Ubuntu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Ubuntu (desambiguació)».
Ubuntu
Ubuntu
Ubuntu 12.10 "Quantal Quetzal" executant l'entorn d'escriptori Unity
Ubuntu 12.10 "Quantal Quetzal" executant l'entorn d'escriptori Unity
Empresa / Desenvolupador Canonical Ltd. / Ubuntu Foundation
Família de SO GNU/Linux
Estat actual Actiu
Tipus de codi Programari lliure
Versió estable

13.04 Raring Ringtail

/ 25 Abril 2013; fa 11 mesos (2013-04-25)[1]
Plataformes suportades i386, AMD64, PowerPC, UltraSPARC[2]
Tipus de nucli Monolític
IGU per defecte Unity
Llicència GNU General Public License i altres llicències
Lloc web www.ubuntu.com

Ubuntu és una distribució del sistema operatiu GNU/Linux basada en Debian. Té per objectiu ser un sistema operatiu d'escriptori enfocat a l'usuari mitjà amb poca experiència amb GNU/Linux i amb el compromís de ser subministrat i actualitzat gratuïtament (normalment cada dia apareixen noves actualitzacions). A més, ofereix la garantia que cada 6 mesos sortirà una nova versió del sistema. Els guanys econòmics sols provenen del suport tècnic, el que la diferencia de la resta de les altres distribucions comercials.

Ubuntu és desenvolupat per l'empresa Canonical Ltd., propietat de l'emprenedor sud-africà Mark Shuttleworth.

Història[modifica | modifica el codi]

Tot va començar quan Mark Shuttleworth va crear l'empresa Canonical Ltd. per tal de començar el desenvolupament d'una nova distribució de GNU/Linux. Aquesta se centraria en la facilitat d'ús per a l'usuari mitja i tindria llançaments regulars cada 6 mesos, basats en l'última versió inestable de Debian, la distribució més completa del món, a la qual ja havia contribuït abans. Amb aquest fi, va contractar diversos desenvolupadors de Debian, Gnome i Arch, i el 20 d'octubre del 2004 va sortir[3] a la llum la primera versió de l'Ubuntu, la 4.10 "Warty Warthog".

Inici d'Ubuntu[modifica | modifica el codi]

Ubuntu és una bifurcació del codi base del projecte Debian.[4] L'objectiu inicial era fer de Debian una distribució més fàcil d'usar i entendre per als usuaris finals, corregint diversos errors d'aquest i fent més senzilles algunes tasques com la gestió de programes. El seu primer llançament va ser el 20 d'octubre de 2004.[5]

Ubuntu fa servir primàriament programari lliure, fent excepcions en el cas de diversos controladors privatius (a més de microprogramari i programari) encara que hi ha crítiques a causa del fet que realment ha aportat gairebé res. Abans de cada llançament, es porta a terme una importació de paquets, Debian des de Debian, aplicant les modificacions específiques d'Ubuntu. Un mes abans del llançament, comença un procés de congelació d'importacions, ajudant al fet que els desenvolupadors puguin assegurar que el programari sigui prou estable.

Des de l'inici del projecte, Shuttleworth va proporcionar el suport econòmic gràcies als beneficis obtinguts després de vendre la seva empresa Thawte a VeriSign, per uns 575 milions de dòlars americans.[6]

El 8 de juliol de 2005, Shuttleworth va anunciar la creació de la Fundació Ubuntu i van aportar 10 milions de dòlars com a pressupost inicial. El propòsit de la fundació és el d'assegurar suport i desenvolupament per a totes les futures versions d'Ubuntu.[7]

El 12 de març de 2009, Ubuntu anunciar suport per a plataformes externes d'administració de computació en núvol, com Amazon EC2.[8]

Enfocament en el programari[modifica | modifica el codi]

A principis de 2009 els enginyers i dissenyadors de Canonical s'adonaren que la gestió de paquets i instal·lació d'aplicacions és massa fragmentada i fins complexa, per tant es planifica la creació d'una aplicació central per al maneig i instal·lació d'aplicacions. L'octubre de 2009 Canonical llança oficialment el centre de programari d'Ubuntu (Ubuntu Software Center), permet buscar, instal·lar, desinstal·lar aplicacions, i a més permet afegir repositoris de tercers [9] a l'octubre de 2010 s'introdueix la venda d'aplicacions per mitjà de pagaments en línia al Centre de programari d'Ubuntu.[10]

