Debian
 |
|
| Empresa / Desenvolupador | Projecte Debian |
|---|---|
| Família de SO | GNU/Linux |
| Estat actual | En desenvolupament |
| Tipus de codi | Programari Lliure |
| Versió estable | 6.0.3 (Squeeze) / 8 d'octubre de 2011 |
| Tipus de nucli | Monolític |
| IGU per defecte | GNOME, KDE, Xfce, i LXDE |
| Llicència | GPL |
| Lloc web | www.debian.org |
Debian és una distribució de GNU/Linux de programari lliure, no comercial. Creada pel projecte Debian l'any 1993, l'organització responsable de la creació i del manteniment de la distribució. Aquest també manté i desenvolupa sistemes GNU basats en altres nuclis.
Nasqué com una aposta per separar en les seves versions el programari lliure del privatiu.
El model de desenvolupament és independent d'empreses, creat pels seus propis usuaris no depèn de necessitats comercials. Debian no ven directament el seu programari, sinó que el posa disposició de tothom per Internet, tot i que sí que permet a persones i empreses distribuir comercialment aquest programari mentre se'n respectin el termes de la llicència.
Debian és un sistema operatiu complet, que es pot utilitzar en diverses plataformes, generalment utilitzat juntament amb el kernel o nucli Linux (tot i que hi ha versions experimentals amb altres nuclis com Hurd i kFreeBSD), les utilitats GNU i un gran nombre d'aplicacions i utilitats d'orígens diversos. El sistema Debian és desenvolupat per programadors i col·laboradors d'arreu del món, d'acord amb un "contracte social", que garanteix que tot el programari inclòs en aquesta distribució sigui lliure.
Taula de continguts |
[modifica] El projecte Debian
Ian Murdock va començar el projecte l'any 1993 després d'haver estudiat a la Universitat de Purdue. Va escriure el manifest Debian que va utilitzar com a base per crear la distribució. Dins d'aquest text els punts destacables són: tenir una distribució oberta seguint l'esperit de Linux i GNU.
El nom es basa en la combinació del nom de la seva nòvia (actualment esposa) Debra i el seu propi nom Ian, formant la paraula Debian.
El projecte va créixer molt lentament al principi i va llançar les seves primeres versions 0.9x el 1994 i 1995. Els primers ports a altres arquitectures van ser a inicis del 1995, sent la primera versió 1.x de Debian llençada el 1996.
El 1996, Bruce Perens va substituir Ian Murdock com a líder del projecte. En el suggeriment del desenvolupador Ean Schuessler, va dirigir el procés d'actualització del contracte social de Debian i de les pautes del programari de Debian lliurement, definint els punts fonamentals per al desenvolupament de la distribució. També va iniciar la creació de la llicència de programari legal de l'organització.
Bruce Perens es va retirar el 1998, abans del llançament del primer glibc-based Debian, 2.0. El projecte va procedir a escollir nous líders i a fer dues revisions de la versió 2.x, cada una incloent suport a més arquitectures i a més paquets. També es va llençar durant aquest període la primera portabilitat a un nucli no Linux, Debian GNU/Hurd. Les primeres distribucions GNU/Linux basades en Debian: Corel Linux, i la Stormix's Linux de Stormix es van començar el 1999. Tot i que no es van mantenir durant gaire temps, van ser les primeres distribucions basades en Debian.
A finals del 2000 el projecte va realitzar el primer gran canvi de l'estructura de fitxers i de l'organització de versions, reorganitzant els processos de llançament de paquets de programari amb el nou "package tools" creant una branca de proves, relativament estable pel llançament de la següent. El 2001, els desenvolupadors van començar a fer una conferència anual anomenada Debconf amb negociacions i tallers per desenvolupadors i els usuaris tècnics.
[modifica] Característiques
- La disponibilitat en diverses plataformes de maquinari. La versió 5.0 és compatible amb 12 arquitectures.
- Una ampla col·lecció de programari disponible. La versió 5.0 ve amb uns 23.000 paquets de programari.
- Un grup d'eines per facilitar el procés d'instal·lació i actualització.
- El seu compromís amb els principis i els valors del programari lliure.
- No té marcat cap entorn gràfic en especial.
[modifica] Líders del projecte
El Líder del Projecte Debian (LPD) és una persona pública del projecte que defineix l'actual direcció del projecte. El projecte ha tingut els següents líders:
- Ian Murdock (Agost 1993 – Març 1996), fundador del projecte Debian
- Bruce Perens (Abril 1996 – Desembre 1997)
- Ian Jackson (Gener 1998 – Desembre 1998)
- Wichert Akkerman (Gener 1999 – Març 2001)
- Ben Collins (Abril 2001 – Abril 2002)
- Bdale Garbee (Abril 2002 – April 2003)
- Martin Michlmayr (Març 2003 – Març 2005)
- Branden Robinson (Abril 2005 – Abril 2006)
- Anthony Towns (Abril 2006 – Abril 2007)
- Sam Hocevar (Abril 2007 – Abril 2008)
- Steve McIntyre (Abril 2008 – Abril 2010)
- Stefano Zacchiroli (Abril 2010 – Present)
[modifica] Mànagers dels llançaments
- Brian C. White (1997–1999)
- Richard Braakman (1999–2000)
- Anthony Towns (2000–2004)
- Steve Langasek, Andreas Barth i Colin Watson (2004–2007)
- Andreas Barth i Luk Claes (2007–2008)
- Luk Claes i Marc Brockschmidt (2008–2009)
- Luk Claes i Adeodato Simó (2009–2010)
- Adam D. Barratt i Neil McGovern (2010–present)[1]
Noteu que aquesta llista inclou els mànagers de llançaments actius, però no inclou els assistents de llançaments (introduïts a l'any 2003) ni els «mags dels llançaments».
[modifica] Versions
| Versió | Nom en clau | Arquitectures | Paquets | Data de llançament | Fi suport | Notes |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.1 | Buzz | 1 | 474 | 17 de juny de 1996 | ||
| 1.2 | Rex | 1 | 848 | 12 de desembre de 1996 [2] | ||
| 1.3 | Bo | 1 | 974 | 2 de juny de 1997 [2] | ||
| 2.0 | Hamm | 2 | ~ 1.500 | 24 de juliol de 1998 [2] | ||
| 2.1 | Slink | 4 | ~ 2.250 | 9 de març de 1999 [2] | 30 d'octubre 2000 [3] | |
| 2.2 | Potato | 6 | ~ 3.900 | 15 d'agost de 2000 [2] | 30 de juny de 2003 [4] | |
| 3.0 | Woody | 11 | ~ 8.500 | 19 de juliol de 2002 [2] | 30 de juny de 2006 [5] | |
| 3.1 | Sarge | 11 | ~ 15.400 | 6 de juny de 2005 [2] | 31 de març de 2008 [6] | |
| 4.0 | Etch[7] | 11 | ~ 18.000 | 8 d'abril de 2007 [2] | 15 de febrer de 2010 [2] | |
| 5.0[8] | Lenny[9] | 12 | ~ 23.000 | 14 de febrer de 2009 [2] | abril de 2012 [2] | |
| 6.0 | Squeeze[10] | 9+2 | ~ 29.000 | 6 de febrer de 2011 [2] | TBA | |
| 7.0 | Wheezy[11] | TBA | TBA | 2013 [2] | TBA | |
| -- | Sid / Unstable | Versió en desenvolupament, no es publicarà mai |
Els noms de les versions de Debian es prenen de la pel·lícula Toy Story. Fins avui hi ha hagut deu versions estables (amb les seves respectives revisions), sent l'actual la 6.0 Squeeze, la versió testing actual s'anomena Wheezy, el desenvolupament dia a dia té lloc a la versió unstable, branca que sempre s'anomena sid.
[modifica] Versions en desenvolupament
Els paquets de programari sota desenvolupament són pujats a unes branques anomenades unstable (alies sid) i experimental. Normalment, els paquets de programari són pujats a la branca inestable per les versions estables que ha llençat el desenvolupador de l'aplicació, però l'empaquetatge i altres modificacions específiques de Debian ho fan els desenvolupadors de Debian. El programari que és inestable i que encara no està llest per pujar a la branca inestable es manté a l'experimental.
[modifica] Distribucions GNU/Linux basades en Debian
[modifica] Referències
- ↑ «Bits from the (chilly) release team».
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiquetadebwikrel - ↑ «DebianSlink - Debian Wiki».
- ↑ Informació de la distribució Debian GNU/Linux 2.2 («potato»)
- ↑ Security Support for Debian 3.0 to be terminated
- ↑ Security Support for Debian 3.1 to be terminated
- ↑ Nota de premsa
- ↑ Nota de prensa
- ↑ Nota de prensa
- ↑ Nota de prensa
- ↑ Nota de prensa
- ↑ «DSL information».
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de Debian
- Pàgina web de Knoppix (anglès) (francès) (japonès) (rus)
- Relació dels noms de Toy Story amb les versions de Debian
- Cronograma del desenvolupament de Debian (anglès)
[modifica] Portals d'usuaris
- Esdebian.org (castellà)
- Debianitas.net (castellà)
- La Espiral (castellà)
|
|||||
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
