Vila-real Club de Futbol

De Viquipèdia

Villarreal C.F.

Nom complet	Villarreal Club de Fútbol SAD
Àlies	Submarí Groguet
Any de fundació	10 de març de 1923
Estadi	El Madrigal, Vila-real País Valencià
Capacitat	25.000 espectadors
Socis	20.600
Penyes	39 (2009)
President	Fernando Roig Alfonso
Entrenador	Ernesto Valverde
Lliga	Primera divisió
Temporada	2008-09
Posició	5è (Primera divisió)
Marca de la samarreta	Puma
Publicitat de la samarreta	Aeroport de Castelló
Classificació històrica	23è
Web oficial	www.villarrealcf.es
Uniforme local Uniforme visitant

El Vila-real Club de Futbol (la seua denominació oficial és Villarreal Club de Fútbol, en castellà), també anomenat "el submarí groc", és un club de futbol, de la ciutat valenciana de Vila-real, a la Plana Baixa. Fou fundat el 10 de març de 1923 "per fomentar tots els esports i en especial el futbol", segons diu la seua carta fundacional i fundat pel farmacèutic José Calduch Almela, que fou el primer president de l'equip groguet.

L'estadi en juga els partits com a local és l'estadi del Madrigal, amb capacitat per a 25.000 espectadors i els seus seguidors i l'equip són coneguts com a 'groguets' o el 'Submarí groguet'. Actualment, juntament amb el València CF, són els dos millors equips del País Valencià. Tot i no ser capital de la província l'equip li fa ombra al seu màxim rival de la província, el CE Castelló.

L'equip ha experimentat durant les últimes dècades un canvi radical, ja que jugava a categories molt inferiors de futbol. L'estadi ha augmentat i es dúplica cada any que passa, a mesura que l'equip creix. Si comparem quina capacitat tenia l'estadi a finals dels anys 90 era de uns 13.000 espectadors i ara en té 25.000 espectadors, sent el número cinquè en capacitat del País Valencià. El club ha evolucionat des que està a la Primera divisió i la massa d'aficionats també. Abans tan sols s'acostaven aficionats de la ciutat de Vila-real i en canvi ara s'acosta gent des de qualsevol punt de la geografia valenciana. A més, la política de fitxatges a Sud-Amèrica ha fet que molts seguidors sud-americans segueixen al Vila-real dia a dia i així creant afició. Una bona mostra del creixement de l'afició groga és que a principis de la temporada 2008/09, es superà la tanca de 20.000 socis per a una ciutat com Vila-real de quasi 50.000 habitants, és a dir, quasi el 60% dels habitants de la ciutat són socis del Vila-real. Ara ja no només són de localitats veïnes els socis, sinó que ara s'afegeixen d'arreu del País Valencià i fins i tot de l'estranger.^[1]

El club posseïx d'una Ciutat Esportiva per a la pedrera, on s'experimenten jugadors professionals com ara Héctor Font, Bruno Soriano, Santi Cazorla, Marquitos o César Arzo, tots ells productes del filial groc. Aquests jugadors surten d'equips juvenils o d'equips inferiors com el Vila-real CF B o el Vila-real CF C entre d'altres.

Taula de continguts 1 Els colors 1.1 Uniforme 1.1.1 Uniforme de la temporada 2008/09 1.1.2 Evolució de l'uniforme 2 Escut 3 Rivals 4 Història 4.1 Fundació 4.2 Els inicis 4.3 Anys 40 4.4 Anys 50 4.5 Anys 60 4.6 Anys 70 4.7 Anys 80 4.8 Anys 90: La dècada del canvi 4.9 L'Ascens a la Primera divisió espanyola 4.10 Segon ascens en 3 anys 4.11 Primera dècada del segle XXI 4.11.1 L'era Roig 4.11.2 Lliga 4.11.2.1 L'era Pellegrini 4.12 Passeig per Europa 5 Instal·lacions 5.1 L'estadi del Madrigal 5.2 Ciutat esportiva 6 Himne 7 Dades i estadístiques del club 7.1 Estadístiques i rècords en competicions nacionals 7.2 Estadístiques en Primera divisió 7.2.1 Estadístiques en la Copa del Rei 7.3 Estadístiques i rècords en competicions internacionals 7.4 Entrenadors amb més partits en el club 7.5 Jugadors amb més partits 7.6 Golejadors històrics de l'equip 7.7 Enfrontaments 8 Palmarès 8.1 Torneigs internacionals 8.2 Altres 8.3 Premis i distincions 9 Plantilla actual 9.1 Plantilles d'anys anteriors 9.2 Cos tècnic 9.3 Jugadors destacats 9.4 Jugadors del Villarreal internacionals amb la Selecció espanyola de futbol 10 Altes i baixes de la Temporada 2009/10 10.1 Mercat d'estiu 11 Classificació a la Lliga espanyola de futbol per temporades 12 Premis individuals i distincions 12.1 Pichichis 12.2 Bota d'Or 12.3 Premi Don Balón 12.4 Premis del diari Marca 12.5 Premi del diari Mundo Deportivo 13 Entrenadors destacats 14 Presidents en la història del Vila-real 15 Referències 16 Vegeu també 17 Enllaços externs

[edita] Els colors

[edita] Uniforme

[edita] Uniforme de la temporada 2008/09

La primera equipació del Vila-real CF està formada per una samarreta completament groga amb dorsals i publicitat de color blau, al igual que els pantalons i les mitges.

La segona equipació està composta pel color blau turquesa (molt semblant a la segona equipació del FC Barcelona de l'anterior temporada) amb dorsals i publicitat de color groc, al igual que els pantalons i les mitges.

Des de l'any 2005 l'equipació del club està fabricada per la marca Puma, i des de 2004 porten com a publicitat l'Aeroport de Castelló. A les mànegues de les espatlles conta amb la publicitat de Canal 9.

L'equipació dels primers 10 anys del club és molt diferent a l'actual, ja que la samarreta era de color blanc, pantalons negres al igual que les mitges. Era una equipació molt pareguda que a la dels seus veïns: el València CF. Es desconeix quan es va canviar l'equipació al color groc, però sabem que a mitjans de segle l'equipació es transformà totalment i la samarreta cambià al clor groc i els pantalons i les mitges al blau. Aquesta equipació durà des de els anys 50 fins a principis del segle XXI.

A partir de la temporada 2004-2005 el color blau desapareguè pràcticament de la equipació i fins al dia d'avui en l'equipació predomina el color groc.

Degut als colors de la samarreta, l'equip es coneix com el Submarí groc ja que l'equipació està formada pels colors grocs i blaus, tot i que com hem dit abans, des de fa uns anys el color blau desapareguè quasi de la samarreta.

[edita] Evolució de l'uniforme

1923−1946

1946−2004

2004−

[edita] Escut

L'escut del Vila-real ha sofrit diverses modificacions al llarg de la seva història i la imatge de la dreta es comprova. Tot i que els colors i la corona es pràcticament igual, el nou escut del Vila-real té una forma circular i aquest te forma quadrangular-rectangular.

