Unix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

UNIX (o Unix) és un sistema operatiu creat el 1969 a l'empresa AT&T Bell, amb la participació de Ken Thomson, Dennis Ritchie i Douglas McIlroy, entre altres. Hi ha un estàndard ISO per sistemes Unix i similars, anomenat POSIX.

Genealogia simplificada dels derivats de Unix i clònics.

Unix es va desenvolupar com a successor del sistema Multics. Es va dissenyar seguint la filosofia següent:

  • Cada programa o eina acompleix una única finalitat, però ho fa bé.
  • Les eines s'han de poder combinar entre elles.
  • Cal utilitzar un format textual per a l'entrada i la sortida dels programes, per assegurar la legibilitat i compatibilitat de les dades.

Unix es va fer molt popular a les universitats. Al cap dels anys, van anar sortint moltes variants comercials d'Unix. Actualment, SCO és la propietària legal del codi Unix original, i la marca Unix és propietat de The Open Group.

A més dels sistemes Unix comercials, existeixen diversos sistemes operatius basats en la filosofia i els estàndards d'Unix. Els més coneguts són Linux (que aprofita les eines GNU) i els derivats de BSD. Tot i que no es poden anomenar Unix per raons legals, a efectes pràctics funcionen com a sistemes Unix.

Història[modifica | modifica el codi]

Un grup d'investigadors dels Laboratoris Bell (actualment anomenats AT&T) van desenvolupar un sistema operatiu experimental anomenat Multics (Informació Multiplexada i Sistema de Computació) per usar amb un ordinador General Electric. Els laboratoris Bell van abandonar el projecte, però el 1969, Ken Thompson, un dels investigadors del Multics, va dissenyar un joc per a l'esmentat computador, que simulava el sistema solar i una nau espacial. Amb l'ajuda de Dennis Ritchie, Thompson va tornar a escriure-ho, ara per a un computador DEC (Digital Equipment Corporation), aprofitant que, junt amb Ritchie havia creat també un sistema operatiu, multitasca, amb sistema d'arxius, intèrpret d'ordres i algunes eines per al computador DEC. Se li va anomenar UNICS (Informació Uniplexada i Sistema de Computació) i podia suportar dos usuaris simultàniament. La seva llicència d'ús era molt costosa, la qual cosa el posava fora de l'abast de moltes persones. Això motivaria després la creació del Projecte GNU per al desenvolupament de programari lliure.

Famílies[modifica | modifica el codi]

Història de l'Unix

Hi han diverses famílies del sistema operatiu UNIX que han evolucionat de manera independent al llarg dels anys. Cada família es distingeix no tant per les seves diferències tècniques com per les seves diferències en propietat intel·lectual. S'observa que totes les famílies s'han vist contaminades, directament o indirectament, per altres famílies.

Les famílies UNIX més significatives són:

  • AT&T: la família que va tindre el seu origen en l'UNIX de AT&T. Considerada la família UNIX "pura" i original. Els seus sistemes operatius més significatius són UNIX System III i UNIX System V.
  • BSD: família originada pel llicenciament d'UNIX a Berkely. BSD es va reescriure per no incorporar propietat intel·lectual originària d'AT&T en la versió 4. La primera implementació dels protocols TCP/IP que van donar origen a Internet són la pila (stack) TCP/IP BSD.
  • AIX: aquesta familia surgeix pel llicenciament d'UNIX System III a IBM.
  • Xenix: familia derivada de l'adquisició dels drets originals de AT&T primer per part de Microsoft i després aquest els va vendre a SCO.
  • GNU: En 1983, Richard Stallman va anunciar el Projecte GNU, un ambiciós esforç per crear un sistema similar a Unix, que pogués ser distribuït lliurement. El software desenvolupat per aquest projecte -per exemple, GNU Emacs i GCC - també ha estat part fonamental d'altres sistemes UNIX.
  • Linux: En 1991, quan Linus Torvalds va començar a proposar el nucli Linux i a reunir col·laboradors, les eines GNU eren l'elecció perfecta. En combinar-se ambdós elements, van conformar la base del sistema operatiu (basat en POSIX) que avui coneixem com a GNU/Linux. Les distribucions GNU/Linux basades en el nucli, el programari GNU i altres agregats, entre els quals podem mencionar Red Hat Linux i Debian, s'han fet populars tant entre els aficionats a la computació com en el món empresarial. Observeu que Linux té un origen independent, i per això es considera un clon d'UNIX i no un UNIX en el sentit històric.

Les interrelacions entre aquestes famílies són les següents, aproximadament en ordre cronològic:

  • La família BSD sorgeix del llicenciament de l'UNIX original de AT&T.
  • Xenix també sorgeix pel llicenciament de l'UNIX original de AT&T, encara que llaborç no era propietat de SCO.
  • AIX sorgeix pel llicenciament de'UNIX System III, però també incorpora propietat intel·lectual de BSD.
  • La família original AT&T incorpora il·legalment propietat intel·lectual de BSD en UNIX System III r3.
  • La família AIX torna a incorporar propietat intel·lectual de la familia AT&T, aquesta vegada procedent d'UNIX System V.
  • Linux incorpora propietat intel·lectual de BSD, gràcies al fet que aquest també s'allibera amb una llicència de codi obert denominada Open-source BSD.
  • Segons SCO Group, Linux incorpora propietat intel·lectual procedent d'AIX, gràcies a la col·laboració d'IBM en la versió 2.4, encara no demostrat.

Ordres clàssiques d'UNIX[modifica | modifica el codi]

Algunes comandes bàsiques d'UNIX són:

Aquesta és una llista dels seixanta comandaments d'usuari de la secció 1 de la primera edició:

ar, as, b, bas, bcd, boot, cat, chdir, check, chmod, chown, cmp, cp, date, db, dbppt, dc, df, dsw, dtf, du, ed, find, for, form, hup, lbppt, ld, ln, ls, mail, mesg, mkdir, mkfs, mount, mv, nm, od, pr, rew, rkd, rkf, rkl, rm, rmdir, roff, sdate, sh, stat, strip, su, sum, tap, tm, tty, type, un, wc, who i write.

Altres comandes:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unix Modifica l'enllaç a Wikidata