Cal·ligrafia basca
 Inscripció en un campanar de Sara que utilitza la tipografia basca  | |
 | |
| Exemple | |
| Estat | Espanya i França |
|---|---|
La cal·ligrafia basca, també anomenada tipografia basca, és un tipus de lletra que s'utilitza al País Basc, i que posseeix un alt grau d'identitat nacional i és part de la simbologia del nacionalisme basc.[1]
La major part de la lletra sovint és dibuixada amb cos fort i poques vegades s'usa en textos llargs, ja que pot dificultar-ne la lectura.[2] S'ha trobat aquest tipus de tipografia tallada en làpides de pedra i en mobiliari de fusta de l'edat mitjana.[3] Va ressorgir en les primeres dècades de segle xx.[4][5]
Utilització[modifica]
Només s'utilitza per fer cal·ligrafia basca, que s'origina a partir d'ella. A més, a causa d'aquest origen de l'escriptura (que neix a partir de l'alfabet llatí), només té majúscules. Sovint es pot veure a les botigues, restaurants, bars i en productes d'origen basc, així com en organismes oficials, com el logotip del Govern Basc o a la façana d'alguns ajuntaments.[5] S'ha utilitzat en senyals de trànsit (com les de l'autopista A-8) i en plaques de carrers.[2][6]
Tipus de tipografia[modifica]
Hi ha diverses tipografies basques disponibles per processadors de text com:[3]
- Karako
- Ostoak
- Sculpture
- Classic
- Emakhor
- Etxeak
- EuskaraOld
- Gernika
- Harri
- Harri Text
- Irouleguia
- Kaxko
- Koldako
- Navarre
- Bilbao[7]
Referències[modifica]
- ↑ Herrera Fernández, Eduardo. «La letra vasca. Etnicidad y cultura tipográfica». monografica.org Revista temática de diseño, junio 2012. [Consulta: 16 maig 2019].
- ↑ 2,0 2,1 «Gure tipoak» (en basc). El Diario Vasco, 15-07-2018. [Consulta: 5 juliol 2019].
- ↑ 3,0 3,1 «[https://web.archive.org/web/20210620000907/https://consonni.org/sites/default/files/Nota%20de%20prensa%20SUBASTA%20DE%20TIPOGRAFIAS%20VASCAS.pdf Subasta Internacional de las tipografías vascas "Euskara"]» (PDF). consonni.org. Arxivat de l'original el 2021-06-20 [Consulta: 6 juliol 2019].
- ↑ «GRAFÍA VASCA» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 5 juliol 2019].
- ↑ 5,0 5,1 Herrera Fernández, Eduardo. «La letra vasca. Etnicidad y cultura tipográfica». www.monografica.org, Junio 2012. [Consulta: 5 juliol 2019].
- ↑ «Johan Järlehed: Tipografía, lengua, ideología: letras vascas y gallegas en la señalización urbana.» (en castellà). Euskal Gaiak. [Consulta: 5 juliol 2019].
- ↑ «Tipografía vasca: fuente "Bilbao" y dos fuentes "Vasca" para nuestros ordenadores». [Consulta: 5 juliol 2019].