[edita] Rivals

Com sol passar, els derbis es solen protagonitzar amb rivals regionals i del territori i en aquest cas passa el mateix. El Vila-real té com a màxim rival el València CF de la mateixa comunitat autònoma. En els primers derbis hi havia molta germanor degut a que el Vila-real era un equip més humil que l'actual i els dos conjunts es duien molt bé però actualment, el Vila-real ha crescut molt i ha fet que durant els últims anys la rivalitat entre aquests 2 clubs ha augmentat i solen protagonitzar grans partits en Lliga on asseguren gols, futbol i espectacle.

El Vila-real s'ha enfrontat en nombroses ocasions a la Primera divisió amb el València però possiblement, siga el CD Castelló l'equip on hi ha màxima rivalitat. El Castelló ha estat molts anys en Primera divisió i va descendir a categories inferiors i ara està a Segona. El Castelló, al ser l'equip de la capital no està en la màxima categoria i el Vila-real sí. Açò fa que la rivalitat entre les ciutats de Castelló de la Plana (la capital) i Vila-real siga important.

[edita] Història

[edita] Fundació

El Villarreal CF fou fundat el 10 de març de 1923, segons la seua carta fundacional, "per fomentar tots els esports i en especial el futbol". El farmacèutic José Calduch Almela fou el primer president, acompanyat de José Martínez Aguilar com a secretari, Carlos Calatayud Jordá com a president i Juan Nebot, Alfonso Saera, Manuel Calduch, Pascual Arrufat Catalá, Vicente Cabedo Meseguer i Manuel Amorós Fortuño com a vocals.

En una de les primeres reunions de la junta es va prendre la decisió de llogar el camp i fixar el preu de les entrades, com ara comprar els primers equipaments, formats per camiseta blanca i pantalons negres. Aquests van ser els colors del Vila-real CF fins el 1946, quan es canviaren pels actuals groc i blau.

L'estadi s'inaugurà el 17 de juny de 1923, en un partit entre el CD Castellón i el Cervantes, ambdós equips de la capital. El Vila-real no jugà el seu primer partit fins el 21 d'octubre del mateix any, quan s'enfrontà al Red Star de Castelló.

[edita] Els inicis

La primera data important del club es troba a la temporada 1934/35, en la qual l'equip disputa contra el Cartagena i a doble partit, l'eliminatòria de promoció d'ascens a la Segona divisió A, quan encara no existia ni la Tercera divisió ni la Segona divisió B. Tot i això, el Vila-real, que s'enfrontava a un equip de jugadors professionals, no va poder aconseguir l'ascens a la categoria. Un any després, els groguets es vàren proclamar campions de la Primera Regional, però la Guerra Civil va acabar amb qualsevol indici de competició esportiva.

[edita] Anys 40

Amb el fi de la Guerra Civil Espanyola, tornà finalment el futbol a la ciutat de Vila-real. Des del 1939 i fins els anys 50, el Vila-real milità a la Segona Regional, categoria en la qual estiguè enquadrat en tres grups diferents (I, IV i VI) durant tot aquest període.

Sigué en la temporada 1950/1951 quan el submarí groc aconseguí l'esperat ascens a la Primera Regional, després d'haver-se classificat com a primer del grup I de la Segona Regional.

[edita] Anys 50

El Vila-real milità en la Primera Regional des dels anys 1952 i 1956. Durant aquestes temporades, l'equip va finalitzar el campionat en la part superior de la taula, quedant així sèptim dos cops, quart i primer consecutivament.

Aquest últim èxit en la temporada 1956-1957 li va permetre al club groguet, jugar a la Tercera divisió, categoria en la qual es va quedar fins la temporada 1960/61, en què va finalitzar la Lliga en catorzena posició, posició de la taula en que els va fer descendir a la categoria inferior, amb un dur fracàs esportiu.

[edita] Anys 60

Aquesta època fou molt important en la història del club. Amb l'equip a la Primera Regional, el Vila-real es va refer i abans de finalitzar la dècada es forjaren dos ascens: El retorn a la Tercera divisió a la temporada 1966/67 i l'històric ascens a la Segona divisió B. Com que en aquells anys, la Segona divisió B no existia, la Tercera divisió era realment la tercera categoria nacional.

El Vila-real es consolida en la categoria de bronze del futbol espanyol després del ascens en l'any 1967. A la temporada 1969/70 l'equip groc amb Pasqual Font de Mòra al front, es prepara per a una dura competició. Degut a un reestructuració s'anuncien més places de descens a regional per a aquest temporada, per aquest motiu, el Vila-real es reforçà més amb la intenció de no tenir dificultats. L'equip no els passà perquè quedà en primer lloc, i fou campió i assolí aquesta gesta dues jornades abans de finalitzar el campionat.

El Vila-real, a pesar d'acabar en primer lloc, no ascendí directament, tingué que passar per una promoció que l'enfrontava al campió d'un altre grup, el Langreo, que era un dels pitjors equips que li hagués pogut tocar. Finalment superà al Vila-real amb el resultat d'anada de 1-0 i 1-1 en El Madrigal. Tot i perdre la primera oportunitat per a ascendir, encara quedava una altra eliminatòria.

La següent eliminatòria era contra un altre equip de la Segona divisió. En aquesta ocasió el rival seria el Bilbao Athletic, que buscava en aquesta promoció aconseguir la seva permanència en la categoria de plata. L'anada se celebrà a San Mamés amb resultat de 2-1 favorable als lleons i el de volta també amb el resultat de 2-1, aquest cop favorable als groguets. Com en aquesta època no existien pròrrogues, ni temps addicionals, els dos equips es varen veure obligats a jugar un partit de desempat en ple mes de juliol. La data decisiva seria el 7 de juliol del 1970, a l'estadi Santiago Bernabéu. El Vila-real amb gols de Luiche i Causanilles aconseguiria un històric triomf per 2-1 que el portava a la categoria de plata, per primer cop en la se va història, davant el deliri de milers d'aficionats, que ho celebraren tant en Madrid, com en Vila-real. La recepció a l'aeroport de Manises fou massiu, la festa també fou total pels carrers de la ciutat.

[edita] Anys 70

El Vila-real fou el segon equip de la província en arribar a la Segona divisió A, de fet a dia de avui tan sols hi ha dos equips castellonencs que han conseguit militar en aquesta categoria: Vila-real i el seu gran rival, el CD Castelló.

L'estiu previ al debut hi havia molta expectació i prometedora, ja que la ciutat s'encontrava totalment bolcada amb l'equip. El Madrigal començava a quedar-se petit i no tardarien en posar-se en marxa les obres d'ampliació del fons sud.

