Llengua gòtica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gòtic
  • 𐌲𐌿𐍄𐌹𐍃𐌺 Gutisk
Parlat a:
Regió: Europa
Parlants: Extinta
Rànquing: -
Classificació genètica: Indoeuropea

  Germànica
    Oriental
      Gòtic

estatus oficial
Llengua oficial de: -
Regulat per: -
codis de la llengua
ISO 639-1 -
ISO 639-2 got
ISO 639-3 got
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El gòtic és una llengua extinta de la branca oriental de les llengües germàniques. És propera al burgundi i era la llengua pròpia dels gots, tant dels ostrogots com dels visigots.

El gòtic es parlava en certes àrees de l'actual Alemanya oriental als primers segles de la nostra era, però el seu ús es va estendre per gran part d'Europa (des de Bulgària i Crimea fins a Itàlia, Catalunya i Espanya) arran de les invasions godes dels segles IV i V.

El gòtic va anar decaient a mitjans del segle VI, a causa en part a la derrota militar que van patir els gots a les mans dels francs, l'eliminació dels gots a la península d'Itàlia, la conversió massiva al catolicisme romà de parla llatina i l'aïllament geogràfic. La llengua va sobreviure a Espanya no més enllà del segle VIII i l'autor franc Walafrid Strabo va escriure que encara es parlava a la zona baixa del Danubi i en regions muntanyoses aïllades a Crimea a principis del segle IX (vegeu Gòtic de Crimea). En manuscrits posteriors al segle IX han aparegut expressions semblants al gòtic que poden no pertànyer ja a aquesta llengua per les diferències tremendes en qüestió a morfologia i fonètica.

Cap al segle VII es considera extinta amb una particular excepció: fins al segle XVIII va resistir una petita població de parla gòtica a Crimea. El descobriment d'aquesta comunitat va succeir al segle XVI. Hi ha una carta de l'ambaixador flamenc l'imperi otomà, Oghier Ghislain de Busbecq, explicant que s'havia reunit amb dos representants d'un poble que semblaven parlar una llengua germànica i tenien costums de tipus germànic. Ell mateix va registrar un petit lèxic de paraules i frases, 18 números i les tres primeres estrofes d'una cançó.

Avui en dia es pensa que aquesta llengua supervivent prové del dialecte ostrogot.

Tot i això el gòtic antic ens ha arribat enregistrat gràcies a l'obra del bisbe Úlfila, missioner a la zona del Danubi a mitjans del s IV. El bisbe Ufilas va traduir la bíblia al gòtic i per fer-ho va inventar un alfabet, l'alfabet gòtic, format per 27 lletres (25 preses de l'alfabet grec i 2 del rúnic). Amb aquest alfabet s'escrivia de dreta a esquerra i amb escriptura continua (sense separació entre paraules). Aquesta bíblia no ha arribat sencera sinó de forma fragmentària fins als nostres dies. La majoria de fragments van ser descoberts al s.VI al nord d'Itàlia. Deixant a part unes quantes inscripcions en alfabet rúnic, aquests registres gòtics són els més antics que han arribat fins avui d'una llengua germànica. Entre el gòtic antic i el gòtic de Crimea s'ha pogut reconstruir amb alta fiabilitat aquesta llengua.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

El gòtic preserva molts trets arcaics indoeuropeus que no sempre estan presents en llengües germanes modernes, en particular té una declinació molt rica i complexa. Té els casos; nominatiu, acusatiu, genitiu i datiu, així com certs vestigis del cas vocatiu que era de vegades idèntic al nominatiu i en altres a l'acusatiu. Té tres gèneres gramaticals; masculí, femení i neutre, que encara en moltes llengües germàniques es mantenen, com ara l'alemany, l'islandès i relativament en l'holandès, danès, noruec i suec.

Una de les característiques que criden més l'atenció de les llengües germàniques és la divisió dels noms entre aquells amb declinació feble i aquells amb declinació forta. Aquesta separació és particularment important en el gòtic. Mentre un nom només pot pertànyer a una classe de declinació, depenent de la seva arrel, alguns adjectius poden ser declinats amb les dues formes, depenent del seu significat. Un adjectiu empleat amb un significat particular i acompanyat per un article deíctic, com els pronoms demostratius sa, That, o sobre que actuen com articles definits, prenen una declinació feble, mentre que adjectius usats amb articles indefinits prenen una declinació forta.

Aquest procés s'observa a l'alemany i el suec, on els adjectius són declinats no solament segons el gènere i el nombre, sinó també segons la seva forma determinada / indeterminada:


  • Filiació: Llengua indoeuropea, germànica, germànica oriental.
  • Gramàtica
    • Fa distinció entre vocal breu i llarga.
    • Té dos gèneres (masculí i femení) i dos nombres (singular i plural).
    • Presenta quatre casos declinatius (nominatiu, acusatiu, genitiu i datiu) que afecten també als adjectius.
    • El verb es conjuga en indicatiu i subjuntiu, en dos temps (present i pretèrit) i en tres números (singular, plural i dual).
  • Lèxic
    • Ou ada
    • Pedra ael
    • Poma apel
    • Mal atochta
    • Barba bars
    • No ni
    • Tot allata
    • 1 ains
    • 2 twai
    • 3 theija
    • 4 fidwor
    • 5 fimf
    • 6 saihs
    • 7 sibun
    • 8 ahtau
    • 9 niun
    • 10 taihun
  • Dialectes
    • Ostrogot
    • Visigot
    • Got de Crimea

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia
Hi ha una [[:{{{1}}}:|edició en llengua gòtica]] de la Viquipèdia