Taraz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Taraz.

Taraz (Kazakh i rus: Тараз), antigament Talas, Dzhambul (rus: Джамбу́л, Kazakh: Жамбы́л) o Zhambyl (Kazakh: Жамбы́л), i Aulie-Ata (Kazakh: Әулие́-Ата, Rus: Аулие́-Ата, txagatai: اولياه اتا, persa: : تراز) és una ciutat i centre de la província de Zhambyl al Kazakhstan. Està situada al sud del país, propera a la frontera amb Kirguizistan, a la vora del riu Talas (o riu Taraz). Té una població d'uns 350.000 habitants i és una de les ciutats que més creix del país després d'Astanà (la capital) i Türkistan. Va celebrar el seu dos mil aniversari el 2001.

Història[modifica | modifica el codi]

Hi ha nombroses evidencies d'establiments molt matiners a la vall del Talas. En algunes coves i camps de la part oriental dels oasis de Talas i Assinsky, a la serralada de Karatau, s'han trobar artefactes que demostren una població anterior al segle I aC, però l'arqueologia a la zona està encara en un estat preliminar. No hi ha dubte sobre l'assentament humà a l'edat del bronze, segurament per part de tribus escites, vers els segles VIII i VII aC. Una font xinesa del segle I aC parla de la fortalesa construïda pel sobirà (chan-yu) Zhizhi vers la meitat del segle, que hauria estat al lloc de la moderna Taraz. La fortalesa es va conèixer com a Zhizhi pel sobirà xiongnu, i fou teatre de la batalla de Zhizhi l'any 36 aC amb els xinesos.[1]

Al segle VI fou part del Khanat dels Turcs; Bizanci va enviar un ambaixador al khan turc Muhan Khan i l'ambaixada encapçalada per Zemarc i Maniac va arribar a la ciutat de Talas a la cort de Istemi que governava els territoris occidentals amb títol de yabghu. L'ambaixador persa es va presentar quasi al mateix temps però Istemi es va aliar a Bizanci. La ciutat no fou descrita fins anys després però se sap que estava situada a la riba esquerra del riu Talas, i era una ciutat destacada de la ruta de la seda.

Talas fou descrita pel viatger xinès Xuanzang (Huan Tsiang), que hi va passar el 629.[2] Ja s'havia introduït la llengua turca, L'alfabet de Talas, una variant del turc antic (Orkhon) rep el seu nom d'aquesta vila. Talas fou part del Khanat dels Turcs Occidentals quan el khanat dels Turcs es va dividir i després fou part dels dominis dels Kara Turcs en les lluites pel poder en la khanat.

Antiga Taraz

El moment més important de la història de la ciutat fou la batalla de Talas el 751 entre els xinesos Tang i els àrabs; els darrers van guanyar però es va parar la seva progressió cap a orient, i llògicament la dels xinesos cap a l'Àsia central. Després d'aquesta batalla el paper, invenció xinesa, es va difondre pel món. El 766 els kara turcs foren derrotats pels karlucs que van acabar dominat el khanat.

Aquesta ciutat va existir fins al segle XIII i el lloc fou identificat per W. Barthold el 1936 i excavada per l'Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica el 1938

Després de la conquesta àrab de l'Àsia Central el primer poder important que s'hi va establir fou el dels samànides. Al final del segle IX tenien la major part de l'Àsia Central a les seves mans incloent la vall del Talas. Taraz devia ser una ciutat prospera amb una gran zona agrícola a la rodalia. L'islam hi fou introduït al segle X. Sota els karakhànides va arribar a una gran prosperitat i riquesa. Fou la seu d'un khan karakhànida i sota el seu khan Tugan Khan va fer una campanya contra Samarcanda, la va conquerir i per un temps la va governar. Kashgar també fou ocupada i va estar sota domini de Talas durant 15 mesos. Al segle XII els karakhànides van perdre el poder i al final d'aquest segle la ciutat fou conquerida pels Kara Khitay.