El Vila-real es veia davant un nou i gran repte: Aconseguir la permanència en la segona categoria del futbol espanyol. El debut del Vila-real a la Segona divisió es produí a l'estadi Ramón de Carranza el dia 6 de setembre de 1970 amb victòria per al Vila-real (1-2) amb gols de Burguete i Esteve. El Vila-real es mantingué un any més, però la següent temporada no aconseguí la permanència i tornava així a la categoria inferior.

Després de dues temporades en Segona, el Vila-real tornava a la Tercera divisió, categoria que es mantingué fins la 75/76 en la que després de perdre una promoció amb el Guadalajara descendeix a Preferent. El Submarí torna a ascendre l'any següent i es va crear la Segona divisió B i la tercera d'abans, era la quarta. Encara més difícil per poder-hi arribar on havia arribat el club.

[edita] Anys 80

El conjunt groc intentava estabilitzar-se en unes temporades irregulars, fins que va arribar la temporada 1986/87. Fou un ascens estrany, ja que a falta de poques jornades per a el final del campionat s'ancunià una reestructuració de la Segona B, que passaria d'un grup de 22 equips a quatre de 20, amb lo qual ascendien 5 equips de forma automàtica. Els actes de celebració s'iniciaren en l'últim partit al Madrigal davant l'Olímpic de Xàtiva amb resultat de 2-3. Hi hagué un passacarrers amb tot l'equip, des del Madrigal fins la Plaça de Sant Pasqual.

El Submarí groc debutà en la categoria al 30 d'agost de 1987 davant el Ceuta. El partit molt igualat es decideix en els últims minuts finals i el Vila-real perd 0-1. En la segona jornada el Vila-real visità Almeria i aconseguix un punt. La primera victòria grogueta arribaria a la setmana següent amb 2-1 favorable al Vila-real.

[edita] Anys 90: La dècada del canvi

La dècada dels noranta començà per al Vila-real amb l'ascens a la Segona divisió B, després d'haver quedat segona en finalitzar el campionat. Una temporada més tard, vàren quedar en segon lloc, fet que els va permetre dues categories en dos anys consecutius. Els groguets començaven en la 92-93 en la divisió d'argent del futbol espanyol, de la qual mai tornaria a descendir.

Des d'aleshores i fins que va aconseguir el seu primer ascens a la màxima categoria, el Vila-real va lluitar amb els equips de la part mitjana-baixa de la taula. Tot i això, a la 97/98 va acabar el campionat quart, el que li va permetre disputar l'ascens de promoció a la Primera divisió espanyola. S'enfrontava a la SD Compostela, amb el partit d'anada amb 0-0 i tot per decidir en el partit de tornada. Alberto marcà el gol per als groguets (1-1) que els donà l'ascens a la Primera divisió espanyola per primer cop a la seva història amb només 75 anys des que es va crear el club.

[edita] L'Ascens a la Primera divisió espanyola

La repercussió en la ciutat fou espectacular, el club preveia arribar als 10.000 socis, la remodelació del Madrigal estava pensada originalment per a aquest aforament. L'estadi s'amplià ja que la LFP ho exigia i a més per que hi havia gent que s'havia quedat sense butaca a l'estadi per a aquella temporada. L'estadi arribà als 17.000 espectadors i amb la xifra històrica de 13.000 abonats.

Arribà el gran dia (31 d'agost de 1998), el Vila-real tenia que enfrontar-se al Reial Madrid al Santiago Bernabéu. L'afició grogueta es desplaçaren vora 2.000 espectadors. Al minut 3 Gica Craioveanu encetava el marcador i així el primer gol a la història del Vila-real en Primera. Però el partit el remuntaren els blancs guanyant per 4-1.

La següent temporada debuta en El Madrigal davant el Celta de Vigo, que acabà amb taules (1-1).

La primera victòria en Primera arribà al següent partit com local, davant el UD Salamanca, amb una golejada per 5-0.

En la jornada 14 el Vila-real visitava el Camp Nou el 13 de desembre de 1998 i més de 5.000 aficionats groguets, en un desplaçament històric. Els que es desplaçaren tingueren molta sort ja que un inèdit 1-3 acabà amb els blaugranes i amb el goig dels desplaçats a Barcelona.

Al desembre jugava el derbi valencià contra el València CF i guanyà en el descompte amb gol de Gica Craioveanu.

Després d'aquestes històriques victòries caigué en una espiral de resultats negatius, acumulant 15 partits sense guanyar. Açò provocà el descens a la Segona divisió.

[edita] Segon ascens en 3 anys

Després de tindre una primer volta irregular, el Vila-real començà també amb mal peu al perdre 2-3 contra la UE Lleida i allunyat dels llocs d'ascens. A partir de llavors el Vila-real començà a espavilar-se i importants victòries contra rivals directes per la lluita del ascens. Però torna a ser irregular i prompte tornarà a alternar derrotes amb victòries. En la jornada 29 arriba el punt d'inflexió: El Vila-real perd 4-1 en el camp del Extremadura, rival directe. Però el president, Fernando Roig, fitxà al central Berruet, l'equip estava en octava posició a tres punts de l'ascens. Ja no es tornà a perdre fins la jornada 38, en la que s'encaixaria un 3-1 davant l'Osasuna, tot i això el Vila-real empatà en València davant el Llevant, guanya en El Molinón (1-2), a Toledo i a Madrid.

En la jornada 40, el Vila-real donà un pas decisiu en l'estadi Arcángel de Còrdova al véncer 2-4. Després d'aquest enfrentament el Vila-real es situava segon i els fitxatges serviren ja que estava en posicions d'ascens i amb un còmode matalàs de cinc punt del UD Salamanca (4t), UE Lleida (5è) i Extremadura (6è).

Sols quedava una jornada i l'equip s'enfrontava a Las Palmas davant de 17.000 espectadors que abarrotaren l'estadi del Madrigal. El Vila-real s'avançà amb un gol matiner de Jorge López al minut 12. Las Palmas empatava el partit en el 65'. Tot i l'empat, els resultats acompanyaven ja que el Lleida anava perdent 2-0 contra l'Eibar, l'Extremadura també perida 1-0 i el Salamanca guanyava tot i que el golaverage era favorable al conjunt de la Plana. Amb el partit decidit, Las Palmas es proclamava campió, seguit del Vila-real que tornava a la Lliga de les Estrelles.

[edita] Primera dècada del segle XXI

[edita] L'era Roig

[edita] Lliga

Després d'aconseguir el segon ascens, a la temporada 2000/01, el Vila-real CF acabà sèptim en la classificació a tan sols dos punts de la UEFA per darrere del Celta.

La temporada 2001/02, no tingué una molt bona actuació a la Lliga amb un mediocre 15è lloc a la classificació i a tan sols 3 punts del descens. Tot i això, es classificà per primer cop a la Copa Intertoto, donant a conéixer's a Europa com a Submarí Groc.

La temporada 2002/03, fou exactament igual que l'anterior, 15è a la classificació, encara que més lluny dels punts del descens, però al que també es classificà per a la Intertoto.