El 3 de juny de 2010, Mark Shuttleworth anuncia el treball en conjunt amb el projecte Linaro i el seu desenvolupament de codi obert per a Linux en processadors amb tecnologia ARM.[11] a finals de setembre es dóna a conèixer abans del llançament d'Ubuntu 10.10, que aquesta versió inclouria un millor i més estable suport per a processadors ARM.[12]

A l'octubre i novembre de 2010, s'anuncien dràstiques i importants canvis en l'escriptori d'Ubuntu, la inclusió de la interfície d'usuari Unity (creada per Canonical), la qual serà utilitzada en la versió d'escriptori d'Ubuntu.[13] També Mark Shuttleworth anuncia que en futures versions d'Ubuntu, Unity s'implementarà al servidor gràfic Wayland, i no en el servidor gràfic X (com és habitual) [14] no obstant això, en 2013 es decideix que no serà Wayland el servidor gràfic triat, sinó que un de nou creat per Canonical, anomenat Mir.

El 18 de gener de 2011, Mark Shuttleworth anuncia la inclusió d'aplicacions creades en Qt per ser llançades a partir de «Natty +1 » (després del llançament d'Ubuntu 11.04) i en futures versions de Ubuntu. Una de les metes d'aquesta decisió és facilitar la integració al sistema d'aplicacions Qt, en comparació amb les típiques aplicacions desenvolupades a GTK que llueixen natives a la interfície d'usuari d'Ubuntu. Per acabar amb les dificultats tècniques de configuració i preferències del sistema entre Qt i GTK, es crearan enllaços dconf per a les aplicacions Qt, amb el que es pretén centralitzar la configuració del sistema, ja sigui GTK o Qt, en un sol lloc.[15]

El 9 de març de 2011, Canonical anuncia la discontinuïtat d''Ubuntu Netbook Edition', a causa de la integració de la interfície Unity en la seva versió d'escriptori a partir d'Ubuntu 11.04, i així eliminar la redundància de les seves versions amb un mateix escriptori. Canonical també anuncia que els noms 'Ubuntu Desktop Edition' i 'Ubuntu Server Edition' s'eliminen, deixant només el nom 'Ubuntu' per a ús en tot tipus d'ordinadors, i 'Ubuntu Server' per al seu ús en servidors.[16]

Expansió d'Ubuntu a altres dispositius[modifica | modifica el codi]

Ubuntu per Android.

El 31 d'octubre de 2011, durant la presentació del Ubuntu Developer Summit, Mark Shuttleworth anuncia la integració d'Ubuntu en diversos altres dispositius, com ara tauletes, televisors, telèfons i ordinadors tradicionals. Tota aquesta integració conclourà en la versió 14.04, a l'abril de 2014.[17]

Al gener de 2012, durant la fira tecnològica CES 2012, Canonical revela Ubuntu TV, la qual ofereix una interfície simple i intuïtiva per organitzar continguts i serveis per a TV.[18]

Al febrer de 2012, Canonical anuncia 'Ubuntu per Android', el qual permet executar l'escriptori d'Ubuntu directe des d'un telèfon intel·ligent Android en connectar a un monitor per mitjà d'una base. Característiques com la sincronització de contactes, sincronització de xarxes socials, i vista d'aplicacions Android són possibles. Ubuntu per Android té compatibilitat amb telèfons intel·ligents amb múltiples nuclis ARM, i l'avantatge de compartir el mateix nucli amb Android.[19]

El 2 de gener de 2013, Canonical anuncia 'Ubuntu per a telèfons', per ser llançat en dispositius durant l'any 2014. Ubuntu per a telèfons utilitza una interfície basada en Unity però construïda sota QML igual que les seves aplicacions. La seva interfície només utilitza gestos tàctils a través de la pantalla, com que no usa botons físics d'accés al davant. A més els telèfons intel ligents més avançats amb Ubuntu podran connectar el dispositiu a un dock amb monitor extern per poder utilitzar la interfície d'escriptori d'Ubuntu.[20]

El 19 de febrer de 2013, Canonical anuncia 'Ubuntu per tauletes'. Les seves principals característiques són la interfície multitasca per utilitzar dues aplicacions al mateix temps, multiusuari segur, amb la possibilitat d'usar diferents comptes d'usuari, controls usats per veu, igual que gestos per interaccionar amb la interfície. Ubuntu per a tauletes també pot carregar la interfície d'escriptori si aquest es connecta a un dock amb teclat i ratolí extern.[21]

