Álvaro del Portillo

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Àlvar del Portillo)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Beat Álvaro del Portillo
Prelat de l'Opus Dei
Bisbe titular de Vita
Alvarodelportillomp.jpg
Álvaro del Portillo
Coat of arms of Álvaro del Portillo.svg
Regnare Christum Volumus!
Dades personals
Ordenació sacerdotal 25 de juny de 1944
Consagració episcopal 6 de gener de 1991
per Joan Pau II
Nascut 11 de març de 1914
Madrid
Mort 23 de març de 1994 (als 80 anys)
Roma
Beatificació 27 de setembre de 2014, Valdebebas (Madrid) per papa Francesc, representat per Angelo Amato
Festivitat 12 de maig
Influït per José María Escrivá de Balaguer
Enterrament Santa Maria della Pace al Parioli (Roma), a la cripta

Álvaro del Portillo Diez de Sollano (Madrid, 11 de març de 1914 - Roma, 23 de març de 1994) va ser un bisbe catòlic, successor de sant Josepmaria Escrivà al capdavant de l'Opus Dei.[1] Enginyer de camins, va ser ordenat sacerdot el 25 de juny de 1944 i es va traslladar a Roma, on participà activament al Concili Vaticà II. Prelat de l'Opus Dei des del 1975, va expandir la prelatura en diversos països i va impulsar diverses iniciatives socials. Fou beatificat el 27 de setembre del 2014 a Valdebebas (Madrid).[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Joventut i estudis[modifica | modifica el codi]

Tercer de vuit fills d'una família cristiana de mare mexicana i pare espanyol, va acabar el batxillerat al Col·legi El Pilar de Madrid el 1931. Cursà Enginyeria Civil a Madrid entre 1932 i 1935 i treballà al ministeri d'Obres Públiques. Acabà els estudis de l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports el 1941.[3][4] Va treballar en diverses entitats oficials amb competència en matèria hidrogràfica. Quan va acabar el servei militar obligatori, que el portà a Cigales (Valladolid) els primers mesos del 1939,[5] i a Olot entre l'abril i el juny del 1939,[6] va acompanyar estretament sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, amb qui va venir a Barcelona en diverses ocasions per estar amb fidels de l'Opus Dei. En el primer d'aquests viatges a la ciutat comptal va estar amb el doctor Alfons Balcells i Gorina.[7] Al mateix temps estudiava Filosofia i Lletres especialitzat en història i es va doctorar el 1944 amb una tesi sobre Descobriments i exploracions a les costes de Califòrnia.

Ingressà a l'Opus Dei el 1935,[8] una institució de l'Església Catòlica fundada set anys abans per Josepmaria Escrivà de Balaguer. Aviat la Guerra Civil Espanyola l'obligà a buscar refugi en una seu diplomàtica, com van fer més de 13.000 persones a causa de la persecució. El 1936 anà a l'ambaixada de Finlàndia, d'on fou detingut i tancat a la presó de San Antón durant dos mesos.[9] Després de viure en la clandestinitat s'instal·là a partir del 13 de març de 1937 a la Legació d'Hondures, situada al Passeig de la Castellana, on trobaren refugi gairebé un centenar de persones. Allà coincidí amb sant Josepmaria Escrivà i altres membres de l'Opus Dei. La reclusió d'Álvaro del Portillo s'allargà un any i quatre mesos dormint en colxonetes, sense habitació pròpia i amb una alimentació molt deficient.[10][11]

Des del 1939 va fer diversos viatges per a donar a conèixer l'Evangeli a diverses ciutats espanyoles. Quan es desfermà una dura oposició a l'Opus Dei a l'inici dels anys 40, va visitar molts bisbes, entre d'altres el de Barcelona. També va anar a veure l'Abat Escarré, a Montserrat, el mes de juny de 1941, amb qui van mantenir una gran amistat, i es van trobar amb en altres ocasions.[12] El 1943 anà de Barcelona a Roma, on es trobà amb monjos de Montserrat que hi residien, com el pare Pere Celestí Gusi i el pare Anselm Maria Albareda. També es va entrevistar amb el cardenal Vidal i Barraquer i el Sant Pare Pius XII.

