Opus Dei

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Opus Dei
Opus Dei cross.svg
Emblema de l'organització: la creu sobre el món
Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei
Nom oficial llatí Praelatura Sanctae Crucis et Operis Dei
Tipus Prelatura personal; des del 1982
Objectius principals Santificació personal dels laics al món, mitjançant el treball
Fundació 2 d'octubre de 1928, Madrid per Josepmaria Escrivá de Balaguer
Aprovat per Pius XII, en 16 de juny de 1950 (com a institut secular) (aprovació diocesana: 1941 per Leopoldo Eijo y Garay, bisbe de Madrid); com a prelatura: 28 de novembre de 1982 per Joan Pau II
Branques i reformes Societat Sacerdotal de la Santa Creu (1946)
Primera fundació Academia DYA (Madrid), 1933
Fundacions destacades Universitat de Navarra (Pamplona, 1952), Església de Santa Maria de la Pau (Parioli) (Roma, església prelatícia),
Fundacions a terres de parla catalana IESE (Barcelona, 1958), Universitat Internacional de Catalunya, Braval
Persones destacades Àlvar del Portillo, José María Hernández Garnica, Montserrat Grases i García
Lloc web http://www.opusdei.cat

L'Opus Dei (en llatí, "Obra de Déu"), o formalment Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei, és una institució de l'Església Catòlica que ensenya que tothom és cridat a buscar la santedat en la vida ordinària.[1] La prelatura està composta majoritàriament per laics, té un presbiterat propi, i està governada per un prelat, escollit per alguns membres i designat pel Papa. El 55% dels membres de l'Opus Dei són dones i prop del 90% viuen a Europa i Amèrica Llatina.

Fundat el 2 d'octubre de 1928 per Josepmaria Escrivá de Balaguer, canonitzat el 2002, fou aprovat canònicament el 1941 com a pia unió de dret diocesà, pel bisbe de Madrid Leopoldo Eijo y Garay; el 1950, com a institut secular de dret pontifici, per Pius XII, i el 1982 fou erigit en la primera i fins ara única prelatura personal, per Joan Pau II. Els Papes han donat suport a les ensenyances de l'Opus Dei, especialment Joan Pau II. El 2013 el papa Francesc va evocar sant Josepmaria Escrivà de Balaguer com a precursor del Concili Vaticà II al proposar la crida universal a la santedat amb l'Opus Dei.[2]

Introducció[modifica | modifica el codi]

Seu central Mundial de l'Opus Dei situada a Roma

L’Opus Dei va ser fundat per José María Escrivá de Balaguer y Albás, sacerdot catòlic, el 2 d'octubre de 1928. Segons el fundador, la finalitat de l'Opus Dei és: «Contribuir que hi hagi enmig del món homes i dones de totes les races i condicions socials que procuren estimar i servir Déu i els altres homes amb i a través del seu treball» (Conversaciones con Monseñor Escrivá de Balaguer, p. 26).

L’activitat principal de l'organització és donar formació als seus membres i a la gent que vulgui rebre-la. Escrivà va resumir el paper de l'Opus Dei com "una gran catequesi". Aquesta visió de fundador tingué un gran suport del Papa Joan Pau II, que digué que l'Opus Dei va ser fundat ductus divina inspiratione, és a dir "sota l'influx de la inspiració divina".

Missatge i esperit[modifica | modifica el codi]

  • Vida ordinària. Essent membres de la família de Déu a través del baptisme, els cristians estan cridats a la santedat, una vida coherent amb la seva naturalesa nova com a fills de Déu. La majoria dels cristians han de santificar-se el món. Així segueixen les petjades de Jesucrist, que va treballar com a fuster i va viure com a fill d'una família jueva en un petit poble durant 30 anys.
  • Santificació del treball. Qualsevol treball que fan els cristians ha d'estar fet amb esperit d'excel·lència, com un servei efectiu per les necessitats de la societat. Així serà un oferiment degut per a Déu.
  • Oració i mortificació. L’amor, l'essència de la santedat i de l'apostolat, es nodreix a través de l'oració constant que són recolzats en normes de pietat per les quals es relaciona el cristià amb Jesús sagramentat, la Verge Maria, i la Bíblia. La mortificació, l'"oració dels sentits, es fa especialment a través d'una lluita esportiva per adquirir les virtuts humanes per amor".[3]"La santedat 'gran' està en complir els 'deures petits' de cada instant".
  • Caritat i apostolat. Els cristians han de donar la màxima importància a la virtut de la caritat: comprensió, compassió, cortesia, ajuda als necessitats i correcció fraterna. L’amor té ordre, i comença en fer el deure. La caritat exigeix l'apostolat, donant el millor a la gent —el mateix Déu, font de pau i alegria.
  • Unitat de vida. El cristià que practica aquestes ensenyances no té una doble vida, sinó el contrari, té una "unitat de vida" —una unió profunda amb Jesucrist. Així, el treball d'un veritable cristià es transforma en treball de Déu, Opus Dei.

