Alfabet armeni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula sistema d'escripturaAlfabet armeni
Tipusalfabet, sistema d'escriptura construït i alfabet bicameral Modifica el valor a Wikidata
Llengüesarmeni Modifica el valor a Wikidata
CreadorMesrob d'Armènia Modifica el valor a Wikidata
Creaciódècada del 400 Modifica el valor a Wikidata
OrigenArmènia Modifica el valor a Wikidata
Basat enalfabet grec Modifica el valor a Wikidata
ISO 15924Armn Modifica el valor a Wikidata (230 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textd'esquerra a dreta Modifica el valor a Wikidata
Interval UnicodeU+0530-058F i U+FB13-FB17 Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució

L'alfabet armeni és un alfabet utilitzat per escriure en armeni des de l'any 405 o 406, quan el creà el monjo Mesrob Maixtots. Des del segle xix, l'armeni clàssic va ser la llengua literària. Des de llavors, l'alfabet armeni és usat per a escriure els dos dialectes moderns en tots els camps (o sigui, no només literàriament): l'armeni oriental i l'armeni occidental.

La paraula armènia per dir "alfabet" és այբուբեն (aibuben), a partir del nom de les dues primeres lletres d'aquest alfabet.

L'alfabet originalment tenia 36 lletres amb formes majúscules i minúscules. Durant l'edat mitjana se'n van afegir dues més fins a les 38, i amb el començament de l'època soviètica es va fer una reforma ortogràfica que va convertir dos dígrafs en lletres de l'alfabet i va eliminar-ne una d'obsoleta, arribant a les 39. Les lletres de l'alfabet armeni s'escriuren horitzontalment, d'esquerra a dreta.

L'alfabet[modifica]

Lletra Nom Valor fonètic Transliteració Valor
numèric
Ortografia
tradicional
Ortografia
reformada
Pronunciació Armeni
clàssic
Armeni
oriental
Armeni
occidental
Armeni clàssic
(ISO 9985)
Armeni
clàssic
Armeni
oriental
Armeni
occidental
Ա ա այբ [aɪb] [aɪpʰ] [ɑ] a 1
Բ բ բեն [bɛn] [pʰɛn] [b] [pʰ] b 2
Գ գ գիմ [gim] [kʰim] [g] [kʰ] g 3
Դ դ դա [dɑ] [tʰɑ] [d] [tʰ] d 4
Ե ե եչ [jɛtʃʰ] [ɛ], en posició inicial [jɛ][1] e 5
Զ զ զա [zɑ] [z] z 6
Է է է [ɛː] [ɛ] [ɛː] [ɛ] ē 7
Ը ը ըթ [ətʰ] [ə] ë 8
Թ թ թո [tʰo] [tʰ] t‘ 9
Ժ ժ ժէ ժե [ʒɛː] [ʒɛ] [ʒ] ž 10
Ի ի ինի [ini] [i] i 20
Լ լ լիւն լյուն [lʏn] [ljun] [lʏn] [l] l 30
Խ խ խէ խե [χɛː] [χɛ] [χ] x 40
Ծ ծ ծա [tsɑ] [tsʼɑ] [dzɑ] [ts] [tsʼ] [dz] ç 50
Կ կ կեն [kɛn] [kʼɛn] [gɛn] [k] [kʼ] [g] k 60
Հ հ հո [ho] [h] h 70
Ձ ձ ձա [dzɑ] [tsʰɑ] [dz] [tsʰ] j 80
Ղ ղ ղատ [ɫɑt] [ʁɑtʼ] [ʁɑd] [l], o [ɫ] [ʁ] ġ 90
Ճ ճ ճէ ճե [tʃɛː] [tʃʼɛ] [ʤɛ] [tʃ] [tʃʼ] [ʤ] č̣ 100
Մ մ մեն [mɛn] [m] m 200
Յ յ յի հի [ji] [hi] [j] [j], [h][2] y 300
Ն ն նու [nu] [n] n 400
Շ շ շա [ʃɑ] [ʃ] š 500
Ո ո ո [o] [vo] [o], en posició inicial [vo][3] o 600
Չ չ չա [tʃʰɑ] [tʃʰ] č 700
Պ պ պէ պե [pɛː] [pʼɛ] [bɛ] [p] [pʼ] [b] p 800
Ջ ջ ջէ ջե [ʤɛː] [ʤɛ] [tʃʰɛ] [ʤ] [tʃʰ] ǰ 900
Ռ ռ ռա [rɑ] [ɾɑ] [r] [ɾ] 1000
Ս ս սէ սե [sɛː] [sɛ] [s] s 2000
Վ վ վեւ վեվ [vɛv] [v] v 3000
Տ տ տիւն տյուն [tʏn] [tjun] [dʏn] [t] [tʼ] [d] t 4000
Ր ր րէ րե [ɹɛː] [ɾɛ] [ɹ] [ɾ][4] r 5000
Ց ց ցո [tsʰo] [tsʰ] c‘ 6000
Ւ ւ հիւն -[5] [hʏn] [w] [v][6] w 7000
Փ փ փիւր փյուր [pʰʏɹ] [pʰjuɾ] [pʰʏɾ] [pʰ] p‘ 8000
Ք ք քէ քե [kʰɛː] [kʰɛ] [kʰ] k‘ 9000
Lletres afegides al segle xiii
Օ օ օ [o] [o] ò -
Ֆ ֆ ֆէ ֆե [fɛː] [fɛ] [f] f -
Dígrafs convertits en lletres per l'ortografia reformada
ու - ու - [u] - [u] u -
և[7] - և - [jɛv] - [ɛv], en posició inicial [jɛv] ew -
Lletra Ortografia
tradicional
Ortografia
reformada
Armeni
clàssic
Armeni
oriental
Armeni
occidental
Armeni
clàssic
Armeni
oriental
Armeni
occidental
Armeni clàssic
(ISO 9985)
Valor
numèric
Pronunciació
Nom Valor fonètic Transliteració