El 4 de març de 2013, Canonical anuncia Mir, un nou servidor gràfic que s'utilitzarà a través de tots els dispositius amb Ubuntu, això inclou escriptori, telèfons, tauletes i televisors, amb data de llançament per al seu ús públic a l'abril de 2014, per a Ubuntu 14.04.[22] A més de Mir, també anuncia Unity Next, la següent versió de la interfície Unity construïda a QML/Qt, la qual també es farà servir en tots els dispositius amb Ubuntu i disponible per al públic a l'abril de 2014.[23] amb això, Mir passa a substituir el servidor gràfic X que era usat a l'escriptori, i Unity Next amb QML passa a reemplaçar la versió de Unity obtinguda de Nux. Més endavant s'anuncia que s'avançarà el llançament del nou servidor gràfic Mir, i es llançarà juntament amb Ubuntu 13.10. També inclourà XMir, una nova implementació muntada en Mir per donar compatibilitat a aplicacions i ambients basats en l'antic servidor X.[24]

El 19 de març de 2013, la junta tècnica d'Ubuntu decideix escurçar el suport tècnic de les versions no-LTS d'Ubuntu a només 9 mesos de suport, anteriorment amb suport de 18 mesos.[25]

Al juliol de 2013, s'anuncia la campanya per Ubuntu Edge, el propòsit de la campanya és recaptar 32 milions de dòlars durant 31 dies en el lloc IndieGoGo, per crear i distribuir un telèfon mòbil que servirà com a base per a desenvolupar i fer servir Ubuntu per a telèfons, a més d'utilitzar la interfície d'escriptori en connectar el dispositiu a un monitor i de proporcionar doble arrencada per utilitzar Android. Entre les característiques de maquinari que més destaquen s'indica que farà servir una estructura de metall unificada, processador amb múltiples nuclis encara sense definir, 128GB d'emmagatzematge, 4 GB de RAM, pantalla de vidre safir de 4,5 polzades amb una resolució de 1280x720 píxels, bateria de silici-ànode Li-ió, dues antenes de connexió LTE, Wi-Fi de doble banda, comunicació sense fils NFC, càmera posterior de 8MP amb resposta ràpida a baixa llum i càmera davantera de 2MP, i altres sensors de maquinari utilitzats actualment en dispositius mòbils com GPS, giroscopi, baròmetre, acceleròmetre, proximitat, i brúixola.[26]


External Timeline
Hi ha un gràfic cronològic disponible relatiu a:

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Disc amb la versió catalana de l'Ubuntu 7.04 "Feisty Fawn" firmada per Mark Shuttleworth

El nom Ubuntu prové d'una paraula de les llengües zulu i xhosa i representa una ideologia ètica sud-africana centrada en la lleialtat de les persones i les relacions entre elles. L'Ubuntu és vist com un concepte africà tradicional, és considerat com un dels principis fundacionals de la nova república de Sudàfrica i està lligat a la idea d'un Renaixement africà. Una traducció aproximada del principi de l'Ubuntu és «humanitat envers els altres». Una altra traducció podria ser: «la creença en un enllaç de compartició universal que connecta tota la humanitat».

« Una persona amb ubuntu és oberta i està disponible per a la resta, confia en els altres, no se sent amenaçada si els altres estan bé i són capaços de fer coses, té una confiança en si mateixa que prové de saber que pertany a un tot més gran, i se sent discriminada quan la resta és humiliada o discriminada, torturada o oprimida. »

— Arquebisbe Desmond Tutu[cal citació]

El sistema operatiu Ubuntu pretén portar l'esperit ubuntu al món del programari.[27]

Prestacions[modifica | modifica el codi]

  • Basada en la distribució Debian.
  • Disponible per a 3 arquitectures: Intel x86, AMD64, PowerPC.
  • Els desenvolupadors d'Ubuntu es basen en el treball de les comunitats de Debian i GNOME.
  • L'escriptori per defecte és Unity
  • El navegador per defecte és Mozilla Firefox
  • Per a tasques administratives inclou una eina anomenada sudo, per evitar utilitzar l'usuari root
  • Com Debian, també utilitza els paquets DEB
  • Ubuntu, seguint la filosofia d'arribar al màxim nombre d'usuaris possible, subministra i envia gratuïtament CDs de la distribució a qui ho sol·liciti. Altrament, també en pot descarregar les imatges ISO des de la web o amb l'aplicació BitTorrent.

