Llengües anatòliques

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Temes indoeuropeus

Llengües indoeuropees
Albanès   Armeni   Bàltic
Cèltic   Eslau   Germànic  

Grec
Indoiranià (Indoari, Indoirànic)
Itàlic
extingides: Llengües anatòliques
Paleobalcànic (Dàcic,
Frigi, Traci)   Tokhari

Pobles indoeuropeus
Albanesos   Armènics
Bàltics   Celtes   Eslaus   Escites   Germànics
Grecs   Indo-aris
Irànics   Llatins

Històrics: Anatòlics (Poble hitita, Luvites)
Celtes (Galàcia, Gals)   Germànics
Ilírics   Indo-iranics (Tribus iraniques)
Itàlics   Sàrmates   Tracis   Tocaris  

Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu   Societat   Religió
 
Urheimat
Hipòtesis kurgana   Hipòtesis anatòlica
Hipòtesis armènica   Teoria índia   TCP (PCT)
 
Estudis indoeuropeus

Les llengües anatòliques formen una branca de les llengües indoeuropees, probablement una de les primeres en separar-se de l'idioma originari. Els idiomes més coneguts d'aquest grup són el lidi, el lici i, sobretot l'hitita.

Aquests idiomes són coneguts per inscripcions cuneiformes de la península anatòlica, d'aquí el seu nom. També s'han trobat primitius alfabets i jeroglífics en llengües de la mateixa família.

Gramàticalment hi destaca l'existència de només dos gèneres, l'animat i l'inanimat en comptes dels més comuns (en les llengües indoeuropees) masculí, femení i neutre. Aquest fet sembla corroborar la teoria de certs especialistes que deien que els tradicionals tres gèneres de les llengües indoeuropees eren de fet la derivació d'un sistema més antic que funcionava sobre la distinció entre animat (que donà lloc al comú masculí i femení) i inanimat (que donà lloc al neutre).

La reduplicació de monemes és un altre dels trets distintius d'aquestes llengües, que presenten declinacions de casos.


Portal Articles relacionats amb Llengües