Sacerdot a Roma[modifica | modifica el codi]

Va ser ordenat sacerdot el 25 de juny de 1944 per el bisbe de Madrid, Leopoldo Eijo i Garay, juntament amb José María Hernández Garnica i José Luis Múzquiz. Van ser els tres primers sacerdots de l'Opus Dei. El 1946 es va traslladar a Roma, pocs mesos abans que també hi anés Josepmaria Escrivà de Balaguer, amb qui va conviure els anys següents. Sant Josepmaria l'anomenava saxum (roca en llatí) perquè considerava que tenia una gran fortalesa i fidelitat.[13] Durant aquests anys l'Opus Dei va rebre les primeres aprovacions jurídiques de la Santa Seu. Entre el 1947 i el 1950 va empényer l'expansió de l'Opus Dei a Roma, Milà, Nàpols, Palerm i altres ciutats italianes que actualment tenen diverses places i carrers amb el seu nom. El 29 de juny del 1948, el fundador de l'Opus Dei va erigir a Roma la futura Universitat Pontifícia de la Santa Creu, on Álvaro del Portillo va ser el primer rector i va ensenyar teologia moral (1948-1953). El mateix any va obtenir el doctorat en Dret Canònic de la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs.

Durant els anys que va viure a Roma Pius XII, Joan XXIII, Pau VI i Joan Pau II li van demanar que fos membre o consultor d'un total de 13 organismes de la Santa Seu.[14][15]

Va participar activament al Concili Vaticà II. Joan XXIII el va nomenar consultor de la Sagrada Congregació del Concili (1959-66). En les etapes prèvies al Vaticà II, va ser president de la Comissió per al Laicat. Durant el Concili (1962-65) va ser secretari de la Comissió sobre la Disciplina del Clergat i del Poble Cristià. Després d'aquest esdeveniment eclesial, Pau VI el va nomenar consultor de la Comissió postconciliar sobre els Bisbes i el Règim de les Diòcesis (1966). També va ser, durant diversos anys, consultor de la Congregació per la Doctrina de la Fe.[16][17]

Prelat de l'Opus Dei[modifica | modifica el codi]

Col·laborador íntim de Josepmaria Escrivá de Balaguer durant 40 anys, fou secretari general de l'Opus Dei (1940-47 i 1956-75), consiliari a Itàlia (1947-50) i procurador general (1947-56). Després de la mort de sant Josepmaria, fou escollit com a successor seu al capdavant de l'Opus Dei el 15 de setembre de 1975.[18][19] També des del 1975 fou el Gran Canceller de la Universitat de Navarra.[20] En la nova funció de prelat va anar a Catalunya una desena de vegades entre 1978 i 1994.[21] Entre les trobades que va tenir amb milers de persones que volien sentir el seu mestratge destaca la del col·legi Viaró, de Sant Cugat del Vallès, que va aplegar milers de persones.[22] Com havia fet el fundador de l’Opus Dei, sempre que visitava Barcelona buscava un moment per a resar davant la venerada imatge de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona.[23]

El papa Joan Pau II, amb qui l'unia una gran amistat,[24] el nomenà prelat el 1982, en erigir en prelatura personal l'Opus Dei. El 6 de gener de 1991 fou ordenat de bisbe.[25][26] Durant els seus 19 anys al capdavant de l'Opus Dei la prelatura es va estendre a vint nous països.[15] va promoure diverses institucions al servei de l'Església, com l'actual Universitat Pontifícia de la Santa Creu,[27] el Centre de Recerca (CIMA) a Navarra o al Campus Biomèdic a Roma. Va impulsar iniciatives socials molt variades, com l'hospital Monkole,[28] a Kinshasa (Congo),[29] l'Institut Tècnic CITE[30] a Cebu (Filipines),[31] l'hospital Niger Foundation a Enugu (Nigèria), Crotona i Rosedale Center[32] al Bronx de Nova York per a la integració social de joves marginats.[33][34][35] Impulsà diverses iniciatives solidàries a Àfrica.[36]

Álvaro del Portillo va publicar diversos escrits sobre matèries teològiques, canòniques i pastorals[37] com Fieles y laicos en la Iglesia (1969), Escritos sobre el sacerdocio (1970)[38] i diversos textos dispersos, molts d'ells recollits al llibre Rendere amabile la Verità.Raccolta di scritti di Mons. Álvaro del Portillo, publicat el 1995 por la Libreria Editrice Vaticana. El 1992 es va publicar Entrevista sobre el Fundador del Opus Dei, a partir de les seves converses amb el periodista italià Cesare Cavalleri, sobre la figura del fundador de l'Opus Dei.

El dia de la seva mort el papa Joan Pau II va anar a la seu central de l'Opus Dei, a Roma, per a resar davant les seves restes mortals,[39] abans de recordar la seva «fidelitat a la seu de Pere i el generós servei eclesial».[40] Per el cardenal Camillo Ruini, Vicari del Papa a Roma, «es distingia per la seva pietat, intel·ligència i amor a l'Església» i a la diòcesi de Roma.[41][42] Entre les persones que van manifestar el condol per la seva mort hi havia líders jueus com el rabí David Rosen.[43][44][9]

Causa de canonització[modifica | modifica el codi]

Àlvar del Portillo fou beatificat a Valdebebas (Madrid) el 27 de setembre de 2014 per el cardenal Angelo Amato en representació del papa Francesc.

