Llengües anatòliques
De Viquipèdia
|
Temes indoeuropeus |
|---|
| Llengües indoeuropees |
| Albanès • Armeni • Bàltic Cèltic • Eslau • Germànic • Grec |
| Pobles indoeuropeus |
| Albanesos • Armènics Bàltics • Celtes • Eslaus • Escites • Germànics Grecs • Indo-aris Irànics • Llatins Històrics: Anatòlics (Poble hitita, Luvites) |
| Protoindoeuropeus |
| Protoindoeuropeu • Societat • Religió |
| Urheimat |
| Hipòtesis kurgana • Hipòtesis anatòlica Hipòtesis armènica • Teoria índia • TCP (PCT) |
| Estudis indoeuropeus |
Les llengües anatòliques formen una branca de les llengües indoeuropees, probablement una de les primeres en separar-se de l'idioma originari. Els idiomes més coneguts d'aquest grup són el lidi, el lici i, sobretot l'hitita.
Aquests idiomes són coneguts per inscripcions cuneiformes de la península anatòlica, d'aquí el seu nom. També s'han trobat primitius alfabets i jeroglífics en llengües de la mateixa família.
Gramàticalment hi destaca l'existència de només dos gèneres, l'animat i l'inanimat en comptes dels més comuns (en les llengües indoeuropees) masculí, femení i neutre. Aquest fet sembla corroborar la teoria de certs especialistes que deien que els tradicionals tres gèneres de les llengües indoeuropees eren de fet la derivació d'un sistema més antic que funcionava sobre la distinció entre animat (que donà lloc al comú masculí i femení) i inanimat (que donà lloc al neutre).
La reduplicació de monemes és un altre dels trets distintius d'aquestes llengües, que presenten declinacions de casos.
 |
Articles relacionats amb Llengües |