El Vila-real, després de passar les temporades de permanència i amb els objectius complits, el Submarí buscava alguna cosa més que la permanència. Tornà a quedar entre els 10 primers equips a la següent temporada (8è) i de nou, a jugar la Intertoto.

[edita] L'era Pellegrini

La temporada 2004/2005 fou espectacular. El Vila-real es colà entre els 4 primers de la classificació per darrere d'equips com el FC Barcelona i Reial Madrid, amb una recta final de campionat més que excel·lent. Açò va fer que el Vila-real es classificara per primer cop en la seva història equip de Champions League. No només el poble de Vila-real estava unit, l'equip arrossega molts aficionats de la província i pobles propers, i com que el Vila-real fins la data havia tingut tants jugadors sud-americans, a Sud-amèrica, el Vila-real avui dia es un dels equips més coneguts i amb molts aficionats grocs.

Amb la factura de la Champions, la temporada 2005/06, no fou gaire bona comparada amb l'anterior, amb un mediocre sèptim lloc a la taula, però aconseguint almenys, la Intertoto.

La desqualificació de la Intertoto del Vila-real contra el Maribor la següent temporada, decebé molts aficionats, ja que la primera volta no fou gaire bona, però una espectacular ratxa de vuit victòries consecutives en les vuit últimes jornades, alçaren l'equip i es classificaren per a la UEFA, amb un quinta posició. El Vila-real havia guanyat a tots els equips de Primera divisió, però hi havia un sol equip que encara no l'havia guanyat: el Reial Madrid. Després de 16 enfrontaments fins a aquella data i sense guanyar-ne cap, el gener de 2007 un gol de Marquitos a passar de Matías Fernández, donaren per fi la desitjada primera victòria contra el Reial Madrid^[2].

Però sense cap dubte la millor temporada del Submarí groc, fou la 2007/08. La temporada començà a Mestalla davant el València CF, el seu rival, al que els valencians s'enduren una severa derrota contra el Submarí per 0-3 amb gols de Jon Dahl Tomasson, Giuseppe Rossi i Santi Cazorla^[3]. Podria ser una temporada prometedora, però la setmana següent, al Madrigal, caigueren derrotats per golejada davant el Reial Madrid per 0-5.

Tot i aquesta dura derrota l'equip no es vingué avall i aconseguí 4 victòries consecutives. Després de tot açò, vingué el FC Barcelona al Madrigal i el Submarí aconseguí una important victòria per quedar-se en els llocs "Champions" (3-1)^[4]. Després de 8 temporades en Primera, el Vila-real aconseguia el seu millor començament en la seva història, amb 35 punts durant la primera volta.

Si la primera volta fou bona, la segona no fou pitjor, sinó tot el contrari. El Vila-real començava la segona volta contra el València CF que tenia ganes de revenja pel 0-3 encaixat a Mestalla. Però el València de Ronald Koeman estava en hores baixes i el Vila-real firmà un dels millors partits de la temporada derrotant de nou per 3-0 als merengots^[5]. Tornaren a perdre contra el Reial Madrid per 3-2, però a partir d'ací començava la remuntada grogueta per a arribar al segon lloc.

Importants victòries com la del Camp Nou a Barcelona per 1-2^[6] o el 3-0 davant l'Atlético^[7], tots dos rivals directes del Vila-real, aconseguiren desestabilitzar al FC Barcelona i es situaven segons i a sols 3 punts del Reial Madrid. En Vila-real volien classificar-se per a la Champions, però estaven molt a prop de aconseguir el lideratge. La següent jornada era important guanyar, però caigueren per 2-0 al Sánchez Pizjuán contra el Sevilla esfumant-se el somni. S'acabà de confirmar que la Lliga era impossible al caure també la setmana següent a Almeria per 1-0.

Tot i no aconseguir el lideratge, quedar subcampions era un gran mèrit per al Submarí, perquè quedant segons, no només era subcampió, sinò que a més a més aconseguien anar a la Champions directament sense jugar 2 partits previs per a classificar-se. La recta final del campionat fou molt bona, aconseguint 6 victòries consecutives i mantenint a ratlla al FC Barcelona.

La antepenúltima jornada jugaven a Huelva on guanyaren els groguets per 0-2 amb gols de Nihat Kahveci i Guille Franco, quedant així subcampions matemàticament^[8].

Però la festa vertadera es visqué la següent jornada. 2-0 a l'Espanyol al Madrigal i a l'acabar focs artificials i festa durant tota aquella setmana^[9].

Acabaren la Lliga a Riazor on guanyaren per 0-2, i deixaven la classificació d'aquesta manera:

1. Reial Madrid (85 punts)

2. Vila-real CF (77 punts)

3. FC Barcelona (67 punts)

4. Atlético de Madrid (64 punts)

Acabaren la Lliga amb 77 punts històrics, la màxima puntuació en la història del Vila-real i 77 punts molt difícils de repetir, guanyant 24 partits, empatant 5 i perdent 9.

No fou tant espectacular la temporada 2008/09 però també acabà en posicions europees. El Villarreal aconseguí un meritori cinquè lloc en la classificació i es classificà per a la Copa de la UEFA. Els groguets aconseguiren 65 punts a 2 punts de la Champions en el que el Atlético de Madrid ho aconseguí en la última jornada. Aquesta va ser l'última temporada de Manuel Pellegrini al peu del Villarreal. Deixà enrere una magnífica trajectòra i deixà emprenta per aquest club per a tota la història.

[edita] Passeig per Europa

Després d'acabar en quinzena posició a la temporada 2001/02, es classificà per a jugar la Copa Intertoto, és a dir, el seu primer torneig internacional i europeu. Aquesta copa dóna una plaça per a jugar la UEFA, però caigué curiosament, contra un equip espanyol: el Málaga CF.

La següent temporada repetí posició a la Lliga i tornà a disputar l'Intertoto, mitjançant invitació. Acabaren arribant a la final, i la guanyaren. Fruit o no d'açò, la temporada 2003-04 arribà l'argentí procedent del FC Barcelona, Juan Román Riquelme i comença a marcar un nou rumb en la història del club. Aquesta temporada el Vila-real alcançà les semifinals de la Copa de la UEFA, on caiguè davant el seu màxim rival etern: el Valencia CF. Tot i això, aquest estiu tornà a guanyar per segon any consecutiu la Copa Intertoto, aquesta vegada contra un altre equip espanyol, l'Atlético de Madrid eliminant als penals gràcies a Pepe Reina. Tot i classificar-se de nou per a la UEFA, tornaren a caure, aquesta vegada en cuarts davant el conjunt holandès de l'AZ Alkmaar.

