Desertització

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pintura rupestre del Sàhara a Tassili n'Ajjer on es veu un búfal (Bubalus antiquus) que mostra que les condicions de fa uns milers d'anys no eren desèrtiques

La desertització és el procés natural de formació de deserts[1] no s'ha de confondre amb desertificació que és el procés de formació de deserts induït per l'home. La desertització és doncs el procés evolutiu natural d'una regió cap a unes condicions morfològiques, climàtiques i medioambientals que es coneixen amb el nom de desert per la seva aridesa.

Els factors que causen la desertització són diversos; factors astronòmics, (com els del cicle de Milankovic), geomorfològics (orogènia, distribució de les masses continentals) i dinàmics (relacionats amb l'activitat geològica i biològica de la Terra). La desertizació és un fenomen que esprodueix sense la intervenció humana, a diferència de la desertificació.[2]

Un dels exemples relativament més recents de desertització és el desert de la Sàhara; fa uns milers d'anys era una sabana amb la seva variada flora i on hi vivien grans animals com hipopòtams, elefants etc. En les pintures rupestres de Tassili n'Ajjer es veuen aquests animals i als seus caçadors. L'aridificació natural del seu clima va transformar la zona en el desert extrem actual.

Aquesta vall del desert del Negev a Israel s'ha desertitzat d'una forma natural

Es tracta d'un procés de degradació ecològica en el qual el sòl fèrtil i productiu perd totalment o parcial el potencial de producció. Això s'esdevé com a resultat de la destrucció de la seva vegetació, de l'erosió del sòl i la manca o escassetat d'aigua; freqüentment l'ésser humà afavoreix i incrementa aquest procés com a conseqüència d'activitats com el cultiu no sostenible i el pasturatge excessiu i/o la desforestació i així passa a considerar-se un procés de desertificació afegit a la desertització natural.[2] Segons dades del Programa de las Nacions Unides per al medi ambient (PNUMA), el 35% de la superfície dels continents pot considerar-se com zones desèrtiques.[3]

Algunes zones desertitzades[modifica | modifica el codi]

  • Madagascar: és el país amb més erosió del món. El seu clima és molt diferent segons l'orientació geogràfica de les zones de l'illa passant de selva tropical plujosa a semidesert.
  • Àfrica: s'hi observa un increment de les zones desèrtiques tant del Sàhara cap al nord com cap al sud. El Sahel africà té una pluviometria interanual molt variable i saixò afavoreix l'avanç del desert, ja que la pèrdua de fertilitat produïda per les condicions desèrtiques d'un any no es recuperen fàcilment amb la tornada de les pluges.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.termcat.cat/scripts/rwisapi.dll/@Termcat_dev.env
  2. 2,0 2,1 Costa, M. et al. 2009. Ciències de la Terra i del medi ambient. Ed. Castellnou. ISBN 978-84-9804-640-3
  3. «Noticia sobre la desertificación, pobreza y migración».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Desertització Modifica l'enllaç a Wikidata
Viccionari Vegeu Desertització en el Viccionari, el diccionari lliure.