Darguà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Darguà
дарган мез
Parlat a: Rússia,
Regió: Caucas
Parlants: 439.000
Rànquing: -
Classificació genètica: Llengües caucàsiques del nord ?

  Llengües caucàsiques septentrials

estatus oficial
Llengua oficial de: Daguestan
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-2 dar
ISO 639-3 dar
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El darguà és una llengua caucàsica septentrional de la família daguestànica, parlada pels dargins del Daguestan. El seu nombre de parlants el 1989 era de 315.000 i es divideix en tres dialectes:

  • Urakhi o Khürkili o gäwa, parlat pels pastors de les planures altes
  • Tzudakhar, parlat pels artesans i comerciants de les planures
  • Akusha, més diferenciat i base de la llengua literària, usada pels kubatxis i kaytags.

Però la forta influència russa, àzeri i kumyk els ha fet molt bilingües. L'ensenyament primari es fa en darguà i el secundari en rus. La literatura és recent, ja que les primeres obres es remunten a finals del segle XIX, amb Omarla Batyrai (1831-1910), autor dels cicles poètics Dailuti, que no foren publicats fins al 1928, i la literatura soviètica té alguns autors destacats com Ahmedrakhman Abu Baker (1931) amb les novel·les Temir Bulat (1957), Núvies darguines (1962) i Nureddin de les mans d'or (1928) i el poeta nacional Rashid Rashidov (1928) amb Adamti (1965). D'antuvi s'escrivia en alfabet àrab, modificat el 1920 (nou adjem), però el 1928 fou substituït per l'alfabet llatí, i el 1938 pel ciríl·lic.

Segons el cens rus del 2002, hi havia 429.347 parlants de darguà al Daguestan, 7.188 a Calmúquia, 1.620 a Khàntia-Mànsia, 680 a Txetxènia, i centenars a altres parts de Rússia.