Publicació[modifica | modifica el codi]

Article principal: Llançaments de l'Ubuntu

En principi, cada sis mesos és alliberada una nova versió d'Ubuntu i cada llançament té un nom i número de versió. El número de versió surt de la data de llançament, de forma que, per exemple, la versió "5.10" va ser alliberada l'octubre (10) de 2005, on 5 és igual igual a 2005 - 2000, i 10 correspon al mes (octubre). A continuació hi ha el quadre amb les versions alliberades.

Versió Data de sortida Nom Suportada fins
Escriptori Servidor
4.10 20-10-2004 Warty Warthog 30 d'abril 2006
5.04 08-04-2005 Hoary Hedgehog 31 d'octubre 2006
5.10 13-10-2005 Breezy Badger 13 d'abril 2007
6.06 LTS 01-06-2006 Dapper Drake 01-06-2009 Juny del 2011
6.10 26-10-2006 Edgy Eft 25 d'abril 2008
7.04[28] 19-04-2007 Feisty Fawn 19 d'octubre 2008
7.10[29][30] 18-10-2007 Gutsy Gibbon 18 d'abril 2009
8.04 LTS 24-04-2008 Hardy Heron Abril del 2011 Abril del 2013
8.10 30-10-2008 Intrepid Ibex [31] 30 d'abril del 2010
9.04[32] 23-04-2009 Jaunty Jackalope[32] 23 d'octubre 2010
9.10[33] 29-10-2009 Karmic Koala [34] Abril del 2011
10.04 LTS[35] 29-04-2010 Lucid Lynx[36] Abril del 2013 Abril del 2015
10.10[37] 10-10-2010 Maverick Meerkat[38] Abril del 2012
11.04[39] 28-04-2011 Natty Narwhal[40] Octubre del 2012
11.10[41] 13-10-2011 Oneiric Ocelot[42] Abril del 2014
12.04 LTS 29-04-2012 Precise Pangolin[43] Abril del 2017
12.10 18-10-2012 Quantal Quetzal Abril del 2014
13.04 25-04-2013 Raring Ringtail Gener del 2014 [44]
13.10 17-10-2013 Saucy Salamander Juliol 2014
14.04 Abril-2014 Trusty Tahr
  •  Versió antiga sense suport
  •  Versió antiga amb suport
  •  Versió actual
  •  Versió futura

Organització de paquets[modifica | modifica el codi]

Ubuntu (igual que les de la seva família) divideix el programari en quatre seccions, per mostrar les diferències entre llicències i la prioritat amb què els problemes dels usuaris són atesos. Per defecte, s'instal·la una selecció de paquets que cobreix les necessitats bàsiques de la majoria d'usuaris. La majoria de paquets d'Ubuntu es basen, normalment, en els de la branca inestable (sid) de Debian.

programari lliure programari no lliure
amb suport Main Restricted
sense suport Universe Multiverse
  • main: El component main conté únicament una selecció dels paquets més importants i que compleixen els requisits de llicència d'Ubuntu. Aquests paquets són mantinguts oficialment, per part de l'equip de Canonical Ltd. (a més de per diversos voluntaris amb àmplia experiència), garantint que rebran les millores de seguretat oportunes.
  • restricted: El component restricted conté tot el programari que està suportat per Canonical Ltd. a causa de la seva importància, però per què no es pot incloure a main perquè no està sota una llicència suficientment lliure. En aquest dipòsit hi ha, per exemple, els controladors privatius d'algunes targetes gràfiques, com ara les de nVIDIA. El grau de manteniment tècnic és més limitat, ja que els desenvolupadors no tenen accés al codi font.
  • universe: El component universe conté una gran quantitat de programari, també sota llicència lliure, però que no rep el suport de l'equip de seguretat de Canonical Ltd. Això permet que els usuaris instal·lin tot tipus de programes al seu sistema, però els guarda en un lloc a part dels repositoris amb manteniment oficial: main i restricted.
  • multiverse: Finalment, hi ha el component multiverse, que conté els paquets que només reben un suport mínim, ja que no compleixen els requisits del programari lliure i no és possible arreglar moltes de les possibles errades en ells.

Família Ubuntu[modifica | modifica el codi]

Kubuntu 10.04 executant KDE.

Oficial[modifica | modifica el codi]

Independents[modifica | modifica el codi]

Xubuntu 9.04 executant XFCE.

