Laboratoris Bell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Laboratoris Bell (en anglès: Bell Labs) són diferents centres d'investigació científica i tecnològica ubicats en més de deu països i que pertanyen a l'empresa estatunidenca Lucent Technologies. Els orígens es remunten als Laboratoris Telefònics Bell, els quals foren fundats l'any 1925 a l'estat de Nova Jersey per l'empresa AT&T.

Durant molts anys els laboratoris van tenir un dels pressupostos més elevats en el món de la investigació tecnològica arran del monopoli exercit per AT&T en la indústria telefònica estatunidenca. Entre les seves patents i descobriments més importants destaquen la llibreta d'un sol ús, el transistor, el làser, la fibra òptica, la tecnologia DSL, la telefonia mòbil, els satèl·lits de comunicacions, el sistema operatiu Unix i el llenguatge de programació C. Onze dels seus investigadors han guanyat sis Premis Nobel.

El 1984, arran de la reestructuració d'AT&T, una part dels laboratoris es va convertir en l'empresa Bellcore. La resta va passar a formar part de Lucent Technologies el 1996.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

Alguns fets importants sobre aquests laboratoris.

1869 Elisha Gray i Enos N. Barton creen una petita signatura\marca de fabricació dita Gray and Barton en Cleveland. Tres anys més tard, la marca, llavors situada a Chicago, canvia el seu nom a Western Electric Manufacturing Company.

1881 American Bell es fa amb uns interessos de la Western Electric i la converteix en l'única desenvolupadora d'equipament per a les empreses de telefonia Bell.

1925 Bell Telephone Laboratories es crea a partir la consolidació dels Western Electric Research Laboratories, una part del departament d'enginyeria d'AT&T creada en 1907.

1927 Primera transmissió de televisió a llarga distància, des de Washington fins a Nova York.

1937 Clinton J. Davisson, de Bell Labs, guanya el premi Nobel per la seua confirmació experimental de la naturalesa ondada dels electrons.

1946 Després de tenir un rol crític a l'hora d'aprovisionar equipament de comunicacions a l'armada Americana en la II Guerra Mundial, la Western Electric dedica els seus esforços a satisfer la demanda de telèfons, produint la xifra rècord de 4 milions d'unitats.

1947 A mitjans els 40, Bell Labs crea el concepte de “cel·lular”, desenvolupant el primer servei de telefonia mòbil.

Bell Labs inventa el transistor. Tres científics més de Bell Labs reben el premi Nobel.

1948 Claude Shannon quantifica la informació (Teoria de la Informació) i dóna als enginyers un màxim teòric basat en les matemàtiques de la capacitat de transport d'informació per a qualsevol sistema de comunicació.

1954 Bell Labs inventa la bateria solar. Converteix l'energia solar directament en electricitat.

1956 El primer cable de telèfon transatlàntic es posa en servei. És capaç d'oferir fins a 36 cridades simultànies.

1957 S'inventa el làser en els laboratoris Bell.

1962 Bell Labs construeix i llança amb èxit el Telstar I, el primer satèl·lit de comunicacions en òrbita.

1969 Ken Thompson i Dennis Ritchie desenvolupen el sistema operatiu UNIX. Aquest i el llenguatge de programació C són desenvolupats entre 1969 i 1978.

1980 Bell Labs introdueix el xip de processament de senyal digital.

1998 Horst Stormer i altres dos investigadors de Bell Labs reben el premi Nobel de física pel seu descobriment de l'efecte Hall.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laboratoris Bell Modifica l'enllaç a Wikidata