Aquesta temporada (04-05), alcançaren el seu major èxit de la història perquè quedaren en tercera posició darrere del FC Barcelona i del Reial Madrid. Aquest tercer lloc els portà a jugar la Champions League, un somni inesperat. Però tenien que jugar la prèvia contra un rival anglès: el Everton FC. No hi hagué problema ja que el Submarí s'imposà en el partit d'anada per 2-1 i 2-1 també en el partit de tornada. Es classificaren finalment i tingueren que jugar la lligueta. Tocaren rivals com el Manchester United, el SL Benfica i el Lille OSC, però no hi hagué obstacle ja que el equip encapçalat per Manuel Pellegrini no tingué problemes ja que quedà primera de grup amb 10 punts, classificant-se així per als vuitens de finals. El rival fou el Glasgow Rangers escocés, al que en el partit d'anada quedaren 2-2 i en el de tornada 1-1, però l'avantatge de gols afavoria al conjunt de la Plana, per tant aquest partit els feïa disputar els cuarts de finals. El rival no fou gens fàcil ja que tinguè que jugar contra el Inter de Milà italià. El partit d'anada a San Siro guanyaren els italians per 2-1 i si en el partit d'anada només que marcaren un gol els de Manuel Pellegrini i no encaixaren ningun tenien el pas a les semifinals assegurat. En un Madrigal ple a vessar la tensió es palpava però a falta de uns 15 minuts del final, Juan Román Riquelme llançava una falta que rematà de cap Arruabarrena^[10] i marcà. El camp es venia avall, ja que això significava un pas més històric per las grocs. La semifinal es disputà davant l'Arsenal i en el partit d'anada els anglesos guanyaren per 1-0. En el partit d'anada hi havia més tensió que mai en El Madrigal i als últims minuts l'àribtre assenyalà penal a favor del Vila-real. Açò forçaria la pròrroga ja que el partit anava 0-0. Juan Román Riquelme tenia la responsabilitat de tirar el penal possiblement el més important de la seva vida. El tir acabà refusant-lo Jens Lehmann i acabà així el somni de la Champions League^[11].

La Champions League passà factura en la Lliga i acabaren sèptims, la qual cosa els classificava per a la Copa Intertoto i va caure en la seva quarta final contra un equip en principi molt més dèbil: el NK Maribor. El resultat global fou 2-3 i els de la Plana varen caure sorprenentment. Això feia que aquella temporada no jugassen ninguna competició europea.

Aquella temporada un quint lloc en la Lliga donà accés directe a la Copa de la UEFA acabant el seu millor final de lliga i un espectacular final de vuit victòries consecutives feren que els de la Plana acabren en cinquena posició. El Vila-real començà jugant davant el Bate Borisov al que guanyà en l'anada per 4-1 i guanyà en la tornada per 0-2, açò el va fer classificar a la lligueta, al que li tocà jugar en el grup C contra la ACF Fiorentina, AEK Atenes, FK Mladá Boleslav i IF Elfsborg. Quedà primera de grup amb 10 punts i s'enfrontà en setzeaus davant el Zenit de Sant Petersburg. Guanyà l'equip rus en l'anada per 1-0 i en la tornada 2-1 a favor del Vila-real però finalment el Zenit de Sant Petersburg passà a octaus i el Submarí es tingué que quedar a casa.

La temporada 2007-08 aconseguí el millor lloc en la seva història: segon amb 77 punts, cosa que el va fer classificar directament a jugar la Champions League.

La següent temporada disputà per segona vegada la Lliga de Campions en el que al Vila-real li tocà en el grup de la lligueta al Manchester United, al Celtic i al Aalborg. El primer partit de la lligueta es disputà a Old Trafford entre el Manchester United i el Vila-real. Els dos equips ja s'havien enfrontat en dues ocasions en resultats identics: 0-0. Doncs la història es tornà a repetir. El Villarreal conseguí un meritori punt a Old Trafford davant el campió de l'anterior Champions League. En el partit de tornada al Madrigal es tornà a repetir per quarta vegada consecutiva aquest resultat (0-0).

L'alegria del grup per al Vila-real va ser que el Celtic estava en el grup perquè els dos equips estan agermanats. Açò provocà una gran festa a Vila-real on la penya Celtic Subarmí (penya creada en honor al agermanament entre els dos clubs), va ser el centre neuràlgic per als seguidors del Celtic en la visita a Vila-real a finals de setembre, en la que es van desplaçar uns 4.000 aficionats. En el camp, el Vila-real derrotà per 1-0 al Celtic amb gol de falta de Marcos Senna. El Vila-real anava empatat a punts amb el Manchester United però segon per la diferència de gols. El partit de tornada el Vila-real perguè el seu primer i unic partit de la lligueta per 2-0 a Celtic Park. L'últim equip, l'Aalborg danès visità Vila-real amb un resultat de 6-3 per als groguets. Aquest va ser el resultat amb més gols marcats pel Vila-real des de que juga la Lliga de Campions. El partit de tornada els dos equips vàren firmar taules 2-2.

Finalment, el Vila-real es classificà per als vuitens de final i superà la lligueta segon classificat i empatat a punts amb el Manchester United.

En els vuitens de final, el Vila-real li tocà a un rival en teoria assequible, el Panathinaikos de Grècia. Al Vila-real li tocà el partit d'anada a casa i el de tornada fora de casa, un factor que normalment és una avantaja per a l'equip que primer juga fora de casa. Tot i això, el Vila-real es classificà. En el partit d'anada empataren a 1 gol, amb gols de Karagounis i Giuseppe Rossi de penal. En el de tornada el Vila-real guanyà per 1-2 amb gols de Mantzios per als grecs i Ariel Ibagaza i Joseba Llorente per als groguets. Actualement l'equip juga els quarts de final, de nou contra l'Arsenal. L'anterior vegada que el Vila-real jugà la Lliga de Campions, s'enfrontaren contra els anglesos en les semifinals. El partit d'anada, acabà en taules en El Madrigal (1-1), amb grans gols de Marcos Senna i Emmanuel Adebayor. ^{[12] [13] [14]} Al partit de tornada, el Vila-real siguè eliminat en l'Emirates Stadium per 3-0 amb gols de Walcott, Emmanuel Adebayor i Van Persie.^[15]

[edita] Instal·lacions

[edita] L'estadi del Madrigal

Article principal: El Madrigal

El Madrigal és el camp on juga el Vila-real com a local fins la data. S'inagurà el 17 de juny de 1923 anomenant-se Camp del Vila-real, però tan sols dos anys després passà a denominar-se El Madrigal.

L'estadi va presenciar el seu primer partit de la història en un encontre entre el CD Castelló i el Cervantes, dos equips de la capital provincial.

Actualment i després de diferents remodelacions, ampliacions i adequacions de l'estadi, El Madrigal compta amb 25.000 després de que a la temporada 2008-09 s'amplià i passà a tenir un anfiteatre per a l'afició visitant.

[edita] Ciutat esportiva

Article principal: Ciutat Esportiva del Vila-real

Situada a la part oest de la ciutat de Vila-real, concretament al camí Miralcamp i amb una extensió de 70.000 metres quadrats i amb nou camps de futbol, el primer equip i el de les altres categories entrenen a la Ciutat esportiva. El complex disposa d'una residència per a jòvens promeses de la pedrera.

