Unix

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sistemes
operatius
BSD
FreeBSD - NetBSD
OpenBSD - DragonFly BSD
PC-BSD
GNU/Linux (Llista)
Debian - Fedora
Gentoo - Mandriva
Red Hat - Slackware
SuSE - Ubuntu
Mac OS
System 6 - System 7
Mac OS 8 - Mac OS 9
Mac OS X -.0 -.1 -.2 -.3 -.4 -.5 -.6
MS-DOS
DOS 3.3 - DOS 5 - DOS 6
QDOS - DR-DOS - PC-DOS - CP/M
Microsoft Windows
3.x - 95 - 98 - Me
NT - 2000 - XP - 2003 - XP 64
Vista - 7 - Live - Mobile
Altres
AmigaOS - BeOS - Haiku OS
OS/2 - QNX
Palm OS
Solaris - UNIX
MVS - OS/400 - VMS
ReactOS


UNIX (o Unix) és un sistema operatiu creat el 1969 a l'empresa AT&T Bell, amb la participació de Ken Thomson, Dennis Ritchie i Douglas McIlroy, entre d'altres.

Genealogia simplificada dels derivats de Unix i clònics.

Unix es va desenvolupar com a successor del sistema Multics. Es va dissenyar seguint la filosofia següent:

  • Cada programa o utilitat acompleix una única finalitat, però ho fa bé.
  • Les utilitats s'han de poder combinar entre elles.
  • Cal utilitzar text per a l'entrada i la sortida dels programes, per assegurar la legibilitat i compatibilitat de les dades.

Unix es va fer molt popular a les universitats. Al cap dels anys, van anar sortint moltes variants comercials d'Unix. Actualment, SCO és la propietària legal del codi Unix original, i la marca Unix és propietat de The Open Group.

Existeix un estàndard ISO per sistemes Unix i similars, anomenat POSIX.

A més dels sistemes Unix comercials, existeixen diversos sistemes operatius basats en la filosofia i els estàndards d'Unix. Els més coneguts són Linux (que aprofita les utilitats GNU) i els derivats de BSD. Tot i que no es poden anomenar Unix per raons legals, a efectes pràctics funcionen com a sistemes Unix.



Taula de continguts

[edita] Història

Un grup d'investigadors dels Laboratoris Bell (actualment anomenats AT&T) van desenvolupar un sistema operatiu experimental anomenat Multics (Informació Multiplexada i Sistema de Computació) per usar amb un ordinador General Electric. Els laboratoris Bell van abandonar el projecte, però el 1969, Ken Thompson, un dels investigadors del Multics, va dissenyar un joc per a l'esmentat computador, que simulava el sistema solar i una nau espacial. Amb l'ajuda de Dennis Ritchie, Thompson va tornar a escriure-ho, ara per a un computador DEC (Digital Equipment Corporation), aprofitant que, junt amb Ritchie havia creat també un sistema operatiu multitasca, amb sistema d'arxius, intèrpret d'ordres i algunes utilitats per al computador DEC. Se li va anomenar UNICS (Informació Uniplexada i Sistema de Computació) i podia suportar dos usuaris simultàniament. La seva llicència d'ús era molt costosa, la qual cosa el posava fora de l'abast de moltes persones. Això motivaria després la creació del Projecte GNU per al desenvolupament de programari lliure.

[edita] Families

Història de l'Unix

Com se pot deduir d'aquesta breu resenya històrica, existeixen diverses families del sistema operativo UNIX que han evolucionat de manera independient al llarg dels anys. Cada familia es distingeix no tant per les seves diferencies tècniques com per les seves diferencies en propietat intelectual. S'observa que totex las families s'han vist contaminades, directa o indirectament, per altres families.

Las families UNIX més significatives són:

  • AT&T: la familia que va tindre el seu origen en l'UNIX de AT&T. Considerada la familia UNIX "pura" i original. Els seus sistemes operatius més significatius són UNIX System III i UNIX System V.
  • BSD: familia originada pel llicenciament d'UNIX a Berkely. BSD es va rescriure per no incorporar propietat intelectual originaria de AT&T en la versió 4. La primera implementació dels protocols TCP/IP que van donar origen a Internet són la pila (stack) TCP/IP BSD.
  • AIX: aquesta familia surgeix pel llicenciamient d'UNIX System III a IBM.
  • Xenix: familia derivada de l'adquisició dels drets originals de AT&T primer per part de Microsoft i després aquest els va vendre a SCO.
  • GNU: En 1983, Richard Stallman va anunciar el Projecte GNU, un ambiciós esforç per crear un sistema similar a Unix, que pogués ser distribuit lliurement. El software desenvolupat per aquest projecte -per exemple, GNU Emacs i GCC - també han set part fundamental d'altres sistemes UNIX.
  • Linux: En 1991, quant Linus Torvalds va començar a proposar el nucli Linux i a reunir col·laboradors, les eines GNU eren l'elecció perfecta. Al combinar-se ambdós elements, van conformar la base del sistema operatiu (basat en POSIX) que avui conoceixem com GNU/Linux. Les Distribucions GNU/Linux basades amb el nucli, el programari GNU i altres agregats entre els que podems mencionar a Red Hat Linux i Debian s'han fet populars tant entre els aficionats a la computació com en el mon empresarial. Observeu que Linux té un origen independent, pel que es considera un 'clon' d'UNIX i no un UNIX en el sentit històric.

Las interrelacions entre aquestes families són les sigüents, aproximadament en ordre cronològic:

  • La familia BSD surgeix del llicenciament de l'UNIX original de AT&T.
  • Xenix també surgeix pel llicenciament de l'UNIX original de AT&T, encara que llaborç no era propietat de SCO.
  • AIX surgeix pel llicenciament de'UNIX System III, però també incorpora propietat intelectual de BSD.
  • La familia original AT&T incorpora il·legalmente propietat intelectual de BSD en UNIX System III r3.
  • La familia AIX torna a incorporar propietat intelectual de la familia AT&T, aquesta vegada procedent d'UNIX System V.
  • Linux incorpora propietat intelectual de BSD, gràcies a que aqueste també es llibera amb una llicència de codi obert denominada Open-source BSD.
  • Segons SCO Group, Linux incorpora propietat intelectual procedent d'AIX, gràcies a la colaboració d'IBM en la versió 2.4, encara no demostrat.

[edita] Ordres clàssiques d'UNIX

Algunes comandes bàsiques d'UNIX són:

Aquesta és una llista dels seixanta comandaments d'usuari de la secció 1 de la Primera Edició:

ar as b bas bcd boot cat chdir check chmod chown cmp cp date db dbppt dc df dsw dtf du ed find for form hup lbppt ld ln ls mail mesg mkdir mkfs mount mv nm od pr rew rkd rkf rkl rm rmdir roff sdate sh stat strip su sum tap tm tty type un wc who write

Altres comandes

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs