Barcelona va derrotar per 3 a 1 a l'estadi Vicente Calderón de Madrid.

Amb el FC Barcelona, en el qual va coincidir amb jugadors de la categoria de Diego Armando Maradona, Schuster, Simonsen, "Lobo" Carrasco, Marcos, Migueli o Alexanko, també va poder conquistar quatre títols més, entre els quals destaca la Recopa d'Europa de la temporada 1981-1982.

Es va retirar de la selecció després del Mundial d'Espanya '82 després d'haver jugat 35 partits amb ella i haver marcat 8 gols.

El 1984 va abandonar el Barcelona per tornar a l'Sporting de Gijón, on va jugar les tres últimes temporades de la seva carrera.

Actualment pertany al cos tècnic del Real Sporting. És germà d'altre destacat futbolista asturià, Jesús Castro, que va morir tràgicament ofegat quan rescatava dos nens que s'ofegaven a la platja càntabra "El Pechón".

Clubs[modifica | modifica el codi]

Títols[modifica | modifica el codi]

Pichichi[modifica | modifica el codi]

  • Real Sporting - 1969/1970 - 24 gols - Segona Divisió
  • Real Sporting - 1973/1974 - 20 gols - Primera Divisió
  • Real Sporting - 1975/1976 - 21 gols - Primera Divisió
  • Real Sporting - 1976/1977 - 27 gols - Segona Divisió
  • Real Sporting - 1979/1980 - 24 gols - Primera Divisió
  • FC Barcelona - 1980/1981 - 20 gols - Primera Divisió
  • FC Barcelona - 1981/1982 - 26 gols - Primera Divisió

Campionats Espanyols[modifica | modifica el codi]

Copes Internacionals[modifica | modifica el codi]

Participacions en campionats de seleccions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lliga 1980-81, jornada 26, Futbolme.Com
  2. Martin, Andreu. «Quini, història d'un segrest». Sàpiens [Barcelona], núm. 89 data = març 2010, p. 42-46. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]