El 1204 Ala al-Din Muhammad khwarizm-shah, va demanar ajut contra els gúrides al gurkhan dels kara-khitai, el seu nominal sobirà (que va enviar al general Tayanku-Taraz) i al khan karakhànida Uthman (1200-1212), senyor de Samarcanda. Amb aquest reforç Ala al-Din va derrotar els gúrides a Hazarasp (1204). Els kara-khitai van empaitar als gúrides i els van derrotar completament a Andhakui a l'est de Balkh (setembre-octubre del 1204). Uthman va fer aliança amb Ala al-Din i junts van ocupar Bukharà; la sobirania dels khwarizm-shah sobre sobre els karakhànides de Transoxiana es va establir substituint a la dels kara-khitai. Aquestos van reaccionar i van recuperar Samarcanda, però el general Tayanku fou fet presoner en una batalla lliurada en un lloc incert, potser a l'estepa de Talas (1210) i el domini d'Uthman com a vassall dels khwarizm-shah, es va consolidar. Talas va passar aizí a control de Khwarizm.

El 1219 fou ocupada pels mongols que va destruir la ciutat fins als fonaments.

Una nova ciutat que va sorgir al mateix lloc apareix esmentada com Yani (Nova). Va pertànyer al ulus de Txagatai i els khans hi va emetre moneda fins 1334. Sembla que després fou cremada per l'Horda d'Or però s'havia restaurat el 1345. Al segle següent les comunicacions per mar cap a l'Índia van posar fi a la ruta de la seda.

El 1513 és esmentada com a possessió de les tribus kazakhs, com un petit establiment que fou integrat al khanat Kazakh. El 1723 la vall del Talas fou envaïda pels dzungars que la van dominar fins al 1755. Després hi van tornar els kazakhs i van començar a reparar el sistema de rec.

Al començar el segle XIX la vall del Talas fou envaïda pels soldats del khanat de Kokand que van establir una fortalesa al lloc de la moderna Taraz. Fou anomenada inicialment Namangan-i Kochek ("Petit Namangan"), perquè els pobladors venien de la ciutat uzbeka de Namangan, però el 1856 fou rebatejada Aulie-Ata (Pare Sagrat), en honor del fundador de la dinastia karakhànida. Es va construir un mausoleu que volia imitar el de Karakhan. La ciutat no va parar de prosperar

El 1864 Aulie-Ata es va rendir després d'un curt setge a les forces russes dirigides pel general Mikhail Grigorievich Cherniaev i fou una de les fortificacions russes en la línia del Sirdarià. Es va crear un barri rus i es van fer noves construccions i vers 1870 ja hi vivien unes dos mil famílies. Fins 1867 fou regida pels militars i el 1867 fou capçalera d'un uyezd que ocupava més o menys el territoris de la moderna província de Zhambyl i de la província de Talas al Kirguizistan. El 1876 es va obrir la primera escola russa i tenia uns 12000 habitants russos i sarts (sense comptar els kazakhs nòmades). El 1897 la població romania estabilitzada.

Fou capital del districte de Sirdarià (71097 km² i 297.004 habitants el 1896) al govern del Turquestan fins al 1917. El 1926 tenia 19.000 habitants i el 1939 uns 62.700. El 1936 va rebre el nom de Mirzoyan (rus: "Мирзоян") per Levon Mirzoyan (rus: Левон Исаевич Мирзоян), un armeni que fou cap dels comunistes del Kazakhstan, però el 1938 quan Mirzoyan va perdre el poder fou anomenada Dzhambul (rus: "Джамбул", Kazakh: "Жамбыл") després Zhambyl Zhabayev (Dzhambul Dzhabaev 846-1945), un poeta i folklorista kazakh.

El 1944 va acollir a nombrosos deportats, txetxens, ingúixos, tàrtars de Crimea, balkars, alemanys del Volga etc. Tot i que als anys seixanta els deportats o alguns van poder sortir del Kazakhstan la ciutat va seguir creixent. Després de la independència del Kazakhstan el 1991 la crisi econòmica va fer tancar moltes fabriques, i la demografia es va modificar. El 1992 la ciutat va agafar el nom segons l'idioma kazakh (Zhambyl) i el 1997 fou rebatejada Taraz (Тараз). A partir del segle XXI va començar la recuperació. Es va agermanar amb Fresno (Califòrnia) i el 2001 amb Muncie a Indiana.

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. General Conference30th Session, Paris 1999. unesco.org.
  2. Ji, Xianlin (1985). Journey to the West in the Great Tang Dynasty. Xi'an: Shaanxi People's Press. p. 27

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taraz Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

Coord.: 42° 54′ N, 71° 22′ E / 42.900°N,71.367°E / 42.900; 71.367