Distribucions GNU/Linux basades en Ubuntu[modifica | modifica el codi]

Altres distribucions GNU/Linux basades en Ubuntu són:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Release Notes». Canonical Ltd.. [Consulta: 26 d'abril de 2013].
  2. The UltraSPARC and UltraSPARC T1 platforms are only supported by the Server Edition.
  3. https://lists.ubuntu.com/archives/ubuntu-announce/2004-October/000003.html
  4. «About Ubuntu The Ubuntu story» (en anglès). [Consulta: 2 octubre 2010].
  5. «Time Based Releases» (en anglès). [Consulta: 2 juny 2008].
  6. Error en el títol o la url.[Liversedge, Steven]. «» (en anglès), 23-11-1999. [Consulta: 19 octubre 2010].
  7. Hill, Benjamin Mako. «000025.html Announcing Launch of ($ 10 m) Ubuntu Foundation» (en anglès), 08-07-2005. [Consulta: 19 agost 2008].
  8. «com/news/RightScale-cloud-management/ RightScale Adds Full Support for Ubuntu Server to its Cloud management Platform» (en anglès). Canonical, 12-03-2009. [Consulta: 3 abril 2009].
  9. «Programari Center». [Consulta: 07-01-2011].
  10. «# October % 202010 octubre 2010». [Consulta: 07-01-2011].
  11. «[http ://www.markshuttleworth.com/archives/427 Linaro:Accelerating Linux on ARM]». [Consulta: 15-01-2011].
  12. «sinceritat sliced ​​- bread/ Ubuntu on ARM, the best since sliced ​​bread». [Consulta: 15-01-2011].
  13. «UUbuntu 11.04 will utilitzeu Unity as the default desktop» (en anglès), 2011.01.07.
  14. «Unity on Wayland» (en anglès), 04-11-2011.
  15. «Qt apps on Ubuntu» (en anglès), 23-01-2011.
  16. «Ubuntu Netbook Edition folded into Ubuntu for next release» (en anglès), 10-03-2011.
  17. «Ubuntu on phones, tablets, TV s and smart screens everywhere» (en anglès), 4-11-2011.
  18. «Canonical to showcase Ubuntu TV at CES» (en anglès), 2012.01.09.
  19. «Ubuntu for Android» (en anglès), 21-2-2012.
  20. «Ubuntu for phones» (en anglès), 2013.01.03.
  21. «Ubuntu on tablets» (en anglès), 2013.02.19.
  22. «Mir» (en anglès), 2013.03.04.
  23. «Unity Next» (en anglès), 2013.03.04.
  24. «Mir Plans in 13.10» (en anglès), 2013.07.16.
  25. «Changes in Ubuntu releases decided by the Ubuntu Technical Board» (en anglès), 2013.03.20.
  26. «edge Ubuntu Edge» (en anglès), 2013.03.20.
  27. «About the Name», 26 de gener del 2010.
  28. «Ubuntu 7.04 announcement», 26 de febrer del 2007.
  29. «GutsyReleaseSchedule - Ubuntu Wiki», 12 d'abril del 2007.
  30. «Introducing the Gutsy Gibbon», 12 d'abril del 2007.
  31. «Next Ubuntu release to be called Intrepid Ibex, due in October», 20 de febrer]] del 2008]].
  32. 32,0 32,1 «Introducing the Jaunty Jackalope» (Archive). Mailing list archive. Canonical Ltd, 09/09/2008.
  33. «Karmic Release Schedule», 4 de març del 2009.
  34. «Introducing the Karmic Koala, our mascot for Ubuntu 9.10», 20 de febrer del 2009.
  35. «Lucid Release Schedule», 3 d'abril del 2009.
  36. «Development Code Names», 20 de setembre del 2009.
  37. «Maverick Release Schedule», 11 d'octubre del 2010.
  38. «Shooting for the Perfect 10.10 with Maverick Meerkat», 2 d'abril del 2010.
  39. «Natty Release Schedule», 6 d'octubre del 2010.
  40. «[ttp://www.markshuttleworth.com/archives/478 N-Imal?]», 17 d'agost del 2010.
  41. «Oneiric Release Schedule», març del 2011.
  42. «Next after Natty?», 7 de mar 2011.
  43. «P is for...», 5 d'octubre del 2011.
  44. «Ubuntu To Halve Support Window for ‘Regular’ Releases» (en (anglès)). OMG!Ubuntu, 20 de març del 2013. [Consulta: 22 abril 2013].

Enllaços d'interès[modifica | modifica el codi]