Eduardo Rózsa Flores

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Eduardo Rózsa Flores
Altres noms: Eduardo Rózsa György
Naixença: 31 de març de 1960
Santa Cruz de la Sierra (Bolívia)
Defunció: 16 d'abril de 2009 (als 49 anys)
Santa Cruz de la Sierra (Bolívia)
Origen: Bolívia Bolívia
Hongria Hongria

Pàgina sobre Eduardo Rózsa Flores a IMDb

Eduardo Rózsa Flores (Santa Cruz de la Sierra, 31 de març de 1960 - Santa Cruz de la Sierra, 16 d'abril de 2009)[1] va ser un actor, productor de cinema, escriptor, poeta, publicista i soldat en guerres iugoslaves, posteriorment acusat per la fiscalia boliviana de ser el líder d'una banda paramilitar. Eduardo era bolivià de pare hongarès d'origen jueu (György Obermayer-Rózsa) i mare catalana (Nelly Flores Arias). Va ser membre de l'Opus Dei i posteriorment es va convertir a l'islam.[2]

Obres[modifica | modifica el codi]

Els seus llibres van ser publicats en hongarès:

  • A Mocskos háború (1994) háborús visszaemlékezés- La Cara sucia de la Guerra (1994) recuerdos sobre la guerra.
  • Hallgatás Hadművelet (1996) - Silencio en el entrenamiento militar (1996)
  • Meghaltunk és mégis élünk (1998) háborús visszaemlékezés - Morimos y aún así seguimos vivos (1998)
  • Hűség (1999) háborús versek - Lealtad (1999) versos sobre la guerra
  • Állapot: Két háború között (2001) versek - Estado: Entre dos guerras (2001) versos
  • Disznóságok gyűjteménye (2003) - Colección de cochinadas (2003)
  • 69 Titok, szerelmes versek és egy magyarázat (2004) versek - 69 secretos, versos de amor y explicación (2004)
  • 47 szúfi vers (2007) versek - 47 versos sufistas

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Totes les seves pel·lícules van ser filmades i realitzades en hongarès i van aconseguir certa rellevància en la nació, així com en comunitats hongareses a l'estranger a Amèrica Llatina, Amèrica del Nord i Austràlia.

  • Bolse Vita (1996)
  • Vizualizáció (1997)
  • Kisváros (1997)
  • Chico (2001)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Eduardo Rózsa Flores simpatitzava amb la "Nació Camba"
  2. C., J.. «El periodista reconvertit en coronel de les forces croates». Diari Ara [Barcelona], 27/12/2011, p.16. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]