Emilio Butragueño Santos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emilio Butragueño
Dades personals
Nom complet Emilio Butragueño Santos
Sobrenom El Buitre

Data de naixement 22 de juliol de 1963 (1963-07-22) (51 anys)
Lloc de naixement    Madrid, Espanya
Dades esportives
Posició Davanter (retirat)
Equips professionals1
Anys Club PJ (g)
1982-1983
1983-1995
1995-1998
Castilla
Reial Madrid
Atlético Celaya

341 (123)
091 0(29)
Selecció nacional2
1984-1994 Espanya Espanya 069 0(26)

1 Partits jugats i gols només a la Lliga,
actualitzats a data de 4 de juny de 2006.
2 Partits jugats amb la selecció nacional i
gols actualitzats a data de 4 de juny de 2006.

Emilio Butragueño Santos (Madrid, 22 de juliol de 1963) conegut futbolísticament com el Buitre, és un exjugador de futbol espanyol que va desenvolupar la seva carrera al Reial Madrid i a l'Atlètic Celaya de Mèxic. Actualment exerceix el càrrec de responsable de les relacions amb les institucions i organismes internacionals al Real Madrid CF.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Emilio Butragueño va néixer a Madrid el 22 de juliol de 1963. El 1981 va ingressar al Reial Madrid Amateur jugant els seus primers partits a tercera divisió. Aviat va debutar amb el Castilla (filial del Reial Madrid) guanyant el campionat de segona divisió (1983/84). Aquí va jugar amb Míchel, Manuel Sanchís, Rafael Martín Vázquez i Miguel Pardeza, creant l'anomenada Quinta del Buitre.

Al febrer de 1984, Alfredo Di Stéfano, entrenador del Reial Madrid, el va fer jugar a Primera Divisió de la lliga espanyola davant el Cadis, aconseguint dos gols, i incorporant-se al primer equip, on va poder aprendre de jugadors com José Antonio Camacho, Ulrich Stielike, Rafael Gordillo, Juanito o Santillana.

La seva participació va ser decisiva perquè l'equip aconseguís dos copes de la UEFA seguides (1984/85, 1985/86), títols que el van consagrar com un dels millors jugadors joves d'Europa, aconseguint el Trofeu Bravo, al millor jugador europeu de menys de 24 anys.

Va jugar al Reial Madrid durant dotze anys, aconseguint un trofeu Pichichi (1990/91) i ajudant al seu company de davantera, Hugo Sánchez a aconseguir-ne quatre.

Va ser un jugador molt important en la selecció espanyola, on va jugar durant 10 anys (1984-94). És recordada la seva participació al Mundial de Mèxic el 1986, i sobretot el partit de vuitens de final contra Dinamarca (5-1), en què va marcar 4 gols.

Al juliol de 1995, va marxar a l'Atlètic Celaya, de Mèxic, jugant-hi durant tres anys, on va trobar-se el seu antic company Míchel. El 18 d'abril de 1998 va retirar-se del futbol en un partit homenatge a Mèxic. Va viatjar als Estats Units per fer un curs de postgrau de gestió esportiva a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA).

El quinze de gener del 2001 va ser nomenat Director General Adjunt del Reial Madrid, càrrec que va mantenir cinc anys sota la presidència de Florentino Pérez.

El 10 de juny de 2009 va tornar a l'entitat madridista com a responsable de les relacions amb les institucions i organismes internacionals.[1]

Equips[modifica | modifica el codi]

Títols[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Butragueño fitxa pel Madrid» (en castellà). Diari AS, 10/06/09. [Consulta: 10/06/09].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emilio Butragueño Santos