Notes[modifica]

  1. Excepte en les conjugacions de present del verb ésser. Per exemple: «sóc» եմ [em].
  2. Només té el so [h] en ortografia tradicional a principi de paraula o lexema.
  3. Excepte als mots «qui» ով [ov] i «aquells» ովքեր [ovkʰer]
  4. En alguns dialectes es pronuncia [ɹ] a la manera clàssica.
  5. A l'ortografia reformada, la lletra ւ no existeix sinó que és un component de ու.
  6. Excepte als dígrafs ու [u] i իւ [ju].
  7. Com que և és una lligadura, en majúscules s'escriu separadament Եւ (ortografia clàssica) o Եվ (reformada).

Puntuació[modifica]

La paraula Աստուած «Déu» abreviada. S'escriuen la primera lletra i l'última amb el signe d'abreviació ՟.

Els signes de puntuació per a l'alfabet armeni són els següents:

  • [ «  » ] Les cometes utilitzades són les baixes. Les cometes altes (") no s'utilitzen mai perquè es poden confondre amb altres signes.
  • [ , ] La coma funciona igual que en català.
  • [ ՝ ] Per a pauses més llargues que la coma (l'equivalent al punt i coma català) s'empra aquest apòstrof revers.
  • [ ․ ] El punt s'utilitza en els casos en què el català empra els dos punts, és a dir, per a introduir una llista o per a introduir una frase que depèn de l'anterior.
  • [ ։ ] Els dos punts s'utilitzen per a indicar el final d'oració, és a dir, igual que el punt en català.
  • [ ֊ ] Aquest és el signe corresponent al guionet en l'alfabet armeni. Actualment és habitual usar el caràcter llatí (-) amb un aspecte molt semblant.
  • [ ՟ ] El signe d'abreviació damunt d'unes lletres indica que estan abreujant una paraula. Actualment ja no s'usa.
  • [ ՚ ] Aquest apòstrof s'empra en armeni occidental per a indicar l'elisió d'una vocal, habitualment [ə].

Els signes següents se situen damunt d'una vocal o lleugerament a la seva dreta per a indicar la seva entonació:

  • [ ՛ ] Aquest accent indica que una vocal és tònica i marca èmfasi a una paraula.
  • [ ՜ ] Aquesta titlla ascendent indica entonació exclamativa, i per tant, s'empra com el signe d'admiració en català però col·locat a la vocal tònica d'una paraula, en comptes del final d'una frase.
  • [ ՞ ] Aquest signe indica entonació interrogativa, i per tant, s'empra com l'interrogant en català però col·locat a la vocal tònica d'una paraula en comptes del final d'una frase.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfabet armeni