Julien Vinson
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Élie Honoré Julien Espalier 21 gener 1843 antic 11è districte de París (França) |
| Mort | 21 novembre 1926 (83 anys) Liborna (França) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Lingüística, hindi, tàmil i basc |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | lingüista, folklorista, recopilador de contes fantàstics |
| Membre de | |
Premis | |
Signatura  | |
 | |
Julien Vinson (antic 11è districte de París, 21 de gener de 1843 - Liborna, 21 de novembre de 1926) va ser un lingüista francès especialitzat en les llengües de l'Índia, principalment el tàmil, i també en la llengua basca.[1]
Primers anys[modifica]
Julien Vinson va néixer el 1843 en una família francesa que vivia a Pondicherry, Índia. Va aprendre les llengües del país des de molt jove. Vinson va estudiar primer a l'Escola Forestal de Nancy, i va ser nomenat inspector adjunt de boscos i després inspector d'aigües i silvicultura. Com a aficionat va dedicar tot el seu temps lliure a la lingüística. Va col·laborar a la Revue orientale (Revista Oriental), després a la Revue de linguistique et de philologie comparée (Revista de Lingüística i Filologia Comparada). Pertanyia a l'escola naturalista de lingüística, en aquell moment contrari als defensors de l'escola de lingüística comparada històrica representada per Michel Bréal i Gaston Paris.
Lingüista[modifica]
A partir de 1873, l'editor Abel Hovelacque va contractar Vinson i Émile Picot com a coeditors de la revista. El 1874 Hovelacque va cedir com a director a Julien Girard Rialle. El 1880, Picot es va jubilar. Girard de Rialle i Vinson compartien la direcció de la revista. Finalment, el 1882, Vinson es va convertir en l'únic responsable de la revista fins que va tancar el 1916. Julien Vinson va emprendre la major part del seu treball sobre la llengua basca i les llengües índies (hindustànic, tàmil), sense deixar de banda altres àmbits com les llengües americanes. El 1903 seria el primer a crear una gramàtica de la llengua tàmil en francès dibuixant exemples extensos de textos tàmils. El 1879, va ser responsable de l'ensenyament de l'hindustani i el tàmil a l'Escola de Llengües Orientals Vives. Allà va ser professor des de 1882 fins a la seva mort el 1926.[2]
El 1882 es va publicar el Grammaire et vocabulaire de la langue Taensa, avec textes traduits et commentés par J.-D. Haumonté, Parisot, L. Adam a París i va provocar un enrenou entre els lingüistes. Pretenia descriure la llengua taensa, la llengua fins ara indocumentada d'un poble de Louisiana.[3] Quan es va publicar el material, Vinson i Lucien Adam van donar suport al treball. Més tard, Vinson i altres lingüistes van arribar a creure que era un engany.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Lacombe, 1936, p. 73-76.
- ↑ Desmet, 1996, p. 397 et seq.
- ↑ Boas, 1911, p. 172.
- ↑ Sturtevant, 2005, p. 43.
Bibliografia[modifica]
- Boas, Franz. Introduction to Handbook of American Indian languages. U of Nebraska Press, 1911. ISBN 978-0-8032-5017-8 [Consulta: 24 abril 2013].
- Desmet, Piet. «Julien Vinson». A: La linguistique naturaliste en France (1867 - 1922). Peeters Publishers, 1996. ISBN 978-90-6831-878-4 [Consulta: 24 abril 2013].
- Lacombe, Georges «Les travaux bibliographiques basques de Julien Vinson depuis 1898». Revista Internacional de los Estudios Vascos. Eusko Ikaskuntza [París], 27, 1936. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 26 maig 2022].
- Sturtevant, William C. «History of Research on the Native Languages of the Southeast». A: Native Languages Of The Southeastern United States. U of Nebraska Press, 2005. ISBN 978-0-8032-4235-7 [Consulta: 24 abril 2013].
Bibliografia addicional[modifica]
- Quelques pàgines inédites du père Constant-Joseph Beschi (de la Compagnie de Jésus) (sn, 1889) [microforma]:
- L'Inde française et les études indiennes de 1882 à 1884 (Maisonneuve frères et Ch. Leclerc, 1885)
- Manuel de la langue tamoule (Serveis educatius asiàtics, 1986)
- La langue taensa (1886)
- Manuel de la langue hindoustani (urdǔ et hindî) (J. Maisonneuve, 1899. Reed. Serveis educatius asiàtics, 1987)
- La poésie chez les races du sud de l'Inde (Maisonneuve, 1871)
- Les religions actuals (Adrien Delahaye i Emile Lecrosnier, 1888)
- Manuel de la langue tamoule (grammaire, textes, vocabulaire) (Imprimerie nationale, E. Leroux, editor, 1903)
- Éléments de la grammaire générale hindoustanie (Maisonneuve et cie, 1883)
- Le verbe dans les langues dravidiennes (Maisonneuve et Cie, 1878)
- Essai d'une bibliographie de la langue basque (J. Maisonneuve, 1891. Reed. Maisonneuve i Larose, 1967)
- Bibliographie de la langue basque (Seminario de Filología Vasca "Julio de Urquijo" de la Excelentísima Diputación Foral de Guipúzcoa, 1984)
- Les Basques et le pays basque, mœurs, langage et histoire (L. Cerf, 1882); reed. C. Lacour, 1993)
- Le Folk-lore du Pays Basque (Maisonneuve, 1883)
- Légendes bouddhistes et Djaïnas, traduites du tamoul per Julien Vinson, 1900
- Essai d'una bibliografia de la langue basque (reed. Publicacions antropològiques, 1970)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julien Vinson |
