Émile Picot

Émile Picot

Biografia
Naixement	13 setembre 1844 París
Mort	24 setembre 1918 (74 anys) Saint-Martin-d'Écublei (França)
President of the Société de l'histoire de Paris et de l'Île-de-France (en)
1909 – 1910 ← Paul Durrieu – Jules Guiffrey →
President Société libre d'agriculture, sciences, arts et belles-lettres de l'Eure (en)
Alcalde de Saint-Martin-d'Écublei
Dades personals
Formació	Liceu Condorcet Facultat de Dret de París
Activitat
Camp de treball	Literatura francesa
Lloc de treball	París
Ocupació	escriptor, polític, romanista, professor d'universitat, traductor
Ocupador	Institut Nacional de les Llengües i Civilitzacions Orientals
Membre de	Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (free member (en) ) (1897–1918) Société de l'histoire de Normandie (en) Societat d'Història de París i de l'Illa de França Comité des travaux historiques et scientifiques Société des Bibliophiles françois (en) Société des anciens textes français (en) Societat Erudita Sèrbia Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts
Premis  Cavaller de la Legió d'Honor

Émile Picot (París, 13 de setembre de 1844 - Saint-Martin-d'Écublei, 24 de setembre de 1918) va ser un filòleg romànic francès.

El 1865 va obtenir la llicenciatura en dret, i després va exercir com a advocat a la Cort d'Apel·lacions de París. Posteriorment va treballar com a agent viceconsular francès a Hermannstadt (des del 1868) i Témesvar (des del 1869). Del 1875 al 1909 va impartir classes de filologia romanesa a l'École spéciale des Langues orientales de París. El 1888 va rebre el títol de professor.

De 1897 a 1918 va ser membre lliure de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, i de 1914 a 1918 va ser director de la Société des antiquaires de Normandie. També va ser editor de la revista Revue de linguistique et de philologie comparée.

Obres seleccionades

• Les Serbes de Hongrie, leur histoire, etc., 1873 – Els serbis d'Hongria, la seva història, etc.
• Les Roumains de la Macédoine, 1875 – Els romanesos de Macedònia.
• Bibliografia Cornélienne; ou, Description raisonnée de toutes les éditions des oeuvres de Pierre Corneille, 1875 – Bibliografia de Pierre Corneille; descripció de totes les edicions de les seves obres.
• Pierre Gringore et les comédiens italiens, 1878 – Pierre Gringore i els actors italians.
• Chronique de Moldavie depuis le milieu du XIVe siècle jusqu'a l'an 1594, 1878 – Crònica de Moldàvia des de mitjan segle xiv fins a l'any 1594.
• Collection de documents pour servir à l'histoire de l'ancien théâtre, 1879 – Col·lecció de documents per a la història de l'antic teatre francès.
• Théâtre mystique de Pierre du Val et des libertins spirituels de Rouen, au 16e sìecle, 1882 – Teatre místic de Pierre du Val i llibertins espirituals de Roan al segle XVI.
• Catalog de livres component la bibliothéque de feu M. le baron James de Rothschild, 1884 – Catàleg de llibres de la biblioteca del baron James de Rothschild.
• Chants populaires des roumains de Serbie, 1889 – Cançons populars populars dels romanesos a Sèrbia.
• Œuvres poétiques de Guillaume Alexis ; amb Arthur Piaget (3 volums, 1896–1908) – Obres poètiques de Guillaume Alexis.
• Les Italiens in France au XVIe siècle, 1901 – Els italians a França al segle XVI.
• Les imprimeurs rouennais en Italie au xve siècle, 1911 – Els impressors de Rouen a Itàlia al segle XV.
• Pour et contre l'influence italienne a France au XVIe siècle, 1920 – Pros i contres pel que fa a la influència italiana a França al segle XVI.