El fonament de la vida cristiana és una consciència personal de la filiació divina. La filiació divina és l'estat fonamental del cristià com a fill o filla de Déu en Crist. "L’alegria ve de saber-se fills de Déu," diu San Josepmaria. L’Opus Dei, diu, és "un asceticisme somrient".

Membres[modifica | modifica el codi]

Hi ha tres tipus de membres que formen part de la Prelatura de l'Opus Dei: numeraris, agregats i supernumeraris. La distinció entre els uns i els altres és la disponibilitat dels mateixos per ajudar en les activitats apostòliques de la Prelatura.

Aproximadament un 20% dels membres de l'Opus Dei són numeraris. La gran part dels fidels de l'Opus Dei són supernumeraris, homes o dones casades que es santifiquen especialment en el matrimoni i formant una família.

L'Opus Dei i la política[modifica | modifica el codi]

La relació entre l'Opus Dei i la política ha estat un tema que ha generat polèmica. Membres de l'Opus Dei han participat en diversos governs. El cas més conegut és el dels ministres franquistes de comerç Alberto Ullastres, d'Hisenda Mariano Navarro Rubio o el promotor dels plans de desenvolupament, Laureano López Rodó. La institució defensa que també hi havia persones "anti-franco" perquè "cadascú feia el que li donava la gana amb la seva llibertat personal".[4] L'extensa investigació de John Allen conclou que, en política, els membres de l'Opus Dei tenen opcions diverses, i entrevista un independentista català de l'Opus Dei.[5]

La crida universal a la santedat[modifica | modifica el codi]

"Fidel al carisma que va rebre, Josepmaria Escrivà visqué les virtuts amb heroisme a la vida ordinària", diu el Decret sobre les virtuts de Josepmaria Escrivà.

Afirmant que "és comptat entre els grans testimonis del cristianisme", Joan Pau II el canonitzà el dia 6 d'octubre de 2002, qualificant-lo com "el sant de les coses ordinàries". El nombre de persones que van anar a Sant Pere o van enviar cartes reportant favors no té precedents.

Després d'un any d'investigar l'Obra entre els seus membres, Allen afirma que el que més el va impressionar va ser "la qualitat de la gent"; que "els membres de l'Obra lluiten realment per practicar el que prediquen". Els membres que ha conegut, com a barbers i conductors d'autobús, són molt treballadors i competents, i combinen la seva vida de pietat i apostolat "sense solució de continuïtat" amb el seu treball.

Història[modifica | modifica el codi]

Seu de l'Opus Dei a Amèrica [6]situat en una zona cèntrica de Nova York. S’utilitza per l'administració, cursos de recés, i com a centre de conferències. L’ocupen uns 60 numeraris i participen cada any a les seves activitats unes 10.000 persones. Es va construir a base de donatius diversos.

El 2 d'octubre de 1928, Josepmaria Escrivà de Balaguer va fundar l'Opus Dei com a «camí de santificació dirigit a tota classe de persones en el treball professional i en el compliment dels deures ordinaris del cristià». Això no corresponia amb la idea generalitzada d'aquella època que per ser sant s’havia de dur una vida consagrada únicament a Déu, és a dir, que només els religiosos o sacerdots podien ser sants.

L’any 1933 s’obre el primer centre de l'Opus Dei, l'Acadèmia DYA on s’imparteixen classes de Dret i Arquitectura. Un any després l'Academia DYA es converteix en una residència universitària.