El Papa Benet XVI el declarà venerable al juny del 2012.[45] El Papa Francesc va signar el 5 de juliol del 2013 el decret que li reconeix un miracle,[46] Per aquest miracle fou beatificat en un acte multitudinari celebrat el 27 de setembre del 2014 a Valdebebas, Madrid.[47][48][49]

El miracle atribuït és la curació de José Ignacio Ureta, nascut a Xile el 10 de juliol del 2003 amb una hèrnia intestinal, una cardiopatia congènita i una malformació d'ambdós hemisferis cerebrals. En l'operació als dos dies de vida va patir una parada cardíaca amb hipotèrmia i tres crisis per falta d'oxígen, i dies després una insuficiència cardíaca aguda i una parada cardíaca de mitja hora. Els metges van pensar que era mort, però es va recuperar i el 2014 feia vida normal.[50][51][52]

Beatificació[modifica | modifica el codi]

La cerimònia de beatificació va ser el dissabte 27 de setembre de 2014 a les 12 h al parc de Valdebebas de Madrid, presidida pel prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, el cardenal Angelo Amato. Hi van participar més de 100.000[53] o més de 200.000 persones,[54] segons la font consultada.

Durant la cerimònia es llegí una carta que el papa Francesc envià al prelat de l'Opus Dei, Javier Echevarría Rodríguez, on va destacar l'exemple del nou beat, que va recórrer molts països "fomentant projectes d'evangelització, sense aturar-se davant les dificultats, mogut per el seu amor a Déu i als germans", i va recordar les paraules que deia sovint el nou beat: "gràcies, perdó, ajuda'm més".[55][56]

El cardenal Ángelo Amato va dir que Álvaro del Portillo “ens convida a ser sants com ell, vivint una santedat amable, misericordiosa, afable, mansa i humil” i que “ara més que mai necessitem una ecologia de la santedat, per a contrarestar la contaminació de la immoralitat i de la corrupció. Els sants ens conviden a introduir en el si de l'Església i de la societat l'aire pur de la gràcia de Déu, que renova la faç de la terra”.[57]

Les col·lectes es van destinar a les Càritas parroquials, tres projectes solidaris a l'Àfrica i a un fons de beques per a sacerdots. La primera missa d'acció de gràcies es celebrà el dia següent al mateix indret.[58]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Álvaro del Portillo». Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 juliol 2013].
  2. «Opus Dei bishop's beatification set for Madrid». Catholic News Agency, 24 gener 2014 [Consulta: 26 gener 2014].
  3. Redacción. «Los ingenieros civiles homenajean a Álvaro del Portillo». ABC, 29 gener 2014 [Consulta: 20 març 2014].
  4. «En la muerte de Monseñor Álvaro del Portillo». Mundo Cristiano, 385, abril 1994, pàg. 16-31.
  5. Martínez López-Muñiz, Jose Luis. «Cigales en un hombre universal». El Norte de Castilla, 29 abril 2014 [Consulta: 23 setembre 2014].
  6. «Álvaro del Portillo a Catalunya». opusdei.cat, 5 juliol 2013 [Consulta: 14 setembre 2013].
  7. Balcells, Alfons. Memòria Ingènua. Barcelona: La Formiga d'Or, 2005. ISBN 8485028937 [Consulta: 13 setembre 2013]. 
  8. «Joan Pau II i Joan XXIII seran declarats sants; Álvaro del Portillo, beat». Opus Dei, 5 juliol 2013 [Consulta: 10 setembre 2013].
  9. 9,0 9,1 Vicente Boo, Juan. «Alvaro del Portillo era un hombre valiente que creaba ambiente de paz». ABC, 26 gener 2014 [Consulta: 20 març 2014].
  10. Redacción. «Un refugiado de Honduras será beatificado». El Heraldo.hn, 8 març 2014 [Consulta: 20 març 2014].
  11. Antúnez, Ingrid. «"Don Álvaro es una figura de un valor muy grande"». El Heraldo.hn, 8 setembre 2013 [Consulta: 20 març 2014].
  12. Torelló, Joan Baptista. «El Beat Josepmaria i els inicis de l’Opus Dei a Catalunya». Temes d'Avui, 11, 1r semestre 2002, pàg. 13 [Consulta: 13 setembre 2013].
  13. Pittaro, Esteban. «Don Álvaro del Portillo quería que “llegara el Evangelio hasta el último confín del mundo”». Aleteia, 8 setembre 2014 [Consulta: 23 setembre 2014].
  14. «Un madrileño, ingeniero y doctor en filosofía». El País, 24 març 1994 [Consulta: 2 setembre 2013].
  15. 15,0 15,1 Frawley Desmond, Joan. «Remembering ‘Don Alvaro’». National Catholic Register, 19 juliol 2013 [Consulta: 20 març 2014].
  16. Cabellos Llorente, Pablo. «La lealtad como estilo». Las Provincias/Catholic.net, 8 juliol 2013 [Consulta: 20 març 2014].
  17. Carvalho, Nirmala. «Álvaro del Portillo, the "rock" of Opus Dei and the mission in Asia». Asia News, 28 gener 2014 [Consulta: 20 març 2014].
  18. Jones, Kevin. «Opus Dei bishop showed 'enormous faith,' biographer says». Catholic News Agency, 28 gener 2014 [Consulta: 20 març 2014].
  19. Egurbide, Peru. «El Opus aborda la elección de Echevarría como sucesor de Portillo». El País, 20 abril 1994 [Consulta: 13 setembre 2013].
  20. Redacció. «El IESE analiza la aportación del futuro beato Álvaro del Portillo a la formación de directivos». Europa Press, 12 juny 2014 [Consulta: 23 setembre 2014].
  21. Masabeu, Josep. Església de l’antiga Casa de Caritat.. Terrassa: Albada, 2004. 
  22. «Viajes pastorales». Romana, 46, Gener-juny de 2008, pàg. 58 [Consulta: 13 setembre 2013].
  23. Dacal Vidal, Manuel. «Hizo mucho por la Iglesia». La Vanguardia, 26 març 1994 [Consulta: 13 setembre 2013].
  24. Shaw, Russell. «The Approaching Beatification of “Don Alvaro”». The Catholic World Report, 5 setembre 2014 [Consulta: 23 setembre 2014].
  25. «El Papa consagra obispo a Álvaro del Portillo». El País, 7 gener 1991 [Consulta: 2 setembre 2013].
  26. O’Connor, John Joseph. «Bishop Álvaro del Portillo». Position Paper, 246-247, juny-juliol 1994, pàg. 208-210.
  27. «Historia de la Universidad». pusc.it. Universitat Pontifícia de la Santa Creu. [Consulta: 14 setembre 2013].
  28. «Un peu d'histoire». Monkole.cd. Centre Hospitalier Monkole. [Consulta: 14 setembre 2013].
  29. Oïssa Tambwe, Gypsie. «Interview. Mgr Xavier Valdès : ‘‘ Le bienheureux Alvaro del Portillo a lié son nom à l’histoire du Congo’’.». Agence d'Information de l'Afrique Central, 22 setembre 2014 [Consulta: 28 setembre 2014].
  30. «About us». cite.edu.ph. Center For Industrial Technology and Enterprise. [Consulta: 14 setembre 2013].
  31. Diola, Camille. «Pope OKs beatification of bishop who backed Phl projects». PhilStar, 3 febrer 2014 [Consulta: 20 març 2014].
  32. «South Bronx Educational Foundation, The». catholicvolunteernetwork.org. Catholic Volunteer Network. [Consulta: 14 setembre 2013].
  33. «Dossier informatiu sobre Mons. Álvaro del Portillo». opusdei.cat, 5 juliol 2013 [Consulta: 13 setembre 2013].
