Johann Krankl
| Johann Krankl | ||
 |
||
| Informació personal | ||
|---|---|---|
| Nom complet | Johann Krankl | |
| Sobrenoms | Hansi |
|
| Data de naixement | 14 de febrer de 1953 | |
| Lloc de naixement | Viena (Àustria) | |
| Equip | ||
| Equip actual | Retirat | |
| Número | 9 | |
| Posició | Davanter centre | |
| Equips juvenils | ||
| KSV Straßenbahn Wien | ||
| Equips professionals | ||
| Anys | Equip | PJ (gols) |
| 1970-71 1971-72 1972-78 1978-80 1980-80 (cedit) 1980-81 1981-85 1986-88 1988-88 1988-89 |
SK Rapid Wien Wiener AC SK Rapid FC Barcelona First Vienna FC 1894 FC Barcelona SK Rapid Wiener Sport-Club Kremser SC SV Austria Salzburg |
|
| Selecció nacional | ||
| 1973-1985 |  Àustria |
69 (34) |
| Equips entrenats | ||
| 1987-88 1989-92 1992-94 1994-95 1996-95 1997-98 1998-99 1999-00 2000-01 2002-05 |
Wiener Sport-Club SK Rapid Wien VfB Mödling FC Tirol Innsbruck VfB Mödling SV Gerasdorf SV Austria Salzburg SC Fortuna Köln VfB Admira Wacker Mödling Àustria |
|
|
1 Partits jugats i gols només a la Lliga. |
||
Johann Krankl (nascut el 14 de febrer de 1953 a Viena, Àustria), sovint conegut com Hans o Hansi Krankl és un antic jugador i entrenador de futbol professional austríac. Jugava de davanter centre, posició en la qual va ser considerat un dels millors jugadors d'Europa dels anys 70. Jugador d'àrea, amb gran sentit de l'oportunisme, era un gran golejador, com ho acrediten els títols individuals que va aconseguir: Bota d'Or com a màxim golejador europeu de la temporada 1977-1978, i Pichichi de la lliga espanyola 1978-1979, entre altres títols. Té una brillant marca de 34 gols en 69 partits internacionals. Amb la selecció participà a la Copa del Món de 1978 d'Argentina, la qual cosa no passava des de feia 20 anys. Entrena des de març de 2009 al LASK Linz de la Lliga austríaca de futbol.
Biografia [modifica]
Krankl es va donar a conèixer a tot Europa en la temporada 1977-1978 quan, defenent la samarreta del Rapid de Viena, de la seva ciutat natal, va aconseguir la Bota d'Or europea que l'acreditava com el màxim golejador de les lligues europees. A més, al final d'aquesta temporada va disputar el Mundial d'Argentina 1978, que va ser un dels màxims golejadors amb 4 gols. Grans clubs europeus van voler contractar pels seus serveis, entre ells el FC Barcelona i el València CF. La licitació entre ambdós equips es va decantar del costat culer, quan Josep Lluís Núñez, recén proclamat president del club, va oferir 70 milions de pessetes al Rapid, tot un rècord en l'època. Hans va arribar a Barcelona amb una dificilísima papereta: era el substitut de Johan Cruyff, però l'austríac no va trigar a convèncer a l'afició i guanyar-se el seu afecte. Al desembre de 1978, pocs mesos de vestir la samarreta blaugrana, va rebre el premi Pilota de Plata, que l'acreditava com el segon millor jugador futbolista europeu, només per darrere de l'anglès Kevin Keegan.
La primera temporada en la Lliga espanyola de futbol va ser fantàstica per a Krankl. Va marcar 29 gols, que li van reportar el Trofeu Pichichi com a màxim golejador del campionat. A més, aquests 29 gols també li van significar la Bota de Bronze com tercer màxim golejador del futbol europeu, convertint-se en el primer jugador que, jugant en la Lliga espanyola, aconseguia aquest trofeu. La següent temporada va ser especialment positiva per al club en el terreny europeu. Amb l'activa col·laboració de Krankl, l'equip va anar superant totes les eliminatòries de la Recopa, inclosa la històrica remuntada davant el RSC Anderlecht belga a les semifinals. I l'equip es va plantar a la ja mítica final de Basilea (Suïssa) davant el conjunt alemany del Fortuna Düsseldorf de Klaus Allofs. Aquesta final va suposar el primer gran desplaçament de la afició blaugrana a Europa.
Dies abans de la final, no obstant això, Krankl va tenir el major esglai de la seva vida. Un aparatós accident de cotxe en plena Diagonal de Barcelona va estar a punt de costar-li la vida a ell i, especialment a la seva dona, que va haver de ser ingressada en estat molt greu en un hospital barceloní. Centenars d'afeccionats del FC Barcelona, assabentats de la notícia, es van dirigir a l'hospital a donar sang i a fer guàrdia tot esperant notícies. Finalment, tant Krankl com la seva dona van salvar la vida i es van recuperar plenament. Amb la seva dona encara ingressada, i el jugador encara molt afectat, va arribar el moment de jugar la final de Basilea. Krankl no va dubtar a jugar el partit, com mostra d'agraïment davant la solidaritat dels afeccionats. I el Barcelona, en la pròrroga, va acabar guanyant el títol gràcies a un gol del matix jugador que va acabar marcant el quart i decisiu gol.
La temporada 1979-1980 va ser molt diferent, malgrat la magnífica temporada anterior, i a ser ja tot un ídol per a l'afició, va ser apartat de l'equip per les seves discrepàncies amb l'entrenador Joaquim Rifé. Va ser substituït pel brasiler Roberto "Dinamita", i cedit al First Vienna FC 1894 fins a final de temporada. Al 1980-1981 va tornar a incorporar-se a la disciplina del Barcelona, encara que el seu rendiment ja no va ser el mateix que el de feia dos anys i a l'estiu de 1981 va abandonar la disciplina blaugrana. El Barcelona va fitxar a l'alemany Bernd Schuster per ocupar la seva plaça d'estranger, i a l'asturià Quini per vestir el 9 del davanter centre. Krankl va tornar de nou al seu club d'origen, el Rapid Viena, on es va retirar com futbolista. Un cop es retirà de l'Austria Salzburg el 1989, Krankl començà una carrera d'entrenador, centrada en diversos clubs del seu país, entre ells el Rapid Viena, el Tirol Innsbruck o l'Austria Salzburg. També ha dirigit la selecció nacional austríaca, d'on fou acomiadat en no assolir la classificació per a la Copa del Món del 2006. També ha treballat de comentarista televisiu.
|
|||||
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Krankl |
