Norn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Norn
Parlat a: Escòcia
Regió: Illes Òrcades i Shetland
Parlants: Extinta
Rànquing: -
Classificació genètica: Indoeuropea

  Germànica
    Escandinava
      Occidental
        Norn

estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
Idiomes d'Escòcia al voltant del segle XV, segons el que ens ha revelat la toponímia. El taronja és el norn, el groc és l'anglès i l'scots, i el blau és el gaèlic escocès.
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El norn és una antiga llengua escandinava occidental parlada al nord d'Escòcia fins al segle XVIII. Descendent de l'antic nòrdic, fou portada pels colonitzadors escandinaus el segle IX, era bàsicament parlada a les illes Shetland i Òrcades. Després de canviar de sobirania (de la Corona dano-noruega al Regne d'Escòcia) al segle XV, el seu ús fou descoratjat pel govern escocès i l'Església d'Escòcia (l'església nacional), de manera que acabà essent reemplaçat per l'scots.

Hom creu que també fou parlada no només a les illes sinó també en terra escocesa mateix, per exemple, a Caithness, si bé allà s'hi extingí molt abans.

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Les característiques de la gramàtica del norn eren molt similars a la d'altres llengües escandinaves. Presentava dos nombres (singular i plural), tres gèneres (masculí, femení i neutre) i quatre casos (nominatiu, acusatiu, datiu i genitiu). Els temps verbals presentaven dues grans conjugacions tant en present com en passat. Presentava també l'article determinat enclític, present com a sufix al final de la paraula. Hom creu també que presentava sovint frases amb subjecte el·líptic, comunes a les llengües escandinaves occidentals.

Mostres[modifica | modifica el codi]

Encara queden alguns escrits en norn, especialment religiosos. Un dels exemples més notoris n'és el parenostre, ja que se'n conserven les versions en els dos principals dialectes. La següent taula els mostra juntament amb els corresponents a altres llengües escandinaves.

Mateu 6:9-13 (parenostre) en diverses llengües escandinaves:
Norn de les Òrcades (Wallace, 1700).
Favor i ir i chimrie, Helleur ir i nam thite,
gilla cosdum thite cumma, veya thine mota vara gort
o yurn sinna gort i chimrie,
ga vus da on da dalight brow vora.
Firgive vus sinna vora
sin vee Firgive sindara mutha vus,
lyv vus ye i tumtation, min delivera vus fro olt ilt, Amen.
Norn de les Shetland (Low, 1774).
Fy vor or er i Chimeri. Halaght vara nam dit.
La Konungdum din cumma. La vill din vera guerde
i vrildin sindaeri chimeri.
Gav vus dagh u dagloght brau.
Forgive sindorwara
sin vi forgiva gem ao sinda gainst wus.
Lia wus ikè o vera tempa, but delivra wus fro adlu idlu.
For do i ir Kongungdum, u puri, u glori, Amen.
Feroès (Þorvaldur Bjarnarson, 1878).
Faðir vár, Tú, sum ert í Himli. Heilagt verði navn Títt.
Komi ríki Títt. Verði vilji Tín,
sum í Himli, so á jørð.
Gev okkum í dag okkara dagliga breyð.
Og fyrigev okkum syndir okkara,
so sum vit eisini fyrigeva teimum, ið móti okkum synda.
Leið okkum ikki í frestingum, men frels okkum frá tí illa.
Antic Nòrdic.
Faþer vár es ert í himenríki, verði nafn þitt hæilagt
Til kome ríke þitt, værði vili þin
sva a iarðu sem í himnum.
Gef oss í dag brauð vort dagligt
Ok fyr gefþu oss synþer órar,
sem vér fyr gefom þeim er viþ oss hafa misgert
Leiðd oss eigi í freistni, heldr leys þv oss frá öllu illu.
Islandès
Faðir vor, þú sem ert á himnum. Helgist þitt nafn,
til komi þitt ríki, verði þinn vilji,
svo á jörðu sem á himni.
Gef oss í dag vort daglegt brauð. Fyrirgef oss vorar skuldir,
svo sem vér og fyrirgefum vorum skuldunautum.
Og eigi leið þú oss í freistni, heldur frelsa oss frá illu.
Því að þitt er ríkið, mátturinn og dýrðin að eilífu, amen.
Noruec (bokmål, 2004).
Vår Far i himmelen! La navnet ditt helliges.
La riket ditt komme. La viljen din skje på jorden
som i himmelen.
Gi oss i dag vårt daglige brød, og tilgi oss vår skyld,
slik vi også tilgir våre skyldnere.
Og led oss ikke inn i fristelse, men frels oss fra det onde.
For riket er ditt, og makten og æren i evighet. Amen.