  34. Q. Bas, Rene. «I chatted with, had dinner with a saint». The Manila Times, 22 desembre 2013 [Consulta: 20 març 2014].
  35. Gately, Susan. «Former leader of Opus Dei to be beatified». Catholic Ireland, 25 gener 2014 [Consulta: 20 març 2014].
  36. Fonseca, Jesús. «Álvaro del Portillo y África: una beatificación solidaria». La Razón, maig 2014 [Consulta: 2 juny 2014].
  37. Fernández Montes, Martínez Sánchez, González Guillón, José Mario, Santiago, José Luis. «Bibliografía general sobre los prelados del Opus Dei: Álvaro del Portillo». Centro de Documentación y Estudios Josemaría Escrivá de Balaguer. Universidad de Navarra, 2012, pàg. 469-515 [Consulta: 14 setembre 2013].
  38. Rocamora Valls, Pedro. «Pensadores españoles contemporáneos». Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1975, pàg. 233-238.
  39. Iriarte, José Joaquín. «Don Álvaro o la fuerza del sino». Ecclesia, 3.692, 14 setembre 2013, pàg. 38.
  40. «Telegrama de condol». L'Osservatore Romano (Edició en castellà), 25 març 1994, pàg. 4.
  41. «Camillo Ruini recuerda Álvaro del Portillo». Diario 16 de Galicia, 24 de març de 1994, pàg. 22.
  42. «Álvaro del Portillo». ABC, 24 de març de 1994, pàg. 47.
  43. «Álvaro del Portillo». Diari de Tarragona, 28 de març de 1994.
  44. «Algunes declaracions de personalitats sobre Mons. Álvaro del Portillo». opusdei.cat. Oficina d'Informació de l'Opus Dei. [Consulta: 14 setembre 2013].
  45. «El Papa Benet XVI declara venerable Álvaro del Portillo». Agència de Notícies Flama, 29 juny 2012 [Consulta: 2 setembre 2013].
  46. «Notícia sobre el decret que reconeix un miracle atribuït a la intercessió». Vatican Information Service. [Consulta: 8 juliol 2013].
  47. Bedoya, Juan G.. «El Opus anuncia la causa de canonización de Álvaro del Portillo, sucesor de Escrivá». El País, 4 març 2004 [Consulta: 2 setembre 2013].
  48. Hernández Velasco, Irene. «Álvaro del Portillo, sucesor de Escrivá de Balaguer, será beatificado el 27 de septiembre». El Mundo, 23 gener 2014 [Consulta: 26 gener 2014].
  49. «Álvaro del Portillo será beatificado el 27 de septiembre». La stampa, 22 gener 2014 [Consulta: 26 gener 2014].
  50. «La estremecedora historia del milagro que hará beato a Mons. Álvaro del Portillo». Aciprensa, 8 juliol 2013 [Consulta: 2 setembre 2013].
  51. «Vídeo: Álvaro del Portillo: Couple talks about the miracle that will pave the way towards his beatification». Rome Reports, 11 juliol 2013 [Consulta: 2 setembre 2013].
  52. Benaprés, Agustín. «El emotivo video del "milagro" de don Álvaro a niño chileno». 24 horas.cl, 15 juliol 2013 [Consulta: 20 març 2014].
  53. Ramírez Restrepo, Elisabeth. «El Opus Dei reúne a 100.000 personas en Madrid con la beatificación de Del Portillo». El País, 27 setembre 2014 [Consulta: 28 setembre 2014].
  54. Daniele, Laura. «Una marea de 200.000 personas celebran la beatificación de Álvaro del Portillo». ABC, 27 setembre 2014 [Consulta: 28 setembre 2014].
  55. Redacció. «El papa Francisco, en la beatificación de Del Portillo: "No hay que tener miedo de ir contracorriente"». Antena3, 27 setembre 2014 [Consulta: 28 setembre 2014].
  56. Radio Vaticana. «Carta del Papa al Prelado del Opus Dei con motivo de la beatificación de Álvaro del Portillo». News.va, 27 setembre 2014 [Consulta: 28 setembre 2014].
  57. «La Iglesia beatifica ante más de 200.000 personas a Don Álvaro den Madrid». Europa Press, 27 setembre 2014 [Consulta: 28 setembre 2014].
  58. Redacció. «La beatificación de Álvaro del Portillo congregará en Madrid». Europa press, 5 juny 2014 [Consulta: 23 setembre 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Obres publicades[modifica | modifica el codi]

  • Portillo, Álvaro del: Fieles y laicos en la Iglesia. Eunsa, 1969. ISBN 9788431301309.
  • Portillo, Álvaro del: Escritos sobre el sacerdocio. Ediciones Palabra, 1990. ISBN 9788471187215.
  • Portillo, Álvaro del: Descubrimientos y exploraciones en las costas de California, 1532-1650. Rialp, 1982. ISBN 9788432121890.
  • Portillo, Álvaro del; Cavalleri, Cesare: Entrevista sobre el fundador de l'Opus Dei. Rialp, 1993. ISBN 9788432129728.
  • Portillo, Álvaro del: Una vida para Dios: Reflexiones en torno a la figura de Monseñor Josemaría Escrivá de Balaguer. Rialp, 1992. ISBN 9788432128639.
  • Portillo, Álvaro del; Morales, José: Estudios sobre Camino. Eunsa, 1988. ISBN 9788432124532.
  • Portillo, Álvaro del: Escritos sobre el sacerdocio. Ediciones Palabra, 1990. ISBN 9788471187215.

Biografies[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Álvaro del Portillo Modifica l'enllaç a Wikidata