Llengües caucàsiques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Grups etnolingüístics del Caucas.

El terme llengües caucàsiques és emprat informalment per referir-se a un grup gran i extremadament variat de llengües parlades per més de 7 milions de parlants al sud-est de l'Europa oriental, entre el mar Negre i el mar Caspi. Estudis lingüístics classifiquen aquestes llengües en diverses famílies amb poca o cap afinitat entre elles. Algunes d'aquestes famílies de llengües no tenen membres fora de l'àrea del Caucas.

Famílies lingüístiques[modifica | modifica el codi]

Les quatre famílies de llengües parlades exclusivament a la regió del Caucas són:

Alguns estudiosos inclouen en la família l'hatti, antiga llengua morta parlada a l'Anatòlia.

Alguns estudiosos han relacionat aquesta família amb l'extingida família hurritouràrtia.

Altres llengües del Caucas es poden incloure en famílies amb una distribució geogràfica més àmplia:

Afinitats amb altres llengües[modifica | modifica el codi]

Des del segle XIX aquest tema ha atret l'atenció de nombrosos investigadors. S'ha escrit molt sobre la classificació de les quatre grans famílies de llengües del Caucas i la seva possible relació amb altres grans famílies de llengües del món. Tanmateix el tema és molt delicat a causa de la complexa situació política i social de la regió, tant abans com després de la desaparició de la Unió Soviètica. Com en moltes altres regions del món, arguments lingüístics es fan servir sovint en disputes territorials i moviments separatistes. Amb motiu de la pobresa del coneixement lingüístic i històric de la zona, les implicacions polítiques sovint dominen el debat.

Cap de les famílies o agupacions que vénen a continuació tenen una àmplia acceptació en cercles lingüístics.

Hatti[modifica | modifica el codi]

Alguns estudiosos han vist afinitats entre les llengües caucàsiques del nord-oest (circassià) i la llengua morta hatti. El hatti es va parlar a l'Anatòlia (actual Turquia), a les àrees adjacents a l'antiga Hattusa (actualment Boğazköy), fins al 1800 aC, en què va ser reemplaçada per l'hitita, llengua indoeuropea.

Grup alarodià[modifica | modifica el codi]

S'han trobat similituds entre les llengües caucàsiques del nord-est (i potser també les del nord-centre) i les llengües hurritourartianes, tesi defensada principalment pels lingüistes russos I. M. Diakonov i Serguei Starostin.

S'ha proposat el nom de família alarodiana per a aquest grup. La família tindria una antiguitat de 5.000 anys i una estructura semblant a aquesta:

La família de llengües caucàsiques del nord no és acceptada per la majoria dels lingüistes. Moltes de les paraules emparentades proposades podrien ser simples préstecs lingüístics.

Grup hettoibèric[modifica | modifica el codi]

Aquesta família, proposada per l'historiador georgià Simon Khanàixia, inclouria les llengües caucàsiques del sud, els grups del nord, el hatti i altres llengües de l'antiga Anatòlia. (El nom d'ibèric fa referència a la Ibèria del Caucas, regne del segle IV aC al VI, centrat en la Geòrgia oriental; no està relacionat amb la península Ibèrica).

Iberocaucasià[modifica | modifica el codi]

Les famílies caucàsiques del nord i del sud no estan relacionades ni tan sols en la classificació profunda de Greenberg. Tanmateix, alguns estudiosos, entre els quals destaca el lingüista georgià Arnold Txikobava, han proposat el nom de llengües iberocaucàsiques per agrupar les quatre famílies de llengües del Caucas. Tot i no existir proves lingüístiques per afirmar-ne la unitat, l'agrupament esdevé pràctic com a terme geogràfic.

Basc[modifica | modifica el codi]

Moltes de les llengües caucàsiques tenen un sistema de declinacions conegut com a ergatiu, cosa que les distingeix de les llengües europees. El fet que el basc, llengua aïllada, també posseeixi un sistema ergatiu ha dut molts estudiosos a proposar la seva pertinença a algun dels grups caucàsics. Tanmateix, les semblances entre les declinacions del basc i de les llengües caucàsiques han esdevingut molt superficials. De fet, hi ha molts lingüistes que afirmen que l'estructura subjacent en el georgià no és ergativa.

Denecaucasià[modifica | modifica el codi]

Recentment, alguns lingüistes com Merritt Ruhlen i John Bengtson han proposat una superfamília anomenada denecaucasiana que inclouria, entre d'altres, les llengües caucàsiques i el basc.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • George Hewitt (2005): "North West Caucasian", Lingua 115 pp. 91-145.
  • Helma van den Berg (2005): "The East Caucasian language family", Lingua 115 pp. 147-190.
  • Winfried Boeder (2005): "The South Caucasian languages", Lingua 115 pp. 5-89.