[edita] Himne

Article principal: Himne del Vila-real

L'himne del Vila-real CF es va crear l'any 1998 per l'ascens a la Primera divisió espanyola i va ser creat per Antoni Pitarch Font i Alfredo Sanz Corma, els dos de la ciutat de Vila-real. L'any 2008 es va fer una nova i renovada versió de l'himne.

[edita] Dades i estadístiques del club

Dades fins a la temporada 2008/09:

• Socis: 20.600 (dades fins a dia d'avui a la temporada 2008/09)
• Asisstència mitja: 18.668 (temporada 2007/08)
• Penyes: 39 (2009)
• Pressupost: 68.000.000 € (2008) i 72.334.000 € (2009)

[edita] Estadístiques i rècords en competicions nacionals

• Temporades en la 1a: 10
• Temporades a 2a: 9.
• Temporades a 2a B: 4.
• Temporades a 3a: 23.

[edita] Estadístiques en Primera divisió

• Dades estadístiques:
  • Lloc en la Classificació històrica de la primera divisió espanyola de futbol: 23è
  • Lloc més alt alcançat en la classificació històrica: 23è (2008)
  • Partits jugats a 1a : 380.
  • Victòries a 1a : 153.
  • Empats a 1a : 102.
  • Derrotes a 1a : 125.
  • Gols a favor en 1a: 533.
  • Gols en contra en 1a: 486.
  • Punts: 561
  • Diferència de gols: + 51
• Rècords positius i negatius:
  • Millor posició a la lliga: 2n (2007-2008).
  • Pitjor posició a la lliga: 18è (1998-1999).
  • Màxima puntació a la lliga: 77 (2007-2008).
  • Major nombre de temporades consecutives en Primera divisió: 9 (2000- fins avui)
  • Menor nombre de temporades conscutvies en Primera divisió: 1 (1998-1999)
  • Gol 100 en Primera: Gerard Escoda (2001)
  • Gol 200 en Primera: Sonny Anderson (2003)
  • Gol 300 en Primera: Santi Cazorla (2004)
  • Gol 400 en Primera: Diego Forlán (2007)
  • Gol 500 en Primera: Fabricio Fuentes (2009)^[16]

• Major victòria com a local a la Lliga

15 de febrer de 2004	Vila-real CF	6–3	Racing de Santander	El Madrigal, (Vila-real)

febrer de 1998	Vila-real CF	5–0	UD Salamanca	El Madrigal, (Vila-real)

• Major empat en la Lliga

8 d'abril de 1998	Vila-real CF	4–4	FC Barcelona	El Madrigal, (Vila-real)

• Major empat en la Lliga

26 d'octubre de 2008	Vila-real CF	4–4	Atlético de Madrid	El Madrigal, (Vila-real)

• Major victòria com a visitant a la Lliga

9 de desembre de 2000	UD Las Palmas	1–5	Vila-real CF	Estadi Insular, (Las Palmas de Gran Canaria)

• Major derrota com a local a la Lliga

2 de setembre de 2007	Vila-real CF	0–5	Real Madrid	El Madrigal, (Vila-real)

• Major derrota com a visitant a la Lliga

27 d'abril de 2003	Recreativo de Huelva	5–0	Vila-real CF	Estadi Nuevo Colombino, (Huelva)

[edita] Estadístiques en la Copa del Rei

• Major derrota com a visitant a la Copa del Rei

29 d'octubre de 2008	Polideportivo Ejido	5–0	Vila-real CF	Municipal de Santo Domingo, (El Ejido)

• Millor lloc en Copa: 8è

[edita] Estadístiques i rècords en competicions internacionals

• • Participacions europees: 5 temporades
  • Participacions en la Champions League: 2 (semifinalista 2005-2006) i la segona disputada la temporada 2008-2009.

• Major victòria com a local a la Champions League

21 d'octubre de 2008	Vila-real CF	6–3	Aalborg BK	El Madrigal, (Vila-real)

• • Participacions en la Copa de la UEFA: 3

• Major victòria com a local a la Copa de la UEFA

2004-2005	Vila-real CF	4–0	Egaleo	El Madrigal, (Vila-real)

[edita] Entrenadors amb més partits en el club

Dades actualitzades fins a la temporada 2008/09

Entrenador	Partits guanyats	Partits empatats	Partits perduts	Gols fets	Gols encaixats	Total partits
Manuel Pellegrini	92	50	48	295	214	190
Víctor Muñoz	27	20	30	106	109	77
Bentio Floro	21	17	23	78	84	61

[edita] Jugadors amb més partits

Dades actualitzades fins a la temporada 2007/08

Jugador	Total partits	Titular	Període
Arruabarrena	219	212	2000/01-2006/07
Quique Álvarez	187	182	2000/01-2006/07
Josico	151	132	2001/01-2007/08

[edita] Golejadors històrics de l'equip

Dades actualitzades fins a la temporada 2008/09

Jugador	Gols	Període
Diego Forlán	54	2004/05-2006/07
Víctor Fernández	39	2000/01-2004/05
Riquelme	36	2003/04-2006/07

[edita] Enfrontaments

Les estadístiques mostrades són dels equips actuals que hi han actualment en la 1ª Divisió

Dades actuals

Rival	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
UD Almería	4	1	1	2	3	6
Athletic	20	10	5	5	29	18
Atlético de Madrid	16	5	5	6	29	29
Barcelona	20	8	4	8	33	33
Betis	18	6	5	7	28	32
Deportivo	20	7	4	9	24	30
Espanyol	20	7	9	4	28	19
Getafe	9	7	2	1	20	12
Màlaga	14	4	5	5	16	14
Mallorca	20	10	6	4	28	21
Numància	6	3	2	0	12	5
Osasuna	18	7	5	6	29	23
Racing de Santander	18	10	4	4	32	21
R.Madrid	20	2	6	12	16	38
Recreativo de Huelva	8	4	1	3	9	11
Sevilla	15	3	4	9	11	23
Sporting de Gijón	2	2	0	0	3	1
València	20	9	4	7	31	26
Valladolid	13	5	3	6	12	16

[edita] Palmarès

[edita] Torneigs internacionals

• Campió de la Copa Intertoto (2): 2003 i 2004
• Subcampió de la la Copa Intertoto (2): 2002 i 2006

[edita] Altres

• Semifinalista de la Lliga de Campions (1): 2005-2006
• Semifinalista de la Copa de la UEFA (1): 2003-2004
• Subcampionat de la Lliga espanyola (1): 2007-2008
• Tercera Divisió (1): 1969-1970
• Campionat Regional d'Aficionats (1): 1951
• Primera Regional (3): 1935-1936, 1955, 1966-1967

[edita] Premis i distincions

• Millor equip del món del mes de desembre de 2004 segons la IFFHS .^[17]

• Premi al Foment i Promoció de l'Esport (2007) para l'Escola de Futbol del Vila-real Club de Futbol en la Iª Edición de los Premios Nostresport
• Trofeu de la Ceràmica (3): 2002, 2003 i 2007
• Trofeu Ciutat de Terol (2): 2007 i 2008

[edita] Plantilla actual

Diego López Ángel Gonzalo Godín Capdevila Santi Cazorla Senna (C) Eguren Pirès Llorente Rossi

Alineació titular del Vila-real CF (2008-09).

No. Posició Jugador 2 DEF Gonzalo Rodríguez (Tercer Capità) 4 DEF Diego Godín 5 DEF Joan Capdevila 6 MIG Sebastián Eguren 7 MIG Robert Pirès 8 MIG Santi Cazorla 10 MIG Cani 11 MIG Ariel Ibagaza 13 POR Diego López 16 DAV Joseba Llorente 17 DEF Javi Venta (Segon Capità) 18 DEF Ángel 19 MIG Marcos Senna (Primer Capità)

No. Posició Jugador 20 DEF Fabricio Fuentes 21 MIG Bruno 22 DAV Giuseppe Rossi 26 POR Juan Carlos 27 MIG Jordi Pablo MIG Jefferson Montero POR Xavi Oliva DEF Arzo MIG Escudero MIG David Fuster MIG Marquitos DAV Jonathan Pereira DAV Marco Ruben

Els equips espanyols estan limitats a tenir en la plantilla un màxim de tres jugadors sense passaport de la Unió Europea. La llista inclou només la principal nacionalitat de cada jugador; alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun pais de la UE.

[edita] Plantilles d'anys anteriors

• Plantilla 2007-08 del Vila-real CF
• Plantilla 2008-09 del Vila-real CF

[edita] Cos tècnic

• Entrenador: Ernesto Valverde
  • Segon Entrenador: Jon Aspiazu

• Cap del serveis mèdics: Juan Albors Bagá
  • Preparador físic: Jose Antonio Pozanco (Ros)
  • Fisioterapeuta: Rubén Pons Aliaga
  • Fisioterapeuta: Dani Vélez Patino
  • Fisioterapueta: Jero Benavent Canet

[edita] Jugadors destacats

Juan Antonio Pizzi Martín Palermo Sebastián Battaglia Juan Román Riquelme Juan Pablo Sorín Walter Gaitán Diego Cagna Bruno Marioni Gustavo Barros Schelotto Rodolfo Arruabarrena Fabricio Coloccini Gonzalo Rodríguez Luciano Figueroa Mariano Barbosa Fabricio Fuentes Leandro Somoza Javier Claut Sonny Anderson Juliano Belletti Alexandre Oliveira Cyril Makanaky

Sandro Mendes Matías Fernández Mauricio Aguilera Jon Dahl Tomasson Pascal Cygan Robert Pirès Alessio Tacchinardi Antonio de Nigris Guillermo Franco Nebojsa Scepanovic Armando Sá Juan Casco Sigifrido Martinez Gheorghe Craioveanu Dennis Şerban Constantin Gâlcă Miodrag Belodedici Marius Iordache Ilshat Faizulin Željko Kalajdžić Igor Tasevski Goran Milojevic

Guillermo Amor David Albelda José Molina Héctor Font Andreu Palop Bruno Soriano César Arzo Santi Cazorla Roberto José Manuel Reina Antonio Guayre Quique Alvarez José Mari Miguel Ángel Angulo Roger García Marcos Senna Nihat Kahveci Diego Forlán Raul Dos Santos Cesar Silvera

[edita] Jugadors del Villarreal internacionals amb la Selecció espanyola de futbol

• Unai Vergara
• Antonio Guayre
• Jose Mari
• Marcos Senna*
• Joan Capdevila*
• Santi Cazorla*
• Diego López*

• Actualment juguen en la Selecció espanyola de futbol

[edita] Altes i baixes de la Temporada 2009/10

[edita] Mercat d'estiu

Altes:

No. Posició Jugador — MIG Jefferson Montero (del Dorados de Sinaloa)[18] — MIG Tiago Dutra (del Gremio Porto Alegre)[19] — MIG Bruno Renan (del Gremio Porto Alegre) [20] — POR Xavi Oliva (del CE Castelló)[21] — DEF Marcano (del Racing de Santander)[22]

Baixes:

No. Posició Jugador — DAV Guille Franco — DEF Pascal Cygan — POR Sebastián Viera — DAV Nihat Kahveci (al Besiktas JK)[23] — MIG Matías Fernández (al Sporting CP)[24]

[edita] Classificació a la Lliga espanyola de futbol per temporades

1931-32 Segona Regional 5è 1934-35 Primera Regional 3r 1935-36 Primera Regional 1r 1936-39 Sense competició 1939-40 Segona Regional 2n 1940-41 Segona Regional 1941-42 Segona Regional 1942-43 Segona Regional 1943-44 Segona Regional 1944-45 Segona Regional 1945-46 Segona Regional 1946-47 Segona Regional 1947-48 Segona Regional 1948-49 Segona Regional 1949-50 Segona Regional

1950-51 Primera Regional 2n 1951-52 Primera Regional 4t 1952-53 Primera Regional 2n 1953-54 Primera Regional 2n 1954-55 Primera Regional 3r 1955-56 Primera Regional 1r 1956-57 Tercera Divisió 8è 1957-58 Tercera Divisió 5è 1958-59 Tercera Divisió 6è 1959-60 Tercera Divisió 12è 1960-61 Tercera Divisió 14è 1961-62 Primera Regional 14è 1962-63 Primera Regional 15è 1963-64 Primera Regional 6è 1964-65 Primera Regional 3r 1965-66 Primera Regional 3r 1966-67 Primera Regional 1r 1967-68 Tercera Divisió 3r 1968-69 Tercera Divisió 9è 1969-70 2a Divisió 1r

1970-71 2a Divisió 16è 1971-72 Tercera Divisió 17è 1972-73 Tercera Divisió 12è 1973-74 Tercera Divisió 12è 1974-75 Tercera Divisió 8è 1975-76 Tercera Divisió 13è 1976-77 Regional Preferent 1r 1977-78 Tercera Divisió 15è 1978-79 Tercera Divisió 13è 1979-80 Tercera Divisió 9è 1980-81 Tercera Divisió 16è 1981-82 Tercera Divisió 7è 1982-83 Tercera Divisió 14è 1983-84 Tercera Divisió 13è 1984-85 Tercera Divisió 14è 1985-86 Tercera Divisió 6è 1986-87 Tercera Divisió 3r 1987-88 Segona Divisió B 2n 1988-89 Segona Divisió B 4t 1989-90 Segona Divisió B 18è

1990-91 Tercera divisió 2n 1991-92 Segona divisió B 2n 1992-93 2a Divisió 13è 1993-94 2a Divisió 16è 1994-95 2a Divisió 10è 1995-96 2a Divisió 15è 1996-97 2a Divisió 10è 1997-98 2a Divisió 4t 1998-99 1a Divisió 18è 1999-00 2a Divisió 3r 2000-01 1a Divisió 7è 2001-02 1a Divisió 15è 2002-03 1a Divisió 15è 2003-04 1a Divisió 8è 2004-05 1a Divisió 3r 2005-06 1a Divisió 7è 2006-07 1a Divisió 5è 2007-08 1a Divisió 2n 2008-09 1a Divisió 5è

[edita] Premis individuals i distincions

[edita] Pichichis

• Diego Forlán 2004-2005 (25 gols)

[edita] Bota d'Or

• Diego Forlán 2004-2005 (25 gols)

[edita] Premi Don Balón

• Santi Cazorla 2006-2007

• Marcos Senna 2007-2008

[edita] Premis del diari Marca

• El Vila-real Club de Futbol millor equip de la tempoarada 2007-08

• Manuel Pellegrini millor entrenador de la temporada 2007-08

[edita] Premi del diari Mundo Deportivo

• Fernando Roig millor dirigent esporitu de l'any 2008

[edita] Entrenadors destacats

• Ernesto Valverde
• Manuel Pellegrini
• Paquito
• Benito Floro
• Víctor Muñoz
• Joaquín Caparrós
• José Antonio Irulegui
• Javier Subirats
• David Vidal
• Fidel Uriarte

[edita] Presidents en la història del Vila-real

• Josep Calduch Almela
• Antonio Plaza Pérez
• Josep Fabra Alcaide
• Lorenzo Carda Corbató
• Pasqual Gil Mezquita
• Miquel Batalla Gil
• Joan Vilar Llopis
• Joan Bellés Dembilio
• Pasqual Rubio Climent
• Pasqual Font de Mòra Chabrera
• Pedro López López
• Josep Coloma García
• Salvador Orenga Aparici
• Ernest Girona Girona
• Manuel Almela Ortells
• Pasqual Font de Mòra Chabrera
• Fernando Roig Alfonso

[edita] Referències

v • d • e Notes i Referències ↑ http://www.marca.com/edicion/marca/futbol/1a_division/villarreal/es/desarrollo/1163207.html ↑ http://www.marca.com/edicion/marca/futbol/1a_division/cronica/es/desarrollo/733196.html ↑ http://www.marca.com/marcador/futbol/2007_08/primera/jornada_1/val_vil/ ↑ http://www.marca.com/marcador/futbol/2007_08/primera/jornada_8/vil_bar/ ↑ http://www.marca.com/marcador/futbol/2007_08/primera/jornada_20/vil_val/ ↑ http://www.marca.com/marcador/futbol/2007_08/primera/jornada_27/bar_vil/ ↑ http://www.marca.com/marcador/futbol/2007_08/primera/jornada_30/vil_atm/ ↑ http://www.marca.com/marcador/futbol/2007_08/primera/jornada_36/rec_vil/indexCronica.html ↑ http://www.marca.com/marcador/futbol/2007_08/primera/jornada_37/vil_esp/ ↑ http://www.marca.com/edicion/marca/futbol/champions/es/desarrollo/635689.html ↑ http://www.marca.com/edicion/marca/futbol/champions/es/desarrollo/642012.html ↑ http://www.marca.com/marcador/futbol/2008_09/champions/octavos/vuelta/pan_vil/ ↑ http://www.marca.com/2009/03/20/futbol/liga_campeones/1237547907.html ↑ http://www.marca.com/marcador/futbol/2008_09/champions/cuartos/ida/vil_ars/ ↑ http://www.marca.com/marcador/futbol/2008_09/champions/cuartos/vuelta/ars_vil/ ↑ http://www.superdeporte.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009010200_3_49086__Futbol-Villarreal-alcanzara-Primera-marca-Bernabeu ↑ http://www.iffhs.de/?3d4d443d0b803e8b447cce02285fdcdc3bfcdc0aec28d6edbc05 ↑ http://www.marca.com/2009/04/27/futbol/equipos/villarreal/1240845396.html ↑ http://www.submarinoamarillo.net/news.php?extend.1088 ↑ http://www.submarinoamarillo.net/news.php?extend.1088 ↑ http://www.villarrealcf.es/principal.php?nombreModulo=noticiasDetalle&idnoticia=8248&idseccion=7&idmenu=4&idsubmenu=35 ↑ http://www.villarrealcf.es/principal.php?nombreModulo=noticiasDetalle&idnoticia=8284&idseccion=7&idmenu=4&idsubmenu=35 ↑ http://www.villarrealcf.es/principal.php?nombreModulo=noticiasDetalle&idnoticia=8256&idseccion=7&idmenu=4&idsubmenu=35 ↑ http://www.marca.com/2009/06/27/futbol/equipos/villarreal/1246100427.html

[edita] Vegeu també

• Vila-real Club de Futbol B
• Vila-real Club de Futbol C

• Trofeu de la Ceràmica
• Temporades del Vila-real CF
• Altes i baixes del Vila-real CF (temporada 07/08)

[edita] Enllaços externs

• Plana oficial del Club
• Seguidors del Vila-real CF
• Fòrum alternatiu del Vila-real CF
• Fòrum d'aficionats de l'equip
• Club d'aficionats de l'equip
• Himne del Vila-real CF

Més informació de Wikimedia:
	Commons
	[{{localurl:Commons:Category:{{{commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]
	Viccionari
	Viquidites
	Viquiespècies.
	Viquillibres
	Viquinotícies
	[[:{{{w}}}:|Viquipèdies]]
	Viquitexts
	Viquiversitat

v • d • e Vila-real Club de Futbol Instal·lacions El Madrigal · Ciutat Esportiva del Vila-real Equips Vila-real Club de Futbol · Vila-real Club de Futbol B · Vila-real Club de Futbol C Altres seccions Història Història per temporades · Himne del Vila-real Club de Futbol Temporada en curs Temes relacionats Trofeu de la Ceràmica · Fernando Roig Alfonso · Pasqual Font de Mòra Chabrera · Himne del Vila-real En altres projectes: Commons · Wikinotícies Lloc web: villarrealcf.es

Lliga BBVA 2009/10
UD Almería · Athletic Club · Atlético de Madrid · Barcelona · Deportivo de la Corunya · Espanyol · Getafe · Málaga · Mallorca · Osasuna · Racing de Santander · Real Madrid · Sevilla · Sporting de Gijón · Tenerife· València · Valladolid · Vila-real · Xerez · Zaragoza

Liga Adelante 2009/10
Albacete · Betis · Castelló · Celta · Cadis · Cartagena · Córdoba · Elx · Nàstic · Girona · Hércules · Huesca · Las Palmas · Llevant · Múrcia· Numància · Rayo Vallecano · Real Sociedad · Real Unión de Irún · Recreativo de Huelva · Salamanca · Vila-real B

Equips dels Països Catalans a la Primera divisió espanyola

FC Barcelona | Espanyol | Mallorca | València | Vila-real

a la Segona divisió espanyola

Castelló | Elx | Gimnàstic | Girona | Hèrcules | Llevant | Vila-real B