Euskera batua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Euskera batua, en batua euskara batua traduïble com "basc unificat", és l'estàndard oral i escrit del basc. El formà l'acadèmia de la llengua basca, l'Euskaltzaindia, des del 1968. L'euskara batua aspira a ser un element supradialectal i un instrument de comunicació entre els bascoparlants. Tracta doncs de superar els problemes de comunicació entre els dialectes bascos i normativitzar aquesta llengua; com diuen els lingüistes Koldo Mitxelena o Koldo Zuazo, l'euskara batua i els dialectes no són antagònics sinó complementaris.

És la llengua de l'administració d'Euskadi, i també s'utilitza a la Comunitat Foral de Navarra, la televisió basca, la premsa en basc, la producció literària i les escoles. Tanmateix això no implica que no s'empra mai els dialectes als mitjans, ans al contrari. És una mescla de tots el dialectes, especialment en el de Guipúscoa, el més central. El nom de la llengua en el batua (euskara) fou fixat segons la forma més estesa als dialectes de Guipúscoa, Biscaia, Navarra, Lapurdi, Nafarroa Beherea i Zuberoa, encara que adopta les formes regionals d'euskala, eskuara, eskuera, eskara, eskera, eskoara, euskiera, auskera, oskara, uskera, uskaa, uska o üskara.

Origen de l'estàndard[modifica | modifica el codi]

En la dècada de 1950 i 1960 molts lingüistes van fer les seves aportacions per a definir les bases de l'èuscar unificat. Federiko Krutwig proposà, sense que s'acceptés, el dialecte literari labortà com a estàndard basant-se en l'obra unificadora que havia fet l'escriptor basc Joanes Leizarraga amb la seva obra de traducció (calvinista) del nou Testament de la Bíblia Jesus Christ Gure Iaunaren Testamentu Berria (1571). El 1963 Euskaltzaindia va tenir una reunió a Baiona on sorgí l'associació d'escriptors Euskal Idazkaritza.

Finalment el 1968 Euskaltzaindia es va reunir a Arantzazu i en aquesta reunió s'establiren les pautes lexicogràfiques i morfològiques de l'euskara batua (ortografia, morfologia, declinació i neologismes), que es complementaren l'any 1973 amb una proposta de la conjugació verbal. Koldo Mitxelena tingué un gran paper en la formació de l'euskera batua.

Nom de la llengua[modifica | modifica el codi]

La forma euskera (dels dialectes guipuscoà, biscaí i alt-navarrès) és més usada que el terme basc entre els castellanoparlants bascos i és l'adoptada en el Diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola.[1] En canvi, en batua se l'anomena únicament euskara (la més comuna en els dialectes centrals). També, segons la regió, se l'anomena euskala, eskuara, eskuera, eskara, eskera, eskoara, euskiera, auskera, oskara, uskera, uskaa, uska o üskara.

Referències i enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]