Durant la guerra civil espanyola, en la qual s’inicia la persecució religiosa, Josepmaria Escrivà es veu obligat a refugiar-se en diversos llocs. La guerra civil espanyola impedeix estendre la labor apostòlica a altres països. El 1937, Josepmaria Escrivà i altres membres de l'Opus Dei van travessar els Pirineus per Andorra i van passar a la zona on l'Església no és perseguida.

Acabada la Guerra Civil Espanyola, Josepmaria Escrivà va tornar a Madrid. Les seves ensenyances s’expandeixen per altres ciutats d'Espanya. El començament de la Segona Guerra Mundial impedeix, una vegada més, els intents d'expandir l‘Opus Dei a altres nacions. Mentrestant, el 14 de febrer de 1943, Josepmaria Escrivà troba una solució jurídica que permetrà l'ordenació de sacerdots dins l'Opus Dei, la creació de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu. Això es veu reflectit un any després, el 25 de juny de 1944, quan el bisbe de Madrid ordena els primers sacerdots de l'Opus Dei: Àlvar del Portillo, José María Hernández Garnica i José Luis Múzquiz.

Després de la Segona Guerra Mundial, el fundador de l'Opus Dei se’n va anar a viure a Roma. Al 1941 fou reconeguda com a pia unió de dret diocesà pel bisbe de Madrid. El 24 de febrer de 1947, la Santa Seu atorga la primera aprovació pontifícia, donant a l'Opus Dei una entitat jurídica dins l'Església Catòlica, com a institut secular de dret pontifici, que obtindrà l'aprovació definitiva el 16 de juny de 1950 per part del Papa Pius XII.

Des de llavors coneix una gran expansió arreu del món, especialment a Espanya i Hispanoamèrica. Josepmaria Escrivà mor a Roma el 26 de juny de 1975. El 15 de setembre del mateix any, Àlvar del Portillo és escollit per succeir-lo al davant de l'organització. El 28 de novembre de 1982, Joan Pau II erigeix l'Opus Dei en prelatura personal, figura jurídica adequada a la seva naturalesa teològica i pastoral, i nomena prelat Àlvar del Portillo.

El 17 de maig de 1992, és beatificat Josepmaria Escrivà a la plaça de San Pere (Roma); serà canonitzat el 6 d'octubre de 2002.

Altres membres de l'Opus Dei en procés de beatificació[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Address of John Paul II in Praise of St. Josemaría, Founder of Opus Dei». [Consulta: 2007-06-08].
  2. «Papa Francisco evoca a san Josemaría como «precursor del Concilio Vaticano II»». Infocatólica, 18 novembre 2013 [Consulta: 22 novembre 2013].
  3. «Obras de San Josemaría Escrivá, fundador del Opus Dei».
  4. «Franquismo». BBC. BBC Mundo. [Consulta: 22 novembre 2013].
  5. Allen, John L. Allen. Opus Dei. Madrid: Planeta Publishing Corporation, 2006. ISBN 9788408067108. 
  6. «Opus Dei Headquarters Building». Arxivat de l'original el 5 de març de 2008.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Opus Dei

Documents oficials catòlics[modifica | modifica el codi]

Documents oficials de l'Opus Dei[modifica | modifica el codi]

Documents no-oficials de l'Opus Dei[modifica | modifica el codi]

  • Rocca, Giancarlo. El Opus Dei Apuntes y documentos para una historia --- Estudi de l'itinerari jurídic del director del 'Dizionario degli Istituti di Perfezione' per part del Professor Rocca, religiós paulí.
  • Estruch, Joan. SANTOS Y PILLOS. El Opus Dei y sus paradojas" --- Estudi socioreligiós per part del director del Departament d'Investigacions en Sociologia de la Religió de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  • E.B.E--- El Opus Dei como revelación divina. Estudi històric-teològic fet per un ex-membre numerari. ISBN 978-1480032491 (edició en paper) i ASIN: B009T7YO8Y (edició ebook - Amazon)

Llibres crítics[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 55′ 18″ N, 12° 29′ 03″ E / 41.921777777778°N,12.484055555556°E / 41.921777777778; 12.484055555556