Unix

Cada programa o utilitat acompleix una única finalitat, però ho fa bé.
Les utilitats s'han de poder combinar entre elles.
Cal utilitzar text per a l'entrada i la sortida dels programes, per assegurar la legibilitat i compatibilitat de les dades.

Unix es va fer molt popular a les universitats. Al cap dels anys, van anar sortint moltes variants comercials d'Unix. Actualment, SCO és la propietària legal del codi Unix original, i la marca Unix és propietat de The Open Group.

Existeix un estàndard ISO per sistemes Unix i similars, anomenat POSIX.

A més dels sistemes Unix comercials, existeixen diversos sistemes operatius basats en la filosofia i els estàndards d'Unix. Els més coneguts són Linux (que aprofita les utilitats GNU) i els derivats de BSD. Tot i que no es poden anomenar Unix per raons legals, a efectes pràctics funcionen com a sistemes Unix.

Història [modifica]

Un grup d'investigadors dels Laboratoris Bell (actualment anomenats AT&T) van desenvolupar un sistema operatiu experimental anomenat Multics (Informació Multiplexada i Sistema de Computació) per usar amb un ordinador General Electric. Els laboratoris Bell van abandonar el projecte, però el 1969, Ken Thompson, un dels investigadors del Multics, va dissenyar un joc per a l'esmentat computador, que simulava el sistema solar i una nau espacial. Amb l'ajuda de Dennis Ritchie, Thompson va tornar a escriure-ho, ara per a un computador DEC (Digital Equipment Corporation), aprofitant que, junt amb Ritchie havia creat també un sistema operatiu multitasca, amb sistema d'arxius, intèrpret d'ordres i algunes utilitats per al computador DEC. Se li va anomenar UNICS (Informació Uniplexada i Sistema de Computació) i podia suportar dos usuaris simultàniament. La seva llicència d'ús era molt costosa, la qual cosa el posava fora de l'abast de moltes persones. Això motivaria després la creació del Projecte GNU per al desenvolupament de programari lliure.

Families [modifica]

Història de l'Unix

Com se pot deduir d'aquesta breu ressenya històrica, existeixen diverses famílies del sistema operatiu UNIX que han evolucionat de manera independent al llarg dels anys. Cada família es distingeix no tant per les seves diferències tècniques com per les seves diferències en propietat intel·lectual. S'observa que totes les famílies s'han vist contaminades, directa o indirectament, per altres famílies.

Les famílies UNIX més significatives són:

AT&T: la família que va tindre el seu origen en l'UNIX de AT&T. Considerada la família UNIX "pura" i original. Els seus sistemes operatius més significatius són UNIX System III i UNIX System V.
BSD: família originada pel llicenciament d'UNIX a Berkely. BSD es va reescriure per no incorporar propietat intel·lectual originaria de AT&T en la versió 4. La primera implementació dels protocols TCP/IP que van donar origen a Internet són la pila (stack) TCP/IP BSD.
AIX: aquesta familia surgeix pel llicenciament d'UNIX System III a IBM.
Xenix: familia derivada de l'adquisició dels drets originals de AT&T primer per part de Microsoft i després aquest els va vendre a SCO.
GNU: En 1983, Richard Stallman va anunciar el Projecte GNU, un ambiciós esforç per crear un sistema similar a Unix, que pogués ser distribuït lliurement. El software desenvolupat per aquest projecte -per exemple, GNU Emacs i GCC - també han set part fundamental d'altres sistemes UNIX.
Linux: En 1991, quant Linus Torvalds va començar a proposar el nucli Linux i a reunir col·laboradors, les eines GNU eren l'elecció perfecta. Al combinar-se ambdós elements, van conformar la base del sistema operatiu (basat en POSIX) que avui conoceixem com GNU/Linux. Les Distribucions GNU/Linux basades amb el nucli, el programari GNU i altres agregats entre els quals podem mencionar a Red Hat Linux i Debian s'han fet populars tant entre els aficionats a la computació com en el mon empresarial. Observeu que Linux té un origen independent, pel que es considera un 'clon' d'UNIX i no un UNIX en el sentit històric.

Les interrelacions entre aquestes famílies són les següents, aproximadament en ordre cronològic:

La familía BSD sorgeix del llicenciament de l'UNIX original de AT&T.
Xenix també sorgeix pel llicenciament de l'UNIX original de AT&T, encara que llaborç no era propietat de SCO.
AIX sorgeix pel llicenciament de'UNIX System III, però també incorpora propietat intel·lectual de BSD.
La família original AT&T incorpora il·legalmente propietat intel·lectual de BSD en UNIX System III r3.
La família AIX torna a incorporar propietat intel·lectual de la familia AT&T, aquesta vegada procedent d'UNIX System V.
Linux incorpora propietat intel·lectual de BSD, gràcies a que aquest també s'allibera amb una llicència de codi obert denominada Open-source BSD.
Segons SCO Group, Linux incorpora propietat intel·lectual procedent d'AIX, gràcies a la col·laboració d'IBM en la versió 2.4, encara no demostrat.

Ordres clàssiques d'UNIX [modifica]

Algunes comandes bàsiques d'UNIX són:

Navegació/creació de directoris/fitxers: ls cd pwd mkdir rm rmdir cp
Edició/visionat de fitxers: touch more ed vi
Processament de texts: echo cat grep sort uniq sed awk tail head
Comparació de fitxers: comm cmp diff patch
Administració del sistema: chmod chown ps find xargs sd w who
Comunicació: mail telnet ssh ftp finger rlogin
Shells: sh csh ksh
Documentació: man.

Aquesta és una llista dels seixanta comandaments d'usuari de la secció 1 de la Primera Edició:

ar as b bas bcd boot cat chdir check chmod chown cmp cp date db dbppt dc df dsw dtf du ed find for form hup lbppt ld ln ls mail mesg mkdir mkfs mount mv nm od pr rew rkd rkf rkl rm rmdir roff sdate sh stat strip su sum tap tm tty type un wc who write

Altres comandes

Temps: cal

Vegeu també [modifica]

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unix

Unix

Taula de continguts

Història [modifica]

Families [modifica]

Ordres clàssiques d'UNIX [modifica]

Vegeu també [modifica]

Enllaços externs [modifica]

Menú de navegació

Eines personals

Espais de noms

Variants

Vistes

Accions

Cerca

Navegació

Comunitat

Imprimeix/exporta

Eines

En altres llengües