Volvo Ocean Race

Plantilla:Infobox sports competitionVolvo Ocean Race
Imatge
Tipusesdeveniment esportiu recurrent Modifica el valor a Wikidata
Esportvela Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
LocalitzacióAlacant (l'Alacantí) 38° 20′ 43″ N, 0° 28′ 59″ O / 38.3453°N,0.4831°O / 38.3453; -0.4831 Modifica el valor a Wikidata
EstatSuècia Modifica el valor a Wikidata
Vigència1973 – Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webvolvooceanrace.com… Modifica el valor a Wikidata
Youtube: UCd-kj8ShMRRDKrONtkjVRgg Modifica el valor a Wikidata

"Pirates of the Caribbean" entrant al port de Goteborg al final de la darrera etapa de la Volvo Ocean Race 2005/2006.

La Volvo Ocean Race (antigament coneguda com a Whitbread Round the World Race) és una cursa de vela al voltant del món, que es disputa cada quatre anys. El seu nom és deu al seu patrocinador, l'empresa de cotxes Volvo. La cursa s'inicia, tradicionalment, a Anglaterra al mes de setembre.

Història[modifica]

El 1972, la companyia anglesa Whitbread i la British Royal Naval Sailing Association arribaren a un acord per crear una regata global al voltant del món, que rebé el nom de Whitbread Round the World Race. Les edicions disputades han estat:

Whitbread 1973-1974[modifica]

La primera cursa s'inicià a Portsmouth, Anglaterra el 8 de setembre de 1973. Disset vaixells de diverses mides hi van prendre part. Durant la cursa, tres mariners caigueren al mar i moriren: Paul Waterhouse, Dominique Guillet i Bernie Hosking.

Etapa Inici Arribada Vencedor etapa Patró
1 Portsmouth, Anglaterra Ciutat del Cap, Sud-àfrica Great Britain II Chay Blyth
2 Ciutat del Cap, Sud-àfrica Sydney, Austràlia Pen Duick VI Éric Tabarly
3 Sydney, Austràlia Rio de Janeiro, Brasil Great Britain II Chay Blyth
4 Rio de Janeiro, Brasil Portsmouth, Anglaterra Great Britain II Chay Blyth

El més petit vaixell mexicà Sayula II, capitanejat per Ramon Carlin, fou el vencedor final de la competició amb un temps compensat de 133 dies 13 hores; temps real 152 dies [1]. En temps compensat també hauria guanyat la segona etapa.

Whitbread 1977-1978[modifica]

El 27 d'agost de 1977, 15 iots salparen de Southampton sota un fort vent i pluja en l'inici de la segona edició de la competició.

Etapa Inici Arribada Vencedor temps real Vencedor temps compensat
1 Southampton, Anglaterra Ciutat del Cap, Sud-àfrica Flyer Flyer
2 Ciutat del Cap, Sud-àfrica Auckland, Nova Zelanda Heath's Condor 33 Export
3 Auckland, Nova Zelanda Rio de Janeiro, Brasil Great Britain II Gauloise II
4 Rio de Janeiro, Brasil Southampton, Anglaterra Heath's Condor Gauloise II

El Flyer, dissenyat per Sparkman & Stephens i capitanejat per Cornelius van Rietschoten fou el vencedor de la cursa. Tots 15 iots acabaren la cursa de 26.780 milles nàutiques (50.000 km) de recorregut.

Whitbread 1981-1982[modifica]

El 8 d'agost de 1981 29 iots sortiren de Southampton en la nova edició d'aquesta prova.

Etapa Inici Arribada Vencedor temps real Vencedor temps compensat
1 Southampton, Anglaterra Ciutat del Cap, Sud-àfrica Flyer Kriter IX
2 Ciutat del Cap, Sud-àfrica Auckland, Nova Zelanda Flyer Ceramco NZ
3 Auckland, Nova Zelanda Mar del Plata, Argentina Flyer Mor Bihan
4 Mar del Plata, Argentina Portsmouth, Anglaterra Flyer Ceramco NZ

El Flyer, dissenyat per German Frers i capitanejat per Cornelius van Rietschoten, vencedor del 1977-1978, guanyà la cursa tant en temps real com compensat. Només 20 vaixells arribaren a la meta.

Whitbread 1985-1986[modifica]

El 28 de setembre de 1985 15 iots sortiren de Southampton en la nova edició d'aquesta prova.

Etapa Inici Arribada Vencedor temps real Vencedor temps compensat
1 Southampton, Anglaterra Ciutat del Cap, Sud-àfrica UBS Switzerland L'Esprit d'Equipe
2 Ciutat del Cap, Sud-àfrica Auckland, Nova Zelanda Atlantic Privateer Philips Innovator
3 Auckland, Nova Zelanda Punta del Este, Uruguai UBS Switzerland L'Esprit d'Equipe
4 Punta del Este, Uruguai Portsmouth, Anglaterra UBS Switzerland L'Esprit d'Equipe

L'Esprit d'Equipe, capitanejat per Lionel Péan vencé la prova en temps compensat, amb 111 dies 23 hores. Phillips Innovator fou segon i Fazer Finland tercer. L'UBS Switzerland havia estat el primer en temps real, seguit del Lion New Zealand.

Whitbread 1989-1990[modifica]

Com és habitual, la cursa es disputà en diverses categories. Per primer cop, un vaixell format íntegrament per dones, el Maiden, capitanejat per Tracy Edwards participà en la prova, realitzant una bona prova. Un altre vaixell, el Creighton's Naturally sofrí greus problemes i dos dels seus tripulants van caure al mar, morint un d'ells. [2] Arxivat 2007-05-26 a Wayback Machine..

Etapa Inici Arribada Vencedor Patró
1 Southampton, Anglaterra Punta del Este, Uruguai Steinlager 2 Peter Blake (NZ)
2 Punta del Este, Uruguai Fremantle, Austràlia Steinlager 2 Peter Blake (NZ)
3 Fremantle, Austràlia Auckland, Nova Zelanda Steinlager 2 Peter Blake (NZ)
4 Auckland, Nova Zelanda Punta del Este, Uruguai Steinlager 2 Peter Blake (NZ)
5 Punta del Este, Uruguai Fort Lauderdale, Estats Units Steinlager 2 Peter Blake (NZ)
6 Fort Lauderdale, Florida Southampton, Anglaterra Steinlager 2 Peter Blake (NZ)

L'Steinlager 2 de Peter Blake guanyà la cursa fàcilment, vencedor, també, a totes les etapes. La classificació final fou:

Posició Vaixell País Patró Temps
1 Steinlager 2 Nova Zelanda Peter Blake (NZ) 128 d 9 h
2 Fisher & Paykel Nova Zelanda Grant Dalton (NZ) 129 d 21 h
3 Merit Suïssa Pierre Fehlmann (FR) 130 d 10 h
4 Rothmans Regne Unit Lawrie Smith (GB) 131 d 4 h
5 The Card Suècia Roger Nillson/Ann Lippens (SW) 135 d 7 h
18 Maiden Regne Unit Tracy Edwards (GB) 167 d 3 h
21 La Poste França Daniel Mallé (FR) 181 d 22 h

Whitbread 1993-1994[modifica]

Per la cursa de l'edició 93-94 foren incloses noves categories, com la W60 o la Maxi i com és habitual s'aplicaren temps de correcció pels diferents handicaps.

Etapa Inici Arribada Vencedor Patró
1 Southampton, Anglaterra Punta del Este, Uruguai NZ Endeavour Grant Dalton (NZ)
2 Punta del Este, Uruguai Fremantle, Austràlia Intrum Justitia Lawrie Smith (GB)
3 Fremantle, Austràlia Auckland, Nova Zelanda NZ Endeavour Grant Dalton (NZ)
4 Auckland, Nova Zelanda Punta del Este, Uruguai NZ Endeavour Grant Dalton (NZ)
5 Punta del Este, Uruguai Fort Lauderdale, Estats Units Yamaha Ross Field (NZ)
6 Fort Lauderdale, Estats Units Southampton, Anglaterra Tokio Chris Dickson (NZ)

La classificació final fou:

Posició Vaixell País Patró Classe Temps
1 NZ Endeavour Nova Zelanda Grant Dalton (NZ) Maxi 120 d 5 h
2 Yamaha Japó/Nova Zelanda Ross Field (NZ) W60 120 d 14 h
3 Merit Cup Gran Bretanya Pierre Fehlmann (FR) Maxi 121 d 2 h
4 Intrum Justitia Europa Roger Nillson (SW) / Lawrie Smith (GB) W60 121 d 5 h
5 Galicia 93 Pescanova Espanya Javier de la Gandara (ES) W60 122 d 6 h
6 Winston Estats Units Dennis Conner (US) /Brad Butterworth (NZ) W60 122 d 9 h
7 La Poste França Éric Tabarly (FR) Maxi 123 d 22 h
8 Tokio Japó Chris Dickson (NZ) W60 128 d 16 h
9 Brooksfield Itàlia Guido Maisto (I) W60 130 d 4 h
10 Hetman Sahaidachny Ucraïna Eugene Platon (UK) W60 135 d 23 h
11 Reebok/Dolphin Youth Gran Bretanya Mathew Humphries (GB) W60 137 d 21 h
12 Heineken Estats Units Dawn Riley (US) W60 138 d 16 h
13 Odessa Ucraïna Anatoly Verba (UK) W60 158 d 4 h
dnf Fortuna Espanya Lawrie Smith (GB) Maxi no finalitzà

Whitbread 1997-1998[modifica]

En aquesta edició tots els iots pertanyien a la classe W60 i s'adoptà una classificació per punts en lloc de l'antiga per temps. A més, s'augmentaren el nombre d'etapes fins a 9. Volvo patrocinà per primer cop la prova, la qual adoptà el nom Whitbread 'round the world race for the Volvo Trophy. Només hi prengueren part deu embarcacions.

Etapa Inici Arribada Vencedor Patró
1 Southampton, Anglaterra Ciutat del Cap, Sud-àfrica EF Language Paul Cayard (USA)
2 Ciutat del Cap, Sud-àfrica Fremantle, Austràlia Swedish Match Gunnar Krantz
3 Fremantle, Austràlia Sydney, Austràlia EF Language Paul Cayard (USA)
4 Sydney, Austràlia Auckland, Nova Zelanda Merit Cup Grant Dalton (NZ)
5 Auckland, Nova Zelanda São Sebasitão, Brasil EF Language Paul Cayard (USA)
6 São Sebasitão, Brasil Fort Lauderdale, Estats Units Silk Cut Lawrie Smith (GB)
7 Fort Lauderdale, Estats Units Baltimore, Estats Units Brunel Sunergy Roy Heiner (NL)
8 Annapolis, Estats Units La Rochelle, França Toshiba Paul Standbridge (NZ)
9 La Rochelle, França Southampton, Anglaterra Merit Cup Grant Dalton (NZ)

La classificació final fou:

Posició Vaixell País Patró Punts
1 EF Language Suècia Paul Cayard (USA) 836
2 Merit Cup Mònaco Grant Dalton (NZ) 698
3 Swedish Match Suècia Gunnar Krantz (S) 689
4 Innovation Kvaerner Noruega Knut Frostad (N) 633
5 Silk Cut Anglaterra Lawrie Smith (GBR) 630
6 Chessie Racing Estats Units George Collins / John Kostecki (USA) 613
7 Toshiba Estats Units Dennis Conner (USA) / Paul Standbridge (NZ) * 528
8 Brunel Sunergy Països Baixos Hans Bouscholte / Roy Heiner (NL) 415
9 EF Education Suècia Christine Guillou (F) 275
dnf America's Challenge * Estats Units Ross Field (NZ) 58

* Toshiba fou patronejat originalment per Chris Dickson, essent acomiadat després de la primera etapa. Hans Bouscholte també fou reemplaçat per Roy Heiner. L'America's Challenge abandonà abans de començar la segona etapa per motius financers.

Volvo Ocean Race 2001-2002[modifica]

El iot illbruck al port de Kiel
El vencedor illbruck al port de Kiel
Iots SEB, Tyco i News Corp al port de Kiel

La temporada 2001-2002, el nom de la prova adoptà per primer cop el nom del patrocinador, Volvo, adoptant Volvo Ocean Race. Nous finals d'etapa van ser inclosos a Alemanya, França i Suècia, els principals mercats de l'empresa a Europa. També es modificà el sistema de puntuació per fer la prova més competitiva fins a la darrera etapa.

Etapa Inici Arribada Vencedor
1 Southampton, Anglaterra Ciutat del Cap, Sud-àfrica Illbruck
2 Ciutat del Cap, Sud-àfrica Sydney, Austràlia Illbruck
3 Sydney, Austràlia Hobart, Austràlia Assa Abloy
4 Hobart, Austràlia Auckland, Nova Zelanda Assa Abloy
5 Auckland, Nova Zelanda Rio de Janeiro, Brasil Illbruck
6 Rio de Janeiro, Brasil Miami, Estats Units Assa Abloy
7 Miami, Estats Units Baltimore, Estats Units Team News Corp
8 Baltimore, Estats Units La Rochelle, França Illbruck
9 La Rochelle, França Goteborg, Suècia Assa Abloy
10 Goteborg, Suècia Kiel, Alemanya Djuice Dragons

A l'etapa tercera, els iots s'uniren a la clàssica Regata Sydney Hobart que s'inicia el dia de Sant Esteve.

La classificació final fou:

Posició Vaixell País Patró Punts
1 Illbruck Challenge Alemanya John Kostecki (USA) 61
2 ASSA ABLOY Suècia Neal Mcdonald (GB) 55
3 Amer Sports One Estats Units Grant Dalton (NZ) 44
4 Team Tyco Bermuda Kevin Shoebridge (NZ) 42
5 News Corp Austràlia Jez Fanstone (Aus) 41
6 Djuice Dragons Noruega Knut Frostad (N) 33
7 Team SEB Suècia Gunnar Krantz (S) 32
8 Amer Sports Too Estats Units Lisa McDonald (US) 16
Pirates of the Caribbean a l'arribada al pont d'Älvsborg a Goteborg.

Volvo Ocean Race 2005-2006[modifica]

El 2005-2006, la cursa s'inicià per primer cop fora del Regne Unit. També s'usà un nou tipus de vaixell, el Volvo Open 70.

La cursa, de 31.000 milles nàutiques (57.000 km) de distància i vuit mesos de durada, fou dividida en nou etapes. El primer classificat de cada etapa obtenia 7 punts, el segon 6, etc. A més, la competició tenia petites curses d'un dia als voltants dels ports d'arribada. El primer d'aquestes curses obtenia 3.5 punts, el segon 3, etc. També es puntuaren uns passos intermedis en algunes etapes, anomenats gates, amb 3.5 punts, etc. Aquestes competicions suposaven el 20 per cent de la puntuació total de la cursa. A la setena etapa hi va morir Hans Horrevoets, neerlandès del vaixell ABN AMRO TWO. Un accident en el vaixell espanyol Movistar provocà que la tripulació abandonés el iot el 20 de maig de 2006.

Etapa Inici Arribada milles nàutiques Vencedor
1 Vigo, Galícia, Espanya - 12-11-2005 Ciutat del Cap, Sud-àfrica - 2-12-2005 6,400 ABN AMRO ONE
2 Ciutat del Cap, Sud-àfrica - 2-1-2006 Melbourne, Austràlia - 16-1-2006 6,100 ABN AMRO ONE
3 Melbourne, Austràlia - 12-2-2006 Wellington, Nova Zelanda - 16-2-2006 1,450 movistar
4 Wellington, Nova Zelanda - 19-2-2006 Rio de Janeiro, Brasil - 7-3-2006 6,700 ABN AMRO ONE
5 Rio de Janeiro, Brasil - 2-4-2006 Baltimore/Annapolis, EUA - 17-4-2006 5,000 ABN AMRO ONE
6 Baltimore/Annapolis, EUA - 2-5-2006 Nova York, EUA - 8-5-2006 400 ABN AMRO ONE
7 Nova York, EUA - 11-5-2006 Portsmouth, Anglaterra - 19-5-2006 3,200 ABN AMRO ONE
8 Portsmouth, Anglaterra - 2-6-2006 Rotterdam, Països Baixos - 7-6-2006 1,500 Brasil 1
9 Rotterdam, Països Baixos - 15-6-2006 Goteborg, Suècia - 17-6-2006 500 Pirates of the Caribbean
Curses a port Data Vencedor
Sanxenxo (Galícia) 5 de novembre 2005 Ericsson Racing Team
Ciutat del Cap (Sud-àfrica) 26 de desembre 2005 ABN AMRO ONE
Melbourne (Austràlia) 4 de febrer 2006 ABN AMRO ONE
Rio de Janeiro (Brasil) 25 de març 2006 ABN AMRO ONE
Baltimore/Annapolis (EUA) 29 d'abril 2006 movistar
Portsmouth (Anglaterra) 29 de maig 2006 ABN AMRO ONE
Rotterdam (Països Baixos) 11 de juny 2006 ABN AMRO ONE
Passos intermedis (gates) Data Vencedor
Fernando de Noronha 21 de novembre 2005 ABN AMRO ONE
Illes Kerguelen gener 2006 ABN AMRO ONE
Illa Eclipse 16 de gener 2006 ABN AMRO ONE
Cap d'Hornos 2 de març 2006 ABN AMRO ONE
Fernando de Noronha abril 2006 movistar
Lizard Point maig 2006 ABN AMRO ONE

La classificació final fou:

Vaixell País Dissenyador Constructor Patró Punts totals
ABN AMRO ONE Països Baixos Juan Kouyoumdjian Killian Bushe Mike Sanderson 96.0
ABN AMRO TWO Països Baixos Juan Kouyoumdjian Killian Bushe Sebastien Josse 58.5
Pirates of the Caribbean Estats Units Bruce Farr Green Marine Paul Cayard 73.0
movistar Espanya Bruce Farr Boatspeed Bouwe Bekking 48.0
Brasil 1 Brasil Bruce Farr ML Boatworks Torben Grael 67.0
Ericsson Racing Team Suècia Bruce Farr Green Marine Neal MacDonald 55.0
Brunel Austràlia Don Jones Hart Marine Grant Wharington 15.5

Volvo Ocean Race 2008-2009[modifica]

El 17 de juny del 2006, s'anuncià la pròxima edició de la cursa que sortirà de la ciutat d'Alacant, País Valencià, a finals del 2008.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